Entradas

La Sala Muncunill acull la crisi econòmica feta exposició

L’EspaiDos de la Sala Muncunill tanca el Cicle Terrassa Comissariat d’enguany amb «La gran festa», una exposició de l’artista cardedeuenc Enric Maurí. Si a les primeres tres entregues d’aquesta sèrie de quatre exposicions es tractaven l’ecologia, l’urbanisme i la societat, aquesta última posa el focus sobre l’economia. A partir de la gran crisi econòmica de 2008, Maurí convida a reflexionar sobre com les accions especulatives i fins i tot corruptes d’uns pocs han afectat en el dia a dia de la majoria de nosaltres.

Una petita festa amb la participació dels assistents, regidora Rosa Boladeras inclosa, ha servit per inaugurar l’exposició aquest divendres. L’objectiu de l’artista de Cardedeu és establir un símil entre les conseqüències de la crisi econòmica i una ressaca.

L’exposició està formada per dos audiovisuals, un recull de fotografies, una sèrie de banderoles penjants i un sac de boxa a disposició dels visitats. Dissabte 18 de setembre es completarà amb una no-conferència titulada «Economia: especulació i crisi en l’economia neoliberal». L’exposició «La gran festa» es podrà visitar a l’EspaiDos de la Sala Muncunill fins al diumenge 17 d’octubre.

La ciutat futurista i utòpica de «So Far (Away)», a l’EspaiDos de la Sala Muncunill

L’EspaiDos de la Sala Muncunill ha obert aquest dissabte el cicle “Ciutat: el futur no té data” amb l’exposició del projecte “So Far (Away)” de l’artista Antonio R. Montesinos.

“So far (away)” és un exercici d’especulació i d’utopia que s’inscriu dins del projecte “Inopias”, en què l’artista reflexiona sobre el futur de les ciutats i sobre la relació dels espais urbans amb els seus habitants. Per això imagina una ciutat fictícia, representada amb materials reciclats i reutilitzats i separant els conceptes de natural i d’artificial.

El cicle compta també amb una sèrie de diàlegs sobre el futur de les ciutats. Montesinos, nascut el 1979 a Ronda, Màlaga i llicenciat en belles arts, ha conversat sobre ecologia i cartografia especulativa amb el geògraf i filòsof sabadellenc Bernat Lladó.

“So far (away)” es pot visitar a l’EspaiDos de la Sala Muncunill fins el 9 de maig. El cicle continuarà després amb les obres d’Anaisa Franco, Mónica Rikic i Enric Maurí.

Fins l’octubre l’EspaiDos acollirà quatre exposicions sobre «Ciutat, el futur no té data»

L’EspaiDos de la Sala Muncunill acollirà des d’aquest dissabte i fins el mes d’octubre quatre exposicions dins una nova edició del cicle Terrassa Comissariat, aquest any sota el títol genèric «Ciutat, el futur no té data». L’artista Antonio R. Montesinos és el primer creador que demà dia 10, presenta a l’emblemàtic espai de la plaça Didó el seu projecte So Far (Away), dins l’eix futur i ecologia. Cada artista ha desenvolupat amb el seu treball una coordenada diferent per reflexionar sobre la relació del futur de la ciutat amb l’ecologia, l’espai públic, la societat i l’economia.

Aquestes idees, reflexions o denúncies són les què podrà veure el públic a través de les seves obres. La relació futur i espai públic anirà a càrrec d’Anaisa Franco que a partir del 22 de maig porta a la sala la seva reflexió sobre el metabolisme urbà. Mónica Rikic presenta a partir del 3 de juliol, Acompanyant per definir, dins la relació entre el futur i la societat.

El cicle Terrassa Comissariat el tancarà el 18 de setembre i fins a mitjans d’octubre, Enric Maurí amb la seva proposta entre futur i economia, Especulació i crisi a l’economia neoliberal. Totes les exposicions aniran acompanyades d’unes anomenades no conferències, unes trobades participatives com si fossin tallers teòrics sobre les mostres.

Terrassa Comissariat que arriba a l’11ena edició, és una plataforma per promoure i estimular nous relats i formats dins les pràctiques artístiques contemporànies. L’aportació dels treballs artístics a «Ciutat, el futur no té data» vol ser una veu crítica i especulativa, interdisciplinària, col·laborativa i visual, a com serà la vida quotidiana en els diferents àmbits de la futura ciutat.

Berto Martínez Tello exposa «Aporia, Paradís» a la Sala Muncunill

L’artista Berto Martínez Tello ha obert aquest dissabte l’exposició «Aporia, Paradís» a l’EspaiDos de la Sala Muncunill. La mostra integra una selecció d’obres del pintor terrassenc, que se centren en el diàleg entre el propi artista amb sentiments com el desig i la insatisfacció.

A les seves obres, Martínez Tello fabrica paradisos on la perspectiva i la representació de la realitat es posen en qüestió, i on les figures es difuminen i desapareixen, com ho fa, també, la possibilitat de satisfer els desitjos de cada persona.

Berto Martínez Tello, nascut a Terrassa i de 34 anys, exposa per primer cop a la seva ciutat després d’haver passat per diferents espais de Catalunya però també d’Alemanya. El jove artista va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i ha realitzat una estada artística de quatre anys a la Universitat de Leipzig, amb el pintor Neo Rauch.

A més d’aquesta experiència, el pintor ha rebut nombrosos guardons al llarg de la seva prolífica trajectòria, com el Premi Art >30 a Barcelona, el premi Sanvisens de Sitges, el premi Autocugat de Sant Cugat o el premi Menarini de Badalona. Les seves obres formen part de diverses col·leccions privades, com les del Banc Sabadell o la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.

L’exposició forma part del Cicle Art Terrassa 2021, que forma part del programa d’Arts Visuals de l’Ajuntament de Terrassa i que vol donar suport i visibilitat a les creacions dels artistes que són de la ciutat o que hi viuen.

L’exposició es pot visitar a l’EspaiDos de la Sala Muncunill fins el 14 de març. L’entrada és lliure, tot i que l’aforament és limitat per les mesures contra la Covid-19.

Ariadna Guiteras obre el cicle Terrassa Comissariat amb la performance ‘Strata’

Aquest dissabte ha arrencat a l’EspaiDos de la Sala Muncunill el cicle expositiu Terrassa Comissariat. Ho ha fet amb una performance d’Ariadna Guiteras. Es diu Strata i anirà evolucionant durant el temps que estigui a la sala, fins el 5 de novembre.

Strata fa referència a les capes geològiques en les quals llegim la història del planeta. La formació d’aquests estrats de matèria i els seus moviments són imperceptibles per als éssers humans.

Guiteras ens proposa instal·lar-nos en un temps de narrativa no lineal durant els dos mesos que dura la performance. L’objectiu és crear un ecosistema gairebé autònom que necessita energia de l’exterior per funcionar però que manté una lògica interna.