Entradas

La biblioteca del Districte 7 guanya 285.000 euros en el pressupost del 2025

L’Ajuntament traurà 285.000 euros d’inversió per al 2025, del projecte per a la biblioteca del Districte 5, a l’Avinguda Béjar, i els invertirà en el projecte de la biblioteca del Districte 7, a Can Parellada-Les Fonts.

La Comissió extraordinària de Serveis Generals i Govern Obert aprova aquesta esmena presentada pel mateix Govern al projecte general de pressupostos que en el pròxim Ple Extraordinari de divendres comptarà amb els vots en contra de Vox i l’abstenció del PSC i el PP. Un canvi en l’annex d’inversions plurianuals que no han d’afectar l’execució dels dos projectes, ja que ho ha permès la millor redistribució d’una partida retinguda de 3,7 milions, de la qual en queden alliberats 1,8 milions que se sumen al pressupost del 2024.

En aquest sentit el pressupost experimenta una variació a l’alça de 1,3 milions d’euros que en inversions aniran destinades a la rehabilitació de La Masia Els Bellots, a l’Alberg Municipal i a la renovació de la gespa artificial i de vestuaris d’alguns equipaments esportius.

Desnonen un invident mentre tramita un lloguer social

Desnonen un home invident en plena negociació per un lloguer social. Llorenç Ribera, sempre al corrent de pagament, va arribar a treure els mobles al replà de l’escala abans que arribés l’ordre del Jutjat. Una execució que finalment mai va arribar.

L’Ajuntament i l’advocada social, amb l’expedient del Llorenç encara obert, estaven negociant amb el banc l’aplicació d’un lloguer social. Aleshores una comitiva del Jutjat va visitar Ribera amb una ordre de desnonament que finalment es va aturar. I tot amb l’agreujant de tractar-se d’una persona amb una discapacitat visual de gairebé el cent per cent.

Llorenç Ribera que es solidaritza amb les famílies que han de passar pel tràngol d’un desnonament, espera resoldre la seva situació de forma definitiva. A l’edifici de dotze habitatges només hi queden la meitat dels veïns. La resta han estat foragitats per un fons voltor, nou propietari de la finca de la carretera de Matadepera.

Llorenç 1

La CECOT alerta que només es podrà incidir en el 10 per cent dels fons Next Generation

La Cecot alerta que els governs autònoms i els agents econòmics als territoris únicament podran incidir sobre el 10% dels fons europeus Next Generation. La patronal torna a fer un crit d’alerta en relació a les properes convocatòries d’ajuts empresarials amb fons europeus Next Generation, després de veure la gestió dels fons desenvolupada fins el moment i, sobre tot, en base a les properes convocatòries a càrrec de la partida dels fons assignada a les comunitats autònomes. Recordem com van anar les dues convocatòries d’ajuts empresarials del passat mes d’agost, amb no més de quinze dies en ple període de vacances perquè les empreses poguessin presentar els projectes.

“Quan es va anunciar que dels 24.198 milions d’euros del Mecanisme per la Recuperació i la Resiliència que computen als Pressuposots Generals de l’Estat de 2021 un 55% seria gestionat per l’Estat i que el 45% restant passaria a les Comunitats Autònomes, des de la Cecot vam entendre que serien les CCAA qui aplicarien els criteris per les convocatòries, d’aquests fons territorialitzats, en col•laboració amb els agents socials i econòmics. En el cas de Catalunya, li correspondrien uns 1.200 milions d’euros en aquesta distribució”, explica Antoni Abad, president de la Cecot. “Ara bé, ens arriben noticies molt poc optimistes per al 2022”, aprofundeix Abad, “sembla ser que, tot i el que inicialment es va dir, finalment les CCAA no tindran cap veu, ni capacitat de decisió o gestió alhora de definir els criteris d’assignació, objecte, destinataris o quanties sobre la major part d’aquests fons territorialitzats.

La majoria es decidirà i gestionarà de forma centralitzada i harmonitzada des de l’Executiu central, amb el que ja ens podem oblidar del projectes que van ser considerats estratègics a Catalunya per part de la Generalitat i de les organitzacions empresarials i socials que els es van definir”. Qualsevol gestió relativa a PERTE’s (projectes estratègics) i adjudicacions directes, requerirà per part de les empreses i entitats proposants realitzar la tramitació directament a Madrid. Un plantejament que es correspon al resultat de la votació duta al parlament estatal que va votar a favor de la gestió centralitzada d’aquests fons.

