Entradas

Enric Cama presenta el llibre ‘Una esperança permanent’ sobre l’Associació d’Expresos Polítics del Franquisme

Enric Cama ha presentat el seu llibre Una esperança permanent dins la setmana cultural i reivindicativa del Primer de Maig de Comissions Obreres. El llibre explica la vida de l’Associació d’Expresos Polítics del Franquisme durant el període que el mateix autor va coordinar-la. És una part de l’activitat, el tarannà i l’ideari social i polític de l’Associació, el que es pot trobar entre les pàgines.

L’objectiu és que sigui un instrument d’informació i reflexió política d’acord amb la història de l’entitat, però també que conjugui amb l’actualitat del moment.

L’Associació té una activitat continuada a l’educació a través d’escoles, instituts o centres universitaris. En aquests espais es realitzen diverses jornades per recordar què va passar durant l’època del Franquisme i què representava l’Associació.

Gerardo Pisarello presenta a la Coral Els Amics el seu assaig contra la monarquia borbònica: «Dejar de ser súbditos»

El primer secretari de la Mesa del Congrés dels Diputats, Gerardo Pisarello, ha visitat Terrassa aquest dilluns a la tarda per presentar el seu últim llibre, «Dejar de ser súbditos. El fin de la restauración borbónica». L’assaig, publicat per l’editorial Akal, qüestiona el sentit d’una monarquia hereditària en l’època actual i contextualitza la dinastia borbònica retrocedint fins a la restauració de Ferran VII i comparant-la amb altres corones com ara la britànica. Tot i això, el fet que ha portat Pisarello a escriure el llibre és ben recent: el reconeixement dels tripijocs del rei Joan Carles per part del seu fill, l’actual rei Felip VI, just després de l’entrada en vigor de l’estat de l’alarma per la pandèmia.

La presentació del llibre ha tingut lloc a la Coral Els Amics, una entitat d’orígens republicans, com ha recordat Pisarello. Però els qui volien escoltar l’autor de «Dejar de ser súbditos» han hagut d’esperar-se ben bé una hora des del principi de l’acte: primer ha intervingut la responsable d’Organització de Catalunya en Comú, Agnès Petit, i després el professor d’història Enric Cama.

Aquesta ha estat la primera activitat organitzada per Terrassa en Comú des que la formació va quedar fora de l’Ajuntament a les últimes eleccions municipals, al maig de 2019.

1 de maig sense manifestacions i amb efemèride: 50 anys de la vaga a la fàbrica AEG

Aquest Primer de Maig s’ha convertit avui en l’última data a afegir-se a la llista de festivitats afectades per la pandèmia del nou coronavirus. Com ja va passar amb la Setmana Santa i la diada de Sant Jordi, el Dia Internacional dels Treballadors s’ha vist obligat a virtualitzar-se a conseqüència de la crisi sanitària. D’aquesta manera s’estronca la recent recuperada manifestació que tot just l’any passat el sindicat Comissions Obreres havia tornat a convocar a la ciutat.

Aquest 2020 l’1 de Maig també havia de servir per celebrar una de les principals efemèrides de la lluita obrera a Terrassa: els 50 anys de la vaga a la fàbrica AEG. Segons explica l’historiador Enric Cama en un article difós per Comissions Obreres, es tracta del «conflicte laboral més dur que Terrassa havia vist mai», només comparable a la vaga de Ca l’Humet de 1910. En aquell moment, la d’AEG era la fàbrica més important del sector del metall, amb 1.800 treballadors. La direcció va acomiadar dos dirigents sindicals i militants del PSUC després d’una assemblea de treballadors on es van tractar qüestions retributives i la negativa a fer hores extres. La reacció dels empleats va ser declarar-se en vaga fins que es readmetessin els acomiadats, una petició que va ser rebutjada per la direcció i va acabar amb la Policia Armada actuant per evacuar els empleats concentrats dins la fàbrica en senyal de protesta, una intervenció que es va saldar amb diversos ferits i detinguts. El conflicte es va allargar del 2 de març al 5 de maig, un període durant el qual diversos sectors de la ciutat van mostrar la seva solidaritat amb els treballadors de l’AEG, especialment al barri de Ca n’Anglada. Segons Cama, «pot considerar-se la vaga com una acció que va finalitzar en derrota», ja que el conflicte es va saldar amb 71 acomiadaments directes, 14 empresonats i la satisfacció d’absolutament cap de les demandes, però a la vegada «va representar un punt d’inflexió en les formes de lluita del moviment obrer terrassenc».

L’Ajuntament de Terrassa tenia previstos diversos actes per commemorar aquest 50è aniversari. Segons ha anunciat avui l’equip de govern, queden ajornats fins que la situació permeti celebrar-los.