Entradas

Terrassa rememora les víctimes del 4 de Setembre de 1713

Terrassa commemora amb diferents actes el 4 de setembre de 1713 quan les tropes borbòniques van saquejar la ciutat en el marc de la Guerra de Successió. L’Ajuntament ha celebrat el tradicional acte de record de les víctimes a l’Església de Sant Francesc, refugi de molts terrassencs que fa més de 300 anys fugien del terror que van sembrar els soldats de Felip Vè.

Aquest any el President de El Social, Ricard Figueras, ha llegit el relat dels fets del 3, 4 i 5 de setembre, els dies que l’exèrcit borbònic va mantenir el setge a la ciutat saquejant cases i magatzems, incendiant finques, violant dones i deixant un rastre de 22 morts, entre els quals un nen de 8 anys. L’acte en presència de tot el Consistori ha comptat amb la música de «Terra que floreix».

D’altra banda la plaça Vella ha acollit l’acte organitzat per la Comissió 4 de Setembre que cada any recorda els terrassencs morts en la defensa de la causa austriacista, en una comarca que tardaria dècades en recuperar-se. El reivindicatiu pregó d’aquest any ha anat a càrrec de Roger Verdaguer, represaliat per la protesta contra la destitució del President de la Generalitat.

També hi ha participat Ivette Baldó de la Colla de Diables de Ca n’Aurell. L’acte ha estat salpebrat per les actuacions del Ball de Serrallonga, els Bastoners de l’Antic Poble de Sant Pere, Grallers i Tabalers, Cants per la Llibertat i el Drac Baluk Astharot.

Finalment Esquerra Republicana també ha fet el seu homenatge particular als terrassencs que van morir en la resistència catalana. Un acte polític a la Torre del Palau que ha donat pas a l’ofrena floral que cada any l’agrupació fa a la placa que hi ha a la Casa del Poble del carrer Cremat, en denúncia a l’ocupació i saqueig de Terrassa durant la Guerra de Successió.

Terrassa continuarà commemorant l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, amb diversos actes, ofrenes i actuacions durant tot el cap de setmana. Tots els actes d’aquest dilluns han acabat amb el Cant dels Segadors.

Sanitat En Comú Podem 3

El Parlament rebutja revertir la gestió pública-privada de MútuaTerrassa

La Comissió de Salut del Parlament ha rebutjat la proposta presentada pel grup parlamentari d’En Comú Podem (ECP) i la CUP perquè l’atenció sanitària de la ciutat passés a ser de titularitat, gestió i provisió totalment pública i revertir la privatització amb la subrogació per l’administració del seu personal.

La iniciativa ha estat defensada per part dels comuns per la diputada Núria Lozano i ha comptat amb la presència de representants de la Marea Blanca, així com dels alcaldables d’ECP a Terrassa i Sant Cugat, Agnès Petit i Ramon Gutiérrez, així com la número 2 de Rubí, Ànnia Garcia.

Diuen que les llistes d’espera d’aquest centre sanitari són les més llargues de tot Catalunya i que la gestió  es fa amb greu opacitat, sense control dels recursos públics, tant de professionals com de material, que es desvien a la privada. Hi ha personal sanitari contractat i pagat pel sector públic que actua durant el seu horari laboral també a la privada; es paguen recursos materials a través de la comptabilitat «pública» i s’utilitzen també en la privada.

Aquesta barreja de la gestió pública-privada aboca també a la desigualtat de tracte entre els pacients, diuen. Mútua Terrassa, tot i sostenir-se a partir de recursos públics, les seves compres i subcontractacions no segueixen els procediments que estableix la llei 9/2017 de contractes del sector públic, que és la que garanteix el bon ús dels diners públics i la lliure competència, fent contractes amb les empreses del seu hòlding sense cap control per part d’organismes públics, afirmen els comuns.

El CatSalut s’ha mostrat incapaç de fer complir el contracte i, per tant, de garantir l’adequada assistència als ciutadans de Terrassa i comarca. Aquest contracte  amb l’Hospital Universitari MútuaTerrassa ha finalitzat el 31 de desembre de 2021 i no es pot prorrogar per més de 10 anys.

