L’obra de Muncunill és un dels principals pols d’atracció turística que hi ha a Terrassa. Amb la Masia Freixa com a construcció més singular, l’arquitecte va ser el responsable del dibuix urbanístic que encara avui en dia es pot veure en molts carrers. Una de les seves obres més admirades i, alhora, més desconegudes, és l’edifici que va servir per abastir d’electricitat i donar llum a la ciutat.
El convent de les Germanes Josefines, també conegut com la Casa del Malalt, és un immoble situat al barri de la Cogullada i protegit com a bé cultural d’interès local. La seva arquitectura modernista porta el segell de Lluís Muncunill, en un edifici de grans dimensions que actualment és una residència per a gent gran i que, en el seu subsol, amaga una gran curiositat.
Quan ens referim a l’arquitectura terrassenca és indispensable esmentar el nom de Lluís Muncunill i el seu estil predominant; el modernisme. En aquesta sèrie de reportatges, el divulgador cultural Santi Rius ens ajuda a redescobrir l’obra d’aquest prolífic arquitecte parlant d’alguns dels seus edificis menys coneguts, com és el cas de la Casa Bonaventura Fornells.
Lluís Muncunill i Parellada va ser l’arquitecte municipal de Terrassa durant l’última dècada del segle XIX. Aquest fet va convertir-lo en el màxim exponent del modernisme industrial a la ciutat, amb destacats projectes arquitectònics entre la seva prolífica carrera. La Masia Freixa és, possiblement, la seva obra més coneguda, però la llista d’edificis terrassencs amb la firma de Muncunill va molt més enllà.
És per això que emprenem una nova sèrie anomenada Redescobrint Muncunill, de la mà del divulgador cultural Santi Rius, per tal de conèixer una mica millor el llegat de l’arquitecte més influent de la història de Terrasa. I en el proper capítol visitarem la casa que va acollir a la família de Muncunill durant els primers anys de l’arquitecte a la ciutat.
Tot i el gran nombre d’edificis senyorials projectats sota la seva firma, Lluís Muncunill no va arribar mai a dissenyar-se la seva pròpia casa. Va viure a Terrassa durant quatre dècades, bàsicament, entre dues residències que no eren de la seva titularitat. La primera d’elles: la Casa Ramon Matalonga, on s’hi va instal·lar durant els seus primers anys com a arquitecte municipal.
El Departament de Salut farà dues intervencions amb proves PCR a Terrassa en punts on s’ha detectat un risc d’incidència del coronavirus. Aquest mateix divendres s’intervindrà en un edifici concret del qual no se n’ha facilitat la ubicació. Es tracta de persones que estant convocades, no s’han presentat a fer-se la prova o no han seguit correctament les instruccions de quarentena.
Les anomenades proves porta a porta continuaran la setmana que ve en d’altres punts concrets de la ciutat. Aquestes actuacions formen part d’un pla d’acció més ampli per fer front a la pandèmia i que aquest dijous s’ha tractat al Consell d’Alcaldes del Vallès Occidental. En tres anys Salut destinarà, uns 300 milions d’euros a la millora de l’atenció sanitària.
Uns 5 milions d’euros s’invertiran fins a finals d’any en personal de diferent perfil professional per a l’atenció primària. L’atenció telefònica és un dels punts a millorar després de detectar d’un important augment de la demanda d’aquest servei. La resta de pressupost és pel seguiment de la malaltia a les persones vulnerables, el suport a les residències i a augmentar el personal administratiu a la sanitat.
Des del passat mes de juny, la Generalitat ha posat tanques protectores en alguns edificis de Can Jofresa per prevenir als vianants del perill de despreniments d’obra que s’han produït al carrer. Des de fa un any l’Associació de veïns ha detectat en 9 dels 12 edificis que conformen el barri, la caiguda de diversos elements d’obra de les façanes. Alguns habitatges també han detectat esquerdes en el seu interior.
Uns desperfectes que podrien estar relacionats amb les obres de rehabilitació que des de fa 8 anys s’estant fent per a l’aïllament tèrmic de les cases. Les obres per a l’aïllament van començar ara fa deu anys per les torres 1, 8 i 9 i es van fer mitjançant uns panells protectors exteriors. Després, per a la resta d’edificis es va utilitzar una altra tècnica consistent en la injecció de material aïllant a través de la façana. És en aquests edificis on s’han detectat els primers despreniments.
Per això els veïns pensen que podria haver-hi una relació entre les obres que s’han fet i els problemes actuals. A principis de setembre l’Agència Catalana de l’Habitatge ha encarregat un informe per saber les causes de la pèrdua de material de les façanes i si existeix alguna relació amb les obres d’aïllament. Un cop se sàpiguen els resultats de l’estudi es buscarà una solució pels pisos de Can Jofresa.