Entradas

Reunió Pah I Síndic 2

La PAH denuncia davant el Síndic de Greuges els obstacles per accedir a la Mesa d’Emergència

El Síndic de Terrassa, Mustapha Ben El Fassi, i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca s’han reunit aquest dilluns a la tarda per tractar els obstacles que es troba la ciutadania per accedir a la Mesa d’Emergència i la manca d’habitatges per a reallotjaments dignes a la ciutat.

La Plataforma ha traslladat al Síndic la preocupació pels darrers desnonaments de famílies vulnerables amb infants que s’han executat sense que l’Ajuntament garanteixi cap tipus de reallotjament.

Com a exemple, el cas d’Ada Iris, desnonada a Can Boada el passat 25 de setembre. Van anar a viure a casa d’un familiar i aquest segon habitatge també té data de llançament: dimecres, 7 de novembre.

La Plataforma també denuncia que es produeixen reallotjament en pensions de fora de la ciutat, sense cuina i en espais indignes.

És el cas del company Mohamed, que va ser desnonat el passat mes maig i viu des de fa més 6 mesos en una pensió a Sabadell, amb la seva dona i quatre fills, tres d’ells menors de 9, 12 i 15 anys.

Els dos casos han estat rebutjats per la Mesa d’Emergència tot i que la PAH afirma que compleixen els requisits per entrar-hi. Per això, l’entitat ha presentat un recurs davant l’Ajuntament.

Denuncien que moltes altres persones de la ciutat es troben en la mateixa situació que aquests dos membres de la PAH.

Segons aquesta entitat, el síndic ha rebut nombres queixes ciutadanes per qüestions similars i està preocupat per la llarga llista d’espera per entrar a la Mesa d’Emergència que pot arribar a un any, tot i estar en situació d’emergència habitacional reconeguda pel propi consistori.

Mustapha Ben El Fassi ha elevat els casos d’Ada i Mohamed a la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas i Colomer.

La trobada ha finalitzat amb el compromís de continuar treballant conjuntament per trobar solucions i respostes per part de les administracions.

Reunió Pah I Síndic

Ciutadans vol regular els empadronaments sense títol habilitant

Ciutadans reclama limitar els empadronaments sense títol habilitant. És a dir poder regular millor aquells empadronaments que no disposin de la confirmació d’un contracte de compra o lloguer d’un habitatge. D’aquesta manera, segons el partit taronja, s’evitarien les ocupacions fraudulentes, es limitaria el nombre d’empadronaments, i s’identificarien a les persones amb antecedents o sense residència permanent. Es calcula que el 2021 hi havia a Terrassa unes 12.000 persones empadronades en aquestes circumstàncies.

Ciutadans també presentarà en el ple d’aquesta setmana dues mocions més. L’una en defensa de la sentència que obliga a les escoles a l’aplicació del 25 per cent de classes en castellà, i mostrar així el rebuig al Decret del Govern que ha permès in extremis aturar aquesta mesura. Finalment Ciutadans demana que es desprogrami del Terrassa Noves Tendències, el TNT, d’aquest cap de setmana, el taller «Drags Kids!» dirigits a nens d’entre 6 i 12 anys. Els liberals consideren que no es pot pagar amb diners públics un taller sobre travestisme que segons ells, divideix a les famílies i no té les suficients garanties pedagògiques.

Al Vallès Occidental, tenir un lloc on viure és cada cop més difícil

Augmenten els desnonaments i les dificultats per accedir a l’habitatge. Aquestes són les principals conclusions de l’Informe Anual de l’Habitatge al Vallès Occidental que ha presentat aquest migdia l’Observatori del Consell Comarcal. L’estudi constata que, després de les mesures cautelars aplicades per la pandèmia al 2020, l’any 2021 el nombre de desnonaments va créixer especialment al partit judicial de Terrassa. Així, sumant Terrassa, Matadepera, Rellinars, Vacarisses, Viladecavalls i Ullastrell, l’any passat es van executar 439 desnonaments. És el màxim de la comarca i suposa un increment del 88’4% respecte el 2020.

A Terrassa, un 2021 de preus a la baixa

Pel que fa als preus de l’habitatge, Terrassa és una de les úniques quatre ciutats de la comarca on han baixat tant en lloguer com en compravenda. Així, al 2021 el preu mitjà del lloguer a Terrassa va experimentar un descens del 4’2%, situant-se per sota dels 600€, el quart més baix del Vallès Occidental. Els autors de l’informe ho atribueixen en part als efectes de la llei que contenia els preus als municipis tensionats fins aquest mes d’abril. A la ciutat, el mercat del lloguer és el majoritari, ja que representa el 61’5% dels habitatges.

Si ens fixem en la compravenda, Terrassa és la ciutat líder en transaccions d’aquest tipus: un total de 2.820 durant el 2021. Aquí els preus han baixat fins als 1.923’43€ euros per metre quadrat, el tercer més baix de la comarca.

