Entradas

Terrassa al 2030: població menys envellida i amb més de 250.000 habitants

/0 Comentarios/en , /por

Terrassa arribarà al quart de milió d’habitants l’any 2030. Així ho indiquen les projeccions demogràfiques amb les quals treballa el Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. La previsió actual, amb dades de 2021, confirma les anteriors i es revisarà de nou al 2026. Els càlculs es fan tenint en compte els quatre components demogràfics bàsics. Els dos primers, naixements i defuncions, marquen el creixement natural vegetatiu i són els més fàcils de calcular, ja que segueixen dinàmiques més estables. Els altres dos, emigració i immigració, són més variables, però ara mateix són precisament els més decisius per marcar el creixement de població. De fet, Terrassa és una de les ciutats catalanes que més creix en població, gràcies als moviments migratoris i, especialment, a les persones que són expulsades de Barcelona a causa del preu de l’habitatge. Això serveix, de retruc, per compensar un envelliment natural de la població que a Terrassa serà menys acusat que a d’altres ciutats catalanes.

Les projeccions demogràfiques es calculen sempre en base a tres escenaris de creixement: alt, mitjà i baix. L’objectiu és que ajudin a planificar les polítiques públiques en aspectes com els equipaments i serveis que faran falta a la ciutat en un futur proper.

 

Seguretat Social

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Terrassa creix un 1,8% l’últim any

/0 Comentarios/en , /por

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social ha crescut un 1,8% a Terrassa en l’últim any. Segons dades de l’Idescat, el gener del 2022 hi havia 94.098 afiliats i el gener del 2023 aquesta xifra és de 95.824 (50.657 homes i 45.167 dones). Aquest augment va en consonància amb les dades de la comarca. De fet, el Vallès Occidental és de les comarques on hi ha hagut un increment més alt en xifres absolutes (6.968), juntament amb el Barcelonès i el Baix Llobregat.

A Catalunya, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social augmenta un 2,8% al mes de gener respecte a l’any anterior i se situa en 3.413.381 persones. El Baix Penedès (3,9%), el Barcelonès (3,6%) i el Garraf (3,5%) encapçalen les comarques amb un augment interanual més elevat, seguides per l’Alta Ribagorça (2,9%) i el Pallars Sobirà (2,7%). ). A l’altre extrem, han registrat decrements del nombre d’afiliats: Les Garrigues (-1,0%), la Ribera d’Ebre (-0,5%), la Segarra i Aran (-0,3%, en tots dos casos).

Al conjunt de Catalunya, tots els grups d’edat han augmentat el nombre d’afiliats en relació amb un any enrere, excepte els afiliats de 30 a 44 anys (-0,2%). D’altra banda, els afiliats de nacionalitat estrangera augmenten a totes les comarques i Aran, encapçalades per la Cerdanya (16,0%) i el Berguedà (15,5%). En canvi, els augments d’afiliats de nacionalitat espanyola han estat de menor intensitat, amb un màxim del 2,8% del Baix Penedès, i han disminuït a 11 comarques i a Aran.

Un estudi demogràfic preveu que Terrassa creixi uns 2.000 habitants cada any

/0 Comentarios/en , , /por

Terrassa podria experimentar un creixement demogràfic de prop del 10% durant la pròxima dècada. Així ho indica l’informe de Projecció Demogràfica – Horitzó 2033 realitzat pel Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. Segons aquesta previsió, el municipi tindria uns 246.000 habitants d’aquí a 11 anys; 22.000 més dels que té ara.

Entre les principals conclusions, l’informe assenyala que aquesta tendència a l’alça es produirà bàsicament per l’elevat saldo migratori. És, en part, conseqüència directa dels desplaçaments que arribaran des de la ciutat de Barcelona, degut a l’impacte del preu de l’habitatge i els fenòmens de gentrificació i turistificació de la capital catalana.

D’altra banda, la previsió és que hi hagi un lleuger descens de la natalitat, degut als efectes negatius de la covid-19. Tanmateix, Terrassa continuaria creixent en nombre de residents, tot i que a un ritme inferior al dels últims anys. La tendència de creixement actual és de 3.300 habitants cada any, mentre que la previsió fins al 2033 és de 2.000 nous residents anuals.

La projecció demogràfica egarenca reflecteix un fet diferencial respecte al conjunt de Catalunya. Si bé l’envelliment de la població anirà en augment, en el cas de Terrassa també es produirà un rejoveniment de la ciutadania, degut a l’arribada de nous habitants d’entre 15 i 49 anys procedents de l’estranger i de l’àrea metropolitana.

demografia municipis vallesans

El Vallès Occidental va ser la comarca catalana amb més estabilitat demogràfica el 2020

/0 Comentarios/en , , /por

La població empadronada al Vallès Occidental a 1 de gener del 2021 era de 937.422 habitants, segons dades del Padró municipal publicades recentment per l’Idescat. Aquesta xifra representa una disminució de 86 persones (-0,01%) respecte de l’1 de gener del 2020. La comarca redueix la seva població per primer cop des que es va implantar el Padró continu l’any 1998, tot i que és la que menys variació demogràfica presenta de tot Catalunya.

