Entradas

Som 224.474 terrassencs i terrassenques

El 2021 Terrassa va créixer en 363 persones més, arribant als 224.474 habitants. El saldo migratori ha duplicat l’experimentat l’any anterior, el de l’esclat de la pandèmia, malgrat estar lluny del volum assolit el 2019 que culminava 6 anys consecutius de creixement continuat. Aquest creixement, del 95,2 per cent s’explica per l’evolució desigual entre les arribades i les sortides a la ciutat.

Pel què fa a la procedència de les 9.588 persones nouvingudes durant el 2021, 3 de cada 4 eren de l’Estat espanyol. Amb tot, el 85,5 per cent, la regió metropolitana s’erigeix com la procedència principal, exactament el 25,8 per cent són originaris del Vallès Occidental. Per la seva banda el creixement natural de la població, entre naixements i defuncions, es manté per segon any consecutiu en negatiu i també per segona vegada en la història demogràfica moderna de la ciutat.

I tot això es pot trobar a la web de la ciutat amb un nou format que incorpora gràfics més dinàmics i interactius per aprofundir al detall en la dada que es busca. Una especial cura de la infografia de presentació d’aquestes dades per fer-les més entenedores i alhora facilitar-ne l’aprofundiment i la interpretació. Segons el Govern aquesta millora se suma a les iniciatives obertes de més transparència institucional, amb un canal més pròxim al ciutadà, més dinàmic i interactiu que el fa més accessible i comprensible.

Un estudi demogràfic preveu que Terrassa creixi uns 2.000 habitants cada any

Terrassa podria experimentar un creixement demogràfic de prop del 10% durant la pròxima dècada. Així ho indica l’informe de Projecció Demogràfica – Horitzó 2033 realitzat pel Servei d’Estudis i Observatori de la Ciutat. Segons aquesta previsió, el municipi tindria uns 246.000 habitants d’aquí a 11 anys; 22.000 més dels que té ara.

Entre les principals conclusions, l’informe assenyala que aquesta tendència a l’alça es produirà bàsicament per l’elevat saldo migratori. És, en part, conseqüència directa dels desplaçaments que arribaran des de la ciutat de Barcelona, degut a l’impacte del preu de l’habitatge i els fenòmens de gentrificació i turistificació de la capital catalana.

D’altra banda, la previsió és que hi hagi un lleuger descens de la natalitat, degut als efectes negatius de la covid-19. Tanmateix, Terrassa continuaria creixent en nombre de residents, tot i que a un ritme inferior al dels últims anys. La tendència de creixement actual és de 3.300 habitants cada any, mentre que la previsió fins al 2033 és de 2.000 nous residents anuals.

La projecció demogràfica egarenca reflecteix un fet diferencial respecte al conjunt de Catalunya. Si bé l’envelliment de la població anirà en augment, en el cas de Terrassa també es produirà un rejoveniment de la ciutadania, degut a l’arribada de nous habitants d’entre 15 i 49 anys procedents de l’estranger i de l’àrea metropolitana.

Circontrol 2

Circontrol celebra 25 anys facturant més de 45 milions d’euros i superant totes les expectatives de creixement

La companyia de Viladecavalls Circontrol, dedicada a crear solucions de pàrquing eficient i recàrrega elèctrica de vehicles, celebra aquest any el 25è aniversari i acaba de presentar el balanç de l’exercici 2021. L’empresa ja s’ha implantat a més de 60 països, té més de 120.000 punts de càrrega de vehicle elèctric instal·lats i supera el segon any de pandèmia amb un clar creixement, arribant a una facturació de 45,2 milions d’euros. Això suposa un increment d’un 35% respecte al 2020.

La dada representa un clar impuls de vendes i creixement en un context complex, no només per l’afectació del coronavirus, sinó també pels problemes d’abastiment de materials que ha patit la indústria al món occidental. Malgrat aquestes dificultats,  Circontrol continua sent un dels líders consolidats del sector, augmentant més d’un terç les seves vendes respecte al 2020.

Aquestes xifres segueixen el ritme de creixement de les vendes de vehicles elèctrics, que ha augmentat un 26% arreu del món al 2021, especialment a Xina i Europa. Davant la necessitat creixent de punts de recàrrega per aquesta major implantació del vehicle elèctric, Circontrol ha sabut anticipar-se i oferir les solucions de recàrrega per cobrir aquesta necessitat a Espanya, Europa i diversos països de tot el món.

La firma vallesana potencia el seu creixement gràcies als equips de càrrega ràpida i ultra-rpapide de vehicles elèctrics desenvolupats en els últims anys. Es tracta de carregadors d’alta potència capaços de lliurar fins a 350 kW als vehicles elèctrics, minimitzant al màxim el temps de càrrega.

Un altre factor diferenciador és el creixement sostenible i la innovació. Així, el fabricant destinarà alquest 2022 el 13% del seu pressupost a recerca, desenvolupament i innovació.

La companyia també destacar el factor humà. La plantilla de Circontrol creix fins arribar als 230 treballadors i treballadores

Ms Dc

L’aeroport busca nous professionals per a un futur sostenible

L’Aeroport de Barcelona busca incorporar nous professionals d’un ampli sector d’enginyeries per un present i futur de l’empresa més sostenible i eficient. AENA, empresa de referència del sector aeronàutic amb més de 35.000 treballadors, ofereix l’oportunitat als nous perfils professionals de formar part de la seva bossa de treball.

