Entradas

Les cambres alerten de l’afectació a l’exportació pel conflicte amb Algèria

El conflicte geopolític entre Algèria i Espanya dificulta les operacions comercials d’empreses catalanes amb el mercat algerià. El Consell General de Cambres recomana no iniciar noves operacions comercials i apostar per la diversificació de mercats. El trencament del Tractat d’Amistat amb Espanya anunciat per Algèria ha generat molts dubtes a aquelles empreses catalanes que tenen relacions comercials amb el país algerià, que en molts casos no coneixen les afectacions d’aquesta crisi diplomàtica. De fet, unes 500 empreses catalanes en poden sortir afectades, les exportacions de les quals suposen actualment el 0,8% del total.

Per això, les cambres catalanes van organitzar el passat 1 de juliol, un webinar sota el títol “Afectacions del conflicte amb Algèria”, que va pivotar la Cambra de Sabadell. En la trobada hi van participar 124 assistents i es va tractar en profunditat les relacions comercials de Catalunya amb Algèria, quins són els sectors més afectats i l’impacte generat per aquesta crisi institucional, les dificultats amb les que es poden trobar les empreses catalanes en les operacions comercials amb Algèria i quines mesures poden prendre per minimitzar els efectes.

Segons José Ignacio Pradas de la Cambra de Sabadell, «el trencament del Tractat d’Amistat amb Espanya suposa la no autorització d’operacions comercials, amb alguna excepció. Per tant, es recomana no fer operacions directes amb Algèria, ja que no hi ha garantia que un producte amb certificat d’origen espanyol sigui importat pel país africà». Això ha provocat una paràlisi del comerç marítim bilateral, ja que la gran majoria dels béns exportats queden retinguts en dipòsit al port d’Argel i d’Oran. Des de les Cambres es recomana dur a terme una revisió dels contractes, operacions i incoterms per minimitzar riscos.

Una possible solució al bloqueig poden ser les operacions triangulars, que ja han funcionat en alguns casos. La Cambra insisteix en la necessitat de diversificar els mercats i forçar aquells pagaments que s’hagin concretat prèviament al trencament unilateral del Tractat. També es va alertar que els efectes bancaris de la crisi suposa la congelació de les domiciliacions bancàries entre Espanya i Algèria, amb les discriminacions de producte i mitjans de cobrament actuals. Així, cada cop hi ha menys operacions domiciliàries bancàries entre els dos països, independentment dels contractes previs signats.

D’altra banda, Alejandro Arola, president del Grupo Arola, va afirmar que, per a ells, la situació amb Algèria és pitjor que la que ha generat el conflicte amb Rússia, ja que en el mercat rus, les sancions i els embargaments són progressius, però encara es poden seguir exportant algunes mercaderies, però amb Algèria s’ha aturat tot. A més, Arola va remarcar la paradoxa legal actual, ja que existeix un acord comercial entre la Unió Europea i Algèria des de 2005, que segueix signat i obliga les parts, però que el país africà no està complint. Així mateix, destaca que empreses competidores de països com Itàlia o França aprofiten la situació per guanyar quota de mercat a Algèria.

Núria Carreras, una terrassenca que viu a Bèlgica i que no ha pogut votar

Votar des de l’exterior sempre ha estat una odissea. Les dades de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, el 21 de desembre de 2017 diuen que al cens electoral hi figuraven 226.000 persones, és a dir, catalans i catalanes que viuen a l’estranger i que tenien dret a vot. D’aquestes, van demanar poder votar 42.000 però només ho van acabar fent, 27.000. És a dir, 1 de cada 3  que volia votar no ho va poder fer. En aquesta ocasió, la peripècia es complica una mica més per la pandèmia.

Una de les terrassenques que viuen a fora i que no podrà participar en aquests comicis és la Núria Carreras Parera. Té 36 anys i en fa 8 que viu a Bèlgica, concretament a Veltem-Beisem, molt a prop de Lovaina. Sempre havia sol·licitat el vot per correu  i mai s’havia trobat cap problema (en les anteriors van arribar els papers una setmana abans de les eleccions i va haver d’enviar el vot amb segell d’urgència) però aquesta vegada, no ha rebut les paperetes.

Carreras va fer la petició a principis de gener i no ha rebut cap resposta. Ha preguntat al casal català de Bèlgica i allà li han dit que hi ha més casos com el seu. Fins i tot, s’ha dirigit al consulat per preguntar si allà hi trobaria  però li han contestat que només tenen una urna.

Des de principis de setmana, Carreras ha escrit a la família i amics demanant que si algú no vol votar, que ho faci per ella. Diu que estaria molt agraïda. Qualifica de frustant i indignant no poder exercir aquest dret i, encara més, sabent que hi haurà, molt probablement, una gran abstenció.

Altres terrassencs i catalans que es troben al Regne Unit han explicat que els requisits burocràtics obliguen als residents a desplaçar-se fins a Londres (visquin on visquin en aquell país) per recollir la documentació necessària. Les restriccions de mobilitat són molt estrictes i viatjar en transport públic, un risc que no tothom està disposat a córrer. Per això, molts catalans i catalanes que viuen allà no han volgut o no han pogut fer aquests tràmits.

 

L’escola concertada s’enfronta al repte de la Covid-19 amb l’ajut de la Generalitat i reduint quotes familiars

Els centres concertats tenen dues fonts de finançament: el concert amb la Generalitat i les quotes que paguen les famílies. Amb els diners d’Educació es paguen els sous dels docents i del personal d’administració i serveis. Els pares i mares paguen la sisena hora, la resta de personal i els costos de manteniment.

Les escoles estan tancades però hi ha despeses que s’han de continuar assumint i algunes famílies tenen dificultats per fer front a les factures (perquè se’ls aplicat un ERTO, són autònoms i no facturen o moltes altres situacions derivades del confinament).

Per això, molts centres han reduït (en molts casos a la meitat) el rebut mensual i han eliminat la quota del tercer trimestre de les activitats extraescolars que ja no es girarà (si s’ha abonat de forma anual, es retornà la part proporcional). Algunes escoles concertades han realitzat estudis econòmics per poder ajudar les famílies més vulnerables i alhora garantir la continuïtat dels centres).

El president, Quim Torra i el conseller, Josep Bargalló s’han reunit aquest dijous al migdia amb el Consell Escolar de Catalunya. Conscients dels problemes de liquiditat de la concertada, la Generalitat pagarà les nòmines del professorat i també avança el finançament de les despeses de funcionament (el que es coneix com a mòduls, que es paguen amb un decalatge de 2 mesos).