Entradas

La pandèmia ha empitjorat l’estat anímic dels adolescents, especialment de les noies

L’estat anímic dels joves de 15 i 16 anys ha empitjorat arran de la pandèmia. En aquest sentit perquè fa al benestar emocional ha empitjorat de manera suau i sostinguda entre els nois i, d’una manera més intensa, entre les noies.

Així ho recull un informe de la Diputació de Barcelona que aplega les conclusions de l’Enquesta d’hàbits de salut a alumnes de 4t d’ESOAquest tipus de documents s’elaboren des de 2015. Hi han participat més de 25.000 alumnes de 87 municipis al llarg dels últims 8 anys. La percepció de l’estat de salut dels adolescents, així com els hàbits i les conductes relacionades ajuden a orientar les polítiques locals de salut.

Un 53% de les enquestades ha assegurat tenir un estat anímic negatiu mentre que gairebé el 45% diuen tenir-lo positiu. A més, les noies se senten molt pitjor que els nois respecte d’abans de la pandèmia. Un 63% pateix angoixa de cara al futur, un 51% té ansietat. A part un 49% presenta dificultats de concentració i un terç es mostra irritable amb les persones de la família.

Consum d’alcohol, tabac i drogues

Un 43% dels alumnes de 4t d’ESO acostuma a beure en cap de setmana. Les noies ho fan lleugerament més que els nois. El 52% s’ha emborratxat alguna vegada i el 26% més de dues.

Pel que fa al cànnabis, ha augmentat significativament la consciència de risc d’aquesta substància. I és que el 41% el consideren molt perillós.

A més, el consum de tabac continua caient amb força. Només un 36% de les noies i un 24% dels nois l’han provat alguna vegada. La consolidació de l’hàbit també ha caigut lleugerament.

Salut sexual

L’edat que els nois i noies reconeixen haver mantingut relacions sexuals per primera vegada no ha variat de manera important i un 15% assenyalen que tenien entre 13 anys o menys quan es va produir. Sobre els mètodes anticonceptius, el 91% diuen que han utilitzat el preservatiu en les seves relacions.

Més d’un terç dels nois, un 36%, considera que la pornografia és una font d’aprenentatge sobre sexualitat. Per contra, només un 7% de les noies també ho creu.

Pes, hàbits d’alimentació i dieta

L’adherència a la dieta mediterrània ha disminuït amb el temps. Prop del 43% de noies ha fet o està fent dieta mentre que entre els nois el percentatge és del 28%, una xifra creixent en els últims anys.

Mobilitat

L’ús de la bicicleta es considera un element important de mobilitat activa, sostenible i saludable. Malgrat això, tant sols un 81% de noies i un 57% de nois la fan servir rarament o mai.

En canvi, el 20% de nois de 4t d’ESO utilitzen sempre o sovint el patinet elèctric, una xifra que entre les noies es redueix a l’11%.

Ús d’internet

Al voltant del 40% dels adolescents en fan un ús excessiu d’internet i a les xarxes socials , una xifra que s’ha doblat des de 2015.

Jocs d’atzar, monetitzats i apostes

Un 15% dels nois declaren haver jugat a jocs d’atzar en línia i haver fet apostes esportives en línia. Prop del 10% han anat a una casa d’apostes de manera presencial.

Relacions interpersonals i assetjaments

Les xifres d’assetjament escolar són estables des de 2015 i similars entre els nois i les noies, se situen en el 8%. Destaca un augment significatiu del maltractament psicològic. Gairebé la meitat de les noies (48%) diuen haver rebut amenaces, crits, s’han sentit ignorades o han estat insultades.

Les xifres d’assetjament sexual creix d’una manera molt marcada en les noies i se situa al voltant de 40%, pel 6% dels nois. Pel que fa a l’assetjament en xarxes socials, ha augmentat de manera més marcada entre les noies. Així un 16% confessen haver-ne estat víctimes.

L’Hospital de Terrassa, el més ben valorat pels metges interns residents

L’Hospital de Terrassa encapçala la llista dels tres hospitals catalans més ben valorats pels metges interns residents, els MIR. Els altres dos centres són el Parc Taulí de Sabadell i l’Hospital del Mar de Barcelona. Segons els metges residents aquests són els millors centres per les seves condicions laborals i retributives mentre que els pitjors són el Joan XXIII de Tarragona, Bellvitge i el Germans Trias de Badalona.

