Entradas

Els atractius naturals i culturals del Vallès Occidental, els més valorats a les xarxes

/0 Comentarios/en , , , /por

Els atractius turístics del Vallès Occidental més ben valorats per potencials turistes són els culturals i els naturals que obtenen una puntuació mitjana de 8,95. Terrassa és un dels municipis que suma més nombre d’opinions sobre els seus recursos turístics. Així ho diu un estudi fet per la Diputació de Barcelona on s’analitza la reputació online corresponent als allotjaments, restaurants i atractius turístics de la comarca, és a dir, el que es diu del Vallès Occidental en les plataformes online.

La valoració a internet dels recursos del Vallès Occidental s’ha situat en un 8,17 sobre 10, per sobre de la nota del 2019 i la més alta de tota la sèrie 2016-2020. Aquesta valoració mitjana està lleugerament per sota de la mitjana de la Regió que és de 8,26. Tant els Allotjaments com els Atractius i els Restaurants han aconseguit millorar la seva valoració mitjana del 2019. La valoració més alta és pels Atractius turístics amb 8,95 punts.

Els Restaurants són els que tenen un major pes en el nombre d’opinions, 50% sobre el total. Els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sabadell i Terrassa són els que sumen més nombre d’opinions de recursos turístics, seguit a més distància de Rubí i Cerdanyola del Vallès. Les mitjanes de valoració més altes són pels municipis de Matadepera i Sant Cugat del Vallès. Els allotjaments de la comarca han assolit un 8,03 sobre 10, sobre l’anàlisi de gairebé 39.250 opinions.

Entre els ítems respecte l’allotjament més ben valorats està el Personal, la Neteja i el Confort. Tots els ítems analitzats obtenen valoracions per sobre la mitjana dels allotjaments de la Regió, menys el Personal i la Ubicació. Els restaurants han obtingut una qualificació del 7,81, amb un total de 87.500 opinions. La selecció de restaurants més turístics gastronòmics, el “Club gastronòmic» de la comarca, s’han valorat amb un 8,10, per sota de la mitjana de la Regió, 8,33.

Ikram 01 @ana Larruy

Ikram Bouloum presenta la seva herència cultural a la Nova jazz Cava

/0 Comentarios/en , , /por

El cicle Terrassa Música Moderna porta a la ciutat la presentació de Ha-BB5, el primer treball d’Ikram Bouloum, diumenge 7 de novembre a les vuit del vespre a la Nova Jazz Cava. Ikram Bouloum (1993) és una força d’impulsió artística en moltes direccions. De pares marroquins i nascuda a Torelló, fa deu anys que viu a Barcelona on s’ha apropat a la música des de diferents manifestacions, ha estat fotògrafa, periodista i divulgadora musical.

Ha sigut programadora de sala Vol de Barcelona i membre del col•lectiu Afluent, que ha ha assumit la direcció artística del festival BAM, aquest 2021. També ha desenvolupat el seu camí musical com a DJ, les seves sessions han esdevingut una creació molt personal, una forma de narrativa, de literatura sonora que configurava un espai polifònic on moltes veus hi eren representades simultàniament. «Amb les meves sessions volia transmetre la capacitat d’un cos obert a ballar noves realitats, noves veus, a sentir i percebre diferent a través de l’escolta. A exposar-se d’una manera més radical. Era la meva manera de defensar les artistes que estava punxant. A defensar el fet de gaudir com una forma de fer política.»

El juliol del 2021, el The New Barcelona Post, va dir de Bouloum que l’experiència com a DJ la va fer evolucionar personalment fins a crear-li la necessitat d’utilitzar la seva pròpia veu i expressar-se a través del cant. Seguint aquesta inquietud el 2021 Ikram llança el seu primer EP, Ha-BB5, que uneix una tragèdia i un naixement al llarg de 5 talls produïts per Mans O. El projecte pretén desplegar un diàleg estètic entre les electròniques més contemporànies d’Occident i una reinterpretació personal de l’estètica musical popular i de ball del Magrib.

