Entradas

La Colla de Dracs i Bruixes de Can Boada estrena el Nervón, la peça més gran del bestiari terrassenc

Coincidint amb la la Festa Major del barri, la Colla de Dracs i Bruixes de Can Boada ha estrenat aquest divendres nit una nova figura. La nova peça manté el nom del drac original, el NervónÉs l’element més gran del bestiari terrassenc, amb uns 40 kilos de pes i una alçada superior a l’anterior drac que aconsegueix amb unes vistoses ales. El nou Drac és un encàrrec del Taller Dimoni. Canal Terrassa va tenir l’oportunitat de parlar-hi mentre agafava forma.

La nova peça de la cultura popular de Terrassa, es batejarà  oficialment a la Diada de la Colla, el 23 de setembre. Aquest és el quart Drac que l’entitat passejarà per Terrassa. El primer Nervón és  del 1983, des del  1991 disposen del Raganet, a més de la versió construïda el 2015.

Aquest any la Colla de Dracs i Bruixes de Can Boada està d’aniversari celebra els seus 40 anys història. L’entitat compta amb més de 40 membres, també amb 20 bruixetes que fa més d’un any conformen la secció infantil.

[Fotos: Colla de Dracs i Bruixes de Can Boada]

Els Bastoners de Terrassa celebren 42 anys des de la seva recuperació

Com cada any els Bastoners de Terrassa aprofiten la Diada de Sant Jordi per commemorar els anys que fa la colla des de la seva recuperació. Aquest any han celebrat 42 anys. La festa va començar dissabte a la plaça del Vapor Ventalló amb diferents actuacions dels bastoners terrassencs i d’altres grups convidats com el Drac de Terrassa, amb la seva nova figura femenina, encara sense nom.

També va haver-hi un moment per fusionar el ball de bastons amb d’altres disciplines de la cultura popular. La colla dels Bastoners que avui es coneix va sortir a ballar per primer cop el dia de Sant Jordi de 1981, fruït de la tasca per recuperar en democràcia, les festes, tradicions i la cultura popular en general que s’havien perdut en el franquisme.

Després de l’exhibició del Vapor Ventalló, els diferents grups van sortir en cercavila pels principals carrers del centre. Una cercavila que es repetiria diumenge per diferents places i carrers per arribar fins la plaça Vella i el Raval de Montserrat.

La colla Dracs i Bruixes de Can Boada estrenarà el drac més gran de Terrassa

La Colla de Dracs i Bruixes de Can Boada estrenarà el pròxim 16 de juny, en el marc de la Festa Major del barri, un nou drac que serà l’element més gran de la cultura popular de Terrassa. Amb uns 40 kilos de pes i una alçada superior a l’actual drac que aconsegueix amb unes vistoses ales, la nova peça del bestiari terrassenc mantindrà el nom del drac original, el Nervón.

El drac que ja participarà en la pròxima Festa Major, tindrà el seu bateig oficial per la Diada de la Colla, el 23 de setembre. El nou Drac és un encàrrec de Dracs i Bruixes de Can Boada al novell Taller Dimoni.

Aquest any Dracs i Bruixes de Can Boada es troba en plena commemoració dels 40 anys de la Colla. Una entitat amb més de 40 membres, a més de les 20 bruixetes que fa més d’un any conformen la secció infantil. Aquest és el quart Drac que l’entitat passejarà per Terrassa després del primer Nervón del 1983, fins el Raganet de 1991 i fins l’actual versió construïda el 2015.

Els Bastoners celebren el cap de setmana la 42a Diada de la Colla

El pròxim cap de setmana, dies 22 i 23 d’abril, els Bastoners de Terrassa celebren la 42a Diada de la Colla que, com sempre, pretén omplir els carrers de cultura popular, aquest any amb un format una mica diferent. En l’aniversari, dissabte hi participaran cinc colles. Les dues colles filloles, els Bastoners de l’Antic Poble de Sant Pere i els d’Esplugues de Llobregat, i els Bastoners del Putxot, el Drac de Terrassa i els Diables de Sant Llorenç.

Les colles es trobaran a les quatre de la tarda a l’Escola Lanaspa Giralt per preparar-se. A diferència d’anteriors edicions, aquest any la cercavila arrencarà a la plaça del Vapor Ventalló a partir de dos quarts de sis, per arribar a la plaça Vella, passant pel carrer de Sant Pere, el de la Palla i la Font Vella. A la plaça Vella es faran els balls de lluïment dels diferents grups, unes actuacions que es repetiran més tard al Raval de Montserrat.

