Entradas

Jordi Ballart pren possessió de l’alcaldia amb majoria absoluta gràcies al suport d’ERC i Junts

Jordi Ballart ha revalidat l’alcaldia amb majoria absoluta gràcies al suport de Junts per Terrassa i Esquerra Republicana de Catalunya. Un govern tripartit que ha donat el tret de sortida aquest dissabte al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Terrassa després del ple de constitució del consistori pel mandat 2023-2027, que comença amb una formació més que el darrer amb la incorporació de PP i Vox i la baixa de Ciutadans.

Una sessió que ha començat puntualment a les dotze del migdia i que ha permès prendre possessió del càrrec als 27 electes i també ha permès votar el nou alcalde. Els membres de la mesa d’edat han estat la Carlota Menéndez, com a electe amb major edat, i Javier García, com a electe de menor d’edat. Els regidors han pres possessió amb l’acte de jurament o promesa rebent la banda que els acredita de manera definitiva com a membres de la Corporació.

Un cop confirmades les 27 persones que conformen, des d’aquest dissabte, l’Ajuntament de Terrassa, s’ha procedit a la presentació de les candidatures a l’alcaldia de la ciutat, presentades per Vox, PP i Tot per Terrassa. En aquest moment s’han pogut escoltar les primeres paraules del nou mandat per part de representants de les sis formacions representades: Partit Popular; Junts per Terrassa; Esquerra Republicana de Catalunya; Vox; Partit dels Socialistes de Catalunya; i Tot per Terrassa.

El Partit Socialista, la segona força més votada, ha començat el seu torn de paraula expressant el seu rebuig al discurs d’odi d’Alícia Tomás, candidata de Vox a Terrassa. Un rebuig que també han fet palès en els seus discursos els partits de Junts, Esquerra, i Tot per Terrassa. Per la seva part, Xavi Cardona, portaveu de Tot per Terrassa, ha defensat el projecte municipalista i la confiança dipositada pels terrassencs en aquestes darreres eleccions municipals.

La votació s’ha fet de manera secreta, individual i per ordre alfabètic. Els resultats d’aquesta votació no han sorprès ningú i han confirmat que el proper alcalde és, novament, Jordi Ballart amb 15 vots a favor de la candidatura presentada per Tot per Terrassa. Eva Candela, del Partit dels Socialistes de Catalunya, ha rebut 7 vots, 3 per a Alicia Tomás de Vox i 2 votacions a favor de la candidatura de Marta Giménez, del Partit Popular.

Whatsapp Image 2023 06 17 At 16.43.12

Foto: Ajuntament de Terrassa

Whatsapp Image 2023 06 17 At 16.42.50

Foto: Ajuntament de Terrassa

Un cop recomptats els vots, Jordi Ballart ha promès el càrrec després de rebre el bastó de comandament. Un cop ha finalitzat la sessió constituent, els 27 representants polítics municipals han fet la fotografia oficial d’inici de mandat.

Un inici de mandat que ha comptat amb molta expectació dins l’Ajuntament, però també a través de Canal Terrassa i del canal oficial de Youtube de l’Ajuntament. Des del Raval de Montserrat també s’ha pogut seguir la sessió en directe gràcies a la pantalla instal·lada.

El Consistori amb més dones incorpora tretze cares noves i diu adéu a alguns regidors històrics

L’Ajuntament que es constitueix demà tindrà més de la meitat de cares noves. Només dotze dels actuals regidors seguiran al ple. Cinc de Tot per Terrassa, tres del PSC i dos tant d’Esquerra com de Junts. Al nou Consistori hi haurà 18 dones i 9 homes.

A banda de l’alcalde i candidat a la reelecció, Jordi Ballart, que inicia el seu sisè mandat, de Tot per Terrassa continuen Lluïsa Melgares, Noel Duque. Rosa Boladeras i Patricia Reche. S’estrenen Maise Balcells, fins ara presidenta de Prodis, la nedadora paralímpica Sarai Gascón, Joan Salvador, director dels Pastorets del Social, el cap de gabinet d’alcaldia Xavier Cardona i també Montserrat Alba i Laura Rivas.

