Entradas

Terrassa s’adhereix al programa Reallotgem per allotjar famílies en situació d’emergència

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament s’ha adherit al Programa Reallotgem, que té per objectiu llogar pisos privats buits per poder allotjar famílies en situació d’emergència. En aquests moments, la Mesa d’emergència de Terrassa disposa d’una llista d’espera de 61 unitats familiars amb resolució favorable a l’espera de recurs habitacional. És per aquest motiu que s’ha considerat necessària l’adhesió a aquesta iniciativa, impulsada per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC).

El consorci pretén captar habitatges buits per tal d’allotjar-hi famílies que tenen un informe favorable de la Mesa d’Emergència. L’ajuntament  exerciria d’intermediador entre l’AHC i la propietat. L’AHC pagaria el lloguer de divuit mesos per avançat, així com l’import de la fiança. La resta de quotes s’abonarien mensualment fins a exhaurir el contracte.

Un cop es tingui disponibilitat d’habitatges, l’Agència de l’Habitatge faria una inspecció de l’habitatge per tal de comprovar-ne l’estat, idoneïtat i ubicació. El contracte, tindria una durada mínima de cinc anys (o set, si el propietari és persona jurídica). L’import màxim dels contractes de lloguer s’ajustarà a l’índex de referència dels preus de lloguer.

Després de signar el contracte, l’Ajuntament farà una proposta d’adjudicació i l’AHC en cedirà l’ús a la persona demandant de la Mesa d’emergència pendent de reallotjament que es consideri més idònia. 

La PAH entrega una quinzena de sol·licituds de lloguer social a 4 entitats bancàries

/0 Comentarios/en , /por

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca denuncia que és pràcticament impossible aconseguir que els bancs atorguin lloguers socials. Per això, i cansats d’aturar desnonaments sense arribar a pactar una solució duradora i estable, aquest dimecres al matí han anat a 4 entitats bancàries per entregar una quinzena de sol•licituds d’aquests arrendaments a preus moderats.

Les sol•licituds són de membres de la plataforma que estan ocupant un habitatge de Bankia, BBVA, Caja Mar o el Santader. Els treballadors de les oficines han recollit els impresos i d’aquí uns dies han de comunicar a les persones afectades una decisió.

Un pis adaptat per en Said

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament de Terrassa com a signant de la Carta Europea per la salvaguarda dels Drets Humans, hauria de donar una resposta positiva a la demanda del Said Ben Kadour, que reclama un habitatge adaptat on poder-hi viure. Així ho considera la Síndica de Greuges després que l’Ajuntament hagi denegat un pis d’emergència habitacional al Said per no complir amb tots els requisits.

Un cas de vulneració de drets fonamentals que els advocats portaran fins a les últimes conseqüències. La Síndica i Espai Humana demanen un canvi en el reglament perquè situacions com les del Said també es considerin d’emergència habitacional. Els advocats han presentat un recurs d’alçada tal i com apuntava el primer dictàmen de l’Ajuntament per solucionar el cas.

Si en tres mesos l’Ajuntament no aconsegueix un habitatge adaptat el cas continuarà pels tribunals ordinaris amb un contenciós administratiu a l’Audiència de Barcelona per vulneració de Drets fonamentals. Per la seva banda l’entitat Prou Barreres convocarà la Comissió municipal de Defensa dels Drets dels Discapacitats per tractar el cas del Said.

Un pis per en Said

En Said, té 42 anys i pesa gairebé 90 quilos. Pateix una discapacitat declarada del 97 per cent del seu cos. Aquesta limitació només li permet moure els braços. Un accident al mar d’ara fa 18 anys, li va lesionar les vèrtebres i va quedar tetraplègic.

Ara i a falta d’un pis adaptat, necessita l’ajut de la seva família per a qualsevol activitat quotidiana. Ja fa quatre anys que en Said ha demanat ajuda a totes les administracions per accedir a un pis adaptat, la qual cosa li permetria fer moltes més activitats per sí mateix.

 

Una mare i el seu fill, pendents d’un desnonament obert i sense cap alternativa

/0 Comentarios/en , /por

El gran tenidor Londonderry Investment 42 S.L., un fons voltor que té 21 societats alemanyes, amenaça amb un segon desnonament, aquesta vegada obert, una veïna de Terrassa, la Sílvia, i el seu fill Nacho. Ho denuncia el Banco Obrero Solidario de Alimentos en un comunicat i afegeix que la família no ha rebut cap alternativa habitacional satisfactòria.

