Entradas

La nova denominació comercial Rambla Nord s’estrena amb el Primer Tast de vins

/0 Comentarios/en , , /por

Neix una nova fira de vins en un nou espai comercial amb denominació pròpia. Aquest dissabte a partir de dos quarts de quatre de la tarda 22 bodegues de vins participaran en el Primer Tast de vins de la Rambla Nord, en el tram entre el Museu de la Ciència i el Mercat de la Independència.

Una iniciativa de la botiga Tecavins que vol agrupar les 15 botigues i les 14 ofertes gastronòmiques de la zona, al voltant d’aquesta nova denominació de Rambla Nord. Un braçalet de 18 euros, 15 si es compra anticipadament, permetrà provar fins a més de 80 vins diferents de totes les bodegues i cellers amb Denominació d’Orígen de Catalunya, i tres bodegues de Conca, Navarra i la Rioja.

També es podran comprar les millors ampolles amb un 10 per cent de descompte. A la Primera Fira de Tast de vins de la Rambla Nord, amb el suport del Gremi d’Hostaleria, també hi col·laboren els Castellers de Terrassa i una banda de jazz que amenitzarà la jornada. Tot plegat en un itinerari que dissabte comença a la Fira del Bolet, el Tombacastanyes a Ca n’Anglada, la Diada dels Castellers i finalment el Primer Tast de vins de la Rambla Nord.

Terrassa recuperarà la tradició vitivinícola i la seva varietat de cep «terrassenc»

/0 Comentarios/en , , /por

El setembre, l’Ajuntament traurà a concurs la concessió d’una finca de l’Anella Verda per recuperar el cultiu de la vinya i en concret la variant local del raïm «terrassenc». Es tracta d’1,6 hectàrees darrera la residència de Mossèn Homs, on ja s’ha preparat el terreny, amb capacitat per a cultivar-hi 4.500 ceps, un 10 per cent dels quals en cultiu experimental per recuperar el «terrassenc», denominació de la varietat local.

L’objectiu és recuperar la cultura vitivinícola que a mitjans del segle XIX representava el 70 per cent de la superfície de conreu a Terrassa, i el 17 per cent de tota la producció de vi de Barcelona. Un impuls per recuperar la memòria, la història i el patrimoni agrícola i que la producció de vi esdevengui una activitat econòmica més de l’Anella Verda.

A principis del segle XX, la majoria d’industrials terrassencs propietaris de les terres de conreu, van deixar caure les produccions de la vinya per la dificultat de treure’n un bon rendiment econòmic en front la creixent activitat industrial. Amb tot, Terrassa és l’única zona que aporta el seu gentilici a una varietat de raïm.

L’Ajuntament fa una crida a les xarxes perquè es facin arribar les geolocalitzacions de les restes de ceps que puguin haver-hi pels boscos de l’entorn. El Consistori calcula que ens uns 24 mesos i després de 50 anys, a Terrassa es podrà tornar a beure vi de producció cent per cent local.