El 3 de febrer de 1902, el professor de ‘Teoria de Teixits’ i primer director de l’antiga Escola Superior d’Indústries de Terrassa, Pere Vacarisses i Bofill, va fer el discurs inaugural del primer curs d’enginyeria que s’impartia a la ciutat egarenca. Les primeres classes es van donar a l’Ajuntament i, poques setmanes desprès, es van poder impartir a l’edifici del carrer Topete del municipi. Finalment, el 9 de maig del mateix any, amb la presència del ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts, el comte de Romanones, es posava la primera pedra de l’anomenat Palau d’Indústries, un edifici projectat per Lluís Muncunill, inaugurat el 3 de juliol de 1904 i que és la seu de l’actual Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC).
Pere Vacarissas i Bofill (director de l’Escola), Bartomeu Amat i Brugada, Eugeni Ferrer i Dalmau, Percey R. Chown, Josep Prats i Aymerich formen el cos docent del curs 1902-1903, el primer curs impartit a l’Escola Superior d’Indústries de Terrassa que va tenir lloc, als seu inicis, a l’Ajuntament de la ciutat i, més tard, a l’edifici del carrer Topete de la localitat. En plena segona revolució industrial, Terrassa, juntament amb Bilbao, Madrid i Barcelona, passava a formar part del grup reduït de ciutats de l’Estat que comptaven amb un centre superior de formació en enginyeria.
El 3 de febrer de 1902, el professor i primer director de l’Escola, Pere Vacarisses, pronuncià el discurs d’inauguració d’aquell primer curs en presència del rector de la Universitat de Barcelona, Rafel Rodríguez Méndez, l’alcalde de Terrassa, Joan Salas i Morral, i el diputat a Corts, Alfons Sala, entre altres autoritats. Pere Vacarisses va defensar l’existència de les pràctiques en empreses als estudis d’enginyeria. ”De este modo, los alumnos se acostumbrarán a un trabajo regular, que a parte del caudal de conocimientos prácticos que les ha de reportar, les iniciarà en la senda de una vida laboriosa, que es base obligada de toda cultura industrial”, va afirmar Vacarisses aquell dia. 120 anys desprès aquella proposta generaria 2000 convenis anuals de pràctiques remunerades a les més de 120 empreses que col·laboren actualment amb l’ESEIAAT de la UPC.
L’ESEIAAT commemora el 120è aniversari amb una programació que inclou un seguit d’activitats que tindran lloc durant tot l’any i de les quals s’anirà informant puntualment i que porten com a lema “1902-2022, Terrassa, cor politècnic”, al web https://eseiaat.upc.edu/ca/120anys
L’Ajuntament de Terrassa també s’ha sumat a la celebració, posant a l’ESEIAAT al centre de la seva Fira Modernista, en la qual la ciutat i la Universitat oferiran propostes diverses per visibilitzar aquest centre docent i per donar a conèixer la seva història, sempre lligada a la ciutat, a la UPC i al Campus de Terrassa des de la seva fundació. Aquesta agenda d’activitats es podrà consultar al lloc https://www.festacatalunya.cat/
1902, primera pedra d’un edifici singular
Una de les vessants mes desconegudes i singulars del modernisme català és el modernisme industrial. El Palau d’Indústries, que va acollir l’Escola Industrial de Terrassa, n’és un bon exemple de la plasmació d’aquesta singularitat. La primera pedra es va posar el dia 9 de maig, amb la presència del ministre d’Instrucció Pública i Belles Artes, el compte de Romanones. L’edifici es va inaugurar amb motiu de l’Exposició de Productes Locals, el 3 de juliol del 1904. L’arquitecte Lluís Muncunill es va inspirar en l’edifici de la Universitat de Barcelona d’Elies Rogent, que data del 1856. La construcció segueix els models de l’arquitectura eclèctica alemanya, però Muncunill va introduir, per modernitzar aquesta imatge, el maó vist i les aplicacions ceràmiques de color, que contrasten amb els murs de paredat comú i la pedra dels accessos. El maó és utilitzat, doncs, com a element decoratiu principal.