La proposta de resolució presentada per En Comú Podem i la CUP a la comissió ha estat rebutjada, amb els vots a favor dels proposants i quinze en contra en els punts en què s’instava a realitzar els tràmits i gestions necessàries perquè l’atenció sanitària de Terrassa i la seva àrea d’influència passés a ser de titularitat, gestió i provisió 100% pública; a constituir una comissió de seguiment del procés de la transició, i que CatSalut no contractés cap altre servei assistencial amb MútuaTerrassa.

No obstant això, el punt que demanava que el CatSalut aportés els recursos extraordinaris per corregir, en un termini màxim de sis mesos, la desviació respecte a la mitjana general de Catalunya de les llistes d’espera de Terrassa i comarca ha estat aprovat amb cinc punts a favor i dotze abstencions.

 

Sanitat En Comú Podem 2

Sanitat En Comú Podem 1

 

Diverses entitats reclamen posar el nom a un carrer del pacifista Arcadi Oliveres

Una iniciativa ciutadana vol donar el nom d’Arcadi Oliveres a un carrer de la ciutat. Diverses entitats socials impulsen una petició perquè Terrassa dediqui un carrer a l’activista anticapitalista i pacifista Arcadi Oliveres. Les entitats que ja han presentat una sol·licitud a la Comissió del Nomenclàtor a l’Ajuntament, consideren que es podrien eliminar del nomenclàtor d’altres noms que representen a militars colpistes.

Aquest dijous membres de la comissió impulsora han llegit un manifest al Raval de Montserrat. Arcadi Oliveres que havia fet a Terrassa nombroses conferències, debats i xerrades sobre la Pau, personifica la història del pacifisme i dels moviments socials durant els darrers 50 anys. Un reconegut defensor dels valors que haurien de permetre construir un món més just per a tothom.

La campanya està impulsada pel Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, l’Observatori de Drets Socials, la Comissió de Seguiment de la Carta Europea de Drets Humans i el grup local de Procés Constituent que cessa la seva activitat i a partir d’ara s’agruparà al Consell d’Entitats. Per donar suport a la proposta que ja compta amb unes 600 adhesions es pot fer en aquesta pàgina

Més de quaranta entitats donen suport a la manifestació de dissabte en defensa de la Sanitat

Ja són més d’una quarentana les entitats veïnals, socials i sindicals que donen suport a una gran mobilització ciutadana en favor d’una Sanitat pública i de qualitat. Convocada per la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública de Terrassa, el pròxim dissabte dia 14, la manifestació sortirà a les 11 del matí de l’Estació del Nord, baixarà pel carrer Salmerón i es llegirà un manifest davant de Mútua. Després anirà pel Passeig, la Font Vella i arribarà al Raval de Montserrat.

Els principals punts de reivindicació és que la Sanitat representi el 25 per cent del pressupost de la Generalitat, millorar les condicions del personal sanitari i que el metge de capçalera visiti en 48 hores. També es reclama un Centre d’Urgències d’Atenció Primària i pediatres i odontòlegs en cada un dels Centres d’Atenció Primària de la ciutat. La Comissió per la Sanitat denuncia que Terrassa acumula les pitjors dades pel què fa a les llistes d’espera, un patiment que afecta sobretot als sectors socials de major vulnerabilitat.

SanitatSanitat 2

L’Ajuntament pagarà els vals de descompte de la campanya de Nadal de la Cambra

L’Equip de Govern signarà amb Cambra Terrassa un conveni per el qual l’entitat emetrà uns vals de descompte pels comerços de la ciutat per un valor de 250.000 euros. Una xifra que l’entitat empresarial avançarà per la campanya de Nadal i l’Ajuntament contempla en els pressupostos pel 2023. Es tracta d’una autoesmena presentada per l’Equip de Govern al seu projecte de pressupostos per l’any que ve i que aconsegueix arrencant diners d’altres partides que havien de fer front a la pujada de l’energia. Un fet que ha estat molt criticat per l’oposició després de veure rebutjades moltes de les seves esmenes.

