Entradas

Rosa Maria Fernández ha trobat 118 represaliades pel franquisme i ara busca les seves famílies

Quitèria Tarragó Caselles, la primera regidora de l’Ajuntament de Terrassa al 1937 és el nom més conegut de les dones terrassenques que van ser detingudes, represaliades i empresonades al final de la Guerra Civil i durant els primers anys del franquisme. Però n’hi han més. En total, 118. Mestres de la 2a república depurades, militants de sindicats o partits d’esquerres o, dones denunciades per ser roges o anticatòliques.

La llista carcerària és el fruit d’anys d’investigació (des del 2016) de l’exregidora i activista feminista, Rosa Maria Fernández. Gairebé al mateix nivell que Tarragó, Fernández situa el primer grup de dones dins d’un partit partit polític: el Grup Feminal d’ERC, creat al 1934

La que va ser la primera regidora de la dona de l’època democràtica (1991-1999) s’ha capbussat en arxius, -el Comarcal i el Nacional, primer- i acabant en el Tribunal Militar número 3 de Barcelona, per poder compilat els noms d’aquestes dones. Fernández però, vol contrastar la versió oficial amb testimonis per saber si els càrrecs en contra d’elles eren certs, quants mesos o anys van passar a la presó, si tenien fills, com ho va viure la família fora dels murs…

Per això, demana que els seus familiars o coneguts d’aquestes víctimes, es posin en contacte amb ella a través del seu correu electrònic (rosamafers@gmail.com)

Amb totes les dades, els documents escrits, les fotografies i els testimonis orals, Fernández vol fer un llibre, una publicació senzilla però que visibilitzi i reivindiqui la memòria d’aquest centenar de terrassenques. També creu que la ciutat hauria de recordar-les i homenatjar-les públicament.

Fernández però, vol contrastar la versió oficial amb testimonis per saber si els càrrecs en contra d’elles eren certs, quants mesos o anys van passar a la presó, si tenien fills, com ho va viure la família fora dels murs…

Per això, demana que els seus familiars o coneguts d’aquestes víctimes, es posin en contacte amb ella a través del seu correu electrònic (rosamafers@gmail.com)

Podeu consultar la llista sencera de noms clicant aquí.

 

Rosa Maria Fernández busca els familiars del centenar de terrassenques empresonades durant el franquisme

113 terrassenques van ser detingudes, represaliades i empresonades un cop acabada la Guerra Civil i durant els primers anys del franquisme, entre 1939 i 1957. Entre elles, 36 mestres, 40 afiliades a la CNT, 9 a ERC i 3 al POUM. Moltes, van anar a la penitenciaria del partit judicial de Terrassa i 49, a la presó de Les Corts. I entre aquestes últimes, Quitèria Tarragó Casellas, una llevadora, militant del PSUC i la UGT i que va ser regidora de Cultura durant uns mesos de 1937 (segons publiquen els diaris d’aquella època).

La llista carcerària és fruit de dos anys d’investigació de l’exregidora i activista feminista, Rosa Maria Fernández. Capbussant-se en arxius, -el Comarcal i el Nacional, primer- i acabant en el del Tribunal Militar número 3 de Barcelona, ha compilat els noms d’aquestes dones i poca cosa més.

Entre Tarragó i Fernández es podrien establir molts paral•lelismes amb 30 anys de diferència. La que va ser la primera regidora de la dona de l’època democràtica (1991-1999) li atorga aquest títol a Tarragó (però en la 2a República). I les dues van ser represaliades i empresonades per les seves idees durant la llarga època del franquisme.

Rosa Maria Fernández vol saber més coses d’aquestes terrassenques empresonades en aquells anys, (si els càrrecs en contra d’elles eren certs, quants mesos o anys van passar a la presó, si tenien fills, com ho va viure la família fora dels murs…) Per això, demana que els seus familiars, descendents d’aquestes víctimes, es posin en contacte amb ella a través del seu correu electrònic (rosamafers@gmail.com)

Amb totes les dades, els documents escrits i els testimonis orals, Fernández vol fer un llibre, una publicació senzilla però que visibilitzi i reivindiqui la memòria d’aquest centenar de terrassenques. Massa sovint la història està escrita únicament en masculí. Els homes acaparen el protagonisme en totes les categories i en tots els àmbits. Però les dones també hi eren en aquella època no tan llunyana i massa oblidada.