Entradas

Els polígons industrials alerten del perill de desertització de la indústria a Terrassa

L’Agrupació de Polígons de Terrassa, APT, alerta del risc de desindustrialització del municipi durant la propera dècada. La manca d’inversions, de manteniment i de neteja són els problemes més comuns que l’entitat ha detectat en una diagnòsi sobre l’activitat económica dels polígons a la ciutat. L’Agrupació també detecta mancances en la mobilitat, la senyalització o l’aparcament i en general en la manca de manteniment i conservació dels polígons. Per això l’associació té les esperances posades en els canvis a les regiduries de l’Ajuntament per obrir una nova via de negociació i resoldre els problemes.

L’associació apunta que no és necessari augmentar el pressupost sinó redistribuir-lo més eficaçment. Pel sector industrial s’han de prendre decisions per estimular i dinamitzar l’activitat empresarial per generar ocupació i riquesa. Per això volen reafirmar els compromisos amb l’Ajuntament per elaborar un Pla Director amb el seu corresponent pla d’inversions, per abordar la situació terrassenca i convertir la ciutat en un referent en l’àmbit industrial. Segons l’agrupació, els problemes derivats per la manca d’inversions, per la falta de manteniment i de neteja dels polígons contribueixen a la degradació dels espais industrials i repercuteixen negativament en la imatge de les empreses però, també afecten i molt als treballadors i treballadores de la ciutat que es desplacen a les empreses i han de fer-ho en unes condicions tan poc dignes com les actuals.

En concret, l’APT creu que s’hauria d’estar treballant el projecte Vallès renovables de Cecot i transformar els sostres industrials en sostres fotovoltaics. Una altra línia d’actuació consistiria en analitzar com es poden mancomunar serveis entre les empreses dels polígons en aspectes com l’economia circular o la seguretat. Els canvis tecnològics i les implicacions industrials són un repte que els polítics locals hauran d’afrontar amb visió estratègica per evitar que els seus municipis no es desindustrialitzin o esdevinguin residuals en regions industrials altament competitives. L’ATP es va constituir la tardor del 2019, a la seu de la CECOT com a canal d’interlocució i representa a 18 entitats amb unes 1.800 empreses dels polígons industrials de la ciutat.

La Generalitat accepta l’herència i ja és propietària del Vapor Ros

Com era previsible finalment la Generalitat assumeix la propietat del Vapor Ros, cedit en herència pel seu propietari, que va morir el 2014. L’Ajuntament enceterà ara reunions amb el Govern i la Fundació Sant Llàtzer, com a propietària de la Casa Mariano Ros per saber les intencions sobre el conjunt fabril. El passat mes de gener l’Equip de Govern va aprobar la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM, per destinar uns 14.000 metres quadrats a equipaments i preservar així tot el conjunt.

En aquesta proposta no hi ha espais per a l’ús comercial a excepció de la Casa Mariano Ros, al carrer de l’Església. Amb aquesta qualificació es permet instal•lar-hi un ampli ventall d’equipaments educatius, culturals, religiosos, administratius o esportius. Una qualificació, l’única intervenció que hi pot fer l’Ajuntament, que la Generalitat coneix i haurà de tenir en compte alhora de posar en marxa qualsevol iniciativa en aquest sector. L’aprovació provisional serà en el ple de juliol, després de passar aquest dimecres per la Comissió de Territori amb les tres abstencions de l’oposició.

Sobre el futur immediat del sector poca cosa se’n sap, tal i com ha demanat l’oposició, pendents de les pròximes reunions amb la Generalitat que ja n’és propietària des de fa unes sis setmanes. Un Pla Especial per a la zona permetrà fer-hi un ampli ventall de projectes i mantenir-hi els usos actuals. Amb aquestes fórmules es protegeix el Vapor Ros de qualsevol iniciativa especulativa i es garanteix l’interès d’espai públic i social actual, segons el Govern.

El Vapor Ros és un antic conjunt fabril dissenyat per Lluís Muncunill el 1907. Durant la segona meitat del segle XX es va dedicar a la indústria tèxtil. Consta de planta baixa rectangular i pis amb obertures i voltes regulars. Les façanes són de maó vist fet que manté l’interès tipològic i li dona l’aire d’un passat industrial característic. En l’actualitat hi treballen un restaurant, un taller artístic i dues escoles de teatre i cuina, dins d’una illa formada pels carrers Font Vella, Racó, Portal Nou, Església i Plaça Vella.