Entradas

Montse Jorba parla de les majestats de la Cerdanya al Rotary Club

«Què amaguen les majestats de la Cerdanya?», és el títol d’una conferència amb la que aquest dimarts s’ha presentat la historiadora de l’art, Montse Jorba, davant el públic del Rotary Club. Jorba ha explicat que les imatges romàniques de la Cerdanya de Crist crucificat i d’unes majestats vestides en actitud triomfant són d’una obra que només va tenir una difusió acotada de poc més de cent anys.

La ponent va aprofundir en els orígens, la iconografia i la filiació estilística de l’obra per demostrar la importància que va tenir el comptat de la Cerdanya i els bisbats de Ripoll i Urgell, en la seva producció i culte durant els segles XII i XIII.

Montse Jorba que també és Màster d’Anàlisi i Gestió del Patrimoni i membre del patronat de la Fundació Arxiu Tobella, ha fet una recerca històrica i de connexions multiculturals, dins el seu camp habitual de recerca de les connexions entre l’art romànic i el món bizantí en temps medievals.

El ministeri de Mobilitat construeix el ramal d’enllaç definitiu entre la B-40 i la C-16

A partir d’aquest dimarts, 11 de maig i durant cinc mesos estarà tallat al trànsit l’enllaç provisional que hi ha entre l’autovia B-40, el conegut quart cinturó i la C-16, l’autopista de Manresa. Per ara, aquest enllaç permet el moviment entre Barcelona cap a Terrassa Nord i Matadepera. El motiu del tall és la construcció d’un ramal definitiu que enllaçarà l’autovia amb l’autopista i que ha de permetre tots els moviments de connexió entre la B-40, la C-16, la C-58 i la carretera de la Bauma.

Aquest enllaç ha de permetre mantenir les possibilitats d’entrada i sortida tant per Terrassa Oest, a l’alçada del barri del Roc Blanc, com a Viladecavalls, a l’alçada de Can Mitjans. Per completar les obres d’execució, mantenint la funcionalitat del tram existent de la B-40 a Terrassa Nord, així com les entrades i sortides de l’autopista en aquesta zona, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha programat una actuació, especialment estudiada, amb diferents desviaments de trànsit, per compatibilitzar els treballs d’execució de l’obra amb les necessitats de pas dels usuaris per aquest punt de la xarxa de carreteres.

El primer d’aquests desviaments es fa necessari per executar el ramal en forma de llaç que permetrà anar d’Olesa de Montserrat cap a Viladecavalls i Manresa, així com el ramal en forma de cercle que permetrà anar de Terrassa cap a Olesa i Abrera. També permetrà enllestir el ramal definitiu per anar cap a Terrassa Nord i Matadepera. Durant el temps d’execució d’aquests ramals, el trànsit des de Barcelona o Terrassa en direcció Nord o Matadapera, es dirigirà cap a l’antiga carretera de la Bauma, a través de la rotonda provisional davant l’accés a Can Gonteres. Tot plegat i si no hi ha entrebancs greus, es preveu que els treballs durin uns cinc mesos i el nou ramal amb totes les connexions definitives podrien entrar en servei cap a l’octubre.

ERC vol optimitzar i millorar la connexió en tren entre els dos vallesos

Les federacions comarcals d’Esquerra Republicana als dos Vallès presenten esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat, les PGE, en favor de la interconnexió ferroviària. Els Republicans critiquen la manca de partides concretes per a la mobilitat sostenible al cinturó metropolità. Les agrupacions del Vallès Occidental i Oriental presenten esmenes parcials als PGE perquè l’Estat espanyol prioritzi el 2021, la inversió pública en la connexió ferroviària i la mobilitat sostenible entre les dues comarques. L’equip intercomarcal ha traslladat als seus representants al Congrés que es concretin partides per a la Línia Orbital Ferroviària entre Sabadell i Granollers, valorada en uns 443 milions d’euros i optimitzar al màxim la xarxa existent, la realització definitiva de la doble via a la línia R3 de Rodalies (95 milions); o l’habilitació de 6 noves estacions a la xarxa de RENFE: Terrassa Oest, Sabadell Can Llong, Sabadell Oest, Montmeló-Circuit de Catalunya (R3), Santa Perpètua de Mogoda i Baricentro (intercanviador R4-R8); increment en 15 milions d’euros en les inversions en accessibilitat i noves tecnologies al Pla d’Estacions de l’ADIF.

Aquestes partides poden concretar-se al capítol d’inversions per a infraestructures a l’àrea metropolitana de Barcelona, on no es detalla el destí final dels recursos. Els republicans sospiten que aquesta provisió, si s’arriba a executar, pot concentrar-se en la construcció de la B-40 (quart cinturó) o l’estació de l’AVE de la Sagrera a Barcelona, mentre que la mobilitat sostenible entre els dos vallesos quedaria novament fora de les prioritats pressupostàries. Les federacions dels dos vallesos insisteixen, igualment, en l’aturada total del quart cinturó entre Terrassa i Granollers, que sí que té una partida de 124.900 euros a la proposta de llei dels PGE del 2021.

