Entradas

El CST utilitza la realitat virtual immersiva per estimular el cervell i prevenir el seu deteriorament

/0 Comentarios/en , /por

La realitat virtual immersiva és la base d’una sèrie d’investigacions per estimular i prevenir el deteriorament del cervell que està duent a terme el CST.

El Grup de Recerca Cervell, Cognició i Conducta (C3), liderat per la doctora Maite Garolera, acaba de rebre una subvenció de la Fundació La Marató de prop de 200.000 euros pel projecte VIRTUAL-METS per millorar la cognició en adults amb síndrome metabòlica. És un dels 37 projectes que es finançaran amb els 11,2 milions d’euros recaptats l’any passat a la Marató de TV3, dedicada a les patologies cardiovasculars.

La síndrome metabòlica és una alteració que fa que les persones siguin propenses a patir malalties cardiovasculars però també càncer, deteriorament cognitiu o demència.

En aquesta sala els pacients fan exercicis de relaxació (mindfulness), entrenament cognitiu i activitat física (perquè l’exercici físic millora la plasticitat del cervell). Ho fan en grups de 5 persones (per fomentar les relacions socials també), 2 dies a la setmana durant 3 mesos.

Al gener es començarà l’estudi amb 84 pacients dividits en dos grups i es comprovarà si les persones tractades amb realitat virtual milloren més i més ràpid que les que no.

Aquesta mateixa tecnologia s’aplica també al projecte RehaBCOVID (abans Nutescoti), per a persones amb COVID persistent (les que han superat la fase aguda de la malaltia però presenten seqüeles físiques i cognitives), finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación a través dels fons Next Generation amb 600.000 euros. Tenen una mostra d’estudi de 100 persones i en necessiten 50 més.

Les persones interessades es poden posar en contacte a través del correu ncanom@cst.cat o per telèfon: 937310007 extensió 1761

De moment, saben que amb aquests exercicis milloren la memòria, algunes funcions cognitives i també els símptomes depressius. I estan a punt de publicar el primer estudi.

El rehaBCOVID és la segona part del Nautilus que es va finançar amb 400.000 euros de la Marató de TV3 del 2020.

Aquesta tecnologia també serveix per millorar les seqüeles d’altres malalties.

Garolera vol demostrar  que aquest nou tractament és eficaç per poder recollir-lo a la cartera de serveis del sistema català de salut.

El Projecte Virtual Mets 10

El Projecte Virtual Mets 8 El Projecte Virtual Mets 7 El Projecte Virtual Mets 6 El Projecte Virtual Mets 5 El Projecte Virtual Mets 4 El Projecte Virtual Mets 3 El Projecte Virtual Mets 2 El Projecte Virtual Mets 1

La historiadora Mariona Vigués, nova presidenta del Rotary Club

/0 Comentarios/en , /por

La historiadora Mariona Vigués és la nova presidenta del Rotary Club Terrassa pel curs 2023-2024. Dedicada durant molts anys a la docència està molt implicada en el món de la història local havent estat presidenta del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i de l’Arxiu Tobella. L’any 2010 va ser escollida Terrassenca de l’Any.

Vigués ha publicat diferents llibres i articles i ha donat conferències i participat de taules rodones especialitzades. Va ser regidora de l’Ajuntament de Terrassa entre el 2011 i el 2015 i actualment forma part del Patronat del Museu Tèxtil.

Després d’anys de col·laborar amb l’entitat ara arriba a Presidenta en substitució de Nuri Escudé, en un any que el Rotary celebra el 31è aniversari i ratifica el seu objectiu d’ajudar a les persones i fomentar una implicació més gran amb tota la ciutadania.

Creix l’autoconsum d’energia solar fovoltaica a la UPC

/0 Comentarios/en , , /por

Creix, a la UPC, la producció d’energia solar fotovoltaica destinada a l’autoconsum. La UPC ha posat en marxa durant l’any 2022 cinc noves plantes d’energia solar fotovoltaica a les cobertes d’edificis de Barcelona, Manresa, Terrassa i Vilanova i la Geltrú, que se sumen a les cinc instal·lades anteriorment en diversos campus o centres docents. En total, la UPC produeix més de 687 kWp per a l’autoconsum energètic, la qual cosa, juntament amb les mesures d’estalvi aplicades, ha ajudat a reduir un 13 % el consum energètic, especialment a finals del 2022, i també a inicis del 2023.

