Entradas

Les cambres alerten de l’afectació a l’exportació pel conflicte amb Algèria

El conflicte geopolític entre Algèria i Espanya dificulta les operacions comercials d’empreses catalanes amb el mercat algerià. El Consell General de Cambres recomana no iniciar noves operacions comercials i apostar per la diversificació de mercats. El trencament del Tractat d’Amistat amb Espanya anunciat per Algèria ha generat molts dubtes a aquelles empreses catalanes que tenen relacions comercials amb el país algerià, que en molts casos no coneixen les afectacions d’aquesta crisi diplomàtica. De fet, unes 500 empreses catalanes en poden sortir afectades, les exportacions de les quals suposen actualment el 0,8% del total.

Per això, les cambres catalanes van organitzar el passat 1 de juliol, un webinar sota el títol “Afectacions del conflicte amb Algèria”, que va pivotar la Cambra de Sabadell. En la trobada hi van participar 124 assistents i es va tractar en profunditat les relacions comercials de Catalunya amb Algèria, quins són els sectors més afectats i l’impacte generat per aquesta crisi institucional, les dificultats amb les que es poden trobar les empreses catalanes en les operacions comercials amb Algèria i quines mesures poden prendre per minimitzar els efectes.

Segons José Ignacio Pradas de la Cambra de Sabadell, «el trencament del Tractat d’Amistat amb Espanya suposa la no autorització d’operacions comercials, amb alguna excepció. Per tant, es recomana no fer operacions directes amb Algèria, ja que no hi ha garantia que un producte amb certificat d’origen espanyol sigui importat pel país africà». Això ha provocat una paràlisi del comerç marítim bilateral, ja que la gran majoria dels béns exportats queden retinguts en dipòsit al port d’Argel i d’Oran. Des de les Cambres es recomana dur a terme una revisió dels contractes, operacions i incoterms per minimitzar riscos.

Una possible solució al bloqueig poden ser les operacions triangulars, que ja han funcionat en alguns casos. La Cambra insisteix en la necessitat de diversificar els mercats i forçar aquells pagaments que s’hagin concretat prèviament al trencament unilateral del Tractat. També es va alertar que els efectes bancaris de la crisi suposa la congelació de les domiciliacions bancàries entre Espanya i Algèria, amb les discriminacions de producte i mitjans de cobrament actuals. Així, cada cop hi ha menys operacions domiciliàries bancàries entre els dos països, independentment dels contractes previs signats.

D’altra banda, Alejandro Arola, president del Grupo Arola, va afirmar que, per a ells, la situació amb Algèria és pitjor que la que ha generat el conflicte amb Rússia, ja que en el mercat rus, les sancions i els embargaments són progressius, però encara es poden seguir exportant algunes mercaderies, però amb Algèria s’ha aturat tot. A més, Arola va remarcar la paradoxa legal actual, ja que existeix un acord comercial entre la Unió Europea i Algèria des de 2005, que segueix signat i obliga les parts, però que el país africà no està complint. Així mateix, destaca que empreses competidores de països com Itàlia o França aprofiten la situació per guanyar quota de mercat a Algèria.

Caiguda històrica de les vendes d’automòbils durant el període de confinament

La crisi sanitària també ha passat factura en el sector de l’automoció, registrant, en aquest període, un dels pitjors balanços comercials de tota la seva història. Els concessionaris locals han hagut d’estar tancats al públic durant més de dos mesos i les vendes de vehicles han caigut de manera dràstica. Ho demostra el fet que, en tot l’abril, a Terrassa només es van matricular 7 cotxes, una moto i dos vehicles comercials.

Tot i que l’any ja havia començat amb un ritme de vendes lleugerament inferior al del 2019, la irrupció del coronavirus va provocar una caiguda sense precedents. Després d’un abril nefast, les matriculacions es van reactivar mínimament amb la reobertura dels concessionaris, a partir del 18 de maig. A Terrassa, la venda de cotxes va caure un 71% al març, un 98% a l’abril i un 66 % al maig. Pel que fa als vehicles comercials, la tendència és la mateixa, amb un descens sobtat durant els mesos de març i d’abril que trencava, en aquest cas, la dinàmica positiva del febrer. És un cas semblant al dels vehicles motoritzats de dues rodes, que si bé durant gener i febrer la tendència anava a l’alça, van veure molts reduïdes les seves vendes a partir de mitjans de març, amb el tancament dels concessionaris. Des del Gremi del Motor apel·len a la responsabilitat de la classe política per recuperar el que assenyalen com un sector fonamental per a la reactivació de tota l’economia.

Després d’aquests mesos amb balanços negatius, des del sector de l’automòbil esperen recuperar el ritme de vendes progressivament, tot i que ja donen per fet que el 2020 serà un dels pitjors exercicis de la història, situant-se als nivells del 2012, en plena crisi financera.