En el context català, només vuit comarques perden població respecte del 2020, entre les quals destaquen, el Barcelonès (-1,45%) i el Baix Llobregat (-0,16%). Altres comarques de l’entorn presenten una dinàmica demogràfica positiva, com ara el Moianès (+2,33%), el Vallès Oriental (+0,29%), Osona (+0,23%) i el Maresme (+0,22%).

A nivell comarcal, 10 dels 23 del Vallès Occidental perden població respecte de l’any anterior, entre els quals es troben les dues capitals, Terrassa (-0,28%) i Sabadell (-0,15%), i els municipis grans i mitjans, tret de Sant Cugat del Vallès i Castellar del Vallès, que incrementen la xifra de residents (+1,11% i +0,70%, respectivament). Destaca la disminució de la població empadronada a Cerdanyola del Vallès (-1,10%) i Barberà del Vallès (-0,95%).

En canvi, la resta de municipis de menor grandària augmenten la seva població, amb l’excepció de Badia del Vallès (-1,39%) i Polinyà (-0,12%). En aquest grup, destaquen Sant Llorenç Savall (+4,01%), Vacarisses (+3,66%), Matadepera (+1,85%) i Sentmenat (+1,12%).

La pandèmia estanca el creixement poblacional de Terrassa

/0 Comentarios/en , , /por

Terrassa va encetar el 2021 amb 224.111 habitants, catorze més que un any abans. La pandèmia és la principal culpable de trencar la tendència de gran creixement poblacional dels darrers anys, on Terrassa havia crescut fins a convertir-se en la tercera ciutat de Catalunya l’any 2017. Fins ara, l’augment de població l’havien permès sobretot els moviments migratoris tant nacionals com internacionals: el 2019, la ciutat també obtenia el tercer lloc com a població catalana amb millor saldo migratori, és a dir, que la diferència entre els qui venien a viure a Terrassa i els qui se n’anaven feia que cada cop hi hagués més terrassencs. En canvi, el creixement natural, la diferència entre naixements i defuncions, era vuit vegades més petit. Amb la irrupció del nou coronavirus l’any passat, els canvis de municipi van caure en picat, mentre que les defuncions es van disparar, amb 400 morts més que les registrades al 2019. En total, això suposa 10.122 altes al cens municipal i 10.108 baixes, provocant aquest tímid augment de catorze habitants respecte el 2019. Caldrà esperar als pròxims anys per veure si això ha estat una excepció o els efectes de la pandèmia afecten el creixement demogràfic a més llarg termini: abans de l’actual crisi sanitària, les projeccions de població preveien que el 2030 Terrassa superaria els 250.000 habitants, 26.000 més que els que hi ha ara mateix.

El primer tinent d’alcalde, Isaac Albert, ha donat a conèixer totes aquestes xifres en el transcurs de la comissió informativa de serveis generals i govern obert convocada aquest dijous a la tarda, una de les darreres a celebrar-se de manera telemàtica. Segons ha informat en la mateixa reunió la regidora Ona Martínez, a partir del mes vinent aquestes trobades recuperaran la presencialitat amb un model híbrid, amb encara alguns dels assistents connectant-s’hi en remot. El que ja quedarà per sempre és la retransmissió en directe per YouTube de totes les comissions, per motius de transparència. És per això que s’estan habilitant tecnològicament els espais de reunió de l’Ajuntament.

Segueix el descens de la natalitat a Terrassa i a Catalunya

/0 Comentarios/en , /por

El nombre de naixements a Terrassa segueix la tendència a la baixa dels últims anys. El 2017 van néixer a Terrassa 2099 nens i nenes, la xifra més baixa en 17 anys. Suposen un 7% menys que l’any anterior.. Aquest descens va començar el 2009, es repeteix al conjunt de Catalunya i, previsiblement, continuarà els propers anys. La causa principal, segons l’Idescat, és l’arribada a l’edat de tenir fills de generacions poc nombroses: les nascudes als anys vuitanta i principis dels 90.

L’edat mitjana a la maternitat continua creixent i se situa en 32,1 anys. L’edat de mitjana de les mares que han tingut el primer fill ha estat de 31 anys, de les més altes d’Europa. Les mares estrangeres són dos anys més joves en tenir fills que les mares de nacionalitat espanyola. A Terrassa un 27,2% dels naixements van ser de mare estrangera.

Per àmbits territorials, les comarques de Girona i el Camp de Tarragona són les àrees on la natalitat va ser més alta el 2017. Les més baixes les trobem a l’Alt Pirineu, Aran i les Terres de l’Ebre. La taxa de natalitat al Vallès Occidental, amb 8.334 naixements, és lleugerament superior a la mitjana catalana.

Pel que fa als noms més posats, Marc contínua liderant el rànking masculí. En el femení, Júlia/Julia li pren el primer lloc a Martina.