Tot i que l’any passat baixessin tant els preus del lloguer com de compravenda, la dinàmica dels darrers anys ha estat alcista. Llogar un pis a Terrassa és avui un 13’6% més car que fa cinc anys i comprar-lo un 39’4% més car.

El Colectivo Sin Vivienda no ha pogut aturar el desnonament d’una família amb dos menors a Can Palet

Una família de Can Palet ha estat desallotjada a primera hora del matí d’aquest dilluns de casa seva. Un pare, una mare i dues criatures que vivien en un pis del carrer Menéndez y Pelayo, 249.

El Colectivo Sin vivienda ha intentat aturar el desnonament però no ha estat possible. Diversos agents dels Mossos d’Esquadra s’han encarregat d’executar l’ordre judicial.

El pare de família recollia quatre coses i les carregava en el vehicle d’un company. Al seu vehicle s’esperaven els dos nens petits. Paral·lelament, operaris d’una empresa de seguretat instal·laven una porta blindada.

Algunes fonts afirmen que la família ha estat traslladada a una pensió, facilitada per l’Ajuntament.

Aquest matí hi havia previstos dos desnonaments més sengons el col·lecitu: als grups Guadalhorce i al carrer San Crispín.

Menéndez 1

 

Menéndez 3Menéndez 4

La nova llei antidesnonaments omple la PAH d’esperança

Ara fa un mes el Parlament va aprovar la llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional, coneguda popularment com la llei antidesnonaments. El text ha significat una injecció d’ànims als moviments en defensa de l’habitatge, com és el cas de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Terrassa. El principal motiu és que torna a obligar els grans tenidors a renovar els contractes de lloguer social amb les famílies vulnerables, podent evitar així milers de desnonaments.

Cada dimarts, aquest col·lectiu celebra assemblea al Centre Cívic President Macià. Arran de l’aprovació de la nova llei, cada vegada són més els terrassencs que s’hi acosten abans de la reunió perquè els assessorin a l’hora de fer la petició del lloguer social. Són casos com el de la Rosi, qui des de l’any 2009 viu un autèntic calvari, amb freqüents avisos de desnonament que la van portar fins i tot a un intent de suïcidi. Encara que el 2014 va aconseguir un lloguer social, l’últim capítol d’aquest particular serial ha estat que els fons propietaris de casa seva li han revocat el contracte al·legant un impagament inexistent. Que la nova llei els obligui ara a fer-li de nou un lloguer social és la seva salvació.

La de Terrassa és només una de les 58 plataformes d’afectats per la hipoteca que hi ha a Catalunya. Des del col·lectiu alerten que són les administracions públiques les qui haurien de facilitar l’acompanyament als qui necessiten ajuda amb els tràmits per demanar els lloguers socials.

El parc d’habitatges en règim de lloguer social s’incrementarà en 450 abans de cinc anys

L’Ajuntament reprèn l’aposta per l’habitatge públic impulsant dues promocions destinades a lloguer social. D’una banda, en dos solars de la carretera de Rellinars, a la zona de Can Colomer, s’hi faran 200 habitatges un cop l’Ajuntament cedeixi els terrenys a l’Institut Català del Sol. El conveni de cessió es signarà a principis de l’any que ve i la previsió és que els pisos estiguin construïts en cinc anys.

D’altra banda, en una col·laboració público-privada, la Societat Municipal d’Habitatge traurà a concurs en dret de superfície dues parcel·les al parc de Gernika, a Torre-sana, per a construir-hi 250 habitatges. Les obres podrien començar a finals de l’any que ve i estar acabades a principis del 2025. L’Ajuntament mantindria la titularitat del sol i recuperaria els edificis als 75 anys.

En tots dos casos els habitatges s’adjudicaran a través del registre de sol·licitants. El Consistori estudia també desenvolupar un sol en dret de superfície destinat a cooperatives i fundacions. Des de l’inici del mandat l’Ajuntament ha comprat 31 pisos per tanteig i retracte, augmentant el parc públic d’habitatge. El govern local confia en l’arribada dels fons Next Generation per continuar l’ampliació i rehabilitar l’existent. Aquí també serà clau la col·laboració público- privada.

Incompliment de la llei per part dels grans tenidors

L’Agència d’Habitatge de Catalunya ha remès al Servei d’Habitatge cinc oficis de grans tenidors que no ofereixen, com marca la llei, lloguer social a les famílies vulnerables amb procés de desnonament obert. A tot Catalunya l’Agència Catalana de Consum ha sancionat 85 grans propietaris per aquest motiu de les gairebé cent inspeccions fetes per comprovar el compliment de la llei. En mitja dotzena de casos les multes han superat els 25.000 euros.

L’Ajuntament està ultimant la creació de la nova unitat d’urgència especialitzada en aturar desnonaments. Podrà obrir diligències prèvies dels incompliments de la llei, sent la Generalitat qui inici els expedients sancionadors als grans propietaris que no ofereixen lloguer social a les famílies vulnerables per evitar ser desallotjades.