De caràcter feminista, emancipat i innovador, la música que planteja Ha-BB5 explora un so radical que destrueix els dos establishments de la dicotomia del xoc cultural, per crear un espai propi, empoderat i segur. La seva sonoritat segueix una estètica basada en l’herència cultural i personal en contraposició al contemporani que es materialitza en llengües com el amazic, el català o l’anglès. En el seu significat més literal, BB5 fa referència a el número cinc, “Jamsa”, en amazic, conegut també com a Mà de Fàtima: símbol de protecció i defensa.

Circutor, Textia, Festival Eufònic, Ramon Flecha i Cristobal Colón Palasí s’emporten els Premis Muncunill a la Innovació 2019

/0 Comentarios/en , /por

L’Ajuntament de Terrassa celebra en una gran gala al Teatre Principal l’entrega dels Premis Muncunill a la Innovació 2019. Uns reconeixements a persones, entitats i empreses innovadores amb l’objectiu d’apropar la innovació a la ciutadania des de totes les seves vessants. La novetat d’aquest any és el Premi Muncunill a la Innovació Social d’àmbit estatal que se suma als premis a la Innovació d’àmbit local, la Innovació empresarial d’àmbit estatal i la Innovació Cultural també en l’àmbit estatal. Aquest any el Premi Muncunill a la Innovació d’àmbit local ha estat per Circutor, una empresa de més de 40 anys de trajectòria a Terrassa que porta els seus productes a més de 100 països d’arreu del món. Circutor intrudueix un elevat grau d’innovació en les seves solucions i productes en el sector de les energies renovables, l’eficiència i la mobilitat elèctrica.

En la categoria a la Innovació Empresarial d’àmbit estatal el guardó se l’ha endut Textia Innovative Solutions, una companyia especialitzada en alterar la rigidesa dels productes. Una tecnologia que redueix costos i millora la qualitat de vida dels ciutadans a través de la personalització de productes. El Premi Muncunill a la Innovació Cultural d’àmbit estatal ha estat pel Festival Eufònic. Nascut a les Terres de l’Ebre i estès pel territori és un certamen que gira al voltant de les arts sonores i visuals amb actuacions, espais i instal•lacions singulars per a un públic familiar. El nou Premi Muncunill a la Innovació Social d’àmbit estatal, el guardó ha estat per Ramon Flecha fundador l’any 1991 del centre de recerca CREA, un model d’organització i recerca per a la comunitat científica internacional.

Catedràtic en sociologia, Flecha ha estat sempre vinculat a la recerca científica i a l’activisme en la transformació de la societat. Finalment el premi honorífic ha recaigut en Cristobal Colón Palasí, fundador i president de la Fageda, projecte referent d’integració social i èxit empresarial. El moment més emotiu ha estat protagonitzat per Virginia Castelló, creadora i presidenta de “Música en Vena”, una associació que va obtenir el Premi Muncunill a la Innovació Cultural en la passada edició. “Música en Vena” és un projecte musical que ja fa 7 anys que funciona en 10 hospitals catalans i que millora les estàncies hospitalàries de pacients, familiars i personal sanitari a través d’elements d’innovació cultural i social en benefici de les persones. Tots els premiats han rebut la ja reconeguda escultura d’Anna Taratiel, símbol distintiu dels Premis.

Segons l’alcalde de Terrassa, els Premis Muncunill reconeixent aquells projectes que aporten alguna cosa a la societat, més enllà dels beneficis econòmics. Una altra fet destacat de l’edició d’aquest any ha estat el regal virtual de realitat augmentada que han rebut tots els assistents a l’acte. L’actuació de Los Vivancos un grup de ballarins que fusiona flamenc amb ball contemporani, hip-hop o fins i tot amb arts marcials, va ser el millor exemple de l’aposta de Terrassa per a qualsevol expressió científica, artística, social o cultural basada en la innovació.