Entradas

LaFACT celebra 40 anys de Temporada BBVA de Dansa amb una programació excepcional

/0 Comentarios/en , /por

La Factoria Cultural de Terrassa celebra 40 anys de la Temporada de Dansa amb una de les programacions més excepcionals de les darreres quatre dècades. Es tracta de 13 espectacles amb una mirada àmplia i diversa de la dansa que passa per la clàssica, la neoclàssica, la contemporània i l’espanyola. Uns espectacles de projecció internacional que converteixen Terrassa en una de les capitals de referència mundial.

Entre els espectacles més destacats el de Béjart Ballet Lausanne, al març, el Ballet de l’Opera d’Innsbruck al maig, o el Ballet Nacional de Cuba, a l’abril. La companyia del Programa d’Alt Rendiment de Dansa (PAR) encetarà a Terrassa una gira per deu ciutats de tot l’Estat. Amb tot, un dels espectacles més destacats és la Nit europea de la dansa, al Nadal de 2023, una gala amb les parelles més prestigioses dels principals ballets europeus.

Quan acabi la temporada, per LaFACT Cultural hi hauran passat 178 companyies de 80 ciutats diferents. Des de LaFACT destaquen la difusió que des del centre es fa de la dansa, amb preus ajustats, programes escolars i suport a les famílies vulnerables. També celebren els 46.000 espectadors que van assistir en algun dels espectacles la passada temporada. Paralel·lament una exposició recull els 40 anys de la temporada estable de dansa a Terrassa.

La CECOT vol una millor regulació dels preus del mercat elèctric

/0 Comentarios/en , , /por

La Cecot demana al Govern que actuï de forma immediata sobre la regulació dels preus de l’electricitat per esmorteir l’impacte sobre l’activitat empresarial i la ciutadania. Els darrers mesos la Cecot, com multitud d’entitats i organitzacions econòmiques i empresarials, ha estat exigint que la Unió Europea replantegés el sistema de fixació de preus de l’electricitat, excloent dels mercats majoristes de l’electricitat la generació amb gas natural.

Alhora també ha estat reclamant la fixació de l’import dels impostos per evitar que la factura de la llum anés augmentant proporcionalment amb el preu del mercat. “És cert que el mercat energètic necessita la reforma estructural que apunta la Ministra Teresa Ribera, i que des de Cecot s’ha reivindicat històricament per l’impacte sobre la competitivitat empresarial, però mentrestant arriba, cal actuar sobre la situació actual i aplicar mesures extraordinàries de manera immediata en benefici de l’activitat productiva i els ciutadans”, explica Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot.

La Cecot celebra que la Unió Europea hagi reconsiderat la seva posició i acceptés estudiar la possibilitat d’actuar directament sobre els preus de la llum en el marc del pla energètic aprovat ahir dimarts per l’executiu europeu. Fins el mes de juliol de 2021 a Espanya sí era possible limitar els preus en el mercat majorista però en implementar els canvis de regulació marcats per les directives europees, aquesta possibilitat va quedar inhabilitada.

“Una altra possibilitat d’actuar a curt termini en la crisi energètica, seria reduir part dels impostos dels carburants que suposen quasi el 50% de la despesa. A la Cecot, més enllà del sector del transport, estem experimentant un increment, entre les empreses, de la preocupació pels preus dels carburants. Un fet que impacta de manera transversal tant a empreses com a particulars”, conclou Casas. En paral·lel la Cecot continua treballant en l’assessorament i la implementació de mesures a les empreses cap a la transició energètica i alhora pal·liar els efectes dels mercats energètics sobre la seva competitivitat i que passa, en la seva majoria, per promoure l’autogeneració i l’autoconsum.

Sant Cugat acull l’estrena europea d'»Accents catalans» de la terrassenca Elisenda Fàbregas

/0 Comentarios/en , /por

Aquesta és l’estrena de l’obra «Accents Catalans» a Corea del Sud, de la compositora terrassenca, Elisenda Fàbregas. Aquí està, dirigida per Youngmin Park i interpretada per la Bucheon Filharmonic. Aquest divendres, l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat, dirigida per Salvador Brotons, interpretarà al Teatre Auditori de Sant Cugat, el què representa l’estrena d’aquesta composició per a tot Europa.

