Entradas

Pla de digitalització dels fons de la Filmoteca per fer-los accessibles al públic

La Filmoteca de Catalunya conserva, restaura i preserva els films en el format original. Però en el context actual, si es vol afegir la difusió, cal digitalitzar aquestes pel·lícules per tornar a exhibir-les.

Aquest dijous, Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, s’ha presentat el pla sistemàtic de digitalització d’aquests films, datats entre el 1940 i el 2014, al Centre de Conservació i Restauració del a Filmoteca, situat al Parc Audiovisual de Catalunya. Es tracta de visibilitzar el cinema català d’aquest període.

El pla compta amb la col·laboració de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. Els dos escàners adquirits per la Filmoteca s’han ubicat a l’ESCAC i s’acompanyen d’una sala de projecció amb estació de color, imprescindible per completar el procés. El conveni signat entre les dues entitats permet digitalitzar el patrimoni i la formació dels estudiants. A més, totes les creacions de l’alumnat també s’adaptaran als formats actuals.

S’anomena pla sistemàtic perquè aquest 2022 s’han digitalitzat 8 llargmetratges i 8 curtmetratges però posteriorment, cada exercici, seran 20 films. Així, a partir del 2023, cada any es digitalitzaran 10 llargmetratges i 10 curts. Aquests films tornaran de nou a la vida i es projectaran en un cicle de la Filmoteca que es titula «Historia permanent del cinema català»

Una comissió externa validarà la selecció de títols que proposi la Filmoteca per ser digitalitzats anualment.

Filmoteca PAC ESCAC digitalitzacióFilmoteca PAC digitalitzacióFilmoteca PAC digitalitzacióFilmoteca PACNatàlia Garriga, Casamitjana I Riambau

Natàlia Garriga, Casamitjana I Riambau 2

La Filmoteca convoca beques per fer pràctiques al Centre de Restauració i Conservació del PAC

La Filmoteca de Catalunya ha obert, aquest matí, la convocatòria de beques per fer pràctiques als seus centres, tant al Centre de Conservació i Restauració dels fons fílmics, al Parc Audiovisual de Terrassa, com a la Biblioteca del Cinema, que s’ubica a la seu del Raval de Barcelona.

Les beques s’adrecen a estudiants universitaris de diferents disciplines que hagin superat un mínim de 120 crèdits, així com a estudiants de postgrau, màster i doctorats direvtament relacionats amb aquests mateixos estudis, i a i titulats en cadascuna de les formacions de les diferents beques. Les persones que obtinguin la beca faran les seves pràctiques sota la tutoria de la persona que es designi a aquest efecte per completar la seva formació , contribuir a la inserció laboral i aproximar les persones becades al context professional. Alhora, les beques han de proporcionar a la persona becada un aprenentatge pràctic de la matèria, així com el coneixement del treball en equip de l’especialitat i de les fases de treball de l’Administració pública.

En aquesta convocatòria, la Filmoteca busca vuit persones interessades a realitzar pràctiques de:

  • Conservació de béns culturals en l’especialitat de cinema
  • Restauració digital de béns culturals en l’especialitat de cinema
  • Catalogació de fons fílmics
  • Conservació digital de fons fílmics
  • Documentació – Biblioteca del Cinema (Suport a sala, arxiu gràfic i arxiu fotogràfic)

Homenatge a Carles Barba, cineasta amateur terrassenc que va captar la realitat de la segona meitat del XX

Un llegat patrimonial excepcional. Així qualifiquen els experts la filmografia de Carles Barba, cineasta amateur terrassenc que va captar amb la seva càmera la realitat dels anys cinquanta, seixanta, setanta i, pràcticament, fins a l’actualitat.

Barba, de 95 anys , ha rebut aquest dilluns a la tarda un homenatge al Cinema Catalunya. La sessió forma part de les activitats de la “Terrassa City of Film UNESCO” i està organitzada pel Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya, en motiu de “Any Europeu del Patrimoni Cultural”.

La sessió ha comptat amb la projecció de dues de les seves pel•lícules, una petita mostra de la seva obra, generalment de caire documental i amb un estil molt personal. Barba ha filmat al llarg de la seva trajectòria el contrast social i polític que l’envoltava, a vegades de forma irreverent i crítica, amb un irònic sentit de l’humor.

Després de la projecció de “Mariel va para miss” (1963) i “De Terrassencs” (1997-1999), ha tingut lloc una taula rodona amb la participació del mateix autor acompanyat, entre altres, per l’arquitecte i també cineasta, Jan Baca.

El públic assistent que ja coneixia la filmografia de Barba ha pogut recordar-la. Pels que no, i per a les noves generacions, una oportunitat per descobrir-la.

Terrassa es presenta a la Filmoteca de Catalunya com a Ciutat Creativa de la UNESCO en cinema

Terrassa ha presentat a la Filmoteca de Catalunya, a Barcelona, la seva designació com a Ciutat Creativa de la UNESCO en l’àmbit del Cinema. L’acte ha consistit en la projecció d’una sèrie de curts i documentals que posen de manifesta la llarga tradició cinematogràfica de la ciutat. Tal i com ha explicat l’assessor de l’Ajuntament per al Cinema i l’Audiovisual , Antoni Verdaguer, la designació de la UNESCO s’ha basat en tres potes fonamentades al segle XXI: l’ESCAC, el Parc Audiovisual i l’espai de conservació i arxiu de la Filmoteca. Però el lligam entre el cinema i Terrassa es remunta a principis del segle XX, en entitats com el Centre Excursionista i el Coro Vell, impulsors de cineastes aficionats, amateurs i semiprofessionals.

La mirada més contemporània l’ha posat el director de cinema i exalumne de l’ESCAC, el terrassenc Geoffrey Cowper, que ha relatat la dimensió internacional que recentment ha aportat el Parc Audiovisual a la ciutat.

Entre les projeccions que s’han vist a la Filmoteca destaquen les obres “Sant Llorenç del Munt”, de Joan Salvans; “Gotas”, de Pere Font; ‘Il•lusió’, d’Eduard Balada; ‘El jou’, de Josep Casamada i ‘Un casament’, de Jan Baca i Toni Garriga.

El proper mes de juny Terrassa tindrà la primera reunió específica de Ciutats Creatives de la UNESCO a Cracòvia.

La Filmoteca de Catalunya homenatja el cineasta terrassenc Carles Barba

La Filmoteca de Catalunya a Barcelona organitza una sessions dedicada al cineasta amateur terrassenc Carles Barba. La projecció s’afegeix als actes del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, el dia 27.

Es projectarà Aspectes i personatges de Barcelona, de 1964, amb la presentació d’Esteve Rimbau. Després es farà una taula rodona amb el mateix Carles Barba i amb Víctor. Amela, Andrés Hispano i Toni Vall. També es podrà veure. Es podrà veure el documental sobre la seva figura Carles Barba, cineasta, de Josep Vidal.

La data del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual va ser instaurada el 2005 per la Conferència General de la UNESCO en commemoració de l’aprovació, el 1980, de la Recomanació per a la Salvaguarda i Preservació de les Imatges en Moviment.