Entradas

En Comú Podem debat a Ca n’Anglada la renovada Llei de Barris

Terrassa en Comú Podem debat a Ca n’Anglada la nova i més verda Llei de Barris que dona resposta a la renovació habitacional sostenible en les zones més vulnerables de Catalunya. El partit defensa la renovada Llei de millores integrals, en la qual la formació hi ha tingut un paper destacat en la seva redacció.

L’alcaldable terrassenca junt amb experts en intervencions urbanístiques i socials, ha defensat un pla per facilitar la transició ecològica dels habitatges en barris més habitables i adaptats al segle XXI. A la trobada amb gairebé un centenar de veïns, s’ha apostat pels projectes integrals liderats per l’administració amb una visió social dels barris i una dimensió comunitària i participativa dels ciutadans.  I amb un finançament cent per cent públic.

I tot per aconseguir la transformació dels barris més necessitats i facilitar la transició ecològica dels habitatges, per una transformació social i comunitària real. A Catalunya en l’actualitat hi ha unes 236 àrees vulnerables en les quals s’hi podria desenvolupar diversos Plans de Barris amb materials i energies sostenibles adaptats als problemes del canvi climàtic.

El projecte «A porta» fa més de mil visites personals a Ca n’Anglada

El 74 per cent dels terrassencs que viuen a Ca n’Anglada els hi agrada viure al barri, tot i que admeten que hi ha coses a millorar. Així es desprèn del balanç del projecte «A porta», un programa de diagnosi per detectar vulnerabilitats en pobresa energètica i en la soledat no desitjada. En total 8 picaportes, l’equip de professionals pròximes al barri, van fer més de mil visites a domicilis (1.028), amb 570 entrevistes que representen el 58,3 per cent dels habitatges seleccionats.

D’aquests gairebé el 35 per cent (34,9) eren persones majors de 65 anys i un 69 per cent de les entrevistes van ser a dones. Pel què fa a la pobresa energètica s’ha modificat la potència de 30 famílies i s’han tramitat 13 bons socials. També s’han fet 13 sol·licituds per a la bonificació social de l’aigua.

Pel què fa a la soledat no desitjada a persones més grans de 65 anys s’ha fet un seguiment a 23 persones i un acompanyament físic i emocional a 18 veïns més. En 9 casos s’han coordinat amb els serveis socials i en 8 s’ha mediat amb la comunitat de veïns per problemes de convivència o neteja. El programa ha permès la creació de dos nous col·lectius al barri, el de dones Esperanza i el de dones marroquines independents majors de 60 anys.

Ara, la Confederació proposa nous programes per a barris vulnerables i assolir nous reptes com la participació activa a la convivència comunitària o promoure la confiança en les relacions interpersonals entre veïns. El programa d’empoderament veïnal per detectar les necessitats socials més immediates, ha durat onze mesos des del passat febrer del 2022. La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFVAC) impulsora del projecte finançat amb 48.000 euros per l’Ajuntament, valora la col·laboració dels diferents departaments i serveis municipals.

Mútua revestirà el seu icònic edifici amb plaques fotovoltaiques

La icònica imatge que ofereix el gratacels de MútuaTerrassa a la plaça del Doctor Robert canviarà la seva fisonomia. Un projecte per millorar l’eficiència energètica de l’activitat de tot el grup preveu forrar tres de les quatre cares de l’edifici amb plaques fotovoltaiques. Un seguit de mesures per fomentar l’autoconsum que reduiran en un 30 per cent la despesa energètica del centre mèdic.

La instal·lació, encara sense data, forma part d’un gran Pla d’Acció Climàtica que MútuaTerrassa vol impulsar per descarbonitzar al màxim tots els seus processos i contribuir a la reducció del canvi climàtic. Les actuacions s’estructuren al voltant de quatre eixos: fer la transició energètica; orientar-se cap a l’economia circular; fomentar la mobilitat sostenible i aprofundir en la recerca del binomi salut i canvi climàtic.

El director del Compromís Verd de MútuaTerrassa, Josep Rull, ho ha explicat aquest dijous a la tarda en l’inici de la 21a edició de les xerrades de ‘Dijous a Mútua’, i ho ha avançat aquest matí en el programa ‘El Submarí’ de la Ràdio Municipal de Terrassa.

Més d’1,3 milions d’euros per optimitzar energèticament quatre centres d’ensenyament de Terrassa

El Departament d’Educació destina a Terrassa més d’1,3 milions d’euros (1.372.837) per millorar l’eficiència energètica i el confort tèrmic en quatre centres d’ensenyament. En concret a l’Enxaneta s’invertiran uns 357.000 euros, a Lanaspa s’hi destinaran més de 151.000 i a l’Institut Can Jofresa més de mig milió d’euros (518.211). Al centre d’ensenyament de La Torre del Palau s’hi destinen uns 345.000 euros per a la substitució d’una calefacció més eficient i sostenible.