Són els resultats d’una enquesta feta pel Sindicat de Metges de Catalunya als residents amb l’objectiu d’elaborar un llistat dels hospitals i unitats docents d’atenció primària al territori, en funció del seu respecte pels drets laborals i formatius dels futurs especialistes. L’enquesta del Sindicat a la qual han respost 427 residents, el 10 per cent de tots els MIR a Catalunya, pregunta aspectes com els horaris i el descans, les guàrdies mensuals, el temps destinat a la formació, la qualitat de la supervisió o els seus drets retributius, tant en l’atenció primària com en els hospitals.

Segons la mitjana de puntuacions obtingudes, els tres grans hospitals, amb més de 100 residents a la seva plantilla que obtenen millor valoració són el del Consorci Sanitari de Terrassa, seguit del Taulí i de l’Hospital del Mar. Entre els hospitals petits, amb menys de cent residents, els millors valorats són els de Figueres, Mollet del Vallès i Pere Mata de Reus. Els pitjors valorats, el de Vic, Verge de Cinta de Tortosa i el Centre Oftalmològic Barraquer de Barcelona.

El Consorci Sanitari de Terrassa es manté primer en el rànquin de l’atenció primària. D’altra banda l’estudi diu que 16 centres no asseguren un dia de descans posterior a una guardia de 24 hores i 10 d’ells no garantitzen un descans setmanal de 36 hores seguides. Algunes dades que necessiten millorar segons conclou l’enquesta.

Expectatives econòmiques a la baixa segons el darrer informe de conjuntura de la Cambra

L’informe de conjuntura de la Cambra Terrassa del quart trimestre del 2020 i expectatives pels primers mesos del 2021, assenyala la feblesa de la demanda com a factor més destacat que ha limitat la marxa dels negocis durant el 2019 i 2020. Un fet que pren el relleu a l’augment de la competència que havia estat el principal factor en darrers informes.

L’estudi que per primera vegada incorpora els resultats d’una enquesta entre els membres del plenari, ha posat de manifest una forta polarització entre les empreses de la demarcació i reflecteix la preocupació majoritària per la feblesa de la demanda com a principal factor que limita els negocis. Tot i la feble recuperació econòmica durant els dos darrers trimestres del 2020 per la relaxació de les mesures anticovid, les expectatives segueixen marcant una tendència a la baixa en l’activitat econòmica en general.

L’informe situa l’ús de la capacitat productiva en un 67 per cent amb perspectives similars per al pròxim trimestre, valors inferiors als assolits durant el 2018 i 2019 que rondaven el 70 per cent, amb un pic del 74 per cent a inicis del 2020. Entre els factors que han limitat la marxa dels negocis ha estat l’augment de la competència, factor més destacat d’abans de la pandèmia i que ara perd rellevància en aparèixer en un 20 per cent de les respostes. La feblesa de la demanada interna ha estat assenyalada per un 60 per cent dels enquestats.

Puja l’atur i augmenta la precarietat laboral. A principis del 2020 la taxa d’atur a la comarca se situava en un 13,3 per cent i afectava a unes 29.517 persones, un 22,5 d’increment anual amb el sector serveis com el més afectat amb un creixement del 26,6 per cent. El nombre d’empreses amb treballadors, 11.775, ha disminuït en un 7,6 per cent així com el nombre de treballadors, 148.535, contractats per aquestes empreses, un 3,4 per cent menys anual. La novetat d’aquesta edició és la incorporació de l’enquesta del plenari per recollir informació sobre diferents sectors d’activitat empresarial.

Sobre diferents temàtiques se’ls ha demanat sobre l’actual tendència dels diferents negocis, així com sobre les expectatives de futur. Dels resultats, tot i no ser estadísticament significatius, en destaca la polarització esmentada i una clara insatisfacció amb les actuacions de les diverses administracions, principalment l’estatal, per la insuficiència d’ajuts i augment de la burocràcia, a més d’una preocupant tendència a l’alça dels costos de les matèries primeres. Sobre les expectatives positives de la marxa general de l’activitat econòmica per al proper trimestre es deuen principalment al mercat intern.

