Entradas

La Generalitat proposa que el Vallès Occidental entri en una fase intermèdia de desconfinament

/0 Comentarios/en , /por

La Conselleria de Salut vol que el Vallès Occidental junt amb Barcelona i la seva àrea metropolitana passin la setmana que ve a una fase intermèdia de desescalada del confinament, entre la 0 i la 1. El Govern espanyol hauria d’acceptar que les botigues petites puguin despatxar sense cita prèvia i que les terrasses de bars i restaurants continuin tancats. També que es mantingués la prohibició de reunions de ciutadans de més de 10 persones.

Salut proposa que Barcelona i la seva àrea metropolitana, el Vallès Occidental, el Maresme i part del Vallès Oriental estiguin la setmana que ve en aquesta fase intermèdia del 0,5, en paraules de la Consellera de Salut, Alba Vergès, en la roda de prensa habitual de cada migdia. Per la Consellera aquesta zona es troba en “un risc moderat de rebrot”. Aquesta fase intermèdia implicaria poder comprar als comerços de menys de 400 metres quadrats sense cita prèvia, s’obririen museus amb l’entrada limitada, biblioteques i llibreries amb precaució, i els esportistes professionals podrien entrenar, com per exemple en el CAR de Sant Cugat.

Salut, en canvi preveu que la zona metropolina que inclou l’Alt Penedès, el Garraf i el Baix Montseny passin a la fase 1 a partir de dilluns, com ha fet Girona, Lleida i la Catalunya Central. Aquestes àrees formen part de la gestió assistencial de la zona metropolitana sud. Tot això, segons la conselleria, ho permetrien les taxes de contagi que tan a Barcelona, i les regions sanitàries metropolitana sud i nord, van a la baixa però tenint en compte que són unes zones on hi ha el risc de mobilitat, la capacitat de fer testos, i el seguiment assistencial molt alt.

En aquestes tres regions hi viu el 66 per cent de la población de Catalunya on la capacitat assistencial és molt alta però alhora la densitat demogràfica i la mobilitat pot representar un problema per si s’ha de fer front a un possible rebrot de la transmissió de la malatia.

Els terrassencs i les terrassenques tenen rendes inferiors a la mitjana catalana, segons l’Idescat

/0 Comentarios/en , , /por
Terrassa té una renda per habitant de 16.500 euros i es troba per sota de la mitjana catalana (17.200 €) i per sota de  la de la comarca (17.600€), segons les darreres dades facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i totes fan referència al 2017. Els ingressos de les famílies terrassenques provenen en un 60,2% dels salaris, en un 19,9% procedeixen de l’excedent brut d’explotació (això vol dir rendes empresarials i professionals, majoritàriament) i en un altre 19,9% de prestacions socials.

Matadepera, amb 27.300 euros, registra la renda per habitant més elevada de Catalunya, seguida d’Alella (26.900). Tots dos amb una renda superior al 50% de la mitjana. Dos municipis més de la nostra comarca, Sant Cugat  i Sant Quize, superen la mitjana en un 25%. A l’altre extrem, Sénia, Lloret de Mar i Ulldecona, amb 11.500 euros per habitant, són els que registren les rendes més baixes.

Dels 216 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals de Catalunya, n’hi ha 61 amb una renda per habitant per sobre de la mitjana catalana l’any 2017. En relació amb l’any anterior, més del 80% dels municipis han registrat increments de la renda per habitant.
A tot Catalunya, la renda per habitant augmenta un 1,3%  i l’increment afecta pràcticament totes les comarques, tot i que amb diferents intensitats.   El Vallès Occidental, el Barcelonès, l’Alt  Penedès i el Baix Llobregat, són les que registren increments inferiors a l’1%. A l’altre extrem, el Pallars Sobirà, amb un augment del 8,1%, seguit de l’Aran (6,3%) i el Solsonès (5,9%), encapçalen un grup de set comarques que han incrementat la renda per habitant més d’un 5%. El Tarragonès, és l’única comarca que se situa per sota del valor de l’any anterior (-0,2%) i perd dues dècimes.
El 2017, malgrat la lleugera pujada del Vallès Occidental, la nostra comarca juntament amb el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf, són les que tenen una renda per habitant més elevada per sobre de la mitjana catalana (17.200 €). El Barcelonès, amb 19.400 euros, supera en un 12,7% aquesta mitjana, seguit  pel Baix Llobregat (17.900 €), el Vallès Occidental (17.600 €) i el Garraf (17.300 €). En sentit contrari, el Montsià (12.200 €) i el Baix Ebre (13.300 €) són les comarques amb un nivell de renda més baix, i amb la Noguera, l’Alt Urgell, les Garrigues i la Terra Alta són les que tenen un nivell de renda inferior al 80% de la mitjana catalana.
La remuneració d’assalariats representa el 58,4% dels ingressos de les famílies a Catalunya i és el principal component de renda a totes les comarques. El Gironès és la comarca que presenta la proporció d’assalariats més elevada (61,9%), seguida pel Tarragonès (61,2%), el Baix Llobregat (61,1%) i el Vallès Occidental (61,0%).
Els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació (rendes empresarials i professionals majoritàriament) representen el 22,3% del total d’ingressos al conjunt de Catalunya. La Cerdanya és la comarca que té l’excedent brut d’explotació més elevat (34,8%), seguida del Pallars Sobirà (32,8%), l’Alta Ribagorça (32,0%), la Terra Alta (30,9%) i el Priorat (30,0%). Les comarques del Bages (18,7%) i el Tarragonès (19,6%) mostren el percentatge més baix d’aquest component.
Finalment, els ingressos provinents de les prestacions socials representen el 19,3% del total d’ingressos. El Berguedà és la primera en aquesta categoria (29,7%), seguida de la Terra Alta (26,2%), el Ripollès (25,8%) i el Pallars Jussà (25,7%). En canvi, l’Aran (14,0%) i la Cerdanya (14,4%) presenten les proporcions més baixes de prestacions socials.
 

El Vallès Occidental registra 19 incendis aquest estiu que afecten 2,19 hectàrees

/0 Comentarios/en , /por

Durant els mesos d’estiu s’activa el Pla d’Informació i Vigilància contra incendis forestals (PVI) de la Diputació de Barcelona, un dispositiu que porta a terme un conjunt d’accions informatives, dissuasives i d’anticipació, adreçades a evitar focs.

Un cop acabada la campanya es presenten les dades de balanç. Així, des del 14 de juny i fins al 30 d’agost, s’han compatibilitzat 120 incendis a la província, que han afectat 104,5 hectàrees. D’acord amb l’informe, 79 incendis han estat en zones forestals, 29 en terrenys agrícoles i 12 en urbanitzacions. El nombre de focs forestals ha disminuït un 10% respecte la mitjana dels últims estius i la superfície cremada és un 77% menys.

Per comarques, el Vallès Occidental encapçala la llista amb 19 incendis, seguida del Maresme (18) i el Vallès Oriental (17).

A la nostra comarca, del total de 19 focs, 14 han estat forestals, 3 agrícoles i 2 en urbanitzacions. S’ha cremat 2,19 hectàrees. La superfície afectada s’ha reduït un 61% respecte la campanya passada.