Entradas

La CECOT debat la descarbonització de la indústria

En el marc de la Setmana Europea de l’energia sostenible, la CECOT junt amb el Clúster de la Bioenergia organitzen el primer Fòrum de la Descarbonització Industrial de Catalunya. La descarbonització és un dels principals reptes al qual afronta la indústria del país en la lluita contra el canvi climàtic.

I un dels eixos estratègics d’actuació per part de la patronal per les noves oportunitats empresarials que també representa, sobretot pel què fa a la innovació i a la transformació digital. Aquest dimarts una vintena d’experts, líders empresarials i professionals compromesos amb la sostenibilitat s’han reunit en aquest primer fòrum per explorar les últimes tendències, tecnologies i estratègies, per a una transformació ecològica en el sector industrial.

Una forma de refermar el compromís del teixit empresarial en la transició energètica i que s’ha fet més visible aquests dies coincidint amb la Setmana Europea dedicada a l’energia sostenible que s’allargarà fins dijous.

La ciutat francesa d’Evry-Courcouronnes comparteix amb Terrassa la projecció de la ciutat

La tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Núria Marín, ha rebut aquest matí de dimecres, al saló de plens, a una delegació de la ciutat francesa d’Evry-Courcouronnes. La ciutat gala, d’uns 70.000 habitants i situada a l’Îlle-de-France, es va mostrar interessada en compartir l’estratègia municipal de projecció de la ciutat.

En concret en els eixos de l’Esport i les Universitats. Més tard, la delegació francesa visitarà el Parc Audiovisual de Catalunya i culminarà a la Seu d’Ègara amb una visita a les Esglésies de Sant Pere. Aquests dos elements patrimonials formen part de la projecció d’Audiovisual i Cultural de la ciutat.

El contacte amb Evry-Courcouronnes ha estat a través de la xarxa Eurocities de la qual Terrassa en forma part per compartir experiències i bones pràctiques en les projeccions internacionals de les ciutats europees. La delegació francesa ha vingut a Terrassa gràcies al finançament d’un projecte europeu del programa Erasmus+, de la Comissió Europea.

La CECOT reclama polítiques per consolidar i fer créixer la indústria

Catalunya continua sent el principal productor industrial de l’Estat tot i perdre cinc punts de la participació en el Valor Afegit Brut de l’economia espanyola. Aquesta és una de les alertes del primer baròmetre industrial que la patronal CECOT publicarà trimestralment, per evidenciar la realitat de les empreses, apuntar les tendències econòmiques i aportar possibles millores pel sector.

Un estudi estadístic basat en dades oficials, presentat aquest dimarts, i que fotografia l’estat de la indústria, després dels darrers impactes econòmics com la pandèmia i la crisi d’Ucraïna. Amb aquests informe la patronal insta als governs a actuar per consolidar i fer créixer el sector amb mesures llargament reivindicades com la simplificació administrativa, la seguretat jurídica en el sistema tributari o l’adaptació del mercat laboral a la realitat actual.

També reclamen impulsar accions davant el preu de l’energia i facilitar la transició energètica. Per a la Unió Europea, la indústria és un eix estratègic que genera el 20 per cent del PIB, dona feina a 35 milions de persones i es responsable del 80 per cent de les exportacions.

Del baròmetre també es desprèn que la industrialització és un factor estratègic que aporta solidesa i capacitat de vertebrar territoris a llarg termini. I així contribuir a l’equilibri de l’actual model econòmic liderat pels sectors serveis i pel turisme, i generar una autonomia industrial per no dependre de tercers països tal i com va evidenciar la pandèmia.

Una altra de les dades de l’estudi de la patronal mostra l’augment de la producció mitjana industrial en territoris com Madrid, València i el País Basc, tot i que Catalunya manté el seu lideratge amb un 22,4 per cent de participació del PIB industrial. El baròmetre completa la seva radiografia industrial amb indicadors de producció, demografia empresarial, indicadors laborals o l’evolució dels preus de les matèries primeres. Unes eines per prendre el pols a la indústria, que marca tendències i proposa mesures pel creixement i consolidació dels projectes industrials.

