Entradas

L’històric concert de Pete Seeger a Terrassa, compleix 50 anys

Aquest 1 de febrer, fa 50 anys d’un concert històric del cantant de folk americà Pete Seeger, a l’ara pavelló de l’Sfèric de Terrassa. Va ser un concert memorable en plena dictadura franquista que només va registrar problemes d’accés per la gran afluència de públic. El concert presentat pel cantautor Raimon estava organitzat per la desapareguda i icònica llibreria l’Àmfora, Òmnium i Amics de les Arts. I era en benefici del Comitè de Solidaritat amb els Presos, entitat vinculada a Càrites de la Parròquia de Sant Llorenç. La majoria dels treballadors empresonats era per organitzar-se sindicalment i enfrontar-se així al règim colpista.

En la data de l’aniversari del concert, la Fundació Torre del Palau en reclama una placa commemorativa a la cantonada dels carrers Faraday i Watt. El règim feixista s’anava afeblint tot i signar penes de mort fins el darrer moment, i molts joves reivindicaven més justícia social, llengua i pàtria i una llibertat que el règim tenia segrestada. Esdeveniments com aquell representaven una alenada d’esperança i llibertat sobretot pel jovent de l’època.

Es calcula que finalment més de 3.000 persones vingudes d’arreu van omplir el pavelló pel concert de Seeger que van pagar una entrada entre les 30 i les 200 pessetes. Entre el públic uns joveníssims Lluís Llach, Ovidi Montllor o Quico Pi de la Serra entre d’altres. Els “grisos”, la policia armada franquista, va fer acte de presència a peu i a cavall, sense actuar, segons relata Josep-Maria Font i Gillué, amb motiu de l’aniversari. Seegen va cantar èxits com «Guantanamera» escrita per un home a l’exili, «Wimoweh», «El desembre congelat», «Little boxes», «Last train to Nuremberg” junt amb una trentena de temes internacionals, molts corejats pel públic. Seegen va cloure el recital amb «We Shall Overcome».

Les introduccions i comentaris a les cançons van ser traduïdes per un estudiant d’econòmiques viatjat als Estats Units, Jordi Llopart. La prensa de l’època, tant la de Terrassa com la de Barcelona, es va fer ressò del concert amb una particular cobertura. El concert es produïa en un context històric especial, informa Font i Gillué. El desembre de 1970 se celebrava el Consell de Guerra a Burgos contra setze militants d’ETA on es “sortejaven” cinc penes de mort finalment commutades gràcies a la pressió internacional. Al novembre de 1971 es feia la primera sessió de l’Assemblea de Catalunya a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona i el març de 1974 s’executava al militant del MIL, Salvador Puig Antic.

El 1975 mor el dictador i al 1976 el PSUC celebra en el mateix pavelló el seu primer míting multitudinari. Mentrestant a Terrassa els obrers de les grans fàbriques s’organitzen en els primers nuclis dels principals sindicats, i entitats com les organitzadores destaquen en la seva lluita antifranquista i pel retorn de la democràcia. Des de la Fundació Torre del Palau es fa una crida a totes aquelles persones que tinguin documents gràfics de l’actuació de Pete Seeger a Terrassa, un esdeveniment històric “protagonitzat per un home senzill, antibel•licista, defensor dels drets humans i per la preservació del planeta”, conclou Josep-Maria Font i Gillué.

L’Ajuntament publica una base de dades amb prop de 4.000 víctimes terrassenques del feixisme

Coincidint amb el 80è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys i, també, amb el dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió de la dictadura, l’Ajuntament de Terrassa ha presentat aquest dijous un document amb les llistes de terrassencs i terrassenques víctimes del feixisme. Aquesta recopilació històrica recull prop de 4.000 casos de persones nascudes o residents a Terrassa que van patir la repressió de la dictadura.

També s’hi inclouen els habitants de la ciutat que van ser deportats i van morir en camps de concentració nazis. Concretament, el document conté informació de 3.657 persones represaliades, fet que significa prop del 10% de la població de l’època a la ciutat. Tot i així, els responsables de la recerca històrica asseguren que la llista no és encara definitiva.

La publicació, que està previst que compti també amb la llista d’afusellats a Terrassa, es pot consultar a través del portal de dades obertes de l’Ajuntament. Historiadors i arxivers fan una crida a la ciutadania per aportar qualsevol informació que pugui ajudar a completar o fins i tot ampliar aquesta base de dades.