Aquest curs 2022-2023 s’ha posat en marxa la planta solar fotovoltaica de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) de la Universitat Politènica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC), ubicada al Campus Diagonal Sud. Gràcies a l’entrada en funcionament d’aquesta planta, de 231,42 quilowats de potència instal·lada (kWp), la Facultat es pot autoproveir del 40 % de l’energia requerida per als sistemes d’electricitat i aire condicionat. Quan no gasta tota l’energia generada per a l’autoconsum, el sistema implantat permet repartir l’excedent de producció pròpia a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB), ubicades al mateix campus.

En marxa des del passat novembre, és la cinquena planta instal·lada el 2022 a la UPC, la Universitat que més instal·lacions fotovoltaiques ha instal·lat durant aquell any. Les altres quatre estan situades a les cobertes de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG); de l’Escola Politènica d’Enginyeria de Manresa (EPSEM); de dos edificis del Campus de Terrassa, i dels aularis A5-A6 (fase 2) del Campus Diagonal Nord, a Barcelona. Les cinc instal·lacions sumen uns 463 kWp, que cobreixen cadascuna una part del consum elèctric dels edificis. A Terrassa les plaques solars de l’edifici TR3 i el TR5, compta amb dues instal·lacions de 16,72 i 57 kWp, amb un autoconsum del 14 %.

Amb la instal·lació de la planta solar fotovoltaica de l’FME, culmina la segona fase del projecte Campus Solar UPC. La primera fase (2015-2020) es va iniciar amb el disseny i la posada en marxa de la primera planta d’aquest tipus a l’edifici Gaia de Terrassa. Des d’aleshores, la UPC compta amb un total de deu plantes solars fotovoltaiques que proporcionen, en conjunt, més de 687 kWp per cobrir una part de les necessitats energètiques dels edificis on estan instal·lades o, com és el cas de la planta de l’FME, redistribuir la producció a edificis adjacents.

La tercera fase del Campus Solar UPC, prevista per al període 2023-2024, la Universitat preveu instal·lar futures plantes fotovoltaiques als campus Diagonal-Besòs i Diagonal Nord (Barcelona) i del Baix Llobregat (Castelldefels), així com a l’ETSAV (Sant Cugat del Vallès) i a la Biblioteca del Campus de Terrassa. Amb aquestes actuacions, es preveu arribar a un autoconsum energètic total del 10 %. El repte, marcat al Pla Campus UPC Sostenible 2030, és aconseguir que l’any 2030 el 15 % d’autoconsum de la Universitat es faci a partir d’energia renovable, aprofitant al màxim el potencial dels seus edificis i campus.

Diversos col·lectius de la UPC han participat en la creació del Campus Solar UPC. Una participació que ha derivat en la creació del Campus Lab, un instrument inspirat en els living lab que vincula l’aprenentatge dels estudiants, el coneixement del personal docent i investigador (PDI), així com l’expertesa tècnica i en gestió del personal d’administració i serveis (PAS) per afrontar determinats reptes.

La participació dels tres col·lectius es desenvolupa a partir de la recerca, projectes o tesis doctorals, de treballs acadèmics com els més de 200 treballs de fi de grau o de màster realitzats fins ara, o de Projectes d’Optimització Energètica (POE) per guanyar en autoconsum, en eficiència energètica, en la recollida de dades o el monitoratge dels resultats, entre d’altres. Durant aquest quadrimestre, hi ha més de deu projectes Campus Lab en marxa, i altres iniciatives obertes a la participació dels estudiants i del professorat per resoldre diferents reptes.

Així mateix, la publicació en obert dels consums d’aigua i electricitat, recollides i monitorades a través de la plataforma digital SIRENA, constitueix una font de dades de gran interès tant per avaluar les mesures implantades com per ser utilitzades com a material d’estudi per a nous treballs acadèmics o de recerca, o per valorar nous sistemes de millora de la gestió energètica.

Grafic Població Estudis

Un terç de la població del Vallès té estudis superiors, proporció que augmenta entre dones i en les generacions més joves

/0 Comentarios/en , , /por

L’Observatori Comarcal del Vallès Occidental ha publicat un nou informe sobre el perfil educatiu de la població de la comarca. Segons les últimes dades disponibles a l’Idescat, l’any 2020 hi havia a la comarca 262.245 persones amb estudis superiors, xifra que representa el 33,6% de la població major de 14 anys. Aquest nivell formatiu més elevat agrupa ensenyaments de grau superior de formació professional, graus universitaris, màster i doctorats, entre d’altres. A l’altre extrem, un 13,8% de la població disposa com a màxim de titulacions d’educació primària (108.070 persones). A més, amb els estudis assolits d’etapes intermèdies s’hi troba el 28,8% de la població (225.370 persones) amb estudis complets de la primera etapa d’educació secundària i el 23,8% que són titulats en estudis secundaris de segona etapa (185.825 persones).