5,3 milions d’euros per a Serveis Socials al pressupost de 2022

A Terrassa es registren més de 70 desnonaments al mes, 2 o 3 diaris. La dada és del tinent d’alcalde de Drets Socials, Noel Duque i s’ha donat a conèixer a la reunió ordinària de la comissió informativa d’aquesta àrea.

La situació ha estat qualificada de molt preocupant perquè si no es corregeix, diu, el pressupost de serveis socials creixerà molt i només per a aquesta qüestió en els propers mesos i anys.

De moment, l’assignació per a l’exercici de 2022 per a Serveis Socials, incloent les polítiques socials d’habitatge, és de 5,3 milionsd’euros.

El govern municipal reclama una llei estatal i canvis estructurals per abordar aquesta problemàtica que afecta moltes famílies.

La Societat Municipal d’Habitatge no pot endeutar-se i, per tant, no pot demanar crèdits per construir habitatges públics. Manté el miler de pisos propis i mira d’obtenir-ne més o no perdre cap en subhastes, tantejos o a través de convenis amb empreses privades.

Entre les prioritats pel 2022 d’aquesta àrea, Duque destaca 3: la compra d’habitatges; la posada en funcionament d’una Unitat Antidesnonaments per acompanyar les famílies i el Projecte Sostre 360 per oferir acompanyament a joves majors d’edat en situació de vulnerabilitat que viuen al carrer.

L’assignació total per a l’Àrea de Drets Socials recollida als comptes municipals del 2022 és de 15,1 milions d’euros, ha afegit Duque.

 

La PAH reclama als Jutjats una ampliació de la moratòria de la Llei Antidesnonaments

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca reclama una pròrroga en la moratòria de la Llei Antidesnonaments que s’acaba el pròxim 9 d’agost. L’entitat denuncia que molts Jutjats no apliquen aquesta moratòria de la normativa que permet aturar un desnonament en cas de que afecti a persones vulnerables.

En una concentradció aquest dilluns al matí davant dels Jutjats de Terrassa la Plataforma, amb el suport de la Síndica local de Greuges i el Col·legi d’Advocats, ha entregat una carta al Degà dels Jutges per alertar d’un sunami de desnonaments pel setembre, si no s’aplica la Llei catalana antidesnonaments.

La PAH també reclama més sensibilitat per part dels Jutjats 1, 3, 5, 7 i 8 de Terrassa que no atenen, diuen, la seva problemàtica davant la tensa situació que viuen les persones desnonades. Per això també reclamen solucions com el lloguer social o el reallotjament immediat de les persones que perden la casa.

Només aquest mes la Plataforma ha aconseguit aturar 6 aixecaments, tots els què s’han produït aquest mes a la ciutat. En els darrers 7 anys a Terrassa s’han fet més de 4.900 desnonaments. A Catalunya en un any de pandèmia hi han hagut 233 desnonaments que han afectat a unes 600 persones.

L’Ajuntament ultima amb les entitats socials una nova unitat antidesnonaments

L’Ajuntament crearà una nova unitat, amb la col·laboració de les entitats socials, per lluitar contra els desnonaments i intentar arribar a donar solucions a tots els afectats. El Consistori es mostra obert a totes les idees per lluitar contra el veritable problema de fons, la falta d’habitatge públic a la ciutat. Cada setmana es dicten una desena d’ordres de desnonament.

A molts d’aquests aixecaments s’hi troba una solució d’emergència i en d’altres una actuació alternativa, si abans s’ha pogut fer tota una feina de prevenció. L’any passat i com a d’altres ciutats, Terrassa es va veure desbordada pel miler de desnonaments que els Jutjats van dictar. Amb tot, a 700 d’aquestes ordres s’hi va trobar una solució.

La PAH denuncia la falta de resposta municipal davant els desnonaments

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca denuncia la poca capacitat de resposta que té l’Ajuntament davant els desnonaments que encara s’estant produint malgrat la moratòria de la Llei. A la falta d’habitatge d’urgència, s’hi suma la denúncia als Jutjats de Terrassa que no apliquen la moratòria per la pandèmia i continuen dictant llançaments.

La PAH també alerta de l’actitud «cada vegada més agressiva dels cossos policials». I com a exemple de tot plegat, han exposat el cas de l’Ibu, un terrassenc que fa cinc anys va aconseguir un habitatge gràcies a l’acció social de la PAH. Després d’un periple d’ajuts, habitacions d’urgència i desnonaments, des de la setmana passada torna a estar al carrer. Com l’Ibu, una situació que pateixen molts terrassencs i terrassenques, segons la Plataforma.

Amb tot, la PAH té l’esperança posada en la pròxima reunió amb l’Ajuntament el dia 31. Una trobada on es començarà a articular una unitat integral per tractar la problemàtica dels desnonaments.