Entradas

Terres Agrícoles Recuperables

Un estudi de la Diputació conclou que es poden recuperar 409 ha de Terrassa per a conreus

La pèrdua de terres agrícoles és un fenomen que ve produint-se des de fa dècades. Per això, la Diputació de Barcelona ha fet un estudi que determina que hi ha 55.000 hectàrees de terres que es poden recuperar per a conreus a la província. Això representa el 8,1% de la seva superfície no urbanitzada. D’aquesta manera, la diputació busca protegir i revitalitzar les zones agrícoles abandonades o en desús, preservant el paisatge rural i l’agrobiodiversitat.

A Terrassa, les terres recuperables equivalen a 409 hectàrees. D’aquestes 244 es cataloguen com a pastures, 85 com a boscos i 80 com a conreus. Al conjunt de la comarca, la superfície aprofitable arriba a les 55.054 hectàrees, que es distribueixen en un 54,9% de pastures, un 29,5% de boscos i un 15,7% de conreus.

Foto: Patxi Uriz / Diputació de Barcelona

L’estudi de la Diputació de Barcelona concreta que les comarques amb més potencial de recuperació de terres per a conreus són el Bages, l’Anoia i l’Alt Penedès.

Amb aquesta anàlisi del territori vol recuperar terres de conreu en desús, facilitar el relleu generacional al camp i fomentar l’emprenedoria agrària. A més, també pretén contribuir a reduir el risc d’incendis forestals, preservar el paisatge, revitalitzar el món rural i facilitar el consum de productes de proximitat per combatre el canvi climàtic.

Les terres de conreu, en perill d’extinció a Ullastrell, Terrassa i tota la demarcació

El 1956, Ullastrell tenia el 69% de la seva superfície dedicada a conreus. Actualment, aquesta dada ha baixat al 15%.  Aquesta població veïna és el principal exemple de nucli de població que fa més de 60 anys estava envoltada de terres de conreus i que, actualment, està rodejada de boscos.

No és un cas aïllat. La Terrassa del 1956 tenia el 41,2% del terreny destinat a conreus, un 49,2% de massa forestal i un 9,6% de sòl urbanitzat. Al 2018, els conreus representaven el 12,8%, els boscos el 53,5% i el terreny urbanitzat s’enfilava fins al 33,7% de la superfície. El terreny agrari s’ha transformat en boscos ( 744 hectàrees) o en sòl urbanitzat (1.296 hectàrees).

Les comarques barcelonines han perdut en conjunt el 42% de les terres de conreu en les darreres 6 dècades. Entre 1956 i 2018, la superfície agrària de la demarció s’ha reduït en 120.500 hectàrees, una àrea similiar a l’extensió conjunta de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès. S’han perdut unes 2.000 hectàrees cada any de mitjana.

Ho diu l’informe d’anàlisi «Terres amb futur: Una mirada als usos del sòl a la demarcació de Barcelona», realitzat en el marc de l’estratègia BCN Smart Rural, l’estratègia de la Diputació de Barcelona per transformar el sector agroalimentari de la demarcació, que està cofinançada per la Unió Europea. Es tracta de posar a l’agenda política el dret a una alimentació saludable, sostenible i de proximitat i per aconseguir-ho cal col·laborar amb els ajuntaments.

El 60% dels camps de conreu perduts s’han convertit en boscos, fet que comporta una reducció del paisatge en mosaic agroforestal i un increment del risc de grans incendis forestals. La resta han estat urbanitzats.

La disminució progressiva de la superfície dedicada a conreus constitueix un dels reptes principals que afronten les comarques de Barcelona. Es tracta d’una tendència alarmant que preocupa especialment als municipis que volen posar en valor els beneficis culturals, ambientals, socials i econòmics de l’activitat agrària.

La Diputació de Barcelona impulsa diverses iniciatives de dinamització agrària, entre elles el Parc Rural del Montserrat, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i el Banc de Terres BCN Smart Rural.