Per què el 22 de juliol de fa 150 anys és un motiu d’orgull per Terrassa?
L’Avinguda del Vint-i-dos de Juliol és una de les vies més importants de Terrassa. Sigui a peu, en patinet, cotxe o transport públic, segur que hi heu passat més d’una vegada. Però sabeu per què es diu així?
Pren el nom del 22 de Juliol del 1872, avui fa 150 anys, quan a les 7 h una tropa de 350 carlins va arribar a la ciutat en tren. Un cop a l’Estació del Nord, es van dividir en dos grups. Els uns van baixar pel carrer del Nord en direcció al Raval de Montserrat, per saquejar l’Antic Ajuntament. Els altres, van baixar pel carrer de Mas Adei amb la intenció de segrestar l’alcalde al seu domicili del carrer de Sant Pau, per demanar-ne després un rescat. El batlle, Jaume Vallhonrat, en veure que el venien a buscar, es va escapar pel pati del darrera de la casa. Un fet, però, que ell no explica en una narració dels fets conservada a l’Arxiu Històric.
Un exemple de resistència
Al final, els terrassencs van aconseguir fer fora els carlins: la defensa de la ciutat va convertir-se en un exemple de resistència i heroisme. Amb l’alcalde, regidors i veïns agafant les armes, l’única víctima mortal d’aquell dia en la defensa egarenca va ser el tinent d’alcalde, Jaume Jover, mentre que els carlistes van patir set baixes. Un segon terrassenc, Valentí Alagorda, moriria setmanes després a conseqüència de les ferides.
Al ple extraordinari celebrat just l’endemà del 22 de juliol, se substituïa el tinent d’alcalde per un altre regidor, un fet que, de nou, coneixem gràcies a l’Arxiu. Per la seva banda, els carlins van fugir de Terrassa amb un botí de 600 pessetes de l’Ajuntament. Força diners per l’època, però el simbolisme de rebutjar un destacament tan nombrós va fer que els defensors egarencs se sentissin els vencedors de l’enfrontament. D’aquí que aquella data quedés registrada com un moment d’orgull per Terrassa.
Una data per recordar
40 anys després, l’Ajuntament va decidir aixecar el monòlit que encara podem visitar al Cementiri Vell, en honor als dos caiguts en la defensa de la ciutat. Les ofrenes florals amb comitiva des del consistori es van continuar fent fins ben entrat al segle XX. I avui, 150 anys després, encara recordem aquell dia històric.