Per part del PSC continuen Eva Candela, la cap de llista, Marc Armengol i Josefina Merino. Tornen dos exregidors socialistes: Adrián Sánchez, que ho va ser entre 2017 i 2019, i Javier Garcia, entre 2017 i 2022. Entren Carlota Menéndez i Montserrat Jiménez.

Els dos regidors d’Esquerra ja han estat al ple aquest mandat: la cap de llista Ona Martínez, i Pep Forn. També continuen les dues regidores que ja tenia Junts: Meritxell Lluís, cap de cartell, i Montserrat Caupena.

El ple suposa la desaparició del grup municipal de Ciutadans i l’entrada de Vox, amb tres regidors, Alicia Tomás. Daniel Pinto i Mireya Navarro, i el retorn del PP, amb dos, Marta Giménez-Arcusa i Maria del Carmen Vaya.

Quinze regidors que abandonen el ple

Alguns dels quinze regidors que surten ho fan per voluntat pròpia i ja van triar no ser a les llistes. Entre ells, l’exalcalde Alfredo Vega i l’exregidor de Cultura Amadeu Aguado, tots dos del PSC. Pleguen després de setze anys al Consistori, dotze al govern i quatre a l’oposició. També ho deixen, en aquest cas després de vuit anys, el republicà Carles Caballero, regidor d’Urbanisme i de Medi Ambient aquest mandat, i Javier González, de Ciutadans.

Tampoc no formaven part de les candidatures Mónica Polo, Núria Marín, Jennifer Ramírez, Raúl Ibáñez i Miguel Ángel Moreno, de Tot per Terrassa, Teresa Ciurana, d’Esquerra i la socialista África Serena.

Tot i ser a les llistes, quatre regidors deixaran el ple en no haver sortit elegits el 28M: Són Carlos Lázaro del PSC, Montse Font d’Esquerra i Isabel Martínez i David Aguinaga de Ciutadans.

Jordi Ballart serà demà elegit alcalde de Terrassa per quarta vegada al ple d’inici del dotzè mandat

Demà al migdia Jordi Ballart serà elegit alcalde Terrassa per quarta vegada. Ho serà amb una majoria absoluta amb 15 vots: els 11 de Tot per Terrassa, els 2 d’Esquerra i els 2 de Junts.

El ple de constitució començarà a les dotze del migdia amb la formació de la mesa. Estarà integrada per la regidora de més edat, Carlota Menéndez, que farà de presidenta, i el de menys, Javier García, que en serà el secretari. Després de validar les credencials dels 27 regidors i regidores electes, cadascun serà cridat per ordre alfabètic del cognom per a jurar o prometre el càrrec i rebre la banda.

Un cop constituït el nou Ajuntament, doncs, es procedirà a l’elecció de l’alcalde. Cada grup haurà de manifestar si presenta candidat o candidata a l’alcaldia. Tot per Terrassa presentarà Jordi Ballart i Esquerra i Junts hi donaran suport fruit de l’acord de govern que les tres formacions són a punt de tancar. El PSC no ho decidirà fins el mateix dissabte. El PP presentarà la seva candidata, Marta Giménez-Arcusa, i Vox, Alicia Tomás. Jordi Ballart serà escollit alcalde per majoria absoluta i rebrà la medalla i el bastó de comandament, símbols del poder municipal, de la presidenta de la mesa d’edat.

La sessió acabarà amb l’Himne Nacional de Catalunya i, després, donarà inici al dotzè mandat del període democràtic. Just després, el nou Consistori es farà la ja tradicional fotografia a les escales de l’atri de l’Ajuntament. El ple es podrà seguir en directe per Canal Terrassa i la Ràdio Municipal a partir de les dotze del migdia.