Amb «Accents Catalans» Fàbregas retorna a la seva terra, la qual ha inspirat bona part de la seva obra, després d’una impecable i destacada trajectòria com a compositora professional arreu del món. Accents Catalans s’interpretarà per segona vegada a Catalunya el pròxim dia 20 al Teatre La Massa de Vilassar de Dalt. Accents Catalans ha estat publicada per Hofmeister Musik Verlag.

L’Euro compleix 20 anys

/0 Comentarios/en , , /por

El primer de gener del 2019 es van complir els 20 anys del naixement de l’euro. Aquest 2022 se celebren dues dècades de l’entrada en circulació de la moneda europea. De fet, ja fa 3 anys que es van complir els 25 de funcionament d’un incipient mercat interior únic, de la llavors Comunitat Europea. Segons l’últim baròmetre, un 70 per cent dels europeus creuen que l’euro és un fet positiu tot i que un petit percentatge NO considera que sigui bo per al seu país.

En principi a l’euro s’hi van sumar 12 estats membres de la Comunitat Europea. Ara, utilitzen la moneda comuna 19 estats adherits, amb 341 milions d’habitants i una renda global que representa el 19% del PIB mundial. Sigui com sigui l’adaptació d’una moneda única per al continent europeu, volia fer front a la resta de monedes potents com el dòlar, adaptant polítiques econòmiques comunes i acabant amb les famoses devaluacions de cada país. Un costum força arrelat a Espanya amb la seva històrica pesseta.

Les economies de cada país han anat avançant amb una certa tutela dels bancs centrals i a costa de cedir una part de la sobirania econòmica de cada país. L’adaptació a l’euro va significar un canvi important per a les economies industrials de la comarca que ampliava així les garanties per ser més competitius de cara al mercat europeu. Ara, dues dècades després, gairebé ningú recorda la situació econòmica el 1999 quan l’atur era quatre punts més alt que ara, que un salari mitg ratllava els 1.300 euros o que un habitatge a la capital costava uns 100.000 euros. El sentiment popular dels primers temps de la moneda única és el d’un augment de preus fora de control.

En aquests 20 anys d’existència, l’euro ha passat per moments difícils com per la crisi mundial de Lehman Brothers, i s’han fet canvis importants per corregir les mancances inicials de disseny del sistema euro. Amb l’experiència dels rescats de Grècia, Portugal i Xipre i del rescat bancari espanyol i l’activisme del Banc Central Europeu, molts economistes asseguren que l’euro és avui més fort del que era quan es va crear fa 20 anys. Llàstima que les polítiques d’austeritat per evitar els dèficits excessius d’alguns membres de la zona euro, hagin donat lloc a un creixement més lent que el de l’economia mundial.

La percepció popular és que l’euro ha encarit els preus

/0 Comentarios/en , , /por

Tot i els avantatges que se li reconeixen per a l’economia col·lectiva a la moneda única europea, la percepció popular és molt crítica amb l’augment de preus generalitzats que diuen pateix l’euro.

En el seu vintè aniversari l’euro s’enfronta a un augment de la inflació mai vista fins ara en la nova moneda europea. Un encariment dels preus que en els darrers vint anys semblava que la moneda havia sabut contenir.

Els treballadors interins volen acabar amb l’abús de poder de l’administració pública

/0 Comentarios/en , , /por

Un grup de treballadors de l’Ajuntament de Terrassa s’han manifestat aquest matí al Raval, en resposta a la convocatòria a nivell de tot l’Estat, d’una jornada de protesta dels interins que treballen en el sector públic. Els treballadors alguns dels quals porten entre 10 i 15 anys treballant sense haver passat oposicions ni ser personal fix, reclamen que s’apliqui la directiva europea que qualifica la legislació espanyola en contractació «d’abús de poder».

Es calcula que a l’Ajuntament de Terrassa podrien haver-hi fins a mil treballadors en aquesta situació. El problema s’estén a totes les administracions públiques amb uns 900.000 treballadors a tot l’Estat de personal interí. Totes les administracions han abusat d’una contractació que crea desigualtats entre els treballadors.

El personal interí considera que la convocatòria d’oposicions no soluciona el problema si abans no es resolt aquesta situació. Per això reclamen estabilitat en el seu lloc de treball passant a ser personal fix, i que després es regularitzi bé l’accés a la funció pública.