Les cambres alerten de l’afectació a l’exportació pel conflicte amb Algèria
El conflicte geopolític entre Algèria i Espanya dificulta les operacions comercials d’empreses catalanes amb el mercat algerià. El Consell General de Cambres recomana no iniciar noves operacions comercials i apostar per la diversificació de mercats. El trencament del Tractat d’Amistat amb Espanya anunciat per Algèria ha generat molts dubtes a aquelles empreses catalanes que tenen relacions comercials amb el país algerià, que en molts casos no coneixen les afectacions d’aquesta crisi diplomàtica. De fet, unes 500 empreses catalanes en poden sortir afectades, les exportacions de les quals suposen actualment el 0,8% del total.
Per això, les cambres catalanes van organitzar el passat 1 de juliol, un webinar sota el títol “Afectacions del conflicte amb Algèria”, que va pivotar la Cambra de Sabadell. En la trobada hi van participar 124 assistents i es va tractar en profunditat les relacions comercials de Catalunya amb Algèria, quins són els sectors més afectats i l’impacte generat per aquesta crisi institucional, les dificultats amb les que es poden trobar les empreses catalanes en les operacions comercials amb Algèria i quines mesures poden prendre per minimitzar els efectes.
Segons José Ignacio Pradas de la Cambra de Sabadell, «el trencament del Tractat d’Amistat amb Espanya suposa la no autorització d’operacions comercials, amb alguna excepció. Per tant, es recomana no fer operacions directes amb Algèria, ja que no hi ha garantia que un producte amb certificat d’origen espanyol sigui importat pel país africà». Això ha provocat una paràlisi del comerç marítim bilateral, ja que la gran majoria dels béns exportats queden retinguts en dipòsit al port d’Argel i d’Oran. Des de les Cambres es recomana dur a terme una revisió dels contractes, operacions i incoterms per minimitzar riscos.
Una possible solució al bloqueig poden ser les operacions triangulars, que ja han funcionat en alguns casos. La Cambra insisteix en la necessitat de diversificar els mercats i forçar aquells pagaments que s’hagin concretat prèviament al trencament unilateral del Tractat. També es va alertar que els efectes bancaris de la crisi suposa la congelació de les domiciliacions bancàries entre Espanya i Algèria, amb les discriminacions de producte i mitjans de cobrament actuals. Així, cada cop hi ha menys operacions domiciliàries bancàries entre els dos països, independentment dels contractes previs signats.
D’altra banda, Alejandro Arola, president del Grupo Arola, va afirmar que, per a ells, la situació amb Algèria és pitjor que la que ha generat el conflicte amb Rússia, ja que en el mercat rus, les sancions i els embargaments són progressius, però encara es poden seguir exportant algunes mercaderies, però amb Algèria s’ha aturat tot. A més, Arola va remarcar la paradoxa legal actual, ja que existeix un acord comercial entre la Unió Europea i Algèria des de 2005, que segueix signat i obliga les parts, però que el país africà no està complint. Així mateix, destaca que empreses competidores de països com Itàlia o França aprofiten la situació per guanyar quota de mercat a Algèria.