En total la Generalitat es gastarà 8,5 milions d’euros per millorar l’eficiència energètica a 22 centres educatius de tot Catalunya. Es tracta d’actuacions finançades amb fons europeus per a la recuperació econòmica (REACT-EU) i que ha de permetre millorar infraestructures de serveis com són els centres escolars. L’objectiu fer-los més sostenibles, habitables, saludables per alumnes i professors i fer-los la vida útil més llarga.

Els treballs consisteixen en aïllar tèrmicament els edificis per combatre el fred i la calor, es canviaran calefaccions i s’arranjaran sostres, portes i finestres per fer més eficients els edificis. També se substituiran els materials exteriors perquè aïllin millor els centres de les temperatures extremes. Els fons europeus permetran donar un impuls a les actuacions, emmarcades en el Pla director d’infraestructures, que amb les inversions ordinàries del Departament tardarien set anys a fer-se.

L’Ajuntament revisa les bonificacions per a la transició energètica

Els tres grups de l’oposició s’han abstingut en la proposta d’aprovació provisional de la modificació d’ordenances fiscals municipals per a l’any 2023. El primer debat sobre les taxes municipals per al pròxim exercici que s’ha fet en una Comissió Extraordinària de Serveis Generals i Govern Obert.

Unes ordenances que l’Ajuntament vol debatre de forma independent a la previsió d’augment de la despesa a causa de la crisi energètica. Un increment que podria arribar als 15 milions d’euros. El centre del debat han estat les bonificacions per a la instal·lació de plaques fotovoltàiques i els ajuts a empreses i particulars per fer la transició energètica. Una bonificació que de moment resulta inassumible pel Govern municipal, un cop han entrat a escena els ajuts autonòmics i estatals.

Unes bonificacions tècnicament complexes que en alguns casos arriben al 50 per cent. Per això l’Ajuntament imposa un topall als ajuts en l’àmbit industrial i comercial, i fer sostenibles les bonificacions municipals. El Consistori preveu redimensionar aquestes bonificacions per a la transició energètica tenint en compte la resta d’ajuts administratius.

La CECOT fa una crida a validar l’acord per limitar el preu del gas

La Cecot celebra que Brussel·les hagi aprovat limitar el preu del gas a proposta d’Espanya i Portugal i demana responsabilitat als grups parlamentaris per convalidar-la. L’organització empresarial vallesana celebra que finalment la Comissió Europea hagi validat la proposta “ibèrica” de posar un topall al preu del gas per reduir el seu impacte sobre els preus de l’electricitat que estan minant la competitivitat del teixit empresarial i tensionant de manera insostenible l’economia domèstica d’una part de la ciutadania.

Tot i que el preu límit aprovat per Brussel·les no són els 30€/MWh proposats per la Ministra Ribera sinó al voltant dels 50€/MWh de mitja, la patronal considera que donarà una mica d’aire al teixit productiu i als particulars. Segons Josep Casas, director de l’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot “la situació que han estat patint els consumidors el darrer any és tan greu, i en especial les mitjanes i petites empreses, que continuem lluny de recuperar certa estabilitat i aconseguir que aquestes empreses tinguin unes despeses energètiques que els permeti desenvolupar la seva activitat de manera competitiva.

Ja hem advertit en més d’una ocasió que era vital trobar solucions immediates per una qüestió de viabilitat i supervivència empresarial”. En els darrers anys el mercat elèctric espanyol no ha baixat del “podi” dels preus més cars de la Unió Europea. És per això que, com s’ha fet en altres ocasions, des de la Cecot es continuarà demanant al Govern d’Espanya que treballi en paral·lel a aquesta mesura conjuntural perquè es despleguin mesures estructurals que evitin tornar a la situació viscuda els darrers temps.

“Cal que l’administració tingui en compte tots els agents econòmics i socials a l’hora de plantejar aquestes mesures i en especial les entitats com la Cecot que representem el gruix de les empreses d’aquest país”, conclou el director de l’OTE. Des de la patronal també s’espera que es tramiti el més aviat possible el decret llei que faci possible l’entrada en vigor de la mesura i que tots els grups parlamentaris estiguin a l’alçada de les circumstàncies i convalidin la proposta del govern aquesta mateixa setmana al Congrés de Diputats.

La Cecot va posar en marxa l’Oficina per a la Transició Energètica a finals de l’any 2019 com a instrument al servei d’empreses, ajuntaments i altres entitats per promoure la transició energètica. L’objectiu final de l’OTE és impulsar un nou model energètic més net, més sostenible, més distribuït i més competitiu que l’actual per a les empreses.