Tot per Terrassa, Esquerra i Junts signen el pacte de govern pels propers quatre anys

Terrassa tindrà un govern fort i estable els propers quatre anys de la mà de Tot per Terrassa, Esquerra i Junts. 24 hores abans de l’inici del nou mandat, els tres caps de llista, Jordi Ballart, Ona Martínez i Meritxell Lluís, han signat l’acord de govern a la plaça Primer de Maig en presència dels quinze membres del futur executiu. Ballart ja ha compartit govern amb totes dues: amb Martínez el darrer mandat i amb Lluís la meitat de l’anterior. El bon clima entre els tres és evident. Aquest serà el segon tripartit a Terrassa després del del període 2007-2011 entre el PSC, Iniciativa i Esquerra.

L’acord signat aquest divendres posa les bases del que seran el programa de govern i el pla d’inversions a quatre anys vista que s’elaborarà d’aquí a setembre. Algunes propostes passen per millorar la neteja i la mobilitat, crear nous aparcaments dissuasoris, fomentar el comerç, impulsar un Pacte Local d’Habitatge, promoure l’atracció de nou teixit empresarial, acabar l’anella verda i repensar les rieres per que deixin de dividir la ciutat.

Durant cent primers dies el nou executiu vol aprovar un pla de xoc de millora de l’estat dels equipaments i de la via pública i un contra l’abandonament escolar prematur. També fer una diagnosi per revisar la fiscalitat actual, un per detectar el punts vermells on es percep més inseguretat i un pla de modernització i simplificació dels tràmits administratius.

El reelegit alcalde, Jordi Ballart, presentarà el nou cartipàs a començaments de la setmana que ve. No n’ha volgut avançar cap detall més enllà de la creació d’una regidoria d’Indústria i una altra de Cicles de l’Aigua i Energia així com una Oficina de Drets, Igualtat i No discriminació. També en els propers dies s’avançarà en un acord entre les forces democràtiques per combatre l’extrema dreta.

Recollim en el següent tuit les primeres paraules de Jordi Ballart en la presentació de l’acord:

Primers i discrets contactes de Jordi Ballart amb els altres caps de llista per formar govern

Cinc dies després d’haver guanyat les eleccions amb onze regidors, Tot per Terrassa manté secretisme absolut sobre les converses per la configuració de govern. L’alcalde i cap de llista, Jordi Ballart, està tenint una primera presa de contacte amb la resta de formacions valorant també fer un front comú contra l’extrema dreta de Vox.

Lluny de desvetllar la seva estratègia, la formació municipalista ha anunciat que Xavier Cardona, número 8 de la llista, serà el portaveu del grup de Tot per Terrassa. En un comunicat, Jordi Ballart dona gairebé per fet que Cardona, actual cap de gabinet d’alcaldia i persona de la seva màxima confiança, serà també el portaveu del futur govern municipal.

Quins diferents escenaris es presenten?

Tot per Terrassa té sobre la taula governar en solitari, reeditar el pacte amb Esquerra o sumar-hi Junts per assolir la majoria absoluta. No descarta cap dels tres escenaris. L’aritmètica donaria una majoria amplíssima a un govern amb el PSC però l’opció és força improbable. Els socialistes opten per la discreció. No es tanquen a res però a la vegada admeten que formar govern amb Tot per Terrassa no entraria en els seus plans.

El soci actual, Esquerra, afirma que la ciutat necessita un govern fort que barri el pas a l’extrema dreta. Després d’un primer contacte, els republicans es mostren convençuts que Jordi Ballart treballarà en aquesta línia i estan disposats a seguir negociant, conscients que tenen menys força que fa quatre anys. La cap de llista, Ona Martínez, no veuria amb mals ulls que Junts també formés part del govern per arribar als 14 regidors.

Junts estaria disposada a entrar al govern però tampoc no descarta quedar-se a l’opocició. Per la formació, primer cal parlar de programes i d’acció municipal. Ambició, bon govern, fer ciutat i fer país són les quatre condicions irrenunciables per Junts.

