Entradas

Alumnes de l’Escola El Vallès analitzen la petjada hídrica de la roba

/0 Comentarios/en , , /por

Un conjunt estàndar per vestir format per una samarreta, uns pantalons texans i unes sandàlies necessiten més de 14.500 litres d’aigua en tot el seu procés de producció. Una despesa excessiva que vol conscienciar als ciutadans de la necessitat de reutilitzar i reciclar la roba.

Un grup d’una vintena d’alumnes de tercer de Primària de l’escola El Vallès recullen dades sobre la despesa hídrica i analitzen el tipus de roba que es porta habitualment.  Amb totes les dades recopilades aquest divendres, es farà un estudi estadístic i es divulgarà la informació per com reaprofitar els vestits.

Aquest treball forma part de la Nit Europea de la recerca, un programa per a la divulgació de la ciència amb més de 200 activitats en 30 països. Dins el programa Magnet de la Fundació Bofill, els alumnes de l’Escola El Vallès han centrat el seu projecte en analitzar la despesa de l’aigua en el món tèxtil.

L’Ajuntament vol recuperar el 40 per cent dels viatgers que ha perdut el transport públic

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa impulsarà diferents mesures per recuperar el nombre d’usuaris del servei d’autobusos municipal que a causa de la pandèmia ha caigut en més d’un 40 per cent. Tot i així en l’any postpandèmia, Terrassa ha experimentat un lleuger repunt, per damunt la mitjana de tota l’àrea metropolitana, en l’ús del transport col·lectiu.

Durant el 2020 el servei d’autobusos va perdre 6 milions de viatgers amb tot el què això comporta en l’augment de les despeses. En el ple de novembre s’ha aprovat la liquidació de l’aportació de l’Ajuntament a TMESA de 2,6 milions d’euros, que completen els 10 milions que el servei de transport públic ha costat a l’Ajuntament durant el 2020.

D’altra banda el ple ha aprovat, també per unanimitat, el Pla Estratègic del Vehicle Elèctric 2021-2024. Una proposta del Govern per facilitar la transició al vehicle més sostenible i facilitar les recàrregues dels cotxes amb una inversió de 2,4 milions d’euros.

I el plenari també ha donat llum verda al canvi puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM, per facilitar la construcció d’habitatge adaptat o de protecció oficial en els baixos dels edicifis en desús. El canvi també aixeca la restricció perquè oficines bancàries o del sector serveis es puguin instal·lar als baixos comercials i evitar així la proliferació de locals buits.

Els ajuntaments volen gestionar els seus romanents

/0 Comentarios/en , /por

La tinenta d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Núria Marín, ha participat aquest dimarts al matí d’una reunió telemàtica amb 28 municipis més de tot l’Estat, per demanar al Govern l’obertura d’un diàleg i renegociar les condicions d’ajudes per la Covid-19 i la gestió de romanents municipals. La petició arriba després que el Congrés no convalidés el Decret pactat entre la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) i Hisenda que, segons el comunicat, vulnera «l’autonomia financera de les entitats locals i una exclusió dels ajuntaments que no tinguin romanents».

Per a Marín, era un acord que «perjudicava greument milers de ciutadans en un moment delicat per a l’economia local, que ha de fer front als efectes socials de la pandèmia». Els 29 municipis s’han unit per reclamar la millora en les condicions de les ajudes pel coronavirus i demanen una nova negociació amb el Govern que es basi en els acords d’igualtat i solidaritat arribats amb el FEMP.

Els ajuntaments volen un sistema d’ajuts que permeti fer front a les dificultats econòmiques de la crisi en el fons incondicional de 5.000 milions i el de 1.000 milions específicament per al transport públic. Els municipis reclamen l’aplicació de superàvits, l’ampliació del termini de les inversions financerament sostenibles i l’eliminació de la regla de la despesa per als anys 2020 i 2021.

D’altra banda, les ciutats reivindiquen poder participar com a beneficiàries dels fons europeus, rebent almenys el 14,16 per cent, el percentatge de la despesa local respecte la despesa pública total d’Espanya. Per a Marín és important per Terrassa «disposar lliurement dels romanents acumulats en els darrers anys perquè els podem destinar a projectes municipals molt necessaris per a la ciutat».

La crisi de la Covid-19 podria costar a Terrassa 15 milions d’euros

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament de Terrassa calcula que la crisi del coronavirus pot arribar a costar a la ciutat uns 15 milions d’euros. Així ho ha dit l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, en un programa de Catalunya Ràdio en el qual també hi han participat alguns alcaldes de les ciutats més importants de Catalunya com ara Barcelona, Sabadell o l’Hospitalet. Ballart ha dit que de moment, entre bonificacions i exempcions fiscals ja s’han deixat de cobrar entre 7 i 8 milions d’euros, mentre que 2 milions més ja s’han destinat a diverses mesures per fer front a la crisi.

Ara l’Ajuntament revisa el pressupost per fer front a les noves despeses provocades per la pandèmia i que podrien arribar als 15 milions d’euros.  L’alcalde ha mostrat la seva preocupació pels bars i restaurants de la ciutat que encara no poden obrir, un dels puntals econòmics i dels sectors més afectats, amb més de 2.000 Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació que afecten a uns 17.000 treballadors.

Pel què fa a la situació sanitària Ballart s’ha felicitat del tancament de l’Hotel Terrassa Park per acollir malalts i de que en l’actualitat cap terrassenc està ingressat a l’UCI per coronavirus en els dos grans centres hospitalaris. També de que des de fa dos dies no hi ha cap defunció a la ciutat per aquesta malaltia.

Sobre les mesures d’alleujament del confinament, l’alcalde les considera positives però ha dit que s’estima més anar a poc a poc i no haver de lamentar després possibles rebrots de la pandèmia. L’alcalde ha tornat a reivindicar un consell d’alcaldes que junt amb Barcelona i l’Àrea metropolitana, es tinguin en compte totes les opinions i es prenguin decisions conjuntes en benefici de tots, des del coneixement i l’agilitat que dona la proximitat en el territori.