Entradas

Reclamen als partits polítics que es comprometin a destinar el 30% dels pisos nous a règim protegit

Les dificultats per accedir o mantenir un habitatge afecten una part àmplia de la població. A poques hores de l’inici de la campanya electoral, el Sindicat de Llogateres i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), com a Grup Promotor del 30%, demanen a totes les candidates i el candidat que es comprometin públicament a destinar aquest tant per cent de pisos protegits de totes les noves promocions. També eixgeixen que ho facin durant els 6 primers mesos del proper mandat.

Demanen que es modifiqui puntualment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal per guanyar habitatge protegit distribuït per tots els barris. La petició s’ha fet davant una nova promoció de 50 pisos. Si s’apliqués aquesta norma, 15 serien protegits.

No és cap novetat. La mesura ja estava inclosa al Pla Local d’Habitatge 2019-2025. Es va aprovar per unanimitat al ple i també es va incorporar al Pla de Mandat 2019-2023. Però no s’ha aplicat «per manca de valentia i coherència», diuen des d’aquests col·lectius.

Si s’hagués activat al 2007, amb la Llei d’Habitatge, ara hi haurien 800 pisos protegits a Terrassa, diuen, i calculen que es podria arribar als 1.600.

No és l’única mesura necessària per garantir el dret a l’habitatge però el Sindicat de Llogateres i la PAH, amb el suport de més de 40 entitats, creuen que és una oportunitat per avançar en la seva protecció. Per això, assenyalaran amb distintius totes les noves promocions que podrien incorporar-se a la normativa.

Grup Promotor 30% 4 Grup Promotor 30% 3 Grup Promotor 30% 2 Grup Promotor 30%

El Col·legi d’Advocats i els moviments socials debaten sobre el Dret a l’Habitatge i com garantir-ho

Fer front a 4 o 6 desnonaments diaris (ara, a més a més, sense data de llançament), les dificultats per tenir dret a un advocat si has ocupat un pis o haver d’esperar entre 8 i 9 mesos una solució d’emergència tot i tenir-la aprovada. Són les batalles més habituals dels col·lectius i plataformes que ajuden les famílies que no tenen casa o la poden perdre.

Tot i que a vegades no ho sembli, l’habitatge és un dret. El Síndic de Greuges de Catalunya i l’Institut de Drets Humans han demanat la col·laboració dels 14 Col·legis d’Advocats del territori per elaborar un Pla de Drets Humans enriquit amb les aportacions de la ciutadania, entitats i moviments socials.

Terrassa ha escollit treballar el dret a l’habitatge i aquest divendres s’ha convocat la primera àgora. 5 entitats han estat convidades a participar-hi: la PAH, Col·lectivo Sin Vivienda, Sindicat de Llogaters, Espai Drets i Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana. Al juny, totes les idees es recolliran en un document.

Amb totes les aportacions sobre els diferents drets, el Síndic de Greuges de Catalunya elaborarà el document definitiu que s’elevarà al Govern i al Parlament de Catalunya.

 

En 10 mesos, cap expedient sancionador nou als grans tenidors de pisos buits

TeC acusa el govern municipal de no complir els acords plenaris. És una denúncia reiterada per part d’aquest grup de l’oposició que ha tornat a centrar bona part del debat de la darrera reunió ordinària de la Comissió Informativa de Drets Socials i Serveis a les Persones, celebrada aquest matí de dijous.

Durant la breu sessió matinal, el regidor Xavier Martínez ha exposat que el ple de juny de 2016 va aprovar una proposta de resolució on l’equip de govern es comprometia a obrir expedients sancionadors mensualment a les entitats financeres per tenir habitatges buits, fer públics els noms d’aquests grans tenidors i augmentar la quantitat de les multes. Segons Martínez, en aquests 10 mesos transcorreguts no s’ha obert cap nou expedient. Per tant, diu, s’ha incomplert la proposta.

Segons la tinent d’alcalde de l’àrea, Lluïsa Melgares, la moció anava subjecta a un increment del personal per poder fer front a aquesta situació. És un tema que no s’ha deixat de treballar –ha dit- i, a mesura que s’incrementin els recursos destinats, s’obriran nous expedients, ha assegurat Melgares.