Entradas

FICOSA retira l’ERTO i els treballadors desconvoquen la vaga

Després de tota una jornada de negociacions, FICOSA i delegats sindicals han acostat posicions. L’empresa ha retirat l’ERTO i els  treballadors han desconvocat les jornades de vaga previstes per las propers dies. Els treballadors de l’empresa FICOSA Electrònics de Viladecavalls, dedicada a la fabricació de components per a l’automoció, havien convocat una aturada de 24 hores per aquest dimecres i dijous, dies 13 i 14, i els dies 19 i 21 de la pròxima setmana de juliol. Els treballadors reclamaven que la direcció retirés un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació, (ERTO), una mesura a la qual la companyia recorre massa sovint, segons el comitè d’empresa.

Durant tot avui empresa i treballadors es reuneixen al Tribunal Laboral de Catalunya per arribar a un acord. Paralel·lament a l’ERTO presentat, l’empresa hacia proposat als 320 treballadors, recuperar la bossa horària en dissabte, sondejava el canvi de vacances per treballar en agost quan la factoria està tancada i anunciava la contractació temporal d’unes 10 persones. Unes mesures per donar resposta a l’actual arribada de material i a l’augment de la demanda de producció amb l’entrada de nous models. I tot això, sense retirar un ERTO sense acord amb els treballadors, previst fins el 23 de desembre i que durant 26 dies afectava al 100 per cent de la plantilla.

David Casquero: «Vaig començar a treballar abans de cobrar el primer ERTO»

Des de l’inici de la pandèmia, al Vallès Occidental, s’han aplicat 9.534 ERTOs que han afectat més de 70.000 persones. El David Casquero és una d’elles. Treballa en un bar i el mateix dia en què es va decretar l’estat d’alarma, el 13 de març, va rebre un expedient de regulació temporal d’ocupació. No va tornar a treballar fins tres mesos després, quan encara no havia cobrat ni un cèntim de l’ERTO.

La desescalada de l’estiu li va comportar un petit període d’estabilitat laboral, però la segona onada de l’octubre el va portar a un segon ERTO que, aquest cop, ha pogut cobrar sense tants endarreriments.

El David però, que viu amb la seva parella i les seves dues filles, ha pogut entomar aquest descens dels ingressos.

El David espera poder tornar a treballar el proper mes de maig, quan en principi se li acaba l’ERTO. Fins llavors contempla la possibilitat d’aprofitar el temps amb cursos de formació.

Mariona Rierola, una terrassenca en ERTO des del març de 2020

La pandèmia ha provocat una crisi sanitària però també unes conseqüències econòmiques i socials que es perllongaran en el temps més enllà de la supervivència del virus.

En l’àmbit laboral, les dades diuen que prop de 700.000 catalans i catalanes s’han vist afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Una d’aquestes persones és la terrassenca Mariona Rierola. Té 34 anys i abans del coronavirus tenia dues feines de mitja jornada cadascuna: dinamitzadora de l’Associació de Comerciants de Ca n’Aurell i del Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i Comarca.

A la primera feina, es va aplicar un ERTO el 14 de març del 2020. Dels 1.200 euros que sou va passar a 158 euros (els primers mesos) i des de l’octubre, 240. L’expedient ja s’ha prorrogat fins al 31 de maig. La segona feina la manté, treballant des de casa.

El seu projecte de vida s’ha estroncat. Tenia un pis i una hipoteca. Ha aconseguit una moratòria de 5 mesos però ha hagut de tornar a viure amb el pare i necessita l’ajuda de la família per tirar endavant perquè ja no té estalvis.

Nou de cada deu treballadors afectats pels ERTO d’octubre són de l’hostaleria

A l’octubre es van registrar a Terrassa 43 expedients de regulació temporal d’ocupació que van afectar 157 treballadors, gairebé tots per suspensió de contracte. Al setembre d’expedients n’hi va haver només 7 tot i que proporcionalment van afectar més treballadors, 98 en total.

L’increment s’explica sobretot pel tancament de l’hostaleria a mitjans d’octubre i fins just aquesta setmana. Un 86 per cent dels nous ERTO del darrer mes corresponen a aquest sector.

Al Vallès Occidental s’han resolt a l’octubre 214 expedients, un 6 per cent dels de tot Catalunya, que sumen 3.005. Els procediments han afectat 3.066 treballadors a la comarca i més de 33.000 en tot el país.

L’any 2020 Terrassa acumula 2.483 ERTO, 43 més que l’any passat, amb 23.500 treballadors afectats. Al Vallès Occidental són 11.387 expedients i gairebé 115.000 treballadors.

Els sectors més afectats en el global de l’any el comerç i l’hostaleria. A distància vénen les indústries manufactureres, la construcció i altres serveis. En canvi, en nombre de treballadors afectats l’hostaleria passa per davant del comerç i, a poca distància les indústries manufactureres.