“Que les CCAA no tinguin la capacitat de prioritzar i definir les convocatòries dels ajuts en base a projectes estratègics dels seus territoris perjudica la reactivació de sectors i activitats considerades estratègiques o tractores al seu entorn”, reflexiona el president de la Cecot que afegeix que “la manca de voluntat política, de desconeixement de la realitat empresarial i la poca empatia de l’Executiu a l’hora d’escoltar tant a l’empresariat, com a diferents experts, en la definició d’actuacions per accelerar la reactivació econòmica i la recuperació de l’activitat productiva és una constant, lamentablement”.

Tanmateix, des de la Cecot s’ha insistit a la Ministra Calviño que el coneixement per reactivar l’activitat productiva i l’economia està en el territori i en els sectors que desenvolupen la seva activitat en ell. Harmonitzar els criteris de la major part de les convocatòries d’ajuts amb fons europeus comporta no tenir en consideració les casuístiques i polítiques de reactivació preses o impulsades per cada territori. “Encara som a temps de corregir i establir una via de col•laboració entre l’executiu central i les comunitats autònomes abans de definir les properes convocatòries dels Next Generation.

Aquí els agents econòmics, com sempre, ens oferim a aportar coneixement empresarial i a col•laborar perquè l’impacte dels fons sigui òptim a l’economia productiva”, clou Abad. Com ja és habitual, una cosa és el que diuen els pressupostos i un altra l’acompliment, l’executat realment. En el cas de Catalunya, en els darrers cinc anys, cap any s’ha executat realment més del 81% del pressupost d’inversions al pressupostos de l’estat i la mitjana està per sota del 65%. Aquest 2021, fins al juny, de moment només s’han executat el 13% de les inversions compromeses en aquests pressupostos i tot fa preveure que quedarem molt lluny del promès per tot l’any.

El gran Parc de la República, al nord de la ciutat, estarà enllestit el 2025

Terrassa tindrà un nou pulmó verd de 35.000 metres quadrats al nord de la ciutat: el Parc de la República. Un projecte de ciutat delimitat de nord a sud per les avingudes Béjar i Francesc Macià i d’oest a est pel carrer Provença i fins Roig i Ventura, davant de l’Escola Joan Marquès i Casals. Aquest dimecres i coincidint amb el Dia de la República, s’ha presentat el principal projecte urbanístic de l’Ajuntament que sobrepassarà els anys d’aquest mandat.

L’execució es farà en tres fases i les obres duraran des del març de l’any vinent i fins l’any 2025. Un projecte sorgit d’un concurs públic, que integra els equipaments de l’entorn, i que ha comptat amb la participació dels veïns. L’any vinent i durant deu mesos es treballarà en la zona esportiva. Un àmbit de més de 5.000 metres quadrats, a tocar de l’Avinguda Béjar, amb un nou edifici per a vestidors i un camp de futbol 7.

La segona fase s’executarà el 2023 i durant 12 mesos es treballarà en un edifici annex al Centre Cívic, i un anfiteatre a l’entorn dels equipaments que donen a l’Avinguda Francesc Macià. La tercera i última fase inclou les diferents plataformes que conformaran els 23.000 metres quadrats del parc, amb camins longitudinals de nord a sud, una zona de petanca i un sistema de recollida d’aigues en una gran bassa que servirà per a una gestió sostenible del rec.

I tot salpebrat amb diferents zones de jocs infantils inclusius amb arbustos, arbres i tots els elements per un gran espai d’oci per a tota la ciutat. Un projecte global que dotarà la ciutat d’un important pulmó verd i amb una gestió sostenible de l’aigua pel segle XXI. El nou Parc de la República compta amb un pressupost de 4.670.000 euros.

Campanya contra el Quart Cinturó rebutja el Pla Específic de Mobilitat del Vallès

L’entitat Campanya contra el Quart Cinturó (CCQC) troba insuficient el Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) que si s’aprova definitivament “naixeria descafeïnat», segons la plataforma. El Pla de Rodalies 2020-2030 només inclou una tercera part de les inversions previstes en el Pla pel Vallès que retalla el 60 per cent de la inversió en transport públic, segons l’entitat ecologista. L’aprovació inicial del PEMV, el mes de febrer del 2020, va confirmar els temors que la Plataforma havia vingut alertant des que va començar la seva redacció, fa més de 2 anys, que el desenvolupament del Pla no és creïble, no és executable ni té capacitat d’aconseguir els objectius que es busquen.

