Entradas

Grafic Població Estudis

Un terç de la població del Vallès té estudis superiors, proporció que augmenta entre dones i en les generacions més joves

/0 Comentarios/en , , /por

L’Observatori Comarcal del Vallès Occidental ha publicat un nou informe sobre el perfil educatiu de la població de la comarca. Segons les últimes dades disponibles a l’Idescat, l’any 2020 hi havia a la comarca 262.245 persones amb estudis superiors, xifra que representa el 33,6% de la població major de 14 anys. Aquest nivell formatiu més elevat agrupa ensenyaments de grau superior de formació professional, graus universitaris, màster i doctorats, entre d’altres. A l’altre extrem, un 13,8% de la població disposa com a màxim de titulacions d’educació primària (108.070 persones). A més, amb els estudis assolits d’etapes intermèdies s’hi troba el 28,8% de la població (225.370 persones) amb estudis complets de la primera etapa d’educació secundària i el 23,8% que són titulats en estudis secundaris de segona etapa (185.825 persones).

L’estadística reflecteix que a Terrassa, el 39% de la població d’entre 25 i 64 anys té estudis superiors. En aquest rànking les tres primeres posicions són per Sant Cugat (72%), Matadepera (70%) i Sant Quirze (60%); mentre que les localitats vallesanes amb menys població titulada són Sant Llorenç Savall (31%), Polinyà (30%) i Badia (20%).

Grafic Població Estudis Per Municipis

Entre les persones que han assolit com a màxim estudis d’educació primària es registra una major presència de dones (60,1%) que d’homes (39,9%). En canvi, tot i que la diferència és menor, les dones de la comarca també presenten proporcions més elevades (53%) d’assoliment d’estudis superiors que els homes (47%). Això és degut, d’una banda, al fet que les dones de les generacions amb edats més avançades accedien menys que els homes a la formació i, d’altra banda, per una major tendència de les dones de les generacions més joves a cursar estudis més enllà de les etapes obligatòries.

Grafic Població Estudis Idescat

El perfil d’edat de la població del Vallès que ha assolit com a màxim el nivell educatiu de primària correspon majoritàriament a persones de 80 anys o més. En contrast, la proporció de població amb estudis superiors augmenta a mesura que disminueix l’edat. Actualment, el nivell educatiu és un factor determinant per arribar a ocupar determinats llocs de treball i el fet de no posseir un nivell d’estudis superiors exclou, d’entrada, d’un gran nombre de posicions laborals. D’aquesta manera, el nivell formatiu de la població ha millorat de forma persistent i cada generació ha assolit nivells de formació més elevats que les precedents. Així, el gruix de població titulada en estudis superiors es concentra entre les franges d’edat de 30 a 39 anys.

Terrassa tindria més de 250 mil habitants l’any 2041, segons l’Idescat

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa guanyaria població els propers 20 anys i tindria més més de 250 mil habitants l’any 2041. Així ho diu l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’descat, que acaba de publicar l’Estudi Projeccions de Població Municipals 2021-2041.

Segons l’informe, 644 municipis de Catalunya augmentaran el nombre d’habitants al llarg de les properes dues dècades. Terrassa guanyaria uns 35.000 ciutadans, i passaria dels 224 mil actuals als més de 258.000. Continuaria sent la població de la comarca amb més habitants. Sabadell en tindria una mica més de 246.000.

L’estudi també conclou que l’any 2041, un 61% de la població de la ciutat tindrà entre 16 i 65 anys, un 24,4% dels terrassencs tindrà 65 anys o més, i només un 14,6% dels residents tindrà entre 0 i 15 anys.

 

L’Ajuntament publica l’Anuari Estadístic 2018, disponible en format digital per a tota la ciutadania

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament de Terrassa ja ha completat la 23a edició de l’Anuari Estadístic de Terrassa, una publicació que recopila un gran volum de dades sobre la realitat terrassenca i el seu sistema urbà. Aquesta obra de referència de l’estadística local es publica únicament en format digital i de manera progressiva, és a dir, es va ampliant segons es van obtenint dades, seguint el model de dades obertes.