Detecten un possible frau en les cites prèvies per accedir a les oficines de l’atur

El Servei Públic d’Ocupació, el SEPE, ha detectat pràctiques fraudulentes en la venda de cites prèvies per fer gestions a les oficines de Terrassa, però també als centres d’atenció de Barcelona, Manresa, Pineda, Sabadell i Cerdanyola. El SEPE ho posarà en coneixement de la Fiscalia perquè s’investiguin aquests tipus de pràctica. La Unió Sindical Obrera, l’USO, ja va denunciar aquest dimecres que hi havia una xarxa mafiosa de venda de cites prèvies per anar a les oficines de l’atur, davant la impossibilitat de poder-hi accedir pel col•lapse del sistema.

S’han detectat venda de cites que van des dels 40 als 90 euros per accedir a les oficines de les ciutats abans citades. El sistema és que operen amb un programa informàtic que continuament demana cita per anar al SEPE. En el moment que s’allibera una hora, la demanen i la posen a la venda. Aquesta pràctica detectada és similar a les què es fan sevir en d’altres serveis públics com ara els relacionats amb estrangeria.

Segons el sindicat aquesta revenda és conseqüència de la tensió que pateix el SEPE per l’allau d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació, ERTO, que acumulen un retard de més de 90 dies, mentre que abans de la pandèmia l’espera era de dos o tres dies. Segons el Ministeri de Treball no hi ha un retard generalitzat i només admet que poden haver-hi retards puntuals, uns problemas que se solucionaran durant aquest mes, asseguren.
L’USO també va alertar de les confusions legislatives pel redactat de la pròrroga dels ERTO fins gener que ha fet que moltes empreses tornin a enviar tots els seus llistats amb els treballadors afectats.

Es presenten 98 ERTO a Terrassa al setembre i en tot el 2020 se n’acumulen 2.439

En el que portem d’any s’han presentat a Terrassa 2.439 Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació. Són expedients registrats, amb independència que la suspensió ja hagi finalitzat o no. Entre juliol i setembre s’han presentat 130 expedients i, només al setembre, 98. Els acumulats de tot l’any han afectat 23.345 treballadors: un 85 per cent per suspensió de contracte i un 15 per cent per reducció de jornada.

L’hostaleria és el sector que ha afectat més gent, 5.415 treballadors de gener a setembre. Al darrer mes, però, el sector no ha presentat cap ERTO. No havien entrat en vigor encara les mesures que obliguen la restauració a tancar amb l’única excepció del menjar per emportar. A banda de l’hostaleria, els altres grans sectors afectats són el comerç i les industries manufactureres, amb més de 4.000 treballadors afectats cadascun. Gairebé el seixanta per cent de les persones que han patit un ERTO se’l reparteixen aquests tres sectors.

Al conjunt del Vallès Occidental s’han presentat en tot l’any 11.173 Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació, amb afectació a 111.000 treballadors.

Només la setmana passada es van registrar a Catalunya gairebé 5.000 ERTO, que han perjudicat 41.000 treballadors i treballadores. Són sobretot del sectors afectats per la resolució del Govern català del 15 d’octubre, com l’hostaleria, les activitats culturals o el comerç.

Terrassa supera Martorell i és la segona ciutat de Catalunya amb més persones afectades per ERTO

Tot i ser la tercera ciutat de Catalunya en població, Terrassa és la segona del país en nombre de treballadors afectats per Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació. Els ERTO a la ciutat afecten més de divuit mil persones, tres mil més que a l’Hospitalet, molt més poblada. En nombre d’expedients, en canvi, Terrassa és cinquena.

El nombre d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació ha pujat al mes de juny però en menor mesura que el mes anterior. Ara hi ha 2.309 expedients oberts, que representen un 2,35 per cent del total de Catalunya. Són 21 més que a finals del mes anterior. Afecten 18.280 treballadors i treballadores, gairebé quatre-cents més que al maig.

Del total d’expedients 2,080, nou de cada deu, han estat deguts a l’estat d’alarma decretat a mitjans de març i vigent fins a finals de juny, amb un tímid increment del 0,24 per cent, cinc nous expedients. Afecten 14.708 empleats, 38 més que al maig.

L’altre deu per cent, 229 expedients, tenen l’origen en causes econòmiques, tècniques, productives o organitzatives alienes a la Covid-19.

Un de cada cinc treballadors afectats per ERTO és del sector del comerç, seguit de prop per l’hosteleria amb un 18,5 per cent i les industries manufactureres amb un 16,3. La construcció i les activitats artístiques i d’entreteniment completen els sectors més afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació.

Al Vallès Occidental hi ha vigents 10.579 ERTO que afecten més de 94.000 treballadors. Tres de cada quatre empleats afectats i nou de cada deu expedients ho són per força major a causa la Covid-19 i la resta per altres circumstàncies.

