Entradas

Màxim consens per donar llum verda a l’Agenda Urbana 2030

Garantir el desenvolupament sostenible de la ciutat a través d’una estratègia global. Aquest és el principal objectiu de l’Agenda Urbana 2030, aprovada per unanimitat en el Ple extraordinari d’aquest dimarts. El document, que parteix d’una diagnosi, marca l’estratègia a seguir i concreta quins han de ser els objectius de desenvolupament sostenible a Terrassa durant els propers anys. D’aquesta manera, els cinc partits polítics amb representació a l’Ajuntament han arribat a un pacte de consens per posar els fonaments del que ha de ser la ciutat a mig termini. Un full de ruta amb l’horitzó fixat al 2030.

Durant aquest últim any s’han dut a terme un conjunt d’estudis, consultes i activitats participatives, obertes a la ciutadania, per a l’elaboració de l’Agenda Urbana. En aquesta línia, s’ha impulsat la cooperació público-privada orientada als interessos generals de la ciutat.

També s’ha acordat la presentació al Ple municipal, com a mínim un cop l’any, d’un informe de seguiment de l’Agenda Urbana i del seu Pla d’Acció. L’Ajuntament rebrà una subvenció de 250.000 euros per l’execució del full de ruta, procedent de les ajudes estatals i de la Unió Europea.

D’altra banda, el Ple s’ha vist interromput de forma sobtada per quatre membres del Colectivo Sin Vivienda, a qui l’alcalde ha instat a participar de manera més ordenada en una altra ocasió. Per la seva part, el tinent d’alcalde Isaac Albert no ha pogut assistir al Ple, degut a que es troba ingressat a l’hospital per una intervenció. Cal destacar que, després d’11 anys com a regidor, aquest és el primer cop que es perd una sessió plenària.

Finalment, tal com estava previst, el Ple ha acabat amb l’aprovació -també per unanimitat- del programa 2022-2025 per cooperar i col·laborar amb el Departament de Drets Socials.

Terrassa participa en l’elaboració del Pacte Nacional per la Llengua

Arriba a Terrassa el Pacte Nacional per la Llengua, un procés participatiu en el qual entitats, institucions i ciutadans a títol individual poden fer les seves aportacions per preservar la salut del català. Després de passar per 14 ciutats catalanes, aquest migdia s’ha fet la presentació del Pacte, al Vapor Universitari. L’objectiu és recollir totes les aportacions ciutadanes sobre el futur de la llengua i elaborar un document que servirà de base pel Pla de Política Lingüística de la Generalitat.

El Pacte Nacional per la Llengua és un encàrrec del 80 per cent del Parlament al Govern de Catalunya per garantir el futur de la llengua. Després del procés participatiu iniciat el mes de febrer i que recorrerà diferents ciutats fins al setembre, s’estudiaran tots els reptes plantejats a la pàgina web del Pacte. Cap al mes de desembre es podria signar un document de consens que servirà de base per a les futures polítiques lingüístiques.

La CECOT vol fer front a l’actual crisi de forma concertada amb els agents

La Cecot reclama una nova governança amb un obligat concert entre agents polítics, socials i econòmics i prendre decisions efectives i de ràpida execució davant la situació económica. La Cecot ha fet arribar als partits polítics i als representants dels grups parlamentaris al Congrés dels Diputats, un document de mesures que considera necessàries impulsar des de les diferents administracions per tal de reactivar l’economia, rellançar les empreses i transformar el model econòmic. La patronal que considera tímides i insuficients, les propostes preses fins ara en materia económica, fiscal i laboral davant la Covid-19, proposa en un document crear dues taules de treball.

Una destinada a la gestió de la crisi sanitària on participin l’àrea de salut, experts de l’àmbit sanitari i representants del món de l’empresa. I posa d’exemple la participació d’un agent complementari per accelerar el pla de vacunació. L’altra taula es destinaria a la gestió de la crisi econòmica on participin l’administració, experts i docents en economia i representants del món de l’empresa, amb perfils de diferents sectors d’activitat i de diferents grandàries d’empresa. Una altra proposta passaria per l’elaboració i execució de programes de comunicació a la ciutadania per fomentar el consum de productes de proximitat, i fer incidència en els avantatges tant a nivell microeconòmic i macroeconòmic, com en la sostenibilitat.

Segons el President de la CECOT, Antoni Abad, “veient la Campanya Electoral del 14F i la gestió de l’Estat amb els Fons NextGeneration, tenim la sensació de continuar en el Dia de la Marmota. Hem de dir prou soroll i exigir un front comú per actuar amb més rapidesa davant la situació econòmica que estem patint. Cap de les propostes que plantegem en els 17 eixos de treball es durà a terme si les administracions continuen pensant que tot ho han de fer elles soles”. Des de la Cecot s’insisteix a les administracions que la situació econòmica i els riscos sanitaris són tan importants que les solucions no vindran mai d’un únic actor, per més poder de gestió de competències que aquest tingui.

Han de ser, i seran, el resultat del diàleg i de consensos amplis. “Cal una complicitat transversal entre agents polítics, socials i econòmics que tingui prou força com per dur a terme els canvis necessaris i trencar les inèrcies que s’han demostrat caduques o ineficients”. Per això la Cecot es vol corresponsabilitzar en aquesta reactivació i per això la primera de les seves propostes és crear un model cooperatiu entre administració, societat i agents econòmics per assumir col•lectivament els reptes que es plantegen, tant en l’àmbit sanitari com en l’econòmic. En el document s’exposen els eixos segons proposa la Cecot que són: Crear escenaris reals i operatius de concertació i de col•laboració publicoprivada.

Millorar la fiscalitat de les empreses i els autònoms per ordenar i fer més eficient el mercat laboral. La millora de les prestacions socials a la seguretat social i de les cotitzacions que fan les empreses, i desenvolupar el talent de la societat fomentant també l’empreneduria. Accelerar la transició energètica i ordenar el mercat elèctric, reactivar el comerç internacional i reimpulsar la reindustrialització i la transformació digital. Millorar la competitivitat, la reforma de la Justícia, implementar l’economia circular, fomentar el creixement demogràfic i la reforma de l’Administració Pública completen les reivindicacions de la CECOT davant l’actual panorma econòmicosocial del país.

L’Arxiu restaura el primer tarifari del Gremi de Fusters

L’Arxiu Històric de Terrassa presenta la restauració del primer tarifari del Gremi de la Fusta que data del 1871. És el document més antic conegut d’una acció col•lectiva dels fusters a Terrassa, per constituïr-se com el primer Gremi de l’època moderna. L’actual Gremi de Fusters de Terrassa tenia el 1914 com a data de la seva constitució. Amb aquest document, trobat a l’Institut Industrial, és el primer embrió de l’associacionisme dels professionals de la fusta.

El tarifari data sis anys abans de que Terrassa es declarés Ciutat, a partir de la qual es van crear els gremis. El document que es conservava a l’Arxiu ha estat restaurat per Berta Blasi, a través d’un llarg i laboriós procés de recuperació d’una peça que es trobava molt deteriorada. Només hi ha un precedent a aquest document que és la Confraria de Sant Joan, nom que adoptaven els gremis a l’època medieval, una associació de fusters, mestres d’obres i flequers, constituïda el 1729 i fins el 1815 / 1853.