Entradas

Els establiments de Parc Vallès disposen de pictogrames per fomentar la comprensió de moltes persones

/0 Comentarios/en , , /por

La majoria dels 43 establiments de Parc Vallès tenen a l’entrada i en un lloc visible, un dibuix com aquest des d’aquest dilluns. Defineix el tipus de botiga que és: un restaurant, una perruqueria o una sabateria, per exemple.

Aquestes il·lustracions s’anomenen pictogrames. Són un llenguatge intuïtiu i senzill especialment indicat per a les persones amb trastorn de l’espectre autista però també ajuden a persones grans, amb malalties mentals o que no coneixen l’idioma o no saben llegir. És a dir, milloren l’accessibilitat cognitiva de molta gent.

L’Escola d’Educació Especial L’Heura va iniciar aquest projecte de senyalització dels comerços amb dibuixos a Terrassa i ha guanyat el Premi Muncunill en la categoria d’innovació d’àmbit local aquest mateix any.

Aquest dilluns al matí, alumnes del primer cicle de secundària d’aquest centre i també de 5è de primària de l’Escola Joaquima de Vedruna han col·locat els pictogrames als establiments del centre comercial Parc Vallès,  el primer que compta amb aquesta senyalització.

De moment els dibuixos, realitzats amb la col·laboració d’Arasaac (Centre Aragonès de la Comunicació Augmentativa i Alternativa, que disposa d’una base de dades de pictogrames universals), disposen d’un codi QR que només indica la ubicació del local però més endavant s’afegiran més informacions d’interès: com l’horari d’obertura, preus, menú o ofertes.

Parc Vallès també es va sumar a l’Hora Blava ara fa un any. Així, tots els dissabtes de 3 a 4 de la tarda, els locals baixen la intensitat lumínica, treuen el fil musical i no hi ha missatges per megafonia.

L’escola Heura del Vallès, Premi Muncunill a la Innovació Local per la utilització de pictogrames

/0 Comentarios/en , /por

La 6a edició dels Premis Muncunill ha guardonat l’escola d’educació especial L’Heura del Vallès en la categoria d’innovació d’àmbit local per un projecte de senyalització amb pictogrames als comerços de la ciutat. Els pictogrames són un llenguatge intuïtiu i senzill especialment indicat per a les persones amb trastorn de l’espectre autista. El jurat ha valorat especialment com aquesta iniciativa sumava la innovació de tipus educatiu, digital i inclusiu.

Casualment, el premi a la Innovació Empresarial en l’àmbit estatal ha anat a parar a un nom molt similar, el d’Heura Foods. La companyia especialitzada en alimentació vegana calcula que des de la seva fundació el dos mil disset ha salvat la vida de mig milió d’animals i ha estalviat el consum de 3.000 milions de litres d’aigua.

Els altres dos premis d’àmbit estatal han estat per a la difusió del jaciment prehistòric d’Atapuerca en la categoria cultural i per al Casal dels Infants en la categoria social. Finalment, el premi honorífic, ja anunciat abans de la gala de lliurament, ha estat per a l’arquitecte Vicente Guallart. En els parlaments, l’alcalde Jordi Ballart ha destacat l’esperit de progrés que encarnen tant els Premis Muncunill com la ciutat de Terrassa.

Aquesta sisena gala dels Premis Muncunill ha estat presentada per la periodista de Televisió de Catalunya Sheila Alen. L’acte, celebrat un any més al Teatre Principal, ha arrencat amb una conferència de l’artista Mónica Rikic i s’ha tancat amb una actuació on el pianista Marco Mezquida ha establert un diàleg musical amb sons generats per una intel·ligència artificial creada per investigadors de la UPC i el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de Terrassa.

220602 Premis Muncunill 23

Foto conjunta d’entitats i persones guardonades [Font: Ajuntament de Terrassa]

220602 Premis Muncunill 14

L’arquitecte Vicente Guallart rep el Premi Honorífic [Font imatge: Ajuntament de Terrassa]

Una fotografia somrient per combatre a les aules la deshumanització de les mascaretes

/0 Comentarios/en , , /por

Les mascaretes s’han convertit en una molèstia necessària que ens protegeix dels contagis, però també suposen complicacions afegides per a alguns col·lectius. Ocultar la meitat del rostre dificulta la comunicació no verbal i el Ramon Codinas hi ha trobat una solució més senzilla. Després de veure com fracassaven entelant-se les mascaretes transparents, aquest professor de plàstica de l’escola d’educació especial L’Heura va decidir penjar-se del pit una fotografia on se’l veu amb la cara descoberta i somrient. Defensa que, d’aquesta manera, s’aconsegueix trencar una mica la barrera que comporta dur mitja cara tapada.

La iniciativa d’aquest professor de plàstica va ser aprovada pel claustre i ràpidament adoptada per la resta de professorat del centre. L’aplicació de la mesura ha estat senzilla, ja que l’escola L’Heura està més que habituada a treballar amb imatges.

Els encarregats d’imprimir, retallar i plastificar les fotografies i altres pictogrames són estudiants del mateix centre, els alumnes del programa d’inserció laboral, fent-se així partícips de la iniciativa. Sembla, però, que no seran els únics: la idea ha transcendit a les xarxes socials i mestres d’altres poblacions han assegurat que també seguiran aquest exemple.

El servei d’inserció laboral Binomis alerta que el 72% dels seus usuaris estan en ERTO i no saben si tornaran a treballar

/0 Comentarios/en , , /por

La crisi econòmica provocada per la pandèmia de la Covid19 està afectant especialment les persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest col·lectiu triplica en nombre d’aturats al de la població general. Ara, molts dels llocs que ocupaven s’han considerat prescindibles i potser no podran tornar-hi. Ho denuncia el servei d’inserció laboral Binomis, de l’escola d’educació especial L’Heura.

L’Heura atén els usuaris des de nens i fins als 21 anys. A partir dels 16, segueixen els programes de formació i inserció en hostaleria, restauració, mecànica, fusteria i administració. El servei Binomis els ajuda a aconseguir una feina en l’empresa ordinària quan surten de l’escola, mitjançant programes subvencionats pel departament de treball.

Les professionals del servei busquen llocs de treball adequats al tipus de qualificació del usuaris i fan una prospecció de possibles empreses.

Aquesta tasca s’emmarca en la llei que obliga les empreses de més de 50 treballadors a comptar amb un 2% de personal amb discapacitat.