Encara eufòrica pel retorn del Partit Popular al ple, la seva cap de llista, Marta Giménez-Arcusa confia que Tot per Terrassa governi en solitari. Sense dependre de cap força independentista. La candidata popular, però, deixa clar que no participarà, encara que es quedin sols, en cap aliança per deixar Vox fora de combat perquè, diu, és una força com una altra que ha estat escollida democràticament.

https://terrassadigital.cat/xavier-cardona-sera-el-portaveu-municipal-de-tot-per-terrassa-i-previsiblement-tambe-del-govern/
 

Els barris cèntrics tornen a concentrar més participació a les eleccions municipals

La participació a les eleccions municipals del 2023 ha estat una de les més baixes de la història a Terrassa. Aquest passat diumenge va anar a votar el 50,86% del cens, 10,5 punts menys que fa quatre anys. Les dades més minses es van registrar en les eleccions municipals del 2011, 2007 i 1999, anys en què no es va arribar al 50% de l’electorat. Això, òbviament s’ha traslladat a la participació desglossada al territori.

Participacio Trs

El Districte 1 ha tornat a ser, com acostuma a passar històricament, el que ha tingut més participació, amb un 57% de votants. Són 7 punts per sobre de la mitjana, però lluny del gairebé 70% del 2019. Altres districtes que han estat per sobre de la mitjana de la ciutat són els districtes 4 i 5.

Participacio Districtes

Per tant, els barris més cèntrics són els que han concentrat més nombre de votants, amb l’excepció de Xúquer. On hi ha hagut més participació ha estat a l’Antic Poble de Sant Pere, el Centre, Xúquer, Vallparadís i Sant Pere.

Barris Mes

Per contra, on hi ha hagut més abstenció és al sector est i nord-est de la ciutat, amb participacions properes, fins i tot, al 40%. Can Palet II, Sant Llorenç, Ègara, Can Parellada i Torre-Sana és on els ciutadans han anat menys a votar.

Barris Menys

Podeu veure les dades completes en aquest enllaç.

El PSC guanya a la Diputació amb 19 representants

El PSC guanya a la Diputació de Barcelona amb 19 diputats i es converteix amb la força amb més representació a l’ens públic. Segons els resultats provisionals de les eleccions municipals a la província de Barcelona, la composició política del Ple serà de 19 diputats pel PSC, 11 per Esquerra Republicana, Junts n’obté 10 i 5 En Comú Podem. El PP es queda amb 4 i Tot per Terrassa conserva l’únic representant que tenia. VOX també obté 1 Diputat.

La Diputació de Barcelona té 51 diputats. Aquests, obligatòriament, són també regidors o alcaldes. Perquè és a través de les eleccions municipals com es determina quins dels electes de cada municipi ocupen un lloc de diputat. Aquest sistema d’elecció es coneix amb el nom d’elecció indirecta. Perquè els ciutadans no trien directament els diputats de la Diputació, sinó que ho fan a través de les eleccions municipals.

Demarcació de Barcelona

La distribució dels diputats es fa per partits judicials i de forma proporcional al nombre de residents. La demarcació de Barcelona es divideix en 14 partits judicials. A partir d’aquests  s’escullen el total de 51 diputats. El partit judicial amb més diputats és el de Barcelona (18), seguit de l’Hospitalet de Llobregat (6), Sabadell (4), Terrassa (4), Granollers (3), Mataró (3), Sant Feliu de Llobregat (3), Manresa (2), Arenys de Mar (2), Vic (2), Berga (1), Igualada (1), Vilafranca del Penedès (1) i Vilanova i la Geltrú (1).

En aquests comicis locals, al partit judicial electoral de Barcelona, al qual corresponen 18 diputats, PSC, Junts i ECG n’obtenen 4; el PP, 3: ERC, 2 i VOX, 1. A l’Hospitalet de Llobregat (6 diputats), PSC obté 3 diputats i ECG, ERC i el PP 1. A Sabadell (4 diputats), el PSC obté 3 diputats i ERC, 1. A Terrassa, els quatre diputats es reparteixen entre el PSC, ERC, Junts i Tot per Terrassa.

De la seva banda, a Granollers (3) el PSC es queda amb 2 diputats i ERC amb 1 i a Mataró (3), ERC, Junts i el PSC obtenen 1 diputat cadascun. Al partit judicial de Sant Feliu de Llobregat (3 diputats), el PSC n’obté 2 i ERC. A Manresa (2 diputats), Junts i ERC es queden amb un diputat cadascun; mentre que a Arenys de Mar (2 diputats) el PSC obté 1 diputat i ERC un altre. A Vic (2 diputats), Junts i ERC mantenen 1 diputat cadascú.