L’Ajuntament impulsa un Pla per afavorir la transició al cotxe elèctric

En els pròxims tres anys l’Ajuntament impulsa un Pla Estratègic del Vehicle Elèctric (PEVE 2022-2025) per afavorir la transició a la ciutat cap el vehicle mediambientalment més sostenible. El Pla s’estructura en quatre línies d’actuació i 21 accions, per promoure la mobilitat sostenible, descarbonitzar el parc mòbil i la flota municipal, complir amb els compromisos europeus i millorar la qualitat de l’aire.

En total s’invertiran 2,4 milions d’euros, 300.000 dels quals en el pròxim pressupost municipal, per instal·lar l’any vinent 17 punts de recàrrega repartits per diferents llocs estratègics de la ciutat. El 70 per cent de la contaminació a Terrassa es deu al trànsit rodat que aboca unes 238 tones de CO2 a l’any. En l’actualitat a la ciutat només 300 vehicles són elèctrics i hi ha 24 punts de recàrrega.

Quant s’acabi el Pla es preveu que hi hauran uns 1.300 cotxes elèctrics i 130 punts de recàrrega a diferents velocitats. L’Ajuntament també impulsarà bonificacions per qui opti pel vehicle sense emissions. També diversos acords amb centres comercials per facilitar la recàrrega ràpida dels cotxes.

El Pla s’ha desenvolupat entre diferents serveis municipals i amb una estratègia transversal i comuna entre d’altres plans, com el d’energia sostenible, el de la qualitat de l’aire, el de mobilitat urbana o el de reducció de soroll.

211115 Rp Pever 3

Daniel Crespo pren possessió com a rector de la UPC

El professor Daniel Crespo, catedràtic de Física, ha pres possessió com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya. L’acte, amb la presència del Regidor d’Universitats Pep Forn, ha tingut lloc a l’Auditori de l’edifici Vèrtex, a Barcelona, seguint les restriccions sanitàries per la pandèmia. L’acte ha estat presidit per la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Gemma Geis, i s’ha pogut seguir en directe a través del canal de YouTube de la Universitat i del canal Zonavídeo UPC. El mateix dia, ha pres possessió la resta de membres del nou Consell de Direcció. Daniel Crespo −elegit rector en les eleccions que van tenir lloc per urna electrònica, del 14 al 19 de maig− ha fet un reconeixement especial al rector Francesc Torres i el seu equip, «que han pilotat la institució durant aquests temps de pandèmia» i els ha agraït la feina feta.

En el seu discurs, Crespo s’ha referit als tres grans pilars en què es fonamentarà la seva acció de govern. «El primer és el nostre compromís en la formació de professionals competents que puguin incorporar-se al teixit productiu i impulsar el progrés econòmic del nostre país, posant la vida de les persones i la sostenibilitat del planeta al centre», ha afirmat. L’excel•lència en la recerca i la transferència de tecnologia és el segon pilar que ha destacat el nou rector, i que està lligat, com ha dit, «a la formació del talent jove, creatiu i valent, que haurà d’afrontar i resoldre els reptes socials i mediambientals dels temps futurs i no tan futurs». El tercer pilar és l’arrelament al territori, atesa la implantació territorial de la Universitat, amb presència a Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vilanova i la Geltrú.

«La proximitat amb les empreses i les ciutats petites i grans que vertebren el nostre país facilita desenvolupar projectes connectats amb el seu teixit social, econòmic i cultural, però també ens proporciona una situació estratègica que ens permet detectar, com cap altra institució acadèmica, les necessitats del territori i contribuir a projectes significatius per a la gent que hi viu», ha explicat. Tot seguit, el rector Crespo ha posat en relleu els principals reptes del seu mandat: «el primer és recuperar el 100% de la nostra potencialitat per servir de la millor manera possible el nostre estudiantat i la nostra societat», ha dit. «En aquesta estratègia és imprescindible el relleu generacional. L’envelliment de la plantilla, conseqüència de la manca de cobertura de les baixes per jubilació tant de professorat com de personal d’administració i serveis obliga a prendre accions ràpides i precises. El nostre objectiu és recuperar en aquest mandat la plantilla perduda durant els darrers deu anys».

