El PSC guanya a la Diputació de Barcelona amb 19 diputats i es converteix amb la força amb més representació a l’ens públic. Segons els resultats provisionals de les eleccions municipals a la província de Barcelona, la composició política del Ple serà de 19 diputats pel PSC, 11 per Esquerra Republicana, Junts n’obté 10 i 5 En Comú Podem. El PP es queda amb 4 i Tot per Terrassa conserva l’únic representant que tenia. VOX també obté 1 Diputat.
La Diputació de Barcelona té 51 diputats. Aquests, obligatòriament, són també regidors o alcaldes. Perquè és a través de les eleccions municipals com es determina quins dels electes de cada municipi ocupen un lloc de diputat. Aquest sistema d’elecció es coneix amb el nom d’elecció indirecta. Perquè els ciutadans no trien directament els diputats de la Diputació, sinó que ho fan a través de les eleccions municipals.
Demarcació de Barcelona
La distribució dels diputats es fa per partits judicials i de forma proporcional al nombre de residents. La demarcació de Barcelona es divideix en 14 partits judicials. A partir d’aquests s’escullen el total de 51 diputats. El partit judicial amb més diputats és el de Barcelona (18), seguit de l’Hospitalet de Llobregat (6), Sabadell (4), Terrassa (4), Granollers (3), Mataró (3), Sant Feliu de Llobregat (3), Manresa (2), Arenys de Mar (2), Vic (2), Berga (1), Igualada (1), Vilafranca del Penedès (1) i Vilanova i la Geltrú (1).
En aquests comicis locals, al partit judicial electoral de Barcelona, al qual corresponen 18 diputats, PSC, Junts i ECG n’obtenen 4; el PP, 3: ERC, 2 i VOX, 1. A l’Hospitalet de Llobregat (6 diputats), PSC obté 3 diputats i ECG, ERC i el PP 1. A Sabadell (4 diputats), el PSC obté 3 diputats i ERC, 1. A Terrassa, els quatre diputats es reparteixen entre el PSC, ERC, Junts i Tot per Terrassa.
De la seva banda, a Granollers (3) el PSC es queda amb 2 diputats i ERC amb 1 i a Mataró (3), ERC, Junts i el PSC obtenen 1 diputat cadascun. Al partit judicial de Sant Feliu de Llobregat (3 diputats), el PSC n’obté 2 i ERC. A Manresa (2 diputats), Junts i ERC es queden amb un diputat cadascun; mentre que a Arenys de Mar (2 diputats) el PSC obté 1 diputat i ERC un altre. A Vic (2 diputats), Junts i ERC mantenen 1 diputat cadascú.
Pel que fa als partits judicials amb diputats únics, el PSC obté 1 diputat a Igualada i un altre a Vilanova i la Geltrú. A Vilafranca del Penedès, el manté Junts i a Berga, ERC. Una vegada constituïts tots els ajuntaments, la junta electoral de zona elabora una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d’electors que hagin obtingut algun regidor dins de cada partit judicial.
Distribució dels llocs de diputat
La junta electoral de zona distribueix els llocs de diputats que corresponguin a cada partit. Ho fa, per tant, d’acord amb els vots obtinguts i aplicant-hi el sistema d’Hondt. Posteriorment, convoca per separat, dins dels cinc dies següents, cada partit, coalició, federació i agrupació d’electors amb dret a un o més llocs de diputat. Els convoca perquè escullin d’entre les seves llistes de regidors aquells que seran diputats.
El procés constitutiu de les diputacions s’inicia quan s’han resolt prèviament tots els recursos contenciosos electorals interposats arran de la proclamació dels regidors electes en els municipis. La Diputació es reuneix en sessió constitutiva. Ho fa presidida per una mesa d’edat, integrada pel diputat de major i menor edat. El president que escullin ha d’obtenir una majoria absoluta en la primera votació o majoria simple en la segona.
El candidat pot ser qualsevol dels diputats provincials. La data de constitució de la Diputació depèn de quan s’hagin constituït tots els ajuntaments. Això, però, variarà si hi ha o no recursos contenciosos electorals contra la proclamació d’electes. Per tant, es preveu que el ple constitutiu de la Diputació se celebri el juliol.