L’estudi trimestral recull també els resultats de l’enquesta de perspectives empresarials que organitza anualment Eurochambres i que es realitza durant els mesos de setembre i octubre a tots els països de la Unió Europea, coordinat aquí per la Cambra d’Espanya. Un total de 61 empreses terrassenques va respondre l’enquesta, mentre que en el conjunt de la UE la mostra va ser de 58.000 empreses de les quals, 2.274 espanyoles. La valoració de la situació per al 2020 que ha fet el sector empresarial espanyol no ha estat positiva en cap dels àmbits analitzats. No obstant això, les empreses de la demarcació han mostrat valoracions menys negatives que les de la resta d’Espanya pel que fa a l’evolució de la venda nacional, les exportacions i l’ocupació.

Terrassa rep el relaxament de les restriccions amb alegria i prudència

La fi del confinament comarcal era una de les mesures més esperades per molts ciutadans. Des de Canal Terrassa hem sortit al carrer per saber-ne l’opinió dels egarencs: la gran majoria considera una bona notícia aquest anunci que ha fet avui el Govern. Les ganes de recuperar la normalitat són generals, però a la vegada també existeix una por respecte a la possibilitat que massa relaxament provoqui una nova onada. Per la seva banda, els comerços no essencials celebren la possibilitat de tornar a obrir els caps de setmana tot i que recorden que això tampoc els solucionarà tots els problemes.

El 32% de les empreses que han presentat ERTO tenen personal que encara no ha cobrat cap prestació

La patronal terrassenca Cecot va dur a terme entre finals d’octubre i principis de novembre una enquesta sobre impacte de la Covid-19 a l’activitat empresarial entre els seus associats. L’objectiu del sondeig a més de 500 empresaris és obtenir una informació que permeti entendre com està afectant al teixit empresarial i poder continuar elaborant propostes als executius central, autonòmic, així com als consistoris, per minimitzar els efectes del col·lapse econòmic.

De les respostes s’extreu que un 53% dels enquestats ha presentat un ERTO, i gairebé tots ells ( un 52%)  per Causa de Força Major. I el 32% de les empreses que han presentat ERTO afirmen que tenen personal que encara no ha cobrat la prestació.

La patronal ha traslladat al SEPE aquesta dada i li demana una solució urgent per la delicada situació en la que es troben una immensa majoria d’aquests treballadors i que s’acaba traslladant a les empreses, que també pateixen fortes tensions de tresoreria (39%).  Aquest fet requereix d’una solució urgent, diuen els empresaris, per la delicada situació en la que es troben una immensa majoria d’aquests treballadors, que s’acaba traslladant a les empreses, les quals també pateixen fortes tensions de tresoreria.

Malgrat el SEPE va anunciar l’apertura de les seves oficines i que s’està donant cita prèvia, en realitat moltes d’elles continuen tancades o bé no donen cita. És fonamental que es restableixi el servei i es faciliti una alternativa per atendre als usuaris en cas de tancament de les oficines. “Des de la Cecot detectem que la situació cada cop és més greu, ja que ens trobem davant d’un model acumulatiu d’errors que vaticinem serà difícil de resoldre si no s’hi aboquen els recursos i efectius necessaris amb celeritat”, explica Aantoni Abad, president de la patronal, a la carta dirigida al SEPE, i afegeix que “amb la voluntat de trobar solucions, la Cecot reclama que es posin de manera imminent els mitjans necessaris per resoldre aquestes situacions que estan generant un perjudici molt greu a un gruix molt important de famílies”.

En l’àmbit laboral, l’enquesta realitzada per la Cecot també projecta un estancament en la contractació per al 2021 entre les empreses associades. En aquest sentit, el 75% d’empreses preveu mantenir la plantilla per al proper any i un 16% preveu reduir-la.