La proposta vallesana es fonamenta en les al•legacions al Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) presentades a la Comissió de Territori el maig passat. D’acord amb aquest document, Esquerra Republicana prioritza el desenvolupament sostenible, basat en les connexions ferroviàries i la millora de les carreteres ja existents, descartant nous traçats que envaeixin el territori, així com millorar l’accessibilitat universal del sistema de transport i l’augment de les connexions internes entre les dues comarques.

Esquerra Republicana considera els dos Vallesos com una realitat i proposa una “visió completa del Vallès” dins l’àmbit metropolità. Per això proposa l’equilibri entre el desenvolupament econòmic i el valor ecològic de les dues comarques. Potenciar les connexions de transport col•lectiu per millorar la mobilitat entre les dues comarques i presenta solucions per modernitzar les carreteres prescindint d’obrir nous traçats com la B-40 o quart cinturó. Un document en sintonia amb les propostes presentades per entitats com Fem Vallès, Via Vallès o la plataforma contra el Quart Cinturó.

ERC insisteix en la línia orbital ferroviària entre Sabadell i Granollers, sense transbordaments, dins de l’eix transversal de Vilanova i la Geltrú fins a Mataró i que pot unir Terrassa, Sabadell i Granollers, amb 3 combois per hora i en el traçat de l’actual R8 paral•lel a l’AP7: Barberà del Vallès (polígons), Santa Perpètua de la Mogoda, Mollet del Vallès, Parets i Montmeló. En un traçat més interior, es proposa un nou tren tramvia entre Terrassa, Sabadell i Granollers que circularia per Polinyà, Palau-Solità i Plegamans i Lliçà de Vall, que permetria donar a servei a centres de gran afluència com l’Hospital de Terrassa, la Mancomunitat i Mercavallès, així com l’Institut de Seguretat Pública.

L’acció més assequible a nivell ferroviari és completar l’intercanviador entre les línies de rodalia R3 i R8 a la Granja Soldevila de Santa Perpètua de la Mogoda. Altres propostes de baix impacte són la creació de carrils destinats al transport col•lectiu a les vies principals, la millora dels accessos als grans eixos i la consolidació d’una xarxa ciclable a través de sis eixos: el Tenes, el Congost, Bigues-la Garriga, Granollers-Cardedeu-Sant Celoni, Cardedeu i els dos Vilamajors i l’eix Caldes-Lliçà d’Amunt, Canovelles-Granollers. Les al•legacions també reclamen la referència a la Vinyeta catalana com a model de gestió i de manteniment de les infraestructures i del transport públic, i l’eliminació dels peatges a la comarca. També es vol l’elaboració de plans específics de mobilitat en els grans centres de trànsit: Terrassa-Sabadell, Granollers, Sant Cugat-Cerdanyola-Ripollet.

FEMvallès aposta per un nou túnel per Vallvidrera fins al centre de Barcelona

FEMvallès aposta per a la construcció d’un nou túnel ferroviari per Vallvidrera i millorar la connexió del Vallès amb Barcelona. L’entitat per a la promoció socioeconòmica del Vallès comparteix ara el criteri amb la patronal Foment i aposta per a la construcció del túnel per als Ferrocarrils de la Generalitat i descongestionar una de les connexions més col•lapsades de Catalunya. Aquesta proposta, anunciada a principis de març es troba en estudi en el Departament de Territori i Sosteniblitat per definir-ne el traçat.

FEMvallès defensa que el nou túnel connecti el Vallès fins al centre de Barcelona a través de Vallvidrera, seguint el traçat històric que el 1917 va arribar al Vallès. Per la plataforma, aquest traçat és més curt i menys costós que l’alternativa a través d’Horta, la qual suposaria molt més recorregut i major cost. A més, el pas de la línia per Vallvidrera mantindrà l’equilibri actual entre els dos sistemes urbans de Sabadell i Terrassa, evitant l’obligació de passar per Sabadell als terrassencs. El nou túnel estalviaria 15 minuts de viatge i arribaria directament al centre de Barcelona.

FEMvallès no descarta que el túnel d’Horta es construeixi en el futur però considera que els motius econòmics i tècnics demanen prioritat al nou túnel de Vallvidrera. D’altra banda FEMvallès reclama que s’estudiï la connexió directa, de les línies Vallès i Baix Llobregat dins Barcelona, entre Sarrià i Plaça Espanya. La connexió oferiria una línia de rodalies i evitaria la creació de nous culs de sac, tal i com es planteja amb el perllongament de la línia del Baix Llobregat fins a Gràcia i amb un nou túnel des del Vallès. FEMvallès estima que les inversions dins Barcelona i de connexió amb el Vallès s’han de fer en termes de màxima economia i de no duplicar xarxes, en una capital ja densa en sistema ferroviari.