Aquesta recuperació de plantilla s’ha de fer, segons Crespo, incorporant talent extern, «però també cal facilitar la incorporació d’aquell professorat associat que ha mostrat el seu interès per fer carrera acadèmica a la Universitat. Per això és essencial que es materialitzin els canvis legislatius anunciats que ho han de permetre», ha dit. «Continuar impulsant l’excel•lència científica i tecnològica de la UPC durant aquesta renovació generacional» i «el compromís amb l’estudiantat i amb la societat» són els altres dos principals reptes del mandat. Crespo s’ha compromès a oferir la millor formació amb la millor metodologia: «amb una plantilla rejovenida i dinàmica podrem afrontar amb garanties la renovació docent lligada a la digitalització que s’albira, en la qual haurem d’aprofitar l’experiència aconseguida durant la pandèmia», ha manifestat. Per acabar, Daniel Crespo ha afirmat: «ens posem al servei de la comunitat UPC per fer la Universitat que el nostre estudiantat i el nostre país demanen i mereixen».

Al seu torn, la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, que ha signat el decret de nomenament del nou rector, s’ha ofert com a «interlocutora fidel, permanent i constant, oberta al diàleg amb les universitats» i s’ha compromès a treballar per aconseguir una millora en el sistema universitari català. Geis ha agraït la gestió de Francesc Torres i el seu equip durant aquests darrers anys, que han estat especialment durs per la pandèmia, i s’ha mostrat compromesa en la «lluita compartida» en favor d’un país basat en el coneixement, vertebrat per les seves universitats, que cerqui la igualtat i el progrés en un clima de consens i diàleg permanent. «El Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement ens marca l’horitzó d’una societat més justa, cohesionada i pròspera, en la mateixa línia del que impulsarem amb la Llei de la ciència o el foment del mecenatge científic».

En la mateixa línia, la consellera s’ha mostrat a favor de polítiques d’estabilitat del professorat universitari i de l’impuls de les beques salari per als estudiants. «Cal situar la universitat i la recerca al centre del debat polític», ha expressat. En la seva intervenció, el rector sortint, Francesc Torres, que ha lliurat a Daniel Crespo la medalla i el bastó cerimonial de la Universitat, ha agraït «l’empenta i la bona feina feta per l’equip de direcció i gerència que m’han acompanyat» i ha felicitat el rector entrant i el seu equip. Torres ha destacat que «amb la nova conselleria d’Universitats i Recerca arriben temps de canvi per a les universitats catalanes, un moment d’inflexió que cal aprofitar».

Francesc Torres ha finalitzat la seva intervenció assegurant que «posaré el meu gra de sorra perquè la UPC continuï essent una universitat de referència, sense límits». El president del Consell Social de la UPC, Ramon Carbonell, ha adreçat paraules d’agraïment al rector Francesc Torres, «per la seva dedicació, entusiasme i patiment en un any tan complicat a causa de la pandèmia». Així mateix, Carbonell ha assegurat que «el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement ha de ser la guia per aconseguir enfortir el nostre sistema social a través de les universitats, la recerca i la transferència«. La interpretació del ‘Gaudeamus igitur’ per part de l’Orquestra de la UPC i la Coral d’Arquitectura de la Universitat ha posat punt final a l’acte.

El Pla Director de la Seu d’Ègara guanya un premi internacional a la bona pràctica

El Pla Director de la Seu d’Ègara, executat entre el 1994 i el 2010, rep un reconeixement de bona pràctica del Premi Internacional Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) de Ciutat de Mèxic. El jurat ha valorat el projecte per la seva coherència amb l’estratègia de projecció cultural de la ciutat i la seva integració en el paisatge social. Per això el jurat ha sol·licitat incloure que el Pla Director de la Seu d’Ègara s’incorpori a la base de dades de bones pràctiques de l’Agenda 21 de Cultura.