De la recollida d’informació, a la majoria de formularis es reflecteix la preocupació per la incertesa en l’evolució de la pandèmia i, sobre tot, per la improvisació legislativa per part dels governants, que consideren que agreuja encara més la ja complexa tasca de prendre decisions en l’organització de les empreses. A la queixa generalitzada per la manca d’ajuts per la caiguda de l’activitat generada per l’impacte de les mesures preses pels executius es suma la crítica per part de les empreses sobre les moratòries impositives i el fet que la gestió que s’està fent de les polítiques fiscals estan obligant-les a endeutar-se a mig i llarg termini, la qual cosa pot perjudicar-les en el moment de la reactivació global. Una darrera reflexió comú a la major part de respostes és que la gestió emocional de la situació s’acaba traslladant al clima laboral de les empreses.

El 52% dels nois i noies d’entre 13 i 14 anys han tastat l’alcohol en alguna ocasió

7 de cada 10 adolescents terrassencs han begut alguna vegada a la seva vida; 5 de cada 10, en el darrer mes i 3 de cada 10, en la darrera setmana. És un dels resultats de l’Estudi de Monitorització de Conductes de Salut a Població Adolescent de Terrassa (EMCSAT 2020), una enquesta bianual que realitza el Servei de Salut i Comunitat de l’Ajuntament des de 1993.

Gairebé 9.500 alumnes de 32 centres educatius de la ciutat (13 públics i 19 concertats, de l’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà -CFGM-) hi han participat en la darrera edició. Es va realitzar el curs passat, abans de l’esclat de la pandèmia.

Més de la meitat dels nois i noies d’entre 13 i 14 anys afirmen que han tastat l’alcohol en alguna ocasió. Si la franja d’edat s’enfila fins als 17-21, és gairebé el 81%.

L’alumnat que consumeix més alcohol és que té més de 16 anys, cursa Batxillerat o CFGM, de pares i/o mares nascuts a Llatinoamèrica i amb nivell socioeconòmic familiar més afavorit. Aquesta última variable és constant: quan més recursos té l’entorn familiar, el tant per cent de consum d’alcohol puja en totes les franges d’edat.

Més d’un terç ha tingut alguna vegada una intoxicació aguda i d’aquests, 3 de cada 4, en els darrers 6 mesos.

L’enquesta revela que el consum d’alcohol s’incrementa en totes les edats i en els dos sexes respecte passades edicions. Fins als 16 anys són les noies qui consumeixen en major percentatge que els nois i, a partir d’aquesta edat, s’inverteixen els patrons.

La Covid-19 ha canviat la situació laboral a quatre de cada deu treballadors segons una enquesta

Més de la meitat dels treballadors actius menors de 25 anys ha vist afectada negativament la seva situació laboral després de l’estat d’alarma per la Covid-19. Gairebé un 35 per cent ha patit un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació mentre que més d’una cinquena part ha estat acomiadada. A mesura que creix la franja d’edat d’edat creix el percentatge de persones que no han sofert cap canvi en la seva relació contractual amb l’empresa, amb una mitjana del 61 per cent. És una de les conclusions de l’enquesta sobre l’impacte de la Covid-19 a Terrassa i que van respondre 2.946 persones entre el 8 i el 22 de juny a través d’un formulari a Internet. El qüestionari incloïa preguntes sobre com els ha afectat el coronavirus en l’àmbit laboral, personal i social.

Mentre abans de la pandèmia un 68 per cent dels terrassencs reconeixia que mai no treballava des de casa, ara la meitat si que ho fa, total o parcialment. La població més gran és la que més ha començat a fer-ho perquè, també, era la que abans ho feia menys. Només una quarta part dels joves ha començat a fer feina des de casa durant l’estat d’alarma; Entre els 25 i els 65 anys ho ha fet la meitat i a partir dels 65 anys quatre de cada cinc.

 

En el moment de l’enquesta la meitat dels treballadors creia que la situació probablement afectaria negativament la seva feina: un 29,5 n’estava convençut mentre que un 20,5 hi veia una probabilitat. El percentatge varia si el treballador es assalariat, un 47 per cent, o si és per compte propi, un 77 per cent. Els majors de 65 anys és el col·lectiu que veu el got més buit.