L’estadística reflecteix que a Terrassa, el 39% de la població d’entre 25 i 64 anys té estudis superiors. En aquest rànking les tres primeres posicions són per Sant Cugat (72%), Matadepera (70%) i Sant Quirze (60%); mentre que les localitats vallesanes amb menys població titulada són Sant Llorenç Savall (31%), Polinyà (30%) i Badia (20%).

Grafic Població Estudis Per Municipis

Entre les persones que han assolit com a màxim estudis d’educació primària es registra una major presència de dones (60,1%) que d’homes (39,9%). En canvi, tot i que la diferència és menor, les dones de la comarca també presenten proporcions més elevades (53%) d’assoliment d’estudis superiors que els homes (47%). Això és degut, d’una banda, al fet que les dones de les generacions amb edats més avançades accedien menys que els homes a la formació i, d’altra banda, per una major tendència de les dones de les generacions més joves a cursar estudis més enllà de les etapes obligatòries.

Grafic Població Estudis Idescat

El perfil d’edat de la població del Vallès que ha assolit com a màxim el nivell educatiu de primària correspon majoritàriament a persones de 80 anys o més. En contrast, la proporció de població amb estudis superiors augmenta a mesura que disminueix l’edat. Actualment, el nivell educatiu és un factor determinant per arribar a ocupar determinats llocs de treball i el fet de no posseir un nivell d’estudis superiors exclou, d’entrada, d’un gran nombre de posicions laborals. D’aquesta manera, el nivell formatiu de la població ha millorat de forma persistent i cada generació ha assolit nivells de formació més elevats que les precedents. Així, el gruix de població titulada en estudis superiors es concentra entre les franges d’edat de 30 a 39 anys.

Teresa Ciurana: «Necessitem reordenar l’oferta de la Formació Professional a Terrassa»

/0 Comentarios/en , , /por

Terrassa reordenarà els instituts i centres docents per reubicar una part de l’Ensenyament Secundari, i crear nous centres d’ensenyament integrats exclusius per a la Formació Professional. Un dels principals requisits per a la creació d’un centre integrat d’FP, és treure l’Ensenyament Secundari de tots els centres on també s’imparteix la Formació Professional. El primer centre integrat de Terrassa es podria fer al Parc Audiovisual.

Aquest dilluns, el Govern ha explicat als Ajuntaments del Vallès Occidental, els seus plans per a la implantació dels centres integrats per a la Formació Professional. Una jornada en la qual també hi han participat els consells de la FP de diversos municipis, la CECOT, la PIMEC i sindicats del sector.

La idea és que els centres integrats per a la Formació Professional puguin impartir tot el cicle d’aprenentatge professional que va des de les diverses titulacions, a la formació ocupacional o la formació continuada al llarg de la vida laboral. Cada centre es podria destinar a un dels sectors professionals.

La diplomatura Sènior de la UPC amplia en un any la carrera

/0 Comentarios/en , /por

La Universitat Politècnica a Terrassa amplia en un any la diplomatura sènior en Ciència, Tecnologia i Societat per a majors de 55 anys. Una carrera per a gent gran amb 24 assignatures repartides en quatre cursos. Una de les novetats d’aquest any és que el treball final de carrera deixa de ser optatiu i passa a formar part del darrer curs de la diplomatura.

I això en un any en el qual es recupera la presencialitat amb 189 alumnes matriculats, una trentena més que l’any passat en plena pandèmia. La diplomatura sènior es pot fer en quatre anys o bé amb més temps agafant menys assignatures cada curs. L’edat dels alumnes és d’entre 56 i 86 anys.

La majoria d’estudiants són de Terrassa i la presència de dones és lleugerament superior a la dels homes. Donar suport a les dones és un aspecte que la Universitat vol potenciar. Per molts alumnes cursar aquesta carrera representa estrenar-se a la universitat. Per d’altres és una forma de reprendre, ampliar o recuperar estudis. Des del 2008, la UPC de Terrassa és l’única universitat que té un pla d’estudis específic per alumnes majors de 55 anys.