D’altra banda el dia de Sant Jordi, dia de l’aniversari de la Colla, l’actuació començarà a la tarda a la Torre del Palau per anar després en cercavila pel carrer Cremat i arribar a la plaça Vella on hi haurà l’actuació d’una hora. Després seguirà pels carrers Major i Unió per acabar amb d’altres valls de lluïment al Raval de Montserrat.

Habitualment la diada de la Colla se celebra el cap de setmana més pròxim a Sant Jordi dia del seu aniversari. Aquest dia es commemora el dia que es va recuperar la Colla bastonera, originalment creada el 1919. Aquest grup es va mantenir fins el 1956. Aleshores es va desfer i es va limitar a ballar de forma esporàdica.

En aquell temps hi havia dues colles bastoneres, la del Coro Vell i la de la Coral dels Amics. Aquests integrants van ser els què van ensenyar balls i passos a alguns dels actuals integrants de Bastoners. Des de l’any 1976 un grup de gent, entre ells Marc Galí, es van dedicar a recuperar la cultura popular tant dels bastoners com del Drac o els Castells. Així la colla que avui es coneix, és la que per primer cop va sortir a ballar per Sant Jordi del 1981, un dia que es commemora des d’aleshores.

 

 

El bestiari terrassenc creix amb una nova figura feminista meitat hipopòtam i meitat drac

El bestiari terrassenc incorpora una nova figura. Té cap d’hipopòtam i cos de drac, amb ales i cua. Forma part de la família del Drac de Terrassa i s’ha presentat aquest dimecres al Raval coincidint amb el Dia de la Dona. L’estrena el 8M no és casual ja que la nova figura vol una homenatge al feminisme, la igualtat de gènere i el paper de la dona a la colla. El fet que sigui meitat hipopòtam és una picada d’ull al passat arqueològic del jaciment de Vallparadís.

S’ha construït a Cardona, al taller de Toni Mujal. Fa 3,3 metres de llargada i pesa uns 30 quilos És una figura versàtil que tant pot llençar aigua com foc. La poden portar una o dues persones.

La nova figura encara no té nom. La colla del Drac de Terrassa ha obert un qüestionari perquè la ciutadania en pugui proposar. El nom es triarà entre les propostes rebudes i es farà públic el 10 de juny, en una diada pròpia per la nova figura. Per fer una proposta de nom cliqueu aquí.

El Drac de Terrassa es fa una selfie en el cartell de la Festa Major 2022

El Drac de Terrassa fent-se una selfie amb els principals monuments de la ciutat darrere seu. Aquesta és la imatge del cartell anunciador de la Festa Major 2022 que s’ha presentat aquest dimecres a l’era de la Masia Freixa. Una festa que aquest any recupera tota la normalitat d’abans de la pandèmia. El cartell ha estat seleccionat entre els treballs de l’alumnat de l’Escola Municipal d’Art i Disseny que han participat d’un procés de creació. La guanyadora d’aquesta edició ha estat Laura Ortiz.

Un cartell acolorit que convida a recuperar la presencialitat als carrers i participar en els grans actes de la festa gran de la ciutat. El programa oficial de Festa Major es presentarà d’aquí a vint dies. Mentrestant, algunes de les novetats passen per consolidar la plaça del Rector Homs com a espai per a la música clàssica i les corals o el Parc de Sant Jordi que esdevindrà un espai accessible amb nivells més baixos de llum i de so.

Tornen altres espais de Festa Major com el Jove a l’espai Vela, el Parc de Vallparadís per a la Festa Major infantil i l’espai Vapor que celebra el seu desè aniversari. Els focs artificials es mantenen com en l’edició pandèmica, repartits per cinc llocs disseminats per tota la ciutat.

El llibre infantil ‘En Drac i en Jordi, són amics?’ aporta nous valors a la llegenda de Sant Jordi

Es presenta a la Biblioteca Central una de les primeres novetats en llibre infantil per aquest Sant Jordi, de l’editorial terrassenca OmniaBooks. «En Drac i en Jordi, són amics?» és la primera incursió en el món del llibre per a infants de la professora d’Educació Infantil, Montse Ruiz.

En aquesta edició el relat va acompanyat de les il·lustracions del també professor de l’Escola Andersen, Manel Mora. Un treball en equip sorgit de la col·laboració entre el text i el dibuix a parts iguals. Un relat amb els personatges de la llegenda de Sant Jordi que desmitifica estereotips i aporta nous i actuals valors socials.

