Entradas

El director de cinema J.A. Bayona col·labora amb CUPRA i l’ESCAC en la recerca de creativitat jove

La marca de cotxes CUPRA incorpora a la seva plantilla al director i productor de cinema vinculat amb Terrassa J.A. Bayona per convertir-lo en ambaixador global de la marca de vehicles i impulsar la creativitat i la innovació «made in Barcelona» junt amb l’escola de cinema l’ESCAC.

Així s’ha anunciat en un acte que s’ha fet aquest dimecres a Casa Seat. Amb aquesta col·laboració CUPRA reforça el seu vincle amb el món del cinema després de ser l’empresa oficial d’automoció del Festival de Sitges.

En l’acte també s’han presentat dos concursos per impulsar aquesta creativitat entre el jovent i la seva carrera professional en el món del cinema. Un de curtmetrages per a joves talents d’entre 17 i 23 anys i un altre per a joves d’entre 21 i 30 anys per als alumnes de l’ESCAC. El guanyador de la primera convocatòria obtindrà una beca complerta per estudiar a l’ESCAC. En el segon cas es donarà suport a la producció i promoció del curtmetratge guanyador.

Nascut a Barcelona i format a l’ESCAC de Terrassa, J.A. Bayona és un dels cineastes més joves en arribar a l’èxit internacional amb títols com El orfanato, Lo imposible, Un monstruo viene a verme i ara La sociedad de la nieve, candidata espanyola als premis Oscar de Hollywood.

El director de cinema ha dit compartir amb l’empresa la visió innovadora i la passió pel què fan. Així legitima la col·laboració en alguns projectes culturals per impulsar el talent creatiu jove «des de Barcelona per a la resta del món».

Últims retocs als vestits del Casament Vuitcentista

L’Antic Poble de Sant Pere es bolca aquest cap de setmana en la celebració del Casament Vuitcentista, la recreació que fan cada cinc anys, dels casaments benestants que es feien pels volts del 1850. Un dels aspectes més treballats són els vestits perquè siguin del tot fidels als dissenys de l’època.

En un taller de la carretera de Matadepera, aquest dimarts es treballava a contrarellotge perquè el cap de setmana les prendes llueixin tot el seu esplendor. Aquest any l’organització ha fet una crida a la col·laboració del barri per ajustar els vestits a l’estil de l’època. Durant tres dies l’Antic Poble de Sant Pere acollirà concerts, jocs infantils, exposicions, cercaviles i activitats, que faran retrocedir el barri en un viatge a través el temps.

‘Som Sant Pere Nord’, la nova associació de comerç del segon eix comercial de Terrassa

Neix a Terrassa una nova associació de comerciants, «Som Sant Pere Nord», que ocupa el lloc que ha deixat l’extinta associació de comerciants del barri, Eix Terrassa Nord, després del desgast de deu anys de funcionament i de no superar la crisi provocada per la pandèmia.

Els nous responsables de l’associacionisme comercial del barri de la Rambla Francesc Macià, trenca amb l’entitat del passat i comença a donar-se a conèixer entre els comerciants i veïns de la zona. «Som Sant Pere Nord» busca el suport de l’associació de veïns i la col·laboració de les entitats del barri. Aquest cap de setmana es donaran a conèixer a la Fira de Bruixes de Walpurgis, una festa que organitza el grup de foc del barri entre els dies 29 d’abril i l’1 de maig.

Per fer difusió de la nova associació de comerciants, l’entitat arriba amb una primera promoció i sorteja una panera valorada en més de mil euros, amb diferents productes dels comerciants del barri. L’associació del segon eix comercial més important de Terrassa aspira aconseguir, sense presses, la confiança dels comerciants de Sant Pere Nord.

El Festival de Jazz manté l’aposta d’estendre’s per la comarca

El 41è Festival Jazz Terrassa estén la seva programació a la comarca. Com ja ve sent habitual hi haurà programació de jazz mentre duri el Festival a Matadepera, Vacarisses i Viladecavalls, en una aposta pel compromís amb el teixit cultural d’aquestes poblacions. Aquesta edició vol consolidar la relació amb els agents culturals i les escoles de música de les ciutats veïnes programant quatre concerts. Així Matadepera estrena un nou escenari emplaçat al Parc del Bosquet, on acollirà el divendres 18 de març el concert de 12 to 12 Quintet, un projecte amb inspiració del jazz dels anys 50 i amb una amplitud de registres i complicitats en directe.

