Entradas

Antoni Guiral parlarà del còmic dins la programació d’Actes

Els còmics tenen 200 anys de vida i han passat moments àlgids a casa nostra i a nivell internacional. El crític, divulgador, guionista i editor de còmic català, Antoni Guiral, en parlarà el proper dimarts, 14 de novembre, a les 7 de la tarda a la Sala d’Actes de l’ESEIAAT-UPC dins la programació d’activitats de l’Associació Actes. L’entrada és lliure.

Guiral ha estat guardonat amb el premi a la divulgació del Saló Internacional del Còmic de Barcelona del 2007 i des del 2013 és el comissari general d’exposicions del Saló del Còmic i col·laborador habitual del Saló del Manga de Barcelona, entre altres coses.

Conferència D'actes

La Llibreria Landròmina presenta les novel·les gràfiques ‘Les maleïdes’ i ‘Loquis’

La Llibreria Landròmina ha acollit aquest dissabte la presentació de dues obres, que inauguren una nova secció de l’editorial mallorquina Dolmen, Línia Escènica, dedicada a un gènere inèdit a la novel·la gràfica: Còmic i Teatre. Aquesta iniciativa editorial innovadora s’ha inaugurat amb dos títols: Les maleïdes i Loquis, adaptacions al còmic de les dues obres teatrals. Les dues obres compten amb edicions en català i castellà. 

L’acte ha comptat amb Flavia Gargiulo que ha convertit en historieta gràfica l’obra Les maleïdes, de Sergio Baos. També amb Tomeu Pinya que ha fet el mateix amb Loquis, de Neus Nadal. Els dos autors han signat alguns exemplars de les publicacions. 

[Fotos: Llibreria Landròmina]

L’egarenc Pep Brocal converteix en còmic l’obra de Ramon Llull

El dibuixant Pep Brocal ha publicat recentment ‘Llibre de les bèsties‘. Es tracta de l’adaptació al còmic de tot un clàssic de les lletres catalanes, l’obra homònima que forma part del ‘Llibre de meravelles’ de Ramon Llull. Al segle XIII, Llull humanitzava una sèrie d’animals per fer-los encarnar diverses actituds i pulsions humanes en relació al poder i l’organització política. Un tema, doncs, tan atemporal com vigent, amb l’afegit atractiu per a un dibuixant de poder donar vida a bèsties antropomorfes.

Amb un dibuix dinàmic i modern i una utilització del color amb molta intenció, Brocal transporta l’obra original de Llull al segle XXI. Els animals protagonistes vesteixen de manera moderna, encara que no necessàriament actual. A més, hi ha alguns canvis de gènere, com és el cas de Na Renard, la guineu. El personatge més important del ‘Llibre de les bèsties’ era masculí en l’obra original i ara és femení en l’adaptació del dibuixant de Terrassa.

‘Llibre de les bèsties’, de Pep Brocal, està publicat per Bang Ediciones en català, castellà i francès. El dibuixant egarenc actualment treballa en l’adaptació d’una novel·la negra de l’autor barceloní Carlos Zanón. La previsió és que la nova obra vegi la llum l’any vinent.

Landròmina celebra el dia del Còmic gratuït en una edició marcada per les traduccions del manga al català

Aquest dissabte ha estat el torn del còmic. Des de fa 13 anys a Terrassa es viu, un cop l’any, el dia del Còmic gratuït, una iniciativa en la qual la botiga del carrer Sant Llorenç «Landròmina» ha estat present cada edició.

Tan sols quatre llibreries del Vallès, dues d’aquestes de Terrassa, participen en aquest dia que també se celebra en altres dates als Estats Units. Les editorials ofereixen exemplars més barats de còmics tan reconeguts com Spiderman o Haykiu perquè els encarregats de les botigues dedicades a la venda de còmics puguin obsequiar els amants d’aquest gènere.

Landròmina, juntament amb l’entitat Frikassa, que defensa i fomenta el moviment friqui de la ciutat, han organitzat aquest dissabte a la tarda una xerrada amb la traductora de còmics manga al català Sandra Nogués.

Un dia que ha comptat amb molts més visitants que de costum i amb més presència de públic jove. Un tipus de públic que és qui ha d’agafar el relleu de les generacions autoconsiderades friquis, amb el còmic, els videojocs o els jocs de taula com a pilars.