Pel que fa als partits judicials amb diputats únics, el PSC obté 1 diputat a Igualada i un altre a Vilanova i la Geltrú. A Vilafranca del Penedès, el manté Junts i a Berga, ERC. Una vegada constituïts tots els ajuntaments, la junta electoral de zona elabora una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d’electors que hagin obtingut algun regidor dins de cada partit judicial.

Distribució dels llocs de diputat

La junta electoral de zona distribueix els llocs de diputats que corresponguin a cada partit. Ho fa, per tant, d’acord amb els vots obtinguts i aplicant-hi el sistema d’Hondt. Posteriorment, convoca per separat, dins dels cinc dies següents, cada partit, coalició, federació i agrupació d’electors amb dret a un o més llocs de diputat. Els convoca perquè escullin d’entre les seves llistes de regidors aquells que seran diputats.

El procés constitutiu de les diputacions s’inicia quan s’han resolt prèviament tots els recursos contenciosos electorals interposats arran de la proclamació dels regidors electes en els municipis. La Diputació es reuneix en sessió constitutiva. Ho fa presidida per una mesa d’edat, integrada pel diputat de major i menor edat. El president que escullin ha d’obtenir una majoria absoluta en la primera votació o majoria simple en la segona.

El candidat pot ser qualsevol dels diputats provincials. La data de constitució de la Diputació depèn de quan s’hagin constituït tots els ajuntaments. Això, però, variarà si hi ha o no recursos contenciosos electorals contra la proclamació d’electes. Per tant, es preveu que el ple constitutiu de la Diputació se celebri el juliol.

Preocupació a Terrassa En Comú Podem per l’avenç de l’extrema dreta a la ciutat

Terrassa En Comú Podem no ha assolit els resultats esperats en les municipals del 28M. La formació encapçalada per Agnès Petit lamenta no haver obtingut cap regidor per tornar a l’Ajuntament. A través del seu compte a Instagram, el grup municipal reconeix que «està clar que no són els resultats esperats».

D’altra banda, des de Terrassa En Comú Podem comparteixen la seva preocupació per l’avenç de l’extrema dreta a la nostra ciutat.

Finalment, TECP agraeix el suport de les persones que els han votat i els han fet confiança. També agraeix la tasca de tota la gent que ha treballat «en una campanya tan difícil». La formació de Petit, a més, es compromet a «seguir treballant amb responsabilitat des de fora de l’Ajuntament per fer de Terrassa la ciutat que ens mereixem».

[Font imatge: TECP]

La CUP es compromet a continuar treballant des del carrer i combatre el feixisme

La CUP Terrassa no ha obtingut cap regidor en les eleccions municipals d’aquest diumenge. La formació encapçalada per Jaume Bofill ha expressat el seu agraïment i cadascuna de les 2.696 persones que han dipositat la seva confiança en el seu projecte.

La formació, mitjançant un vídeo publicat a les seves xarxes socials, qualifica el 28M com «un dia dur per a la CUP». Amb tot, es comprometen a continuar treballant des del carrer. Finalment, i davant dels resultats obtinguts per l’extrema dreta a Terrassa, la CUP conclou amb un contundent «El feixisme avança si no se’l combat».

Podeu veure el vídeo en aquest fil:

 

Alicia Tomás: “Hem superat les expectatives de tots, també les nostres»

La jornada electoral confirma que Vox entra per primer cop a l’Ajuntament. La formació d’extrema dreta obté 3 regidors. La irrupció del partit que encapçala Alicia Tomás, a més, ha contribuït a la desaparició del grup municipal de Ciutadans de l’Ajuntament.

El discurs de l’extrema dreta ha aconseguit 8.380 vots (10.49%). La seva alcaldable, però ha lamentat en declaracions al programa ‘El Submarí’ de la Ràdio Municipal el miler i escaig de vots que els ha près Ciutadans.

Regidors Hd (3)