Entradas

Terrassa consumirà més de 25.000 Tortells de Reis

Segons el gremi de pastisseria de Catalunya els catalans consumiran aquests dies un milió d’unitats del tradicional Tortell de Reis, tot i l’augment de preu de les matèries primeres i l’amenaça de la inflació. Una xifra que ja s’ha consolidat en els darrers cinc anys.

Aquests dies els artesans de la pastisseria treballen a bon ritme per servir la demanda d’una clientela fidel que busca la garantia de la qualitat de sempre. Els tortells que més es demanen són els farcits amb nata i trufa i experimenten una certa baixada els de massapà i la fruita confitada.

Hi ha pastissers que també en el Tortell de Reis busquen la innovació amb noves i atractives propostes. S’espera que el dia fort de vendes sigui el mateix dia 6, tot i que sempre hi ha qui s’avança dies abans. Un tortell per a quatre persones costa a partir dels 25 euros.

Per tot això els pastissers preveuen una bona campanya de Tortell de Reis, similar a la de l’any passat, perquè el client vol mantenir les tradicions sense renunciar a la qualitat d’un producte que posa punt i final a les festes de Nadal.

1.851 preinscripcions per a P3 amb ràtios de 20 alumnes per aula

El procés de preinscripció per a l’alumnat de P3 registra a Terrassa el 91,3 per cent de famílies que han triat el centre en primera opció. Unes xifres provisionals que pugen al 96% si es té en compte alguna de les tres primeres opcions demanades. En total a Terrassa s’han fet 1.851 preinscripcions de P3 per al pròxim curs. Un procés similar al d’altres cursos tot i que aquest any la ràtio establerta és la de 20 alumnes per aula. Un fet que ha despertat el recel entre algunes famílies que temen perdre oportunitats per escollir centre per als seus fills.

Si és necessari, una quinzena de centres amb més demanda i amb places de reserva ocupades, dels 53 que hi ha a la ciutat, podran augmentar la ràtio per aula en dos alumnes. Ara s’inicia un nou procés de tria de centre per a 43 famílies sense assignació, el 2,32 per cent de les preinscripcions, que tenen fins a 120 places per escollir les seves preferències. Totes aquestes dades són provisionals. El pròxim 10 de juny es publicarà la llista definitiva de quin centre li correspon a cada alumne de P3 matriculat per al curs 2022-2023. En qualsevol cas l’Oficina Municipal d’Escolarització ofereix acompanyament personalitzat a les famílies.

La preinscripció es tanca amb 3.467 sol·licituds per a 3.536 places

La preincripció escolar es va tancar el passat 21 de març. Tot i que amb una oferta ajustada, aquest any la pressió a les aules no és tan alta com en cursos anteriors. Per la baixa natalitat, a P3 s’estableix la ràtio en 20 alumnes per classe, la qual cosa permetrà no tancar línies i treballar millor amb l’alumnat. S’han ofertat 1.833 places davant les 1.812 sol·licituds rebudes. A la secundària hi ha 1.703 places per a les 1.655 sol·licituds presentades. Unes xifres que permetran gestionar millor les places fora de termini o les matriculacions durant el curs.

D’altra banda es manté una reserva de places en diferents centres escolars per treballar l’equitat i evitar les concentracions d’alumnat amb necessitats especials. Fins a principis de setembre el Patronat d’Educació acabarà d’ajustar les places disponibles amb les noves sol·licituds d’escolarització.

Alguns ajuntaments reclamen un mapa de les inversions d’Endesa en la xarxa elèctrica

L’Ajuntament de Terrassa i d’altres municipis afectats pels talls de llum, es reunirà per segon cop amb la Generalitat per tornar a tractar les incidències en el subministrament elèctric que han patit en els darrers mesos. Junt amb Barcelona, Sabadell, Rubí, Montcada i Reixac i Gavà reclama a la Direcció General d’Energia de la Generalitat un mapa territorialitzat de les inversions d’Endesa a Catalunya. Una informació fins ara exclusiva del Govern de l’Estat, tal i com s’ha explicat en la Comissió de Territori d’aquest dilluns.

Els ajuntaments sospiten que les inversions de la companyia no estant prou ben repartides, tal i com va passar el 2019 que de 5.500 milions d’euros, només el 7 per cent van arribar a Catalunya. Els consistoris fan pinya per trobar una solució als nombrosos talls de llum que pateixen des del mes de setembre i que s’han agreujat durant la passada onada de fred.

L’Ajuntament de Terrassa ha muntat un dispositiu especial per atendre tots els casos i prepara una demanda col·lectiva per informar la Fiscalia dels injustificats talls de llum a la ciutat. A Terrassa unes 350 famílies s’han vist afectades pels talls en el subministrament elèctric, sobretot al barri de Les Arenes però també a La Maurina, Can Parellada i Ca n’Anglada. Sabadell, amb 800 famílies afectades, és el municipi de la comarca amb més incidències.