Aquest és el primer llibre infantil que proposa OmniaBooks per aquest Sant Jordi. L’editorial terrassenca ja té a punt una desena de relats infantils més per a finals d’abril, entre d’altres llibres de diferents temàtiques.

Omnia Books

Falsterbo enceta aquest diumenge a Terrassa la seva gira de comiat

El grup de folk Falsterbo, liderat durant 54 anys pel conegut doctor de la son, Eduard Estivill, actua aquest diumenge al Teatre Alegria en l’inici de la seva gira de comiat. Adéu Paf és el nom que porta la gira i el títol d’un CD que recull les cançons més populars que s’escoltaran en una desena de concerts per tot Catalunya.

Entre elles, l’emblemàtica cançó del Drac Màgic, popularitzada durant quatre generacions. Un himne que en aquesta nova versió incorpora una estrofa optimista, per uns concerts que prometen remoure emocions. Eduard Estivill estarà acompanyat per Montse Domènech i Jordi Marquillas i per vuit reconeguts músics, dirigits per Toni Xuclà. Uns concerts que passaran per 11 ciutats catalanes per acabar al Palau de la Música el febrer de l’any vinent.

D’altres èxits dels Falsterbo recollits en el CD són Estranya joguina, Quan el sol es pon o Cara bonica, entre d’altres, composicions que han perdut l’autoria per ser conegudes com a cançons populars. Eduard Estivill juntament amb Joan Boix i Amadeu Bernadet es van unir el 1968 sota el nom de Falsterbo 3 per cantar cançons que traduïen del aleshores popular corrent folk americà.

El mateix any actuen al Festival de Folk del Parc de la Ciutadella i el novembre treuen el seu primer gran èxit, Ai, adéu cara bonica. El desembre s’incorpora Montse Domènech i graven cançons com Estranya joguina o Quan es pon el sol. L’any 1971 revolucionaran el cançoner infantil amb Paf, el drac màgic, ara símbol dels Falsterbo que perdura en la memòria col·lectiva i que dona nom a la gira.

La mainada es desfà dels seus xumets i els dona al Drac de Terrassa

Després d’un any de pandèmia els nens i nenes terrassenques han pogut tornar a entregar el seu xumet al Drac de Terrassa. Es tracta d’una festa popular instaurada fa anys per la Colla del Drac de Terrassa que permet a la canalla desfer-se del seu estimat xumet. A canvi tots els nens reben un regal del Drac.

Aquesta any, a més, ha coincidit amb el 40è aniversari de la Colla. L’acte va congregar a un nombrós públic a la plaça Vella on també s’hi van fer jocs infantils i una plantada de dracs de les colles convidades. La Batucada dels Diables de Sant Pere Nord va animar a grans i sobretot als més petits a desfer-se del seu estimat xumet, i va conduir als assistents a l’exhibició de foc que més tard es va fer a la plaça de Ricard Camí.

L’homenatge pel 4 de Setembre es farà en una plaça Vella acotada i sense torxes

Per onzè any consecutiu Terrassa tindrà un record per tots aquells terrassencs que van morir els dies 3, 4 i 5 de setembre de 1713 en la defensa de la ciutat davant l’atac de les tropes borbòniques que van arrabassar les llibertats de Catalunya. Aquest any no es tornarà a repetir aquesta imatge de la desfilada de torxes pel centre de la ciutat a causa de la pandèmia.

Ja l’any passat l’acte d’homenatge es va incloure en els Cants per la Llibertat del Raval. L’acte d’aquest any es farà el diumenge dia 5 en una zona acotada i sanitàriament controlada a la plaça Vella, amb aforament limitat i sense reserva prèvia. A partir de les 7 del vespre es llegiran diversos manifestos amb la participació del Ball de Serrallonga, el Drac Baluk Astharot, els Bastoners de l’Antic Poble de Sant Pere, Grallers i Tabalers i els Cant per la Llibertat.

En aquesta edició l’organització compta amb un pregoner de luxe com és l’ex Conseller Josep Rull. Tot per difondre uns fets que cada vegada són de més coneixença popular. Duran tres dies de setembre de 1713, l’exèrcit de Felip Vè va assaltar i crema a Terrassa més de cent cases que van deixar un rastre d’una vintena de morts entre els quals un nen. Perquè no s’oblidin aquests fets, la Comissió 4 de Setembre organitza cada any un acte de record per a les víctimes.