Els ingressos familiars són de 420 euros mensuals. Els Serveis Socials els hi ofereixen entrar en la llista d’espera d’un pis de lloguer social que té un cost de més de 500 euros mensuals. A més, entre que són desnonats i els coincideixen el pis, es podrien quedar al carrer.

El Banco Obrero demana un solució factible i que la família no es vegi obligada a viure al carrer. També recorda que el Ple de l’Ajuntament va acordar imposar multes als grans tenidors i suspendre els desnonaments oberts.

Afegeix que els jutges signen expedients, a vegades, sense ni mirar-se el cas i que no informen les famílies que tenen alternatives habitacionals.

L’escrit denuncia la passivitat i la complicitat de les institucions en l’especulació de les grans empreses i que d’aquesta manera, diu, ajuden a empènyer a la misèria a famílies de classe treballadora.

 

Terrassa reclama a Ensenyament més de 5 milions d’euros pel finançament de les Escoles Bressol

/0 Comentarios/en , , , /por

El Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Occidental, el primer al que assisteix Alfredo Vega al capdavant de l’Ajuntament de Terrassa, ha debatut 4 qüestions d’emergència social: l’energia, l’aigua, l’habitatge i l’educació.

En matèria educativa, una sentencia del TSJC reconeix als ajuntaments el dret a rebre les subvencions que la Generalitat va deixat d’atorgar per cada plaça d’Escola Bressol al 2012. Alguns consistoris han reclamat via judicial les quotes de 3 cursos (del 2012-2013 al 2014-2015).

Terrassa ho ha reclamat via administrativa i calcula que són més de 5 milions euros el que el govern català deu a la ciutat. Els consistoris reclamen una taula de diàleg amb el Departament per debatre el model de finançament.

Pel que fa a l’emergència habitacional, els alcaldes reclamen solucions. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya i els grans tenidors van acordar cedir 4.600 habitatges per a complir finalitats socials. A la comarca li corresponien 496; n’han arribat 260 i d’aquests, només 130 (el 25%) estan en condicions d’habitabilitat. A Terrassa, concretament, i durant el mes de febrer no se n’ha cedit cap.
Alfredo Vega,

El consell d’alcaldes i alcaldesses defensen la llei 24/2015 per aturar talls de subministrament i protegir les famílies vulnerables. Demanen també una revisió dels preus de l’aigua i estan en desacord amb l’encariment d’entre un 4 i un 6% que es repercutirà al rebut dels consumidors.

L’equip de govern ha emés 180 nous expedients en relació als habitatges buits en el que portem d’any

/0 Comentarios/en , /por

L’equip de govern ha emés 180 nous expedients en relació als habitatges buits a la ciutat, en el que portem d’any. La majoria pertanyen a bancs que tenien pisos buits injustificadament, durant més de dos anys.

Fins aquest mes de juny, dels contenciosos oberts a Terrassa, la justícia ha emès 53 sentències favorables als interessos de l’ajuntament, 13 desfavorables i 3 amb estimació parcial. En xifres, d’aquestes multes interposades, per valor de 547.000 euros, se n’ha cobrat prop de la meitat, 217.000€, i han estat suspeses una quantitat de 250.000€. La resta han estat anul·lades.

Entre el 2014 i el 2016, s’han pogut recuperar 56 pisos, que han passat a incrementar el fons municipal de lloguer social d’emergència, per a persones en situació de vulnerabilitat residencial. Això va permetre que l’any passat es poguessin assignar 171 habitatges. Pel 2017 es preveu que puguin ser 180 més. L’objectiu del consistori és reduir la llista de demandes urgents de lloguer social a Terrassa, xifrada en la necessitat de disposar de 881 habitatges.

D’altra banda, l’Oficina d’Intermediació Hipotecària i de Lloguer va aconseguir l’any passat reduir a 0 els casos treballats i tancats en intermediació hipotecària sense alternativa d’habitatge. Es van poder aturar els 52 desnonaments dels que es va tenir coneixement. Pel que fa als derivats del lloguer, se’n van detectar 223 i 164 es van poder aturar o ajornar. En aquests casos, s’ha aconseguit mantenir el 13% de les unitats familiars al mateix habitatge gràcies a ajuts socials, mentre que per al 87% restant se’ls ha buscat una alternativa residencial.