Aquest debat s’ha donat en el marc de la Comissió Extraordinària de Serveis Generals i Govern Obert per elevar els pressupostos del 2023 al Ple extraordinari previst per dimecres. El Govern aprovarà amb els vots en contra dels socialistes, un pressupost ordinari de 225 milions d’euros i un de consolidat de 298. Un projecte important però complicat, amb uns números molt condicionats per la situació actual, en paraules de l’Equip de Govern.

Pel PSC ha titllat el projecte de pressupostos d’electoralista que tensiona molts serveis municipals i no respon a les necessitats de la ciutat, ni allò que els ciutadans diuen que no funciona. Per la seva banda Junts per Terrassa ha lamentat la «porta tancada» que diuen s’han trobat aquest any, en la negociació per intruduir les seves esmenes.

Menys aparcaments en els habitatges de lloguer protegits

L’Ajuntament rebaixarà les reserves mínimes d’aparcament que s’han de fer en la construcció d’habitatges protegits de lloguer. Així ho ha decidit la Comissió de Territori i Sostenibilitat que ho elevarà al ple, amb les tres abstencions dels grups de l’oposició.

En concret s’aprovarà una modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal, el POUM. A partir d’ara no serà obligatori que els habitatges protegits o de sistema d’allotjament dotacional tinguin determinades places d’aparcament. El Govern considera que l’excés de places d’aparcament disparava els costos econòmics i que en els darrers anys a Terrassa s’ha reduït el nombre de vehicles per habitant.

Amb aquesta reducció també es preveu que es promouran les iniciatives privades de construcció d’habitatge protegit i facilitar les promocions d’habitatges. Aquesta modificació concreta del planejament no afecta ni els pisos de venda protegits ni els de venda en el mercat lliure. D’altra banda l’Ajuntament obté un saldo favorable de gairebé 37.000 euros en la liquidació de l’any 2021 del Servei de Transport Públic Urbà.

El 2020 va haver-hi una disminució de més d’un 40 per cent de viatgers respecte el 2019, una disminució que en l’actualitat s’ha recuperat fins al 24 per cent. Malgrat l’ingrés tarifari una mica inferior, aquest 2022 TMESA tancara amb saldo positiu.

L’Ajuntament revisa les bonificacions per a la transició energètica

Els tres grups de l’oposició s’han abstingut en la proposta d’aprovació provisional de la modificació d’ordenances fiscals municipals per a l’any 2023. El primer debat sobre les taxes municipals per al pròxim exercici que s’ha fet en una Comissió Extraordinària de Serveis Generals i Govern Obert.

Unes ordenances que l’Ajuntament vol debatre de forma independent a la previsió d’augment de la despesa a causa de la crisi energètica. Un increment que podria arribar als 15 milions d’euros. El centre del debat han estat les bonificacions per a la instal·lació de plaques fotovoltàiques i els ajuts a empreses i particulars per fer la transició energètica. Una bonificació que de moment resulta inassumible pel Govern municipal, un cop han entrat a escena els ajuts autonòmics i estatals.

Unes bonificacions tècnicament complexes que en alguns casos arriben al 50 per cent. Per això l’Ajuntament imposa un topall als ajuts en l’àmbit industrial i comercial, i fer sostenibles les bonificacions municipals. El Consistori preveu redimensionar aquestes bonificacions per a la transició energètica tenint en compte la resta d’ajuts administratius.

Unes 30 persones formen la comissió de seguiment del procés d’elecció de Síndic

Aquest dijous s’ha constituït la Comissió ciutadana de seguiment del procés participatiu per a l’elecció i nomenament de la figura del Síndic o Síndica de Greuges de Terrassa. Així es dona compliment a l’acord del passat juliol de la Junta de Portaveus. En total han estat convidades a formar part de l’òrgan que ha de garantir la transparència i la participació en tot el procés, 38 taules i consells sectorials i de districte. La Comissió ciutadana té l’encàrrec de vetllar pel correcte funcionament d’aquest procés públic i obert que ha d’acabar amb el nomenament del nou Síndic o Síndica el pròxim mes de febrer.

