Entradas

Minyons igualen la seva millor actuació a Sant Fèlix

Els Minyons de Terrassa completen una bona actuació a Sant Fèlix i descarreguen 3 castells de 9. Amb tot, el 5 de 9 que la colla tenia previst ha quedat per a una altra ocasió. Un castell que Minyons va descarregar per última vegada el 2016. Els malva han arrencat en primera ronda amb un impecable 2 de 9 amb folre i manilles.

Un gamma extra que tot i tenir-lo per mà, han hagut de defensar fins el final i superar alguna tremolor. En segona ronda ha estat l’ensopegada amb el 5 de 9 amb folre que primer ha quedat en un intent desmuntat. Els malva ho han tornat a intentar i aquest cop el castell s’ha ensorrat.

Ha estat en la tercera i quarta ronda que els Minyons han fet el 3 i el 4 de 9 amb folre. Dues construccions de gran dificultat que els malva han sabut controlar bé fins al final. En una llarga Diada, al final la colla ha renunciat a fer el castell de mèrit i ha fet un pilar de 5 de comiat. Per això la colla marxa de Vilafranca amb un regust agredolç igualant la millor actuació que han fet fins ara però amb l’espineta del 5 de 9 que portaven assajant i a punt per aquest Sant Fèlix.

La resta de colles també han fet un gran paper com el 3 de 10 dels Castellers de Vilafranca amb el qual han obert Diada d’una forma espectacular. La Joves de Valls per la seva banda han triomfat amb un 4 de 9 net, que culmina la millor actuació de la seva història. La Vella de Valls no s’ha quedat enrera i a la segona ha carregat un espectacular 4 de 9 amb folre i l’agulla.

Tot plegat en una llarga sessió de castells que consolida algunes construccions i obre nous reptes de futur. Amb un calendari ple d’actuacions fins acabar la temporada, els Minyons aniran ara a la Festa Major de Sabadell.

El CST recomana més exercici als avis en el Dia de la Prevenció de les Caigudes

Per segon any consecutiu el Consorci Sanitari de Terrassa organitza per aquest dijous el Dia de la Prevenció de Caigudes. A causa de la Covid-19 algunes de les activitats previstes s’han posposat per la Comissió de Seguretat del Pacient. Els principals factors relacionats amb un pitjor pronòstic són la presència de patologies cròniques, síndromes geriàtriques, la institucionalització en residències de persones grans i la fragilitat per la disminució de reserves per afrontar noves malalties. De fet, en front la pandèmia actual les persones grans són les què han patit major impacte així com la major mortalitat amb complicacions clíniques, funcionals i psicològiques.

Les mesures de protecció, antagòniques amb un envelliment saludable pel canvi de rutines, han estat més estrictes per a les persones més grans de 65 anys. La professora de la Facultat de Ciències de la INEF de la Universitat Politècnica de Madrid, Raquel Pedrero-Chamizo, diu que amb la falta d’activitat física hi ha una pèrdua de massa muscular (sarcopènia) amb deteriorament funcional secundari, un deteriorament energètic-metabòlic i de la funció cardiovascular. Això explica que la persona se sent més cansada i fatigada, amb major dificultat per moure’s i amb sensació de manca d’aire.

Un estudi d’investigadors de la Universitat de Castilla la Mancha, Pedro Latorre Roman, exposa que en un enllitament de 10 dies pot ocasionar una pèrdua de 1,5 Kg de massa muscular, en comparació amb la pèrdua de 1 kg a l’any si la persona manté l’activitat habitual. La situació s’agreuja si a la pèrdua de massa muscular li afegim la presència de menys flexibilitat articular, més dolor osteo-articular, reducció de l’activació neuromuscular i potència muscular. Tot plegat fa augmentar el risc de caigudes ja que aquestes alteracions afecten principalment a les cames i la debilitat de les mateixes porta a una pèrdua de l’equilibri. Un cercle viciós on a major debilitat, la persona camina menys amb més dependència i risc de caigudes.

Així doncs, per tal de conservar la salut i reduir el risc de caigudes cal treballar la resistència i enfortiment muscular, l’equilibri i la flexibilitat. La clau, per tant, és l’exercici físic que té clarament conseqüències positives. L’activitat física millora la força muscular que estabilitza les articulacions, la coordinació dels moviments i redueix el temps de reacció neuromuscular amb la conseqüent reducció del risc de caigudes. El perill està en no moure’s, és fonamental mantenir l’activitat física començant per una baixa intensitat i augmentant gradualment l’exercici.