Entradas

Junts per Terrassa presenta un bloc de preguntes sobre l’empadronament de persones sense llar fixa

Després del conflicte sorgit per les dificultats en l’empadronament de persones migrants sense llar fixa, Junts per Terrassa (JxT) ha decidit demanar explicacions a l’Equip de Govern. És per això que aquest dilluns, la portaveu del grup municipal, Meritxell Lluís, ha presentat un bloc de preguntes dirigides a l’alcalde Jordi Ballart.

En aquest text, JxT explica que «els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la denúncia efectuada per algunes entitats socials en relació a l’empadronament de persones sense domicili fix». És per això que la formació política local pregunta, en primer lloc, si l’Ajuntament ha rebut alguna queixa referent a aquesta qüestió i, en cas afirmatiu, quina resposta se li ha donat.

La portaveu del partit terrassenc també demana que se li detalli per escrit la informació que s’ofereix al web municipal sobre l’empadronament (normativa d’aplicació, terminis, documentació, etc.). Així mateix, Lluís sol·licita saber el nombre de peticions d’empadronament que estan pendents de resolució, els terminis de tramitació, quants empadronaments es van denegar els anys 2018 i 2019 i quins va ser els motius.

D’altra banda, fent referència a una nota de premsa publicada per l’Ajuntament, JxT assenyala que «el Govern es comprometia a millorar els circuits establerts per l’empadronament de persones sense domicili fix». En aquest sentit, el partit de l’oposició es pregunta en què consistiran aquestes mesures. També en aquesta línia, l’escrit signat per Meritxell Lluís apunta que «el juny del 2018 l’Ajuntament va aprovar una proposta de resolució a favor de la creació del Consell d’Immigració i Ciutadania«, preguntant-se si l’Equip de Govern té la intenció de posar en marxa aquest òrgan de participació.

Finalment, la petició de Junts per Terrassa també reclama informació sobre com s’està gestionant aquest conflicte amb les entitats afectades. És per això que pregunta si l’Equip de Govern s’ha reunit amb el col·lectiu Terrassa Sense Murs o amb altres entitats que treballen a favor dels drets de les persones migrades. En cas afirmatiu, des de JxT exigeixen saber quan s’han fet aquestes reunions i quins compromisos s’han assolit.

Junts per Terrassa explica que «des del Grup Municipal hem seguit treballant, des del confinament, per fer arribar les nostres propostes i per fiscalitzar l’acció de l’Equip de Govern. Una tasca propositiva i de control que hem desenvolupat a través de les diferents reunions de Junta de Portaveus i en les comissions informatives del mes d’abril».

83 inspeccions i 28 actes, primers resultats de la campanya «Tolerància zero amb l’incivisme»

El govern municipal ha valorat positivament la campanya «Tolerància zero amb l’incivisme» iniciada ara fa quinze dies, després de detectar un increment de les actituds incíviques relacionades amb la neteja des de l’inici del confinament. Segons ha informat l’equip de govern aquest dissabte, al llarg dels últims quinze dies la campanya de conscienciació s’ha acompanyat de 83 inspeccions. El resultat ha estat l’aixecament de 28 actes amb sancions per valor d’entre 200€ i 1.200€, tot que la majoria han estat entre 400€ i 600€. Les infraccions més freqüents han estat l’abandonament de residus municipals fora dels contenidors, no separar les fraccions corresponents i l’abandonament de voluminosos a la via pública. En total, les sancions imposades aquestes dues setmanes sumen 12.000€. L’Ajuntament ha publicat al web municipal un document amb les recomanacions a seguir durant l’estat d’alarma pel que fa a la recollida d’escombraries. Per assegurar que se segueixi la normativa, la campanya «Tolerància zero amb l’incivisme» continuarà en marxa tot i l’inici del desconfinament gradual.

A banda, el govern encapçalat per Jordi Ballart també ha volgut recordar aquest dissabte que la ciutat té regulat l’empadronament de persones sense domicili fix des de l’any 1996. D’aquesta manera s’aconsegueix la plena ciutadania de tots els veïns de Terrassa, un fet essencial en aquests moments de crisi sanitària. A data de l’1 de gener, a Terrassa hi havia 179 persones empadronades d’aquesta manera a la seu de Serveis Socials. El govern municipal afirma que, si alguna persona ha quedat desatesa, mai ha estat deliberadament i anima a denunciar qualsevol situació d’aquest tipus a través de les diverses vies de comunicació amb l’Ajuntament.