Ara, amb la presentació del Pla de Rodalies fins el 2030, l’entitat assegura que el Pla pel Vallès és paper mullat abans fins i tot de la seva aprovació que el Govern volia forçar, abans d’acabar aquest mandat. L’associació denuncia que el Pla només inclou una tercera part de les actuacions previstes i que rebutja la línea orbital ferroviària, el túnel de Montcada, el desdoblament de la línea R3 entre La Garriga i Vic, i les estacions de Montmeló Circuït i Baricentro.

Això representa una reducció al voltant dels 1.000 milions d’euros en les inversions de Rodalies previstes en el Pla específic, una retallada del 40 per cent de la inversión total i prop d’un 60 per cent de la inversió en transport públic. Una de les febleses més importants del Pla, segons la Campanya és que el 75% de les accions previstes les ha d’executar el Govern de l’Estat que no ha ni participat en la seva redacció i que incompleix sistemàticament els seus compromisos i per tant, sense cap garantia d’execució, segons el col·lectiu.

Des de la Campanya contra el Quart Cinturó reclamen un Pla de Mobilitat que resolgui amb urgència els problemes reals del Vallès, redreci el greuge que pateix aquest territori respecte al centre de la regió metropolitana i aposti per propostes de mobilitat sostenibles i de ràpida implementació que col·laborin a mitigar l’Emergència climàtica.

Un decret suspèn els desnonaments de famílies vulnerables en l’estat d’alarma

Els desnonament de persones o famílies en situació de vulnerabilitat quedaran suspesos en cas de pisos propietat de grans tenidors o entitats bancàries, fins que aquests ofereixin un lloguer social als afectats. Així ho diu un decret aprovat avui pel Govern que conté d’altres supòsits i que serà vigent mentre duri l’estat d’alarma. S’entén per vulnerables les famílies que ho hagin acreditat abans de la pandèmia de la Covid-19, les que ocupen un pis des d’abans del juny del 2019 sense títol habilitat, l’extinció del contracte amb un gran tenidor o les persones amb dificultat per pagar quotes hipotecàries.

En cas que Mossos o les policies locals rebin ordres d’executar mesures cautelars de desocupació de famílies amb risc d’exclusió residencial, hauran de sol·licitar abans un informe urgent als serveis socials i comunicar la petició al ministeri fiscal. També es consideren vulnerables de forma excepcional els què hagin ocupat un pis de gran tenidor entre el juliol del 2019 i l’Estat d’Alarma.

El CAP de Can Roca podria entrar en funcionament a principis de 2022

Si finalment es compleixen els terminis, el Centre d’Atenció Primària de Can Roca podria estar enllestit a finals de l’any que ve i entraria en funcionament a principis del 2022. Aquests són els nous terminis amb els quals treballa la Generalitat després de la represa de les obres d’aquest i d’altres equipaments similars que van quedar aturats a causa de la pandèmia del coronavirus. El passat 8 de juny es van reiniciar els treballs per un equipament que ha de descongestionar en uns 7.000 usuaris el sobreocupat CAP Rambla.

Ara fa dos anys, les obres del CAP de Can Roca es van adjudicar per aixecar aquest edifici entre els carrers Fàtima, Ferran Casablancas i Isidre Nonell, al costat de l’Institut del barri. El projecte està valorat en 2,4 milions d’euros. Es tracta d’un espai de més de 2.000 metres quadrats distribuïts en dues plantes. A la planta baixa hi haurà l’accés principal, l’administració, pediatria, odontologia i urgències. A la primera planta es completarà amb les consultes polivalents, els serveis socials, la formació i educació sanitària i la sala d’instal•lacions.

L’aturada de les obres en execució de la Generalitat ha estat general durant aquests tres mesos d’alarma sanitària. El Govern ha hagut de reajustar el Pla econòmicofinancer per a les infraestructures de Salut per l’endarreriment global de la programació. Això suposa un 40 per cent menys de l’execució inicialment prevista i un previsible increment del cost. En l’actualitat el 65 per cent de les obres ja s’ha reiniciat com en el CAP de Can Roca, però un 35 per cent dels treballs encara estant pendents de l’autorització.