La Factoria Cultural acull una exposició de còmics amb més de 100 portades

Fa un any l’Associació de Col·leccionistes de Terrassa va rescatar 214 caixes del Museu del Còmic de Barcelona, on no tenien ni espai ni cabuda. En aquest temps l’entitat ha estat classificant tot el material. Quan ja està encarant la recta final d’aquest procés, l’Associació exposa una petita mostra a la seva seu, a la Factoria Cultural Terrassa. Són més d’un centenar de caràtules de còmics, tant en català com en castellà, de publicacions des dels anys 20 del segle vint fins el anys vuitanta. Hi ha clàssics de la post-guerra, com Pulgarcito, un còmic que va aconseguir burlar la censura franquista durant molts anys; també hi trobem vells coneguts com Rompetechos, Capitan Trueno i Mortadelo y Filemón.

En català hi ha còmics gairebé centenaris, com un Virolet del 1922 i clàssics juvenils, com el Tretze Vents.

A l’exposició hi ha espai per al còmic femení de mitjans de segle, representat per Gina i Esther i les historietes d’Azucena.

L’Associació de Col·leccionistes de Terrassa està buscant, amb la col·laboració de l’Ajuntament, un espai on exposar la totalitat d’aquest material, en una futura ‘Casa del còmic’.

L’exposició es pot visitar fins al 7 de gener.

El projecte d’un museu del còmic impulsat pels col·leccionistes de Terrassa va agafant forma

Tots els camins porten a la mateixa vinyeta i Terrassa podria ser ben aviat la seu d’un nou museu del còmic. Com si d’un grup de superherois es tractés, l’Associació de Col·leccionistes de Terrassa ha rescatat aquest estiu un fons documental molt valuós, sobretot per als més nostàlgics. La col·lecció consta de més de 200 caixes plenes de còmics de totes les èpoques, els quals corrien el risc de desaparèixer.

A finals de juliol, l’associació va presentar a l’Ajuntament la proposta d’impulsar un museu i, en qüestió de dies, el consistori va donar llum verda al projecte. Ara s’han començat a classificar tots els documents per tal de fer un inventari del que serà la base del futur centre museístic.  L’objectiu de l’associació és crear un equipament de referència, unint esforços amb el Museu del Còmic de Sant Cugat i amb el ja desaparegut Museu del Còmic de Barcelona.

Des del passat 18 d’agost, tot el material es troba custodiat a Terrassa. Ara toca classificar els milers d’exemplars, crear un arxiu i, finalment, trobar la ubicació adequada per albergar el futur museu i acabar així escrivint un final feliç a tota aquesta història.

‘El Violeta’, un còmic que explica la repressió franquista contra els homosexuals

El 1955 el règim franquista establia la Llei de Perillositat Social, que penalitzava les persones homosexuals. És un clar exemple de com es perseguia els gais, les lesbianes i els transexuals en aquella època; una repressió que, potser, no s’ha explicat prou. Ara ho fa un còmic, El Violeta, escrit per Juan Sepúlveda i Antonio Santos, i il•lustrat per Marina Cochet. Aquest dimecres s’ha presentat a la BCT dins la programació que fa l’Ajuntament de les campanyes LGTBI+.

Sepúlveda ha explicat que la història de ‘El Violeta’ és ficció, però basada en casos reals. L’argument gira al voltant de dos homosexuals, un de classe baixa i l’altre de classe mitjana, i com això els condiciona alhora d’escapar de la repressió.

El règim de Franco, fins i tot, va construir petits camps de concentració per a homosexuals.

Sepúlveda ha admès que ha triat el còmic per explicar aquesta història perquè és el format que més s’acosta al cinema. El guió audiovisual, de fet, ja està escrit i ara està a l’espera que alguna productora s’hi interessi.

Terrassa celebra la 39a Fira del Dibuix

 Aquest diumenge s’ha celebrat la 39ena Fira del Dibuix de Terrassa organitzada pels Amics de les Arts. Una cinquantena d’artistes han mostrat a la ciutat les seves creacions. Malgrat no ha estat tant plena com altres anys, l’organització n’està satisfeta.

Tot i que aquesta va començar sent una fira només dedicada al dibuix, en els últims anys s’ha ampliat a dibuixants de còmics, il·lustradors i fins i tot fotògrafs. La Natàlia és una d’aquesta dibuixants de còmic que participa per primera vegada a la fira. S’hi han pogut veure obres pictòriques de tot tipus, com per exemple el collage que presenta l’artista Jordi Estivill.

La fira ha durat tot el dia de diumenge i s’ha fet un sorteig entre la gent que ha dibuixat un esquetx de l’acte.