En el mateix espai, dissabte 19 de març a les 12h del migdia la Fredi’s Jazz Band, la big band sorgida de l’Escola de Música Frederic Mompou de Matadepera, oferirà una varietat del seu repertori en directe. Pel divendres 18 de març, el Casal de Cultura de Vacarisses acollirà la presentació del nou àlbum de Jazz Pretenders, Big Jump (Blue Moon, 2021), a la foto. La formació, liderada per Jordi Blanch, que s’endinsa en els territoris de la fusió amb ritmes trepidants, groove i improvisació creativa, comptarà amb la col•laboració de Marian Barahona. Scaramanga, capitanejada pel guitarrista Héctor Martín i el saxofonista Pere Miró, presentaran dissabte 19 de març a Viladecavalls, una combinació de composicions originals carregades de missatge, energia i potència amb temes totalment ballables.

Completarà la sessió, el combo de jazz de l’Escola de Música Pau Casals. Finalment el dissabte 26, Vacarisses reeditarà el tradicional Esmorjazz, que enguany suma la 5a edició. Ho farà de la mà de la banda intergeneracional 4 Against The Blues & Roger Félez, on el talent i l’expertesa sintonitzen a la perfecció i on el soul, el funk, el blues i el rock conformen un repertori estilístic amb versions de BB. King, Eric Clapton, Buddy Whittington o Johnny Winter. Abans però obrirà la matinal, a la Plaça Major la Banda de l’Escola Municipal de Vacarisses.

D’altra banda l’edició 2022 recuperarà les activitats adreçades al públic infantil i familiar que per primera vegada acollirà La Biblioteca Central. Per una banda, la sessió Nascuts per llegir • Jazz Menut a càrrec de la cantant, pianista i compositora Carolina Alabau, i per l’altra, un taller infantil i un aperitiu musical amb el trompetista Josep Mª Farràs. L’aliança amb el Conservatori Municipal de Música es traduirà en una masterclass a càrrec del saxofonista Lluc Casares i amb un concert de combos i jam session a l’Auditori Municipal. El suport cap al nou planter de músics culminarà amb el concert Big Jove Non Stop, diumenge 13 de març a la Nova Jazz Cava, on participaran la Big Band del Conservatori Terrassa i també la del Conservatori de Sabadell.

El Cine-Club d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals passarà la pel•lícula Blues In The Night (EEUU, 1941) a la que es sumaran les projeccions a la Nova Jazz Cava dels films Francesc Burrull: un buit que s’ha d’omplir (Espanya, 2021) i Trance (França, Espanya, Itàlia, 2020) d’Emilio Belmonte. Finalment, la Casa de la Música de Terrassa, l’espai G d’Art, el MNACTEC o l’associació Terrassahopers mantenen enguany el vincle col•laboratiu acollint concerts o activitats paralel•les a les seves respectives seus.

La CECOT torna a celebrar la seva assemblea anual de forma presencial

La Cecot posarà a debat la tendència creixent de la publificació de serveis i la necessitat d’unes noves bases de cooperació publicoprivada. L’impacte directe de la pandèmia en l’activitat productiva dels diferents sectors econòmics centra l’assemblea anual ordinària de la Cecot. L’entitat tanca un exercici 2020 amb un volum de gestió que s’ha vist pràcticament triplicat en els serveis essencials com l’atenció al soci, els comunicats de novetats informatives o l’assessorament en àmbits com el laboral, el financer i el fiscal. Antoni Abad avança que la Cecot posarà en marxa la redefinició d’un nou pla d’acció per als propers anys que emfatitzi la personalització en l’acompanyament empresarial. “Cada empresa té necessitats diferents en funció del sector, de l’activitat que desenvolupa i del moment o l’etapa vital en la que es troba. Així que el segon semestre ens centrarem en elaborar un nou Pla estratègic que començarem a implementar el 2022”.