La Taula de Seguiment de les Rieres debat el cobriment d’un tram de la riera del Palau

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament exposa a la Taula de Seguiment de les Rieres, reunida telemàticament aquest dimarts a la tarda, un estudi preliminar per a la possibilitat d’efectuar un cobriment parcial de la riera del Palau en el tram central de Poble Nou, a l’alçada de la carretera de Rellinars. Aquest és un dels projectes que treballa l’Equip de Govern per trencar l’efecte barrera de les rieres i siguin un espai connector entre barris de la ciutat.

A la reunió també es van presentar les actuacions previstes per als anys 2021 i 2022, pel què fa a les actuacions estructurals de conservació, explotació, planejament i estudis estratègics com aquest del cobriment parcial. La Taula va deliberar un document d’anàlisi per definir les propostes i els projectes previstos a les rieres. Un estudi que ha de servir com a base per a la reflexió i determinar després la millor estratègia.

Pel què fa a les actuacions, en l’actualitat es troba en licitació, un projecte de reparacions puntuals de la riera de les Arenes, més amunt d’Els Bellots. A finals d’any es faran les obres del mur d’escullera a les Arenes per a la protecció de Les Fonts. També es planifica la reparació dels murs d’endegament de la riera del Palau i del Torrent de Vallparadís.

Pel què fa a la conservació hi ha un projecte de retirada de sediments a la riera del Palau a l’alçada d’Abat Marcet i millorar la capacitat hidràulica en la confluència de les rieres de les Arenes i Palau, a l’avinguda Font i Sagué. També es treballa en una altra confluència a l’alçada de la C-58. Pel mes de setembre és previst retirar els residus i la millora de les instal·lacions en tres trams de rieres i torrents.

Per millorar la protecció ciutadana s’instal·laran 16 detectors d’abocament en diversos punts, un pluviòmetre a la capçalera de les Arenes i es posaran en servei en els trams inundables, unes barreres automàtiques amb sensors que es tancaran en cas de possibles d’inundacions. La Taula de Seguiment de les Rieres és un òrgan de deliberació, estudi, proposició i acords, formada per l’Ajuntament, els partits polítics i representants dels veïns, plataformes, comissions i entitats que treballen per millorar el manteniment i la gestió al voltant de les rieres que travessen la ciutat.

 

 

Govern i universitats acorden des d’ara i fins al pròxim curs un període d’excepcionalitat

/0 Comentarios/en , /por

El Govern i les universitats catalanes han acordat considerar com a període d’excepcionalitat el pròxim curs universitari 2020-2021, independentment de la situació de l’estat d’alarma declarada pel Govern de l’Estat. Aquest període ha començat aquest mes de juny i s’allargarà fins a la finalització del pròxim curs acadèmic. El Govern, mitjançant la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, les dotze universitats catalanes i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) han impulsat aquest període d’excepcionalitat atenent que la situació d’incertesa causada per la pandèmia pot allargar-se encara un temps indeterminat i això impedeix garantir un retorn a una situació d’estabilitat en l’activitat acadèmica.

En aquest sentit, s’ha creat un grup de treball de Programació i Ordenació Acadèmica juntament amb representants de la Secretaria d’Universitats i Recerca i d’AQU per treballar en el disseny del curs vinent preveient múltiples escenaris i no caure en la improvisació. Aquests futurs escenaris, que seguiran complint amb totes les mesures de seguretat necessàries no descarten, ara per ara, la possibilitat fins i tot de nous confinaments si es produís en els propers mesos un rebrot de Covid-19.

Pel curs vinent, les universitats mantindran la modalitat d’impartició docent determinada per a graus, màsters i doctorats. Cada universitat, però, en exercici de la seva autonomia i en funció de les seves circumstàncies podrà organitzar entorns virtuals en els programes que considerin oportuns per tal d’assegurar que els estudiants obtinguin els resultats d’aprenentatge desitjats. Igualment, durant aquest període d’excepcionalitat les universitats podran introduir canvis en els elements dels programes formatius que s’hagin de veure alterats (activitats presencials en grups grans, pràctiques externes, mobilitat) i anunciar i difondre la possibilitat d’organitzar els entorns virtuals necessaris en cada programa.

En cap cas, però, no es podrà introduir un canvi de modalitat del programa sense haver estat aprovat prèviament. Finalment, per tal de garantir en tot moment la qualitat dels estudis, es demanarà la modificació, si s’escau, dels protocols oportuns a aplicar en les acreditacions de titulacions tenint en compte les característiques d’aquest període d’excepcionalitat. Des de l’inici de la pandèmia, el Govern, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) i les 12 universitats han impulsat un seguit de mesures per assegurar el mínim impacte en els aprenentatges del col·lectiu d’estudiants i garantir, sobretot, que cap estudiant perdés aquest curs per culpa de la crisi sanitària.