L’Anuari Estadístic de Terrassa s’estructura en 23 capítols temàtics que tracten sectorialment una selecció de la informació estadística disponible més rellevant: de caire demogràfic, econòmic, social i mediambiental, amb la qual es pot tenir un coneixement precís i objectiu de la realitat actual i una visió detallada de l’evolució dels diferents indicadors sobre la ciutat. Cadascun d’aquests capítols s’organitza en

taules codificades i inclou imatges gràfiques i cartografia per tal de facilitar la seva lectura i comprensió. L’obra es complementa amb un conjunt d’annexos sobre dades generals dels altres municipis de l’àrea d’influència de Terrassa. La informació que conté l’Anuari és rigorosa i transparent i referència per a cada concepte a la data més recent disponible, en funció de la seva fiabilitat estadística i de la seva significació temporal.

Enguany, l’Anuari Estadístic presenta novetats en sis dels seus capítols. D’una banda, al capítol de Població s’hi reflecteixen noves dades del Registre Civil sobre matrimonis, divorcis, reconciliacions i separacions. Al de Comunicació, noves dades sobre el servei Terrassa Puntxarxa, l’ús de la Seu Electrònica i l’accessibilitat als punts d’internet gratuïts de la ciutat i xarxes socials. Per al capítol d’Ensenyament, es presenten ara dades sobre l’alumnat desagregades per gènere. Al de Cultura, s’introdueixen i actualitzen les dades corresponents a l’Arxiu Històric Comarcal del Vallès Occidental, mentre que el capítol d’Urbanisme introdueix i actualitza les llicències d’obres per als anys 2016 i 2017. Per últim, al capítol de Seguretat Ciutadana, s’adverteix la modificació de la font estadística que ara passa a ser l’homologada pels Mossos d’Esquadra.

Les dades es poden visualitzar en pantalla o descarregar-se en format imprès (Acrobat) o de taula de càlcul (Excel), per facilitar la seva usabilitat. L’Anuari estadístic de Terrassa forma part del Pla d’Estadística de Catalunya 2017-2020 (Llei 5/2016, del 23 de desembre), considerant-se, per tant, estadística oficial (ho és des de l’any 1997).

L’Anuari Estadístic de Terrassa és fruit del treball en equip dels serveis de Tecnologia i Sistemes d’Informació i de Cartografia i Població, i de l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa, amb la col·laboració d’un gran nombre d’institucions, empreses i entitats que han facilitat informació. El document, que forma part del Pla d’Estadística de Catalunya, es diferencia d’altres informacions estadístiques que ofereix l’Ajuntament en el fet que la vocació de l’Anuari és oferir la informació estructurada i elaborada per a la consulta no només dels experts sinó del conjunt de la ciutadania, i es caracteritza també pel seu esperit dinàmic, per tal que el document sigui un referent permanent del debat econòmic i social de la ciutat.

L’Anuari 2018, juntament amb moltes altres publicacions de caire estadístic, es poden consultar a www.terrassa.cat/xifres.

Creix un 0,88 per cent l’oferta comercial a Terrassa

/0 Comentarios/en , /por

Segons el Cens d’Establiments Comercials, actualment a Catalunya hi ha més de 103.000 comerços amb una densitat de 13,66 establiments per cada 1.000 habitants, un augment de l’1,4 per cent respecte al 2016. En general l’oferta comercial a Catalunya ha crescut un 1,87 per cent respecte a l’anterior cens. A Terrassa la densitat comercial és de 12,24 comerços per cada 1.000 habitants, amb uns 2.700 establiments i una variació del 0,88 per cent respecte l’any anterior.

Amb aquestes xifres Terrassa se situa en la posició número 15 en el rànquin d’una llista encapçalada per Barcelona i seguida per Granollers. Pel què fa a la superfície Terrassa té més de 429.000 metres quadrats dedicats a la venda. De la sisena estadística elaborada per la Direcció General de Comerç i pel Consell General de Cambres, també es despren que la meitat dels comerços catalans tenen menys de 65 metres quadrats, i que 9 de cada 10 establiments estan situats dins la trama urbana consolidada, un dels trets característics del model comercial català.

La presentació del nou cens s’ha fet en el marc de les jornades Comerç, Territori i Vida Urbana, dins la Setmana del Comerç amb activitats a tot el territori. Pel què fa a l’activitat el Cens diu que l’alimentació és la què té una major oferta comercial, amb més de 33.000 comerços a tot Catalunya, el 32,6 per cent del total. L’equipament per a la persona i l’equipament per a la llar, ocupen el segon i tercer lloc en nombre de comerços.