Entradas

Més de 2.000 anys de presència humana al cim de La Mola

El cim de La Mola és un dels espais naturals més concorreguts de Catalunya, amb prop de 300.000 visitants al llarg de l’any. Tanmateix, la presència humana en aquest singular indret es remunta a fa més de 2.000 anys. L’historiador Domènec Ferran ens proposa un viatge en el temps per tal de descobrir tot tipus de detalls al voltant del monestir de Sant Llorenç.

Un monestir que ha observat el pas del temps en evolució contínua, a 1.100 m. d’alçada, des d’un punt de vista privilegiat. Sens dubte, un dels moments clau d’aquesta història es va produir l’any 1.064, quan es va fundar la comunitat benedictina. Més endavant, el monestir va experimentar la seva transformació definitiva a principis del segle XIX, adoptant l’aspecte actual i conservant alguns elements d’art romànic. Ara, amb el tancament del restaurant a finals de gener, aquest espai de referència per a excursionistes i caminants pot experimentar un nou punt d’inflexió en el devenir de la seva llarga història.

Claustres terrassencs (5/5): patrimoni històric i cinema a la Ciutat Sanatorial

Patrimoni històric i cinema són dos dels trets característics de la ciutat de Terrassa. En el cas del Parc Audiovisual, ubicat a la zona nord del terme municipal, hi ha un element que agrupa aquests dos distintius, com és el claustre que hi ha entre la capella i l’edifici, construït ara fa 70 anys.

Claustres terrassencs (4/5): el curiós cas de Sant Pere de les Pueles

La ciutat de Terrassa és coneguda per tenir un extens patrimoni històric. Són molts els elements que demostren que, entre els carrers del municipi, hi ha vida des de fa molts segles. Però per si això fos poc, també hi ha elements patrimonials que han sigut adquirits d’altres ciutats, com és el cas del claustre de Sant Pere de les Pueles.

Claustres terrassencs (3/5): les restes del Castell Palau

El castell Palau de Terrassa va estendre els seus dominis per una part molt important del territori, entre els rius Llobregat i Ripoll, i arribant fins al Pla de Bages en el seu moment de màxima esplendor. Actualment, la seva emblemàtica Torre és un dels pocs vestigis visibles que se’n conserven, tot i que entre les parets dels habitatges més propers a la Plaça Vella encara s’hi amaguen algunes restes d’aquesta antiga edificació. Una mostra d’això és l’antic claustre del Castell Palau, una part del qual s’ha pogut conservar in situ, al carrer Cremat, a més de comptar amb una reproducció al Museu de Terrassa.

Claustres terrassencs (2/5): El convent de Sant Francesc

Terrassa amaga entre els seus carrers incomptables tresors arquitectònics. Són joies del passat que s’han conservat en el temps i que avui en dia es mantenen molt ben cuidats amb l’objectiu de poder ser contemplats amb tota la seva essència. Un clar exemple, ubicat a la zona cèntrica de la ciutat, el trobem en el claustre del convent de Sant Francesc.

Claustres terrassencs (1/5): El Castell Cartoixa de Vallparadís

Construïts durant l’edat mitjana, els claustres representaven una peça capdal en l’estructura dels edificis eclesiàstics i de les comunitats religioses. Tal com el seu nom indica, eren espais tancats (clausurats) on s’hi podia passejar molt tranquil·lament per dialogar o reflexionar a través de les seves galeries al voltant d’un recinte ajardinat. L’historiador Domènec Ferran ens convida a viure un nou periple medieval per tal de conèixer una mica millor la Terrassa del passat.

Traces d’un passat romànic (5/5): L’església de Santa Magdalena de Puigbarral

Terrassa és una ciutat rica en patrimoni i així es demostra en aquesta sèrie reportatjada sobre l’art romànic. Durant els últims dies hem descobert 5 esglésies egarenques amb arquitectura de gairebé 1.000 anys d’antiguitat. Un recorregut pel passat que ha estat possible gràcies a les aportacions del nostre historiador de capçalera, Domènec Ferran. Avui finalitzem aquesta immersió en la Terrassa medieval parlant de l’església de Santa Magdalena del Puigbarral, situada al nord de la ciutat.

Traces d’un passat romànic (4/5): l’església de Santa Margarida del Mujal

Terrassa té un conjunt monumental d’esglésies al bell mig de la ciutat, però també a la perifèria s’hi poden contemplar restes històriques de l’art romànic. Un exemple el trobem en la capella de Santa Margarida del Mujal, situada a tocar de l’autopista C-58.

Traces d’un passat romànic (2/5): L’església de Sant Pere d’Ègara

La Seu d’Ègara es postula des de ja fa anys per ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Aquest conjunt monumental, únic a Europa, va ser la seu episcopal del Bisbat d’Ègara, fundat a mitjans del segle V, sembrant així la llavor d’una gran ciutat que s’aniria expandint fins l’actualitat. En aquesta nova entrega sobre l’art romànic a Terrassa, l’historiador Domènec Ferran, ens parla de l’església de Sant Pere.

Traces d’un passat romànic (1/5): L’església de Santa Maria d’Ègara

Terrassa és una ciutat plena de vestigis que acrediten les seves traces del passat, amb una gran riquesa patrimonial. L’historiador Domènec Ferran ens obre les portes del coneixement per parlar-nos d’una de les expressions culturals i arquitectòniques que encara avui en dia es conserven, des dels temps medievals, com és l’art romànic. A través d’aquesta sèrie de reportatges descobrirem 5 esglésies romàniques que s’han conservat durant segles a Terrassa; la primera s’elles, Santa Maria d’Ègara.