Aquest dimecres, la directora de l’aeroport ha parlat a la Universitat Politècnica sobre el present i el futur del sisè aeroport europeu amb més volum de passatgers. L’aeroport inverteix en implantar nous processos de treball per fer l’equipament més eficient i sostenible, amb una nova visió del món laboral que pot atraure als joves titulats de les enginyeries que imparteix la UPC.

Entre els projectes per millorar l’eficiència, l’aeroport treballa en un programa per reduir les emissions de CO2 i en un altre per optimitzar un congestionat espai aeri que té un creixement anual de vols d’entre un 3 i un 4 per cent. Sònia Corrochano és enginyera d’Aeronàutica que des del 2012 dirigeix el segon aeroport en nombre de passatgers més important de l’Estat. Destaca la seva coordinació d’assistències tècniques de control i vigilància d’onze projectes, en la construcció de la Terminal 1 de l’Aeroport del Prat.

Ciutadans reclama acabar amb els barracons escolars a la ciutat

Ciutadans vol acabar amb els barracons escolars a Terrassa. Per això el regidor de l’Ajuntament, David Aguinaga, denuncia l’increment de la massificació en els centres públics de la ciutat, que aquest curs són 8 grups addicionals a línies escolars consolidades. Segons els taronges això es deu a la falta de previsió del Departament d’Educació i per això reclama un compromís en aquest mandat per acabar amb els barracons a la ciutat.

Segons Aguinaga “la matrícula viva a Terrassa no deixa de créixer i la Generalitat es limita a posar pegats saturant els centres sense augmentar recursos”. Per això insta a l’Ajuntament i a la Generalitat a adoptar mesures per anticipar-se al constant creixement de la població que encara es preveu que creixi fins el 2026.

Per Ciutadans també és urgent evitar el greu problema de la segregació escolar a Terrassa, activant mecanismes de detecció i diagnosi d’alumnes amb necessitats educatives especials. Aguinaga recorda que cal garantit la igualtat educativa per a tothom. I en aquest sentit reclama a l’Ajuntament que promogui l’educació gratuïta i universal en la franja de 0 a 3 anys i desplegar una llei que asseguri la gratuïtat dels llibres de text. I conclou reivindicant un model d’educació trilingüe en els centres escolars.

La CUP estrena nou local a la carretera de Montcada

La Candidatura d’Unitat Popular, la CUP de Terrassa estrena nou local a la carretera de Montcada. Aquest divendres, diferents intervencions de dirigents de l’agrupació local, com el regidor Marc Medina i de la Diputada terrassenca, Maria Sirvent, han servit per donar el tret de sortida a una nova etapa de la formació política a la ciutat.

L’aposta per un espai propi respon al creixement constant i sostingut des de la passada tardor del moviment de l’Esquerra Independentista, i de les noves necessitats de la formació com a punt de trobada de la militància. Segons la CUP, la militància necessita un espai més gran, permanent i estable per desenvolupar les seves tasques diàries amb cada vegada reunions sectorials més freqüents i les tradicionals assemblees participatives de presa de desicions.

L’acte també va comptar amb un àpat lleuger i algunes actuacions més festives. També va haver-hi una mostra d’intercanvi de llibres i revistes de pensament crític, tal i com el grup municipal de la CUP ha proposat per a una de les estanteries de la Biblioteca Central.

Aquest 2017 ‘Acceleració en Òrbita’ acompanyarà 8 pimes per ajudar-les a créixer i promocionar-se

Un total de 19 empreses de Terrassa i la seva àrea d’influència han participat fins ara en el programa ‘Acceleració en Òrbita’ que aquest 2017 encara la seva quarta edició.

Nascuda al 2014, aquesta iniciativa d’acceleració empresarial promoguda per Orbital 40, Cecot i La Cambra, posa a disposició de les empreses consolidades (i de forma gratuïta) diversos tallers de formació grupal i els fa un acompanyament individual que les ajudi a créixer en el seu recorregut.

Això és el que van aconseguir Lucid i Doiser. Aquestes dues pimes, una agència de disseny global i un portal de compres per a empreses, es mostren satisfetes de l’experiència.

Aquest any, degut al nombre i al nivell de les candidatures rebudes, s’ha decidit ampliar de 6 a 8 les empreses participants. N’hi ha de bolsos, gominoles, ulleres i dermocosmètica, així com publicitat, traducció i interpretació, energia renovable i muntatge electromecànic.

Tenen en comú que són pimes innovadores amb vocació internacional, potencial de creixement i que comparteixen la cultura i els valors de ‘compartir per guanyar’.

Durant 9 mesos, tindran l’oportunitat de treballar el seu model de negoci, les possibles palanques de creixement i el seu elevator pitch, és a dir, el seu discurs de presentació del projecte a potencials clients.

‘Acceleració en Òrbita’ s’integra dins d’un entramat de programes de suport a l’emprenedoria i l’empresa innovadora, oferint serveis de valor en totes les fases del seu cicle de vida.