El nou defensor del ciutadà substituirà a l’actual Síndica, Isabel Marquès que no pot optar a la reelecció. La Síndica de Greuges és la figura que defensa i protegeix els Drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania davant l’administració. La Comissió de Seguiment celebrada dijous al Casal Cívic del Vapor Gran estava presidida pel Tinent d’Alcalde de Serveis Generals Isaac Albert acompanyat per la regidora de Qualitat Democràtica i d’una trentena de representants dels grups municipals, dels Consells de Districte i de cadascuna de les taules i consells sectorials.

En qualitat d’observadora també hi havia una persona en representació del Fòrum de Síndics de Catalunya. També es va establir el 19 de setembre per a l’inici de la fase d’informació que es penjarà a la plataforma municipal Participa i als canals de comunicació i oficines d’atenció ciutadana.

Terrassa recorda les víctimes del 1713 i denuncia la ciutadania represaliada

Terrassa commemora i recorda a les víctimes de la guerra de Successió del 4 de setembre de 1713. Aquest any centralitzat en un acte a la plaça Vella i com en els dos darrers anys, sense marxa de torxes. Entre la representació del Ball del Serrallonga i les actuacions dels Bastoners de l’Antic Poble de Sant Pere, Grallers i Tabalers, Els Cants per la Llibertat i el Drac Baluk Astharot, s’ha llegit un manifest reivindicant també un record pels exiliats i represaliats actuals.

Durant l’acte s’ha llegit el pregó, aquest any a càrrec de l’associació de Mestres Alexandre Galí. Els dies 3, 4 i 5 de setembre de 1713 Terrassa va patir un atac de les trobes borbòniques que van saquejar i ocupar la Vila de Terrassa. Un atac on es van cremar un centenar de cases i van morir una vintena de persones, a les quals aquest dilluns la ciutat els ha rendit un sentit homenatge.

Josep Rull presideix el nou consell consultiu de la Cecot sobre la transformació del model energètic

La Cecot ha constituït una Comissió d’Energia que actua com a òrgan consultiu de la mateixa patronal i que està format per una àmplia i diversa representació de perfils professionals. Sota la presidència de l’advocat i exconseller Josep Rull, aquesta Comissió ha de permetre detectar les palanques de canvi per a una transició efectiva del mercat energètic. També es preveu que actuï com a plataforma d’anàlisi i divulgació sobre tots aquells factors que poden ser determinants econòmicament i socialment.

La direcció del nou òrgan anirà a càrrec de Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot. Es tracta, doncs, d’una comissió multidisciplinar de professionals i experts de diferents àmbits que analitzarà i debatrà mensualment sobre les grans qüestions que afecten la transició energètica. Ho faran especialment dins del sector empresarial, amb l’objectiu d’aportar opinió, visió i recomanacions a la política energètica i a la lluita contra el canvi climàtic a Catalunya.

La Comissió pretén ser, d’una banda, un fòrum de reflexió estratègica sobre les grans qüestions que afecten el sector de l’energia; i, de l’altra, impulsar i proposar mesures concretes, en interlocució amb totes les administracions i agents competents, amb la vista sempre posada en les necessitats de les empreses mitjanes i petites, i el compliment dels objectius del canvi climàtic i els reptes de la sostenibilitat.

Durant la reunió de constitució de la Comissió, Josep Rull ha expressat que “la Cecot sempre ha estat una entitat que s’ha caracteritzat per pensar en gran i per tenir una visió àmplia i de país. El debat de les renovables no és un element perifèric, és un element estructural i un dels reptes més importants al que ens enfrontarem com a societat els propers trenta anys. És per això que la Cecot amb aquesta comissió vol treballar en aquest àmbit pel benefici de la mitjana i petita empresa i del conjunt de la societat”.