El projecte A-Porta farà una diagnosi de la pobresa energètica a Ca n’Anglada

Arranca a Ca n’Anglada el projecte A-Porta, un programa per elaborar una diagnosi sobre l’estat actual de la pobresa energètica al barri. Una actuació feta en col·laboració i sobretot amb la implicació de tot el territori, a través d’entitats, les associacions veïnals i els serveis de l’Ajuntament.

Mitjançant un conveni signat amb la Confederació d’Associacions de veïns de Catalunya, vuit persones de la zona, conegudes i compromeses amb l’entorn, visitaran 500 domicilis per detectar una possible vulnerabilitat de les persones davant el suministrament dels serveis bàsics. Els anomenats Picaportes, persones formades, conegudes del barri i motivades, a través d’una conversa revisaran la situació de cada veí i els diferents aspectes del seu habitatge.

Tot amb un tracte humà i personal cap a les persones vulnerables i intentar donar resposta a la diversitat de situacions que es donin. Un projecte pilot que es podria fer extensiu a d’altres barris de la ciutat. Un comitè de seguiment format per l’administració i tots els veïns implicats en el projecte s’encarregarà de la correcte execució del programa que compta amb un pressupost de 48.000 euros.

L’Ajuntament millora la il·luminació en 57 punts de llum de tecnologia LED

L’Ajuntament repassarà 57 punts de la ciutat on la nova il·luminació amb llums LED no acaba d’ajustar-se a les necessitats de cada zona. Es tracta d’un ajust ja previst en el projecte TEI, Terrassa Energia Intel·ligent, iniciat ara fa uns vint mesos i que preveu la substitució de 28.000 punts de llum de tota la ciutat per una il·luminació més eficient i sostenible. El projecte també preveu la revisió dels quadres de comandaments i la instal·lació d’energia fotovoltàica en els equipaments públics per millorar l’eficiència energètica.

L’ajust lumínic dels 57 punts costarà uns 500.000 euros que assumirà l’empresa encarregada i que ja preveu les clàusules de la concessió. Del projecte TEI ja se n’ha executat el 70 per cent dels treballs en els equipaments i un 95 per cent de la renovació de l’enllumenat, tot i l’aturada que es va fer a causa de la pandèmia. L’estalvi que generarà la renovació permetrà recuperar aviat els més de 14 milions d’euros d’inversió.

L’aplicació de la tecnologia LED permet reduir el consum energètic, les emissions de gasos hivernacle i els nivells de contaminació lumínica. D’altra banda la Comissió de Serveis Generals i Govern Obert celebrada aquest dijous, també ha tractat els canvis en els llocs de treball generats per la remodelació del Govern Municipal. Uns canvis que l’oposició no considera oportuns per l’actual situació econòmica mentre que el Govern argumenta que el sobrecost de tot plegat puja a 600 euros l’any.

Terrassa s’apunta a l’Associació de Municipis i entitats per l’Energia Pública, l’AMEP

Terrassa entrarà a formar part de l’Associació de Municipis i entitats per l’Energia Pública, l’AMEP, un organime de nova creació que promou la titularitat i la gestió pública de les xarxes de distribució d’energia per garantir una transició cap una energia més neta i sostenible. En l’actualitat a Catalunya només un 8 per cent de les energies utilitzades són renovables, una xifra bastant allunyada del 32 per cent que proposa Europa per al 2030 o del 100 per cent pel 2050. L’AMEP reuneix uns 126 municipis que representen uns 3,5 milions de persones.

Els Ajuntaments podran promoure convenis marc o fer propostes per avançar en el mercat elèctric i garantir la transició cap a una energia sostenible. 48 dels municipis ja han aprovat la seva participació a l’entitat mentre que unes 6 poblacions aprovaran el seu ingrés en els pròxims mesos. Uns 60 municipis estant estudiant la proposta. A Terrassa, formar part de l’AMEP li costarà 7.000 euros, una xifra proporcional amb el nombre d’habitants. Un dels punts forts de la ciutat per potenciar les energies renovables és l’àmpli sostre edificat, sobretot a la indústria, per poder-hi instal·lar plaques d’energia fotovoltaica.

D’altra banda i arran d’una petició dels partits a la Comissió de Territori, l’Ajuntament està ultimant un decret per a la constitució de la Taula de Rieres. Un òrgan de treball amb representació transversal dels àmbits sociològic, urbanístic, de mobilitat o mediambiental, pel tractament, manteniment i ús de les dues grans rieres a la ciutat, la del Palau i la de les Arenes.

L’objectiu és que la Taula, gestioni tot el què està relacionat amb les rieres i el seu entorn, recollint aportacions i gestionar junt amb l’Agència Catalana de l’Aigua, totes les actuacions pel què fa a millores i manteniment per evitar qualsevol imprevist. L’Ajuntament i l’ACA treballen en un Pla Director sobre les rieres de Terrassa, un document que inclou una diagnòsi de l’actual situació.