El Premi Internacional Ciutats i Governs Units Ciudad de México és un guardó impulsat per l’associació de la qual Terrassa en forma part. Té com a principal objectiu reconèixer ciutats i personalitats que hagin destacat significativament en àmbits com els valors de la cultura, la participació o el desenvolupament sostenible. Altres projectes de Ciudad Juárez, Dublín, Medellín o Sao Paulo també han rebut el reconeixement de bona pràctica.

El Tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Isaac Albert diu que «en moments complicats com l’actual, aquest reconeixement permet seguir avançant, pas a pas, per la projecció de la ciutat i el reconeixement de la Seu d’Ègara com a Patrimoni Mundial». Entre el 1994 i el 2010 l’Ajuntament va impulsar el projecte per al desenvolupament cultural i integració urbana del conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere, amb la col·laboració de la Generalitat, la Diputació i l’Arquebisbat de Barcelona.

L’objectiu era dur a terme diferents actuacions de restauració, arqueològiques, museístiques, arquitectòniques i de dinamització cultural. Les actuacions van permetre estudiar, preservar i potenciar el coneixement del monument però sobretot reforçar el vincle entre les Esglésies, l’entorn i els ciutadans. Actualment la candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni Mundial segueix per aconseguir aquest reconeixement per part de la UNESCO.

Ballart demana a la Generalitat una estratègia ‘coherent’ per frenar la Covid-19 a Terrassa

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, demana a la Generalitat de Catalunya que concreti una estratègia “coherent” per frenar els contagis de coronavirus a la ciutat. Ho fa després de conèixer la decisió del jutjat del contenciós administratiu número 5 de Barcelona, que exclou Terrassa de les noves restriccions aplicades per la Generalitat de Catalunya aquest dilluns, que incloïen una rebaixa d’aforaments en actes socials i en la restauració, entre altres mesures.

Per a Ballart, “les dades sanitàries publicades darrerament ens indiquen que hi ha diversos municipis, a l’àmbit metropolità, que tenen situacions similars pel que fa a contagis de Covid-19 o a assistència hospitalària. Terrassa no té unes dades ni molt millors ni molt pitjors que altres municipis propers. L’estreta relació entre tots aquests municipis porta a pensar que cal una estratègia coherent per a tots ells, i això és el que demanem a la Generalitat, de la mateixa manera que demanem més i millor informació i la documentació i dades sobre les quals es prenen decisions”.

L’alcalde manifesta que “des de Terrassa no vam trobar justificat, en un primer moment, que la Generalitat apliqués mesures més restrictives que a altres municipis en situació similar. La resolució judicial que ha aturat aquestes mesures i el recurs presentat per la Generalitat ens forcen a esperar una decisió en un sentit o un altre, especialment important per al sector de l’hostaleria i la restauració, al qual des de l’Ajuntament donem tot el nostre suport. Necessitem normes clares i coherents per aturar el coronavirus però també per protegir l’activitat econòmica i els llocs de treball”. Amb tot, Ballart assegura que “L’Ajuntament de Terrassa ha col·laborat i col·labora estretament, amb tota la lleialtat i tots els recursos, amb el Govern de la Generalitat, amb l’objectiu comú d’aplanar la corba de contagis del coronavirus”.

Nortia Capital, la inversora de Manuel Lao, se’n va a Madrid

L’empresa d’orígen terrassenc amb seu a Sant Cugat, Nortia Capital, se’n va a Madrid. Segons la informació publicada el 9 de juliol en el registre, Nortia Capital Investment Holding, l’inversora de l’antic cap de Cirsa, Manuel Lao, ha traslladat la seva seu social a la capital d’Espanya. L’empresari dirigirà la companyia des del número 31 del carrer Sagasta, a pocs metres de la seu del Partit Popular. Amb tot, i segons fonts pròximes, la decisió no té cap connotació política que fa uns anys i sota pressió, va provocar el trasllat d’algunes empreses catalanes.

La decisió se Nortia Capital està més lligada a la seva estratègia de futur un cop s’ha convertit, amb el 6,2 per cent del capital, en la segona accionista de Merlin Properties. Aquesta és la societat anónima més gran d’inversió en el món immobiliari de l’Ibex 35. Nortia ha completat un procés que la portat a col•locar-se com a segona accionista de Merlin, per darrera del Banc de Santander que té el 22,2 per cent i superant el fons d’inversió BlackRock que en té el 4 per cent. A la cadira de la junta d’accionistes hi será la Directora General de Nortia, Maria Ana Forner Beltrán.

Sigui com sigui a Madrid només s’hi traslladarà el 75 per cent de l’activitat que correspon a la part financera del negoci. Societats com Sant Cugat Technological Centre, de components electrònics, Nortia Hotels & Resort o Nortia Properties Investment entre d’altres, continuen amb seu a Sant Cugat. El 2018, Manuel Lao va vendre la terrassenca Cirsa al fons d’inversió Blackstone. Tot i això l’empresari encara té importants actius a nivel internacional en el món del joc. Lao s’ha decantat ara per la inversió en la promoció immobiliària, la compra d’hotels i l’aposta pel lloguer professional. Una de les operacions més destacades va ser la compra del grup KKH, amb l’emblemàtic edifici de 2.500 metres quadrat al Passeig de Gràcia de Barcelona.

Melgares: «Cal complir el Decret de l’Habitatge i oferir lloguer social»

El passat 31 de desembre va entrar en vigor un Decret Llei amb les mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. Una norma que el Govern Municipal considera d’extrema urgència donar-ne compliment. Sobretot en l’apartat en què especifica l’obligació de grans tenidors d’oferir lloguer social a les persones en situació de vulnerabilitat.

La Tinenta d’Alcalde de Territori i Sostenibilitat i Regidora d’Habitatge Social, Lluïsa Melgares ha dit que “hem d’unir esforços entre tots els actors implicats per donar compliment a aquesta obligació, tant amb l’aturada dels desnonaments i llançaments previstos, com per informar a la ciutadania que pot estar afectada”. El Govern ja ha fet arribar la informació al Col•legi d’Advocats perquè facin difusió d’aquesta novetat entre els seus afiliats i que puguin exercir el dret dels seus defensats promovent l’oferta d’un lloguer social.

L’obligació d’oferir un lloguer social és d’aplicació també en els casos que els procediments judicials s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor del Decret. L’Ajuntament té previst organitzar reunions informatives per a tots els ciutadans. Segons Melgares “A Terrassa hi ha desnonaments, i des de l’Ajuntament els que ens arriben els gestionem tant amb els Jutjats, el Col•legi de Procuradors, els advocats així com la participació de la PAH i el Colectivo Sin Vivenda. No obstant sabem que d’altres es realitzen en silenci i és en aquests casos que hem d’aconseguir fer arribar la informació i qui compleixi els requisits pugui exigir un lloguer social”.

El principal objectiu del Decret Llei és millorar l’accés a l’habitatge i es converteixi en una eina estratègica per regular el mercat de l’habitatge, millorar l’oferta i adaptar-la a les necessitats de les persones. La norma persegueix un triple objectiu: combatre les situacions d’emergència, augmentar els habitatges protegits en règim de lloguer i contribuir a la moderació dels preus de lloguer en habitatges privats.

Una avaluació del CONCA proposa una fórmula jurídica pròpia pel mNACTEC

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya hauria de disposar d’una fórmula jurídica pròpia, tal i com li reconeix la Llei de Museus del 1990 i el Pla de Museus 2030. Així ho determina el Consell Nacional de la Cultura i les Arts en la presentació aquest dimecres de la seva desena avaluació estratègica sobre equipaments culturals públics.

Segons el CONCA, cal definir un format jurídic d’entitat del sector públic que permetria al Museu de la Rambla articular millor la xarxa dels 26 espais patrimonials per a la recuperació, conservació i divulgació del passat industrial català. En l’estudi del Consell per la Cultura i les Arts també es fan d’altres recomanacions com la reactivació del Consell Rector com a màxim òrgan de Govern del museu.

També reclama més inversions i dotació pressupostària, millorar l’estratègia per augmentar les visites o racionalitzar l’organització interna. L’acte ha comptat amb una reflexió pública a càrrec d’experts i representants del sector, sobre el diàleg entre divulgació científica, patrimoni industrial i història social.