La CECOT reclama informació detallada sobre l’estat dels ERTO

La CECOT demana al Govern el nombre total de treballadors que encara no han cobrat els ERTO i la seva distribució per Comunitats Autònomes. A través d’una pregunta escrita a la Ministra de Treball, Yolanda Díaz, presentada per Esquerra Republicana, la patronal demana el detall de l’estat de les prestacions en les seves diferents modalitats.

La patronal vallesana també demana la data prevista de l’abonament de les prestacions que encara estan pendents i introdueix una qüestió relativa a la gestió realitzada pel Servicio Público d’Empleo Estatal (SEPE). La Cecot demana els motius pels quals el SEPE va desestimar l’oferiment dels Serveis Públics d’Ocupació (SPO) autonòmics en la gestió dels ERTO a nivell territorial. L’entitat considera que la proximitat i la informació actualitzada catalanes millorarien la gestió i la tramitació dels expedients i les prestacions.

El President de la CECOT, Antoni Abad, considera que “el problema és que ara mateix tenim treballadors sense cobrar des de fa tres mesos, empreses amb tensions afegides que estan enrarint les relacions laborals internes i uns Serveis Públics que no poden atendre els usuaris, no poden intervenir, ni ajudar a accelerar cap procés”.
Amb tot la Cecot reconeix que l’ERTO ha estat un dels instruments per salvar empreses i llocs de treball més importants que ha impulsat el seu Govern des de la declaració de l’estat d’alarma. Els 1.5 milions de treballadors que ja s’han reincorporat a les feines, dels 3.4 milions afectats per l’ERTO demostren aquesta efectivitat.

“L’adequació d’aquesta figura jurídica, que ja existia a les necessitats del moment, ha evitat el tancament de moltes empreses i la destrucció de cents de milers de llocs de treball”, conclou Abad. Per això insisteixen en ampliar els terminis fins a finals d’any per aquelles empreses que no han pogut reiniciar encara la seva activitat per l’impacte de la COVID-19.

El CN Terrassa torna poc a poc a la normalitat amb l’augment d’horaris, serveis i aforament

Poc a poc el CN Terrassa torna a la normalitat. L’entrada aquesta setmana a l’etapa de la represa li ha permès augmentar l’horari d’obertura de les seves instal·lacions i també l’oferta d’activitats. De fet aquest dijous ja s’ha pogut veure molta més gent a les piscines, degut a la flexibilització en l’aforament, i el retorn a les activitats dirigides.

A més, els socis ja poden fer ús dels vestidors i de les dutxes, fins ara fora de servei, respectant la distància de seguretat i les mesures marcades per les autoritats sanitàries. Tot un seguit d’accions que la massa social de l’entitat ha agraït per recuperar la confiança en la represa de l’activitat esportiva.

I és que a partir de la setmana vinent s’espera un increment del volum de socis i d’usuaris tant a l’Àrea Olímpica com al Pla del Bon Aire. Arriben les activitats i estades esportives per a infants i joves, molts socis que s’havien passat a la quota de manteniment es podran donar d’alta, progressivament el club en podrà agafar-ne de nous, mentre que d’altres que ja ho són buscaran amb l’aigua de les piscines combatre la calor de l’estiu.

Això permetrà al CN Terrassa reincorporar la totalitat de la plantilla, afectada per un ERTO quan es va decretar l’estat d’alarma. 

Activitat dirigida de Pilates

La piscina exterior de 25 metres ja funciona amb limitació d’aforament

Pràcticament la totalitat de la plantilla ja s’ha reincorporat

 

El Consell Comarcal assessora i orienta a més de 1.100 persones des de l’inici de l’Estat d’Alarma

La situació d’emergència sanitària provocada per la Covid-19 ha produït canvis dràstics en la situació laboral i econòmica de moltes persones i empreses de la comarca. Els ajuntaments que tenen conveni amb el Consell Comarcal per prestar serveis itinerants de Promoció Econòmica i Ocupació han flexibilitzat la forma de prestar els serveis oferint una atenció a distància que ha permès donar resposta a les necessitats del moment. Des de l’inici de la pandèmia, s’han realitzat 2.152 atencions a 1.102 persones residents als municipis de Badia del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Ullastrell i Viladecavalls.

S’ha intensificat i reforçat l’orientació i l’assessorament a persones que en aquest context de crisi han sofert canvis en la seva situació laboral i profesional. Moltes de les persones vinculades a les borses de treball dels serveis d’Ocupació s’han vist afectades i actualment es troben en situació d’ERTO o  atur i els ha sorgit la necessitat de reorientar la trajectòria professional. Alguns dels sectors més afectats han estat el comerç i l’hostaleria.

Durant aquests 3 mesos i mig s’han gestionat 29 ofertes de feina que han generat oportunitat d’ocupació. Un total de 305 persones s’han incorporat de nou al mercat laboral amb una nova oportunitat de feina. Es destaca el sector sòcio-sanitari, especialment les residències de tercera edat amb perfils sanitaris i de neteja, l’alimentació i  el control d’accessos.