Entradas

La CECOT vol fer front a l’actual crisi de forma concertada amb els agents

La Cecot reclama una nova governança amb un obligat concert entre agents polítics, socials i econòmics i prendre decisions efectives i de ràpida execució davant la situació económica. La Cecot ha fet arribar als partits polítics i als representants dels grups parlamentaris al Congrés dels Diputats, un document de mesures que considera necessàries impulsar des de les diferents administracions per tal de reactivar l’economia, rellançar les empreses i transformar el model econòmic. La patronal que considera tímides i insuficients, les propostes preses fins ara en materia económica, fiscal i laboral davant la Covid-19, proposa en un document crear dues taules de treball.

Una destinada a la gestió de la crisi sanitària on participin l’àrea de salut, experts de l’àmbit sanitari i representants del món de l’empresa. I posa d’exemple la participació d’un agent complementari per accelerar el pla de vacunació. L’altra taula es destinaria a la gestió de la crisi econòmica on participin l’administració, experts i docents en economia i representants del món de l’empresa, amb perfils de diferents sectors d’activitat i de diferents grandàries d’empresa. Una altra proposta passaria per l’elaboració i execució de programes de comunicació a la ciutadania per fomentar el consum de productes de proximitat, i fer incidència en els avantatges tant a nivell microeconòmic i macroeconòmic, com en la sostenibilitat.

Segons el President de la CECOT, Antoni Abad, “veient la Campanya Electoral del 14F i la gestió de l’Estat amb els Fons NextGeneration, tenim la sensació de continuar en el Dia de la Marmota. Hem de dir prou soroll i exigir un front comú per actuar amb més rapidesa davant la situació econòmica que estem patint. Cap de les propostes que plantegem en els 17 eixos de treball es durà a terme si les administracions continuen pensant que tot ho han de fer elles soles”. Des de la Cecot s’insisteix a les administracions que la situació econòmica i els riscos sanitaris són tan importants que les solucions no vindran mai d’un únic actor, per més poder de gestió de competències que aquest tingui.

Han de ser, i seran, el resultat del diàleg i de consensos amplis. “Cal una complicitat transversal entre agents polítics, socials i econòmics que tingui prou força com per dur a terme els canvis necessaris i trencar les inèrcies que s’han demostrat caduques o ineficients”. Per això la Cecot es vol corresponsabilitzar en aquesta reactivació i per això la primera de les seves propostes és crear un model cooperatiu entre administració, societat i agents econòmics per assumir col•lectivament els reptes que es plantegen, tant en l’àmbit sanitari com en l’econòmic. En el document s’exposen els eixos segons proposa la Cecot que són: Crear escenaris reals i operatius de concertació i de col•laboració publicoprivada.

Millorar la fiscalitat de les empreses i els autònoms per ordenar i fer més eficient el mercat laboral. La millora de les prestacions socials a la seguretat social i de les cotitzacions que fan les empreses, i desenvolupar el talent de la societat fomentant també l’empreneduria. Accelerar la transició energètica i ordenar el mercat elèctric, reactivar el comerç internacional i reimpulsar la reindustrialització i la transformació digital. Millorar la competitivitat, la reforma de la Justícia, implementar l’economia circular, fomentar el creixement demogràfic i la reforma de l’Administració Pública completen les reivindicacions de la CECOT davant l’actual panorma econòmicosocial del país.

UGT: «Una nova normalitat no pot ser una nova precarietat»

La UGT alerta als polítics de no repetir els mateixos errors de la pasada crisi econòmica que no van enfortir el teixit productiu i els treballadors van ser qui van haver de patir els sacrificis. El sindicat, en boca del seu Secretari General del Vallès Occidental, José Luis Fernández, diu que cal posar les persones al centre de les decisions polítiques per “crear una xarxa de cobertura social que sigui capaç de blindar els drets socials”.

El sindicat rebutja destinar recursos al servei de l’economia per continuar cronificant la precarietat, la pobresa i la desigualtat i reclama objectius concrets per canviar aquestes situacions. Fernández fa una crida als poders polítics i econòmics de la comarca perquè no repeteixin els errors del passat, carregant la sortida de la crisi a les esquenes de la classe treballadora. El sindicat denuncia que avui en dia “els nivells de pobresa i desigualtat són exponencialment superiors als de fa dotze anys”, la qual cosa demostra que les decisions polítiques per sortir de la crisi financera només van servir per enriquir una minoria a costa de demanar esforços als treballadors.

Fernández postil·la que ha quedat demostrat que “la reforma laboral ha estat econòmicament ineficaç per a la creació d’ocupació de qualitat i socialment injusta”. Per això, i a l’espera de la seva derogació, aposta per d’altres mecanismes legislatius que permeten inactivar-la com ara a través de “la concertació, el diàleg i el consens”. Finalment el Secretari General considera que ara és el moment d’ampliar els espais de participació amb més protagonisme de l’acord i la negociació col·lectiva, recuperar la solidesa del teixit productiu i que reverteixi en una societat més justa.

El Consell Comarcal proposa un espai de concertació per lluitar contra la crisi

Al voltant d’un 28 per cent de la població assalariada del Vallès Occidental està afectada per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació, ERTO, dos punts per damunt de la taxa de tot Catalunya. L’atur va augmentar el mes de març un 5 per cent i ara la taxa se situa en l’11,8 per cent, similar al setembre del 2008, a l’inici de l’anterior crisi econòmica. Aquestes dades reflecteixen l’impacte de la crisi de la Covid-19 que accelera la destrucció d’ocupació i amenaça la situació de moltes famílies.

Des del Consell Comarcal “s’està amatent a les pròximes setmanes per ser capaços de generar una resposta col•lectiva i generar un espai de concertació on s’hi trobin totes les administracions i els agents econòmics i socials”, en paraules del seu President Ignasi Giménez, tal i com s’ha fet en d’altres ocasions. L’Observatori del Consell Comarcal ha elaborat un complet informe sobre l’impacte econòmic de la pandèmia que es pot consultar aquí.

En l’actualitat, al Vallès Occidental hi ha 89.280 persones afectades per ERTOS, un augment de l’11,3 per cent que s’ha detectat només en els darrers 30 dies. Al març, l’atur va pujar en 2.619 persones respecte al mes anterior trencant la dinàmica positiva dels darrers anys. La tendència a la majoria de municipis del Vallès Occidental és la disminució d’assalariats i autònoms amb caigudes de fins el 5 per cent. En total des de les diferents poblacions de la comarca s’han adoptat 179 mesures, 70 de les quals de suport social, 65 fiscals i 44 de suport laboral.