En aquesta línia, es van consensuar formats d’avaluació no presencial i un seguit orientacions a tenir en compte per les universitats a l’hora d’implementar-les, així com altres mesures referents a les pràctiques externes, els treballs finals de Grau i Màster, i el calendari acadèmic. Així mateix, des d’un bon principi, el Govern i les universitats han anat prenent, en funció dels criteris establerts per les autoritats sanitàries en cada etapa, les mesures necessàries per garantir la salut de tota la comunitat d’estudiants, així com del personal docent (PDI) i d’administració i serveis (PAS).

L’alcalde rep una delegació de l’Observatori de l’aigua

/0 Comentarios/en , /por

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, juntament amb els regidors de Territori i Sostenibilitat i Urbanisme, Lluïsa Melgares i Carles Caballero, reben una delegació de l’Observatori de l’Aigua de la ciutat. El seu President, Juan Martínez, ha explicat els principals objectius i funcions d’aquest organisme autònom i adscrit a l’Ajuntament, que es va constituir el passat mes de febrer.

L’observatori de l’Aigua té caràcter consultiu, assessor, deliberatiu i propositiu, amb capacitat d’emetre estudis, informes i propostes sobre la recent gestió municipal de l’aigua. També pot establir acords que el Govern haurà de considerar, per incorporar la participació ciutadana en la definició de polítiques i decisions estratègiques per al bon funcionament del servei.

Entre les seves funcions destaca la presentació de propostes per a l’EPEL Terrassa Cicle de l’Aigua, l’elaboració d’estudis i informes, la informació i formació de la ciutadania, i el control públic en la rendició de comptes.

Uns estudis permetran millorar la connexió entre barris en tres punts de la ciutat

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament encarrega uns estudis per millorar la connectivitat en tres àmbits de la ciutat. El primer àmbit té per objectiu analitzar l’efecte barrera que imposa la carretera de Matadepera entre la rotonda de l’Aigua i l’Avinguda Lacetània. Aquest tram experimenta un elevat volum de cotxes alhora també de vianants i bicicletes. L’estudi analitzarà la mobilitat actual així com les accions que contempla el Pla de Mobilitat Urbana que també afecten als barris de Can Tusell i el Pla de Bon Aire.

L’empresa Ideem Innova és l’encarregada de fer l’informe amb un pressupost de més de 13.000 euros. El segon estudi analitzarà la connectivitat per a vianants entre els barris de Ca n’Aurell i Can Boada, pel passeig 22 de Juliol entre la Rambla i el pont de Vacarisses. En aquest tram la via del tren i la topografia del terreny dificulten la connexió entre els dos barris amb només dos punts per passar d’un barri a l’altre. L’un pel carrer Beethoven amb Josep Vicenç Foix i l’altre entre els carrers Germans Moragues i el barri de Ca n’Aurell.

L’estudi preveu millorar el pas de ciclistes i vianants en aquests punts així com al llarg del passeig 22 de Juliol. Aquest segon informe el farà l’equip de Planas Esquius-Segatti, per un import de més de 10.000 euros. D’altra banda Medi Ambient estudia la possibilitat de fer un traçat i millorar la connectivitat entre els barris de Can Parellada i Les Fonts amb el centre de la ciutat. L’any que ve es redactarà un plec de clàusules per encarregar l’estudi. L’objectiu és millorar els itineraris d’anar a peu o amb bici per connectar els dos barris amb la part sud del Parc de Vallparadís.

Aquesta proposta s’estudia tenint en compte el projecte de l’Anella Verda que preserva i ordena el sòl no urbanitzable per trobar un equilibri entre les funcionalitats ecològica, econòmica i social del territori. La previsió inicial és que aquests estudis estiguin enllestits a principis de l’any que ve per prioritzar, planificar i executar actuacions.

Els dos estudis encarregats per l’Ajuntament neixen a a proposta de Terrassa en Comú (TeC) i se centraran en dues zones de la ciutat. Aquests estudis s’han acordat entre l’equip de Govern (PSC) i el grup municipal de TeC, en el marc de l’acord dels pressupostos de 2018. Es tracta d’iniciar un programa d’actuacions en l’espai públic que permeti una concentració estratègica d’inversió en àmbits que presentin problemàtiques específiques, en concret i el què és objecte de treball i proposta, en matèria de connectivitat urbana.