Pel que fa a la situació econòmica, de mitjana gairebé la meitat dels qui han respost l’enquesta considera que per a ells ha empitjorat o ha empitjorat molt, mentre que la resta diu que no li ha afectat. Un de cada tres residents a Terrassa assegura que li costa arribar a final de mes. Només un 3,5 per cent reconeix que la seva situació econòmica ha millorat. A la població major de 65 anys és la que ha afectat menys la Covid-9 econòmicament ja que el percentatge de persones que diu que els ha empitjorat a situació amb prou feines arriba al 20 per cent. Un 28 per cent de la població terrassenca ha hagut de retardar o no ha pogut pagar algun dels pagaments habituals.

Els terrassencs opten per la prudència tot i el final de l’estat d’alarma

Després de gairebé 100 dies de confinament, Terrassa enceta la primera setmana sense estat d’alarma. El pas fugaç per la Fase 3 del desconfinament fa que tot just una setmana enrere la ciutat encara visqués sota la Fase 2. Un avenç molt desitjat però que a la vegada ha resultat sobtat per a molts egarencs: amb l’arribada de l’estiu i la revetlla i les vacances a tocar, són molts els qui encara prefereixen mantenir la prudència. La prova és que cap de les persones enquestades per Canal Terrassa compta amb fer vida normal a curt termini.

Tot i que als hospitals de Terrassa només hi queden set persones ingressades per la Covid-19, un indicatiu dels nous hàbits terrassencs és la diferència entre l’ús del transport privat i el transport públic urbà. Mentre que el trànsit a les principals vies de la ciutat és ara mateix del 79% de l’habitual, l’ocupació dels autobusos és del 38%.

La reobertura dels parcs infantils o la represa d’alguns actes culturals són algunes de les primeres passes cap a la normalitat dins de l’actual fase de represa. La confiança dels terrassencs, però, sembla que encara necessitarà més temps.

Els terrassencs, sense pressa per arribar a la Fase 3

Terrassa enceta setmana en la mateixa Fase 2 del desconfinament que va estrenar dilluns passat, però podria arribar al cap de setmana en plena Fase 3. El president Quim Torra ha confirmat que farà la petició abans del cap de setmana, sense esperar els quinze dies que hi havia hagut fins ara entre fase i fase. Al llarg d’aquest dilluns el Procicat ha d’aprovar el passi de tot Catalunya a la Fase 3, una opció que només serà una realitat si el govern espanyol hi dona el vistiplau. Tot i que de moment sempre s’han fet els canvis de fase en dilluns, divendres el ministre espanyol de Sanitat, Salvador Illa, ja va afirmar que, si rep la proposta de la Generalitat per fer el canvi a meitats de setmana, l’estudiarà. Canal Terrassa ha sortit al carrer a demanar l’opinió de tot plegat als egarencs i la gran majoria de respostes prefereixen ser prudents i esperar, abans que haver de lamentar massa presses.

Passi el que passi durant la setmana, el que sabem segur és que serà l’última amb l’estat d’alarma: la darrera de les pròrrogues demanades pel govern de Pedro Sánchez finalitzarà aquest diumenge dia 21.

Tornar a l’escola a la Fase 2, més possibilitat que realitat

La reobertura dels centres educatius a la Fase 2 és una possibilitat que ha provocat disparitat d’opinions entre pares i mares. Entre les famílies enquestades per Canal Terrassa, el que per alguns és una necessitat bàsica i molt esperada, per d’altres és encara una imprudència. Ara bé, tant els uns com els altres coincideixen a afirmar que els ha faltat informació sobre com funcionaran les escoles en aquesta nova etapa mig presencial i mig telemàtica. El fet que, a més, moltes famílies continuïn teletreballant és un factor decisiu, tot i que, segons el cas, decanta la balança per un costat o un altre: hi ha qui necessita deixar els fills a l’escola per poder treballar amb tranquil·litat i hi ha qui, en canvi, ho veu com una manera de poder estar per la mainada i continuar tenint-los a casa.

Molts pares, doncs, optaran encara per mantenir els mateixos hàbits de les últimes setmanes. S’haurà de veure si l’afluència a les escoles egarenques varia durant els pròxims dies en un tram de només dues setmanes, ja que el curs finalitzarà el 19 de juny.