Cs interposa un contenciós administratiu perquè es retiri el llaç groc de la façana de l’Ajuntament

El grup municipal de Ciutadans presenta telemàticament un contenciós administratiu perquè es retiri el llaç groc de la façana de l’Ajuntament. Consideren que és un símbol partidista i s’emparen en un informe independent realitzat pel secretari del consistori que defensa la neutralitat de les institucions.

El tema és recurrent. Al setembre de 2019, la formació taronja va presentar una proposta de resolució que no va prosperar perquè TxT i PSC es van abstenir. Dos mesos després, es va fer un prec a l’alcalde, Jordi Ballart, perquè retirés aquest cartell que s’exhibeix a la finestra del grup municipal d’ERC-MES que dona al Raval.

Cs afirma que Ballart va rebutjar la retirada del llaç amb els arguments d’un segon informe del departament jurídic de l’Ajuntament que han qualificat com un vestit a mida per conservar el pacte de govern entre TxT i ERC-MES.

Al gener d’aquest any es va aixecar acta i al març la formació va contractar els serveis d’un despatx advocats per construir la demanda que, després de l’aturada de l’activitat al jutjats per la pandèmia, presenten.

Augmenta l’espera per anar a examen pel carnet de conduir

Les autoescoles terrassenques porten a examen un 30 per cent dels alumnes que abans del Covid-19 anaven a examinar-se per treure’s el carnet de conduir. Aquesta situació es deu a la manca d’examinadors de la Direcció General de Trànsit, una situació que les autoescoles denuncien des de fa més de dos anys.

També pels cupos establerts pel mateix organisme que limita el número d’alumnes que es poden examinar segons els aprovats de cada centre. Una situació que el confinament i la pandèmia ha agreujat. Les autoescoles denuncien una situació límit mentre esperen un pla de xoc anunciat per la DGT i que no arriba. El resultat de tot plegat: pèrdues econòmiques i llargues llistes d’espera per treure’s el carnet de conduir.

Ja fa temps que els examinadors de la DGT no cobreixen la demanda que hi ha en l’actualitat. Una situació que cada Comunitat Autònoma pateix en diferent mesura. Per primera vegada aquest agost s’han fet examens per conduir, un regal enverinat pels centres d’ensenyament que també han vist reduir el nombre d’alumnes que es podien examinar. Hi ha autoescoles que es troben en una greu situació pel baix nombre d’alumnes que poden arribar a examen.

La demanda a les línies d’FGC es manté estable amb una reducció superior al 90%

La demanda a les línies metropolitanes de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) s’ha mantingut aquesta setmana estable en el número de viatgers, amb una mitjana diària de prop de 25.000 validacions, un 93% menys que les validacions de la mateixa setmana de l’any 2019. Aquesta xifra de persones usuàries ha permès que es pogués garantir en tot moment que els trens no estiguessin ocupats més d’un terç de la seva capacitat, tal i com s’indica a la resolució del Govern del 13 de març per la qual s’adopten mesures complementàries per a la prevenció i el control de la infecció pel SARS-CoV-2.

El comportament de la demanda d’aquesta setmana, s’ha mantingut pràcticament idèntica respecte a la setmana del 23 de març i continua per sota (-25,7%) de la demanda de la primera setmana de confinament, la del 16 de març, en què la mitjana diària de validacions va ser de 33.619. Comparat amb les dues setmanes de màxima restricció de la mobilitat laboral, hi ha hagut un augment de l’entorn del 49%.

Pel que fa a dissabte i diumenge que ve, es manté també el servei dels últims caps de setmana: a la línia Barcelona-Vallès circula 1 tren/hora-sentit a les línies S1, S2 i L6, i 4 trens/hora-sentit a la línia L7 entre Gràcia i Av. Tibidabo. La línia L12 (Reina Elisenda) no circula. A la línia Llobregat-Anoia circula 1 tren/hora-sentit a la línia R5 (Manresa), 1 tren/hora-sentit a la línia R6 (Igualada), 1 tren/hora-sentit a la línia S4 (Olesa de Montserrat), 1 tren/hora-sentit a la línia S3 (Can Ros) i 2 trens/hora-sentit a la línia L8 (Pl. Espanya-Molí Nou Ciutat Cooperativa). Els trens amb més demanda circulen amb composició doble i passen de tres a sis cotxes a la línia Llobregat-Anoia.

La reducció de la demanda a les línies d’FGC es manté per sobre del 90%

Aquesta setmana, coincidint amb l’aixecament de les restriccions de mobilitat en què només es permetia l’activitat dels sectors essencials, el servei d’FGC ha mantingut la tendència a la baixa en el número de viatgers d’un dia laborable, amb una mitjana diària de 23.700 validacions, un 93% menys que les validacions de la mateixa setmana de l’any 2019. Aquesta xifra és fins i tot inferior a la de les setmanes prèvies a aquesta restricció.
D’aquesta manera, la tornada de molts treballadors a la feina s’ha produït sense aglomeracions a la xarxa d’FGC, que ha pogut garantir en tot moment que els trens no estiguessin ocupats més d’un terç de la seva capacitat, tal i com s’indica a la resolució del Govern del 13 de març per la qual s’adopten mesures complementàries per a la prevenció i el control de la infecció pel SARS-CoV-2.
L’oferta actual ha permès que en tot moment s’hagi situat per sota del 33% que indiquen les autoritats per tal de poder garantir la distància mínima entre persones. La màxima ocupació a la línia Barcelona-Vallès aquesta setmana ha sigut del 23%, i a la línia Llobregat-Anoia, del 14%, i sempre durant la primera franja de l’hora punta del matí, que aquests dies s’ha desplaçat lleugerament cap a les 6.30h, una hora abans que la tendència anterior a l’inici de l’episodi.

Els trens d’FGC han circulat aquesta setmana amb un servei adaptat d’acord a la demanda esperada amb la tornada a la mobilitat dels secors no essencials i seguint les indicacions rebudes per part del Govern i de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona. Així, l’oferta a FGC és actualment del 60% del servei habitual en dia feiner durant les hores punta (de 6h a 9h) i del 40% la resta de la jornada.

Pel que fa al cap de setmana, els horaris són els mateixos que durant el passat. Així, a la línia Barcelona-Vallès circularà 1 tren/hora-sentit a les línies S1, S2 i L6, i 4 trens/hora-sentit a la línia L7 entre Gràcia i Av. Tibidabo. La línia L12 (Reina Elisenda) no circula. A la línia Llobregat-Anoia circularan 1 tren/hora-sentit a la línia R5 (Manresa), 1 tren/hora-sentit a la línia R6 (Igualada), 1 tren/hora-sentit a la línia S4 (Olesa de Montserrat), 1 tren/hora-sentit a la línia S3 (Can Ros) i 2 trens/hora-sentit a la línia L8 (Pl. Espanya-Molí Nou Ciutat Cooperativa). Els trens amb més demanda circulen amb composició doble i passen de tres a sis cotxes.

Els horaris concrets es poden consultar a les vitrines informatives de les estacions, al web fgc.cat, a l’app d’FGC o trucant al telèfon d’informació 012.

El Sant Jordi més singular de les últimes millors Diades

Alguns llibreters de Terrassa fan un balanç molt positiu d’aquesta Diada de Sant Jordi, a l’espera del cop fort de públic d’última hora de la tarda.
El trànsit de persones ha estat constant pels principals carrers de Terrassa, i llibres i roses s’han anat venent per igual durant tot el dia. Pel què fa als llibres més venuts, han seguit més o menys les previsions.
Pel què fa als autors terrassencs o de la comarca, n’hi ha que tenen el seu públic fidel, com el santcugatenc Víctor Alexandre, i d’altres que tot i fer més d’un any de la seva publicació, encara continuen entre els més sol•licitats, com el cas del periodista Xavi Coral.
En aquesta edició d’un Sant Jordi especial, el primer sense Govern de la Generalitat, el volum de vendes de roses grogues s’ha multiplicat per quatre mentre que la resta han mantingut la seva demanda habitual.

Fa 14 anys que reclamen accedir a unes dades bancàries per poder cobrar una possible herència

L’accés a unes dades bancàries per reclamar els diners d’una herència s’ha convertit en el malson de la Cinta Borrell i en Jordi Gil. La història es remunta 14 anys enrere i l’entitat amb la que va començar tot és Caixa Terrassa.

Des de llavors, han mogut cel i terra per fer-se escoltar, de la mà de diversos advocats. Han demanat reunions, amb cartes, correus electrònics i burofax, amb els diversos responsables del banc, tenint en compte que Caixa Terrassa va passar a ser Unnim i, posteriorment, BBVA. Fins i tot han apel·lat al Banc d’Espanya i l’Agència de Protecció de Dades. Segons la parella, durant tot aquest temps no han estat mai atesos, sempre se’ls ha negat l’accés a la informació i s’han donat situacions contradictòries. Això els ha fet sospitar que sempre hi ha hagut alguna cosa a amagar.

La demanda ha acabat en mans de la justícia que continua negant-los l’accés a les dades bancàries. Però la querella del BBVA a la parella per calúmnies i difamació no ha prosperat i una jutgessa els ha donat la raó. Amb tot el que han pogut esbrinar fins ara, la Cinta i en Jordi sospiten d’una estafa que s’hauria dut a terme amb la complicitat d’un familiar i un treballador d’una sucursal que hauria permès el cobrament fraudulent dels diners.

Des del BBVA afirmen que són hereus d’una situació que no van causar i que, en tot cas, acaten i accepten les resolucions de la justícia.