Entradas

La CECOT reclama polítiques per consolidar i fer créixer la indústria

Catalunya continua sent el principal productor industrial de l’Estat tot i perdre cinc punts de la participació en el Valor Afegit Brut de l’economia espanyola. Aquesta és una de les alertes del primer baròmetre industrial que la patronal CECOT publicarà trimestralment, per evidenciar la realitat de les empreses, apuntar les tendències econòmiques i aportar possibles millores pel sector.

Un estudi estadístic basat en dades oficials, presentat aquest dimarts, i que fotografia l’estat de la indústria, després dels darrers impactes econòmics com la pandèmia i la crisi d’Ucraïna. Amb aquests informe la patronal insta als governs a actuar per consolidar i fer créixer el sector amb mesures llargament reivindicades com la simplificació administrativa, la seguretat jurídica en el sistema tributari o l’adaptació del mercat laboral a la realitat actual.

També reclamen impulsar accions davant el preu de l’energia i facilitar la transició energètica. Per a la Unió Europea, la indústria és un eix estratègic que genera el 20 per cent del PIB, dona feina a 35 milions de persones i es responsable del 80 per cent de les exportacions.

Del baròmetre també es desprèn que la industrialització és un factor estratègic que aporta solidesa i capacitat de vertebrar territoris a llarg termini. I així contribuir a l’equilibri de l’actual model econòmic liderat pels sectors serveis i pel turisme, i generar una autonomia industrial per no dependre de tercers països tal i com va evidenciar la pandèmia.

Una altra de les dades de l’estudi de la patronal mostra l’augment de la producció mitjana industrial en territoris com Madrid, València i el País Basc, tot i que Catalunya manté el seu lideratge amb un 22,4 per cent de participació del PIB industrial. El baròmetre completa la seva radiografia industrial amb indicadors de producció, demografia empresarial, indicadors laborals o l’evolució dels preus de les matèries primeres. Unes eines per prendre el pols a la indústria, que marca tendències i proposa mesures pel creixement i consolidació dels projectes industrials.

La covid es gripalitza després de dos anys de pandèmia

Amb l’adeu de la mascareta en els interiors, a partir del proper 20 d’abril, la pandèmia arriba molt probablement a la seva etapa final. Han estat dos anys de mesures i restriccions al carrer, i d’una forta pressió assistencial als centres hospitalaris.

La primera onada de contagis es va produir amb la inesperada irrupció del coronavirus, la primavera del 2020. Durant els primers tres mesos de pandèmia, prop de 2.000 terrassencs es van contagiar, dels quals més de 200 van acabar perdent la vida.

L’indicador de risc de rebrot es va estabilitzar durant l’estiu, però es va disparar el setembre, amb la segona onada de contagis. Llavors s’havien produït uns 8.000 positius a la ciutat i la xifra de defuncions fregava ja els 300.

La letalitat del virus, però, va anar frenant amb l’arribada de les vacunes, a partir del 2021. La tercera i quarta onada van registrar uns índexs de risc de rebrot menys elevats, mentre que en el cinquè repunt ja hi havia més de 20.000 contagis acumulats a la ciutat i unes 550 defuncions.

El procés de vacunació va arribar a finals d’any amb prop d’un 80% de la població terrassenca protegida, com a mínim, amb les dues dosis. Aquest fet no va impedir que els casos positius es disparessin amb la infecciosa variant Omicron. En qüestió de quatre mesos, la xifra de contagis acumulats a Terrassa gairebé s’ha triplicat, passant dels 28.000 del desembre als 75.000 actuals. No obstant això, el balanç de víctimes mortals en aquest mateix període ha variat de les 573 a les 680.

Tot plegat indica que, durant aquests dos anys, a Terrassa s’ha contagiat un de cada tres habitants i de moment ha perdut la vida a causa de la covid un 0,3% de la població.

El departament de Salut ha anunciat aquest divendres una nova manera de realitzar el seguiment de les dades covid. El fet de no haver de notificar els nous contagis dificulta el rastreig cas per cas. És per això que a partir d’ara la covid es gestionarà igual que la grip, amb el nou Sistema de Vigilància d’Infeccions de Catalunya.