Una altra de les demandes és la conversió a ample internacional de tota la línia del Baix Llobregat i del Bages. Aquesta conversió facilitaria la unió de xarxes d’ADIF i FGC per a mercaderies que circulen des de Lleida al port amb una simple connexió a Sant Vicenç de Castellet. La plataforma FEMvallès és una iniciativa promoguda per Cecot, Consell Intersectorial d’Empresaris, Unió Empresarial Intersectorial Cercle d’Empresaris (UEI) i Via Vallès. A més a més han subscrit la seva adhesió a la plataforma: Associació d’Empresaris de Castellbisbal, Baricentro, Cambra de Terrassa, CCOO Vallès Occidental i la Catalunya Central, CCOO Vallès Oriental, Maresme i Osona, Cerdanyola Empresarial, Circuit de Barcelona-Catalunya, Col•legi d’Aparelladors, La delegació dels dos Vallès d’Arquitectes Tècnics i Enginyers de Barcelona, la delegació del Vallès del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya i del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Sant Cugat Empresarial, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i UGT Vallès Oriental i Vallès Occidental.

El 80 per cent del Vallès té una estació de tren al municipi

Segons el Pla Específic de Mobilitat del Vallès, ara en període d’exposició pública, els principals desplaçaments intermunicipals a la comarca, són amb Barcelona. En la mobilitat interna, el Vallès té menys oferta de transport públic i presenta una menor competitivitat respecte al transport privat. Tot i que el 80 per cent del Vallès té una estació ferroviària al municipi i el 64 per cent de la població està a menys d’un quilòmetre d’una estació, el document proposa crear intercanviadors i potenciar l’oferta ferroviària transversal.

També vol incrementar la intermodalitat de les estacions i millorar les connexions de transport públic, construir aparcaments dissuasoris per a vehicles i aparcaments segurs per a les bicis. El Pla aposta per augmentar la cobertura en zones d’alta densitat de població, millorar la capacitat dels accessos a Barcelona, garantir l’accessibilitat de tothom i millorar la seguretat suprimint els passos a nivell. El Pla proposa la formació d’un tram de la línia orbital ferroviària entre Sabadell i Granollers, la construcció de 10 noves estacions, de les quals 3 serien intercanviadors.

Augmentar les freqüències de la R8 i el perllongament de la línia fins a Sant Celoni d’una banda i fins a Vilafranca del Penedès de l’altra. També proposa el perllongament de la R1 fins a la Universitat Autònoma, el nou i reivindicat túnel a Montcada i Reixac pel pas de la R2, el desdoblament de la R3 i l’execució de nous aparcaments per a cotxes a les estacions. Es calcula que cada dia 195.000 persones entren o surten amb tren de Barcelona des del Vallès, una xifra que provoca saturació als accessos de la capital tot i l’elevada oferta de circulacions.

La Generalitat dobla la connexió en bus entre Terrassa, Rellinars i Castellbell i el Vilar

A partir del pròxim dilluns dia 4, s’amplia l’oferta de connexió entre Castellbell i el Vilar, Rellinars i Terrassa amb dues expedicions més d’anada i tornada. La Generalitat també implementa d’altres reforços per afavorir la intermodalitat entre transports. L’ampliació inclou les urbanitzacions del Planet i Els Caus. Un dels nous trajectes permetrà arribar a Terrassa abans de les 8 del matí per facilitar els desplaçaments per motius laborals, sanitaris o escolars.

I una altre nova expedició amb arribada a Castellbell i el Vilar a les 8,30 hores. També hi haurà un nou servei al migdia que permetrà tornar a Rellinars i a Castellbell i el Vilar des de Terrassa. Amb aquestes noves expedicions que es doblen i passen de 2 a 4 en cada sentit, es poden fer desplaçaments de mitja jornada al matí o a la tarda. A Castellbell i el Vilar es perllonga el recorregut fins al centre de la població, al Centre d’Atenció Primària i a l’estació de Renfe amb connexió amb la R4.

Totes les expedicions també connecten amb els Ferrocarrils de la Generalitat “El Burés”, amb la línia R5 Barcelona-Plaça Espanya-Manresa. També es faciliten els enllaços amb la Universitat Autònoma de Bellaterra tant al matí com al migdia i al vespre, d’anada i tornada. Totes aquestes noves comunicacions les assumeix l’empresa concessionària Transports Generals d’Olesa, del Grup Direxis.