La Cecot va recuperar ahir al vespre el format presencial per l’assemblea general ordinària a la seu del carrer Sant Pau, després d’un any excepcional de pandèmia i de reunions telemàtiques. Abans de l’aprovació de la memòria d’activitats, els diferents representants sectorials a l’assemblea van protagonitzar un espai d’intervencions per posar en comú quina ha estat la situació del darrer any en el seu sector d’activitat, quina és la situació actual i quines perspectives tenen per al proper any. Sota aquesta premissa representants del metall, el tèxtil, l’automoció, el químic, el plàstic, el comerç minorista, l’alimentació, el transport, els diferents serveis, i entre ells els centres esportius, van exposar durant més d’una hora l’impacte de la covid-19 en les diferents activitats que es desenvolupen a cada sector.

Malgrat les casuístiques pròpies de cada sector es va posar de manifest algunes situacions compartides per molts d’ells com ara l’increment dels costos de les primeres matèries, en especial totes les derivades del petroli, que han tingut afectació en sectors com el de la transformació del plàstic, les filatures i teixidors, el químic, el transport i l’automoció, sobre tot en la vessant de reparació i manteniment de vehicles en quant a l’ús de lubricants i productes derivats del petroli. Aquests increments provenen tant dels talls de subministrament provocats per l’aturada del comerç internacional durant la pandèmia, com per una baixada de la producció intencionada en alguns casos per provocar un augment de la demanda i un increment de preus. El transport internacional de contenidors de matèries o de peces per assemblatge també s’ha vist alterat per la pandèmia i les empreses manufactureres han experimentat un increment de costos desmesurats en la contractació d’aquests contenidors que han atribuït a una part d’especulació dels intermediaris, però que ja s’està tornant a regularitzar.

A banda d’una reducció de producció del petroli generant una disminució de les matèries derivades del mateix, el sector industrial també està experimentant l’escassedat d’altres components en les cadenes de muntatge, com ara els xips, que fan preveure l’aturada temporal d’algunes línies de producció ja sigui d’automòbils, béns informàtics, electrònics, automatismes, etc. Una segona situació comú a la majoria de sectors és la manca de perfils professionals tècnics, qualificats i especialitzats, així com la previsió d’una manca de relleu generacional en determinades activitats a dos anys vista. La situació, que no és nova, està duent als Gremis i Associacions a intensificar la seva demanda d’un sistema d’ensenyament i de formació professional més vinculat a la realitat empresarial.

La manca de suport i comprensió per part dels Governs en relació al teixit empresarial també forma part d’una visió compartida per la majoria de sectors que mantenen la preocupació per un sobre endeutament de les empreses a l’hora de fer front a les mesures anticovid-19; i per la manca tant d’ajuts directes, com d’una política fiscal adaptada a les circumstàncies, que permetin una reactivació ràpida. I, finalment, un factor generalitzat en l’àmbit de la gestió és que la pandèmia ha suposat una disrupció generalitzada en els hàbits i comportament de les persones, en les preferències i voluntats i això està provocant la redefinició dels models econòmics, dels models de negoci i la necessitat constant, per part de les empreses, d’entendre els consumidors per adaptar el servei a les noves demandes. Aquest canvi disruptiu que ve recolzat per una transformació digital i un major ús de les tecnologies obliga a les empreses adaptar-se als mercats a molt curt termini però a l’hora mantenir un compromís estratègic per la sostenibilitat del sistema a futur.

Tal i com recull la memòria anual aprovada en el marc de l’assemblea, l’activitat desenvolupada per la Cecot durant el 2020 també ha estat excepcional i s’ha centrat primordialment a acompanyar, assessorar i informar en tot moment a les empreses i professionals perquè poguessin prendre decisions organitzatives de manera ràpida i amb el màxim de certeses possibles, davant les mesures preses pels Governs en la seva gestió per reduir la propagació de la Covid-19. “Cal recordar que el tretze de març de l’any passat, vam facilitar a les empreses una guia per elaborar un Pla de contingència, tot just decretat l’estat d’alarma, i que van descarregar prop més de sis mil empreses”, explica Antoni Abad, president de la Cecot. Des del mes de març i fins el desembre de 2020 la Cecot va veure incrementat en un 78% el nombre de consultes ateses per bústia virtual, 25.583 en total.

També va incrementar en un 17% el volum de trucades ateses, amb un total de 21.094. Les circulars informatives generades van suposar un 53% més de les realitzades l’any 2019 i l’àrea d’assessorament, sobre tot les relatives a laboral i a finançament i fiscalitat, van incrementar en un 55% les consultes habituals. “Vull recordar que entre el tretze de març i l’u de juliol tot l’equip de treball de la Cecot va prestar els serveis d’atenció, informació i assessorament empresarial en remot, confinats, fent un teletreball improvisat, diari, adaptant les jornades per oferir informació actualitzada en tot moment, també els caps de setmana, i amb una implicació tal de totes les persones que hi treballen, que ha estat el que ens ha possibilitat acompanyar les empreses quan més necessitat de suport han tingut”, expressa el president de la Cecot.

Amb el confinament, l’ús de les noves tecnologies ha permès incrementar el nombre de sessions informatives, digitals totes elles des de març, suposant un total de 87 sessions el 2020, un 23% més respecte l’any anterior, amb un volum d’inscripcions de 6.786 (un 196% més) i una participació que també s’ha vist incrementada en un 193% (4.505 persones) durant el 2020. Pel que fa a l’acció institucional i patronal, l’entitat ha emfatitzat durant l’exercici 2020 els contactes i gestions amb el Govern de la Generalitat en funcions i els Ministeris del Govern d’Espanya com el de Treball, el d’Economia o el de Seguretat Social per tal de reclamar ajudes directes a les empreses; l’ús, per part del Govern d’Espanya, de la política fiscal per facilitar la reactivació econòmica i evitar el sobre endeutament de les empreses; una coordinació més intensa en aspectes com els ERTO i una cooperació publicoprivada més efectiva que permetés actuar amb més celeritat en aspectes com els cribratges massius o la vacunació.

Més enllà de l’increment de la correspondència amb els responsables de gestionar la pandèmia, l’entitat ha dut a terme diferents informes i documents de propostes per acompanyar el procés d’anàlisi i presa de decisions d’aquestes persones incidint en l’impacte que aquestes decisions tindran sobre l’activitat productiva, econòmica i social. Entre els informes destaquen la Guia per l’elaboració d’un Pla de Contingència amb motiu de l’afectació de l’activitat empresarial pel COVID-19 (13/03/2020); el document de mesures Cecot per ajudar a les administracions públiques a reactivar l’economia i rellançar les empreses. (08/05/2020); propostes Retailcat per la reactivació del comerç minorista (05/06/2020); el Pla d’intervenció immediata en el mercat laboral per acompanyar la reactivació empresarial durant la desescalada i mantenir l’ocupació (12/06/2020); el document de propostes i mesures de la Cecot per contribuir a la reducció de l’absentisme laboral (20/07/2020); l’Informe sobre les conseqüències fiscals de les mesures per pal•liar els efectes de la COVID-19 (CAST) (27/11/2020) i, finalment, el Cecot #UpandGo | Propostes per reactivar l’economia, rellançar les empreses i transformar el model econòmic (26/01/2021).

Tal com recull el document Cecot #UpandGo, les prioritats de la institució per al 2021 exigeixen mantenir el nivell d’informació permanentment al soci envers tot allò que pot afectar a la seva competitivitat/supervivència, ajudar en la seva reactivació, especialment en tot allò relatiu a la seva digitalització i emfatitzar la tasca de suport a les empreses en el procés de transició energètica. “I és en aquest camí de la reactivació i de la redefinició de models econòmics on estem insistint en la necessitat de fer front a la situació des d’una visió integral. El que m’heu sentit nomenar, en més d’una ocasió, com el billar a tres bandes, on és necessari la cooperació de l’administració, dels representants empresarials i d’experts de referència en matèria econòmica i empresarial. La Cecot som una organització civil organitzada, representants d’un teixit empresarial implicat i compromès socialment, per això ens reivindiquem com un agent a tenir en compte en els processos de presa de decisions per part dels Governs i apostem per una nova Governança que apoderi la societat civil”.

Els participants a l’assemblea van expressar la necessitat d’obrir un debat sobre la creixent tendència a voler municipalitzar o publificar els serveis, davant d’una incipient situació de reactivació econòmica. “Hem d’elevar el debat més enllà del simplisme que suposa que tot allò públic és bo i que tot allò privat és sospitós; necessitem unes noves bases de cooperació publicoprivada que es complementin i que assoleixin resultats en benefici dels usuaris. Allà on l’administració no arriba hi ha molta iniciativa privada que pot cobrir-ho de manera eficient, sostenible i responsable. Només cal posar les bases i els compromisos adequats. Ja existeixen referents, prenem-los com exemple”. El darrer aspecte tractat en el marc de l’assemblea l’ha desenvolupat el nou secretari general de l’entitat, Oriol Alba, qui es va incorporar el mes de gener d’enguany i que es centra en l’elaboració d’un nou Pla estratègic durant el segon semestre de l’any amb l’objectiu d’implementar-lo en el període 2022-2024.

Alba va traslladar el resultat de l’anàlisi interna realitzada durant els primers mesos de l’any en relació a la dinàmica de l’entitat, la posada en marxa d’accions de millora en processos interns a curt termini i la gran capacitat que té la Cecot de convertir l’impacte de la pandèmia en una oportunitat de millora en els serveis d’acompanyament a les empreses i la seva personalització. “El treball de l’equip durant la pandèmia ens ha demostrat que les empreses i els professionals confien en els nostres serveis d’assessorament, d’informació i en el criteri que apliquem en la relació amb les administracions, i cal posar-ho en valor.

Per això treballarem més intensament el “sociocentrisme” de la mà de tots els gremis i associacions que conformen la casa. Perquè cada empresa o negoci és únic. I les seves necessitats també”. Abad ha conclòs anticipant que “en el segon semestre ens centrarem en redefinir un nou pla d’acció per als propers any que emfatitzi la personalització i l’acompanyament empresarial. Cada empresa té necessitats diferents en funció del sector, de l’activitat que desenvolupa i del moment o l’etapa vital en la que es troba, així que treballarem en un nou Pla estratègic per al proper any”.

 

Terrassa coordina la XaFIR, la xarxa d’investigació per implantar tecnologia punta a la indústria

El profesor i investigador de la UPC-ESEIAAT, Luis Romeral, coordina des de Terrassa la xarxa que promou la Indústria 4.0 a Catalunya. La Xarxa Fourth Industrial Revolution (XaFIR) que aplega a 35 grups de recerca i 400 investigadors, s’ha constituït amb els actors més importants de la recerca i el desenvolupament en l’àmbit de la Indústria 4.0 de Catalunya, per promoure la implantació massiva d’aquestes tecnologies en el teixit productiu català. Aquesta xarxa es coordina des d’una de les àrees industrials més actives del país com és el Vallès, i en concret, des de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya•Barcelona Tech (UPC).

Segons Romeral “la quarta revolució industrial o Indústria 4.0 consisteix a automatitzar el màxim de processos de la producció industrial mitjançant la tecnologia digital intel•ligent. D’aquesta manera, busquem que la indústria sigui cada vegada més autònoma fins arribar a fàbriques totalment intel•ligents, les anomenades smart factories.” I és per això que, per tal que Catalunya avanci en la implantació massiva de tecnologies Indústria 4.0 i n’esdevingui referent europeu, s’ha creat una xarxa de grups de recerca catalans pioners en aquest àmbit coordinats des de Terrassa amb Luis Romeral al capdavant.

Pel coordinador “la finalitat principal de la xarxa XaFIR és promoure i facilitar la transferència de coneixement en forma de productes i serveis en el marc de la Indústria 4.0 a les empreses. Especialment, a les petites i mitjanes empreses (PIMES). Per dur-ho a terme, promocionarem les capacitats i els resultats de recerca dels socis, promovent la recerca interdisciplinar en l’àmbit de la Indústria 4.0, i impulsant les activitats de valorització i transferència de tots el grups de recerca, potenciant la col•laboració amb els àmbits públic i privat per a la realització de projectes conjunts.”

La XaFIR assessorarà per impulsar la transferència de productes i serveis cap al sector industrial en forma de patents, llicències i creació d’empreses de base tecnològica (EBTs), i establirà un marc d’intercanvi d’experiències i capacitats amb suport físic (living-labs) i virtual (marketplace) mitjançant un nou concepte d’Innovation HUB d’Indústria 4.0, com a Espai Obert d’Innovació Tecnològica. Un dels aspectes que es tindrà en compte en les activitats de XaFIR és l’impacte en el territori i la col•laboració amb altres entitats involucrades en Indústria 4.0.

En aquest sentit, es promourà la col•laboració amb corporacions municipals, associacions sindicals, empresarials i professionals, clústers d’empreses, iniciatives territorials i altres xarxes, especialment, les Xarxes de Manufactura Avançada i d’Energia. Tot plegat, iniciatives que tenen per objecte impulsar la transferència, la valorització i la internacionalització de la recerca desenvolupada a XaFIR, incrementant la transferència del coneixement. L’objectiu és incrementar un 25% els projectes i convenis de recerca, desenvolupament i innovació signats amb la indústria, un 45% el nombre de patents registrades i un 30% el nombre d’EBTs creades amb participació dels investigadors de la xarxa.

Finalment, l’actuació de la Xarxa potenciarà el desenvolupament i la promoció de noves solucions de col•laboració entre l’administració pública, les empreses i la societat civil amb els grups de recerca, convertint-la en un veritable agent de desenvolupament tècnic i econòmic en el marc de la Indústria 4.0. a Catalunya. Aquest projecte està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea.

La Covid-19 tensiona els serveis municipals de Drets Socials

En divuit mesos s’ha triplicat l’atenció a les persones sense sostre a Terrassa, amb la construcció de dos allotjaments d’urgència, passant de les 53 persones a les 152 ateses aquest any. A més el servei d’alimentació bàsica d’El Rebost, atén a unes 6.000 persones de mitjana, 1.800 famílies més que l’any anterior.

Són algunes de les dades que aquest dimecres s’han presentat a l’Audiència Pública de Drets Socials, on també s’han repassat algunes de les actuacions municipals durant la pandèmia pel què fa a les Polítiques de Gènere, Diversitat Sexual, Salut, Capacitats Diverses, Habitatge Social, Solidaritat Internacional, Benestar Animal i Drets Humans entre d ‘altres. Un dels objectius que el Departament es fixa per aquest 2021, encara marcat pels efectes sanitaris i socials de l’estat d’alarma, és adaptar els serveis a les necessitats actuals de les persones sense deixar ningú de banda, i millorar la col·laboració amb les entitats per a una gestió més àgil.

Durant la pandèmia també han augmentat els conflictes familiars amb més de 4.000 seguiments telefònics i la intervenció a 51 famílies al llindar de la violència familiar. En total hi hagut un augment generalitzat en totes les prestacions de serveis municipals de Drets Socials. En tots els casos es tracta de persones vulnerables, alguns al límit de l’exclusió que amb l’esclat de la pandèmia han vist agreujada la seva situació. Per aquest dijous i demà divendres hi ha previstes les dues Audiències Públiques telemàtiques finals, dedicades a la Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat i al pressupost municipal.

L’Ajuntament busca inversors per ampliar el Parc Audiovisual de Catalunya

L’Ajuntament busca inversors per ampliar el Parc Audiovisual de Catalunya. L’alta ocupació dels platós amb rodatges de programes, pel·lícules, publicitat o videoclips, ha fet que les instal·lacions quedin petites per absorbir l’actual demanda. Per això l’Ajuntament busca inversió, ja sigui a través de convenis amb d’altres administracions o d’inversors privats, per ampliar una de les infraestructures audiovisuals més importants del país, i potenciar la creació, producció i distribució, com a pol d’atracció del Parc.

En l’actualitat el Parc Audiovisual disposa de quatre platós, dos d’uns 1.200 metres quadrats, un altre de 600 i un quart d’uns 300 metres quadrats. També ofereix localitzacions naturals així com magatzems, oficines, camerinos i tots els serveis que puguin envoltar una producció audiovisual. Aquest projecte forma part d’una de les línies estratègiques de l’Ajuntament per impulsar el sector que es complementa amb d’altres projectes com el nou Festival CinemaCastells, la recuperació del concurs el Rotllo i Pla Seqüència, o Creativitat 360º per impulsar la formació d’alumnes en sistemes multimèdia.

Totes aquestes activitats han sorgit de la col·laboració i assessorament que manté l’Ajuntament amb els projectes que proposa el sector. D’altra banda la Comissió de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat celebrada aquest dimecres, també s’ha informat de tres convenis signats amb LEITAT, CECOT i la UPC amb una aportació global de més de 65.000 euros. Cada conveni és per a diferents projectes que en conjunt busquen potenciar la part innovadora, tecnològica i digital de les empreses, ja sigui des de la vessant laboral com formativa.

El CN Terrassa renova l’acord de col·laboració amb Infisport

El CN Terrassa i Infisport han renovat l’acord de col·laboració subscrit la temporada 2018-2019. La novetat del nou conveni és que l’empresa de suplementació nutricional, fins ara patrocinador de les seccions de natació i waterpolo, amplia la seva actuació a les seccions de bàsquet i futbol. L’acord serà vigent per dues campanyes més, l’actual, 2020-2021, i la següent, 2021-2022.

El conveni de col·laboració contempla que Infisport proporcioni producte adreçat als esportistes de les seccions esmentades en condicions especials. Així mateix, l’acord preveu que Infisport gaudeixi de visibilitat per mitjà dels diferents canals de què disposa el club. Per exemple, la marca apareixerà a la pàgina web del club i a les publicacions relatives a les quatre seccions, així com a les corresponents xarxes socials. Igualment, disposarà d’un espai publicitari a l’interior de la piscina.

El Consell Comarcal facilita a les famílies targetes moneder per comprar aliments

El Consell Comarcal aporta 50.000 euros per aquest estiu, en suport al projecte d’alimentació per a famílies vulnerables de Ceru Roja. Es tracta d’un sistema de targetes moneder carregables per poder comprar aliments als establiments més pròxims. Amb aquesta aportació inicial es podran distribuir en el pròxim trimestre, 120 targetes moneder amb 100 euros al mes. Els criteris per a la distribució de l’ajut serà l’Àrea Bàsica de Serveis Socials dels ajuntaments que apostin per aquest sistema que també n’assumiran les càrregues posteriors de les targetes.

Les famílies serán derivades pels Serveis Socials i la Creu Roja en farà un seguiment junt amb accions per a l’alimentació saludable i la recerca de feina.  La consellera de Drets Socials del Consell Comarcal, Miriam Casaramona, apunta que “impulsem la implantació d’un sistema de targetes per tal de garantir l’accés a l’alimentació fresca, dignificant i normalitzant el dret de rebre una ajuda alimentària. Que les famílies puguin realitzar les compres als establiments de proximitat, està lligat també a una estratègia de fomentar la reactivació econòmica dels comerços locals”.

La voluntat del Consell Comarcal és la d’un canvi de model en la distribució dels ajuts alimentaris, dignificant i normalitzant el dret a rebre una ajuda alimentaria per part de les famílies en situació de vulnerabilitat. Creu Roja s’ha adherit al Pla de Reconstrucció comarcal amb la voluntat de continuar donant respostes i cobrir les necessitats bàsiques de les persones, millorant la cobertura alimentària de les famílies en situació de vulnerabilitat social, especialment les més afectades per la crisi sanitària.

El Consell Comarcal i Creu Roja van signar l’abril de 2019 un conveni de col•laboració com a marc per a dur a terme les actuacions conjuntes de desenvolupament de projectes i activitats de suport a les persones més vulnerables. La Comissió Permanent ha aprovat l’addenda corresponent al conveni marc de col•laboració pel projecte de suport a l’alimentació amb targetes pre-carregades. Els Serveis Socials Bàsics han vist augmentada la demanda d’ajuts d’urgència social i en especial la necessitat d’ajuts d’aliments. En el conjunt de l’Àrea Bàsica s’