Entradas

Augmenta el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a la comarca, respecte al 2022

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social al Vallès Occidental va créixer un 2.2% al juny, en comparació amb el mateix més de l’any passat. L’augment a la comarca s’ubica per sota de la mitjana catalana, un 2,8%. Així ho ha revelat l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Si es contraposen les xifres de la comarca amb les del maig de 2023, però, el nombre d’inscrits va caure. El descens de 0,4% en la comarca contrasta amb la pujada en la mateixa proporció que s’ha vist en el conjunt del país.

Al Vallès Occidental, 197 mil dones i 218 mil homes són beneficiaris de la Seguretat Social. L’ascens és major en les primeres (2,6%) que en els segons (1,8%).

Si dividim per edat, el conjunt d’afiliats d’entre 30 i 45 anys és el més gran (140 mil). És aquesta banda etària l’única que ha caigut en la comarca (-1,9%) i al global de Catalunya (-0,2%) respecte al juny de 2022.

La variació interanual també és diferent segons la nacionalitat de les persones inscrites. Es va registrar un creixement d’un 10,7% en els afiliats estrangers, mentre que l’increment d’espanyols va ser d’un 1,2%.

Un 20% de les afiliacions de la comarca són per jornades parcials de treball, mentre que un 12.6% són derivades de contractes temporals. En tots dos casos, la major proporció la representen les dones.

El Vallès Occidental és la segona comarca amb més afiliats, després del Barcelonès. En aquests territoris, al igual que a tota Catalunya, els serveis van ser al juny l’àrea econòmica amb el major nombre d’afiliacions.

En total, la xifra d’afiliats i afiliades a tot el país es va situar en poc més de 3 milions i mig, segons l’Idescat.

Alt nivell de coneixement del català a Terrassa, revela un estudi

Un 97% dels egarencs pot entendre el català, segons revela un estudi de l’Institut d’Estadística de Catalunya. A la ciutat, un 90% pot parlar-lo i llegir-lo, mentre que un 83% el pot escriure.

La coneixença de l’idioma no es distribueix de manera uniforme al territori. Si parlem de poblacions amb més de 50 mil habitants, Vilanova i la Geltrú, Girona, Manresa i Sant Cugat són les que més dominen la llengua, encara que la diferència amb Terrassa no supera el 5%.

La investigació indica que, al conjunt de Catalunya, 9 de cada 10 persones que hi viuen poden entendre bé el català. Això representa un augment del grau de coneixement, si es compara amb la situació de 10 anys enrere.

Una diferència notable és la que es veu segons l’edat. El màxim nivell d’assoliment l’aconsegueixen els infants i joves d’entre 10 i 19 anys, 99% dels quals poden parlar, llegir i escriure en català. D’altra banda, el grup de 35 a 39 anys així com els majors de 70 són els que evidencien menys coneixement.

La feina i l’escola són els àmbits en que més es fa servir el català. Gairebé un 80% de la població ho fa. Una proporció una mica més baixa ho utilitza també amb la família o les amistats.

Un 41% té com idioma inicial el català, ja sigui de manera exclusiva o conjuntament amb el castellà. Aquesta última és l’única primera llengua d’un 48% dels habitants.

L’estudi també ha esbrinat sobre el domini d’altres idiomes. Un quart de la població pot parlar en anglès. Aquesta xifra està seguida de la proporció dels qui poden sostenir converses en francès (8,9%), àrab (2,3%), italià (2%) i alemany (1,8%).

La informació ha estat comunicada per l’Institut d’Estadística de Catalunya. Són els resultats de l’enquesta de Característiques Essencials de la Població i els Habitatges (CEPH), que es realitza cada 5 anys. Es basa en un mostreig de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que complementa els resultats de l’últim cens de població.

Publiquen en format digital descarregable l’Anuari Estadístic 2019

L’adaptació del document amb les xifres municipals al nou districte setè de la ciutat que engloba Can Parellada i Les Fonts, és una de les principals novetats que aquest any apareix en l’Anuari Estadístic 2019. I amb això tots aquells àmbits o aspectes en els quals interessa la segregació de la informació per districtes o barris. D’altres novetats de l’obra de referència de les estadístiques públiques del municipi són les xifres sobre l’audiència dels mitjans de comunicació digitals locals i la introducció de noves dades en l’apartat d’economia amb informació segregada per sexe respecte de l’economia social.

El document també inclou els darrers moviments del registre de parelles de fet, les persones ateses en el servei d’atenció primària segons gènere, edat, districte o barri, així com informació policial sobre l’ordre públic, menors, emergències o presos i detinguts entre moltes altres dades d’interès. L’Anuari Estadístic s’estructura en capítols temàtics que tracten sectorialment una selecció de la informació estadística més rellevant de la ciutat. Una visió detallada de l’evolució anual de diferents indicadors com ara la població, l’economia, l’aspecte social o el mediambiental.

Cada capítol s’organitza amb taules codificades amb imatges gràfiques per facilitar la comprensió. Totes les dades es poden visualitzar en el format digital en el qual s’ha editat o descarregar-se en format imprès. L’Anuari que oficialment forma part del Pla d’Estadística de Catalunya 2017-2020, és fruït del treball de diferents serveis municipals en col•laboració amb institucions, empreses i entitats de la ciutat que han facilitat la informació. Les consultes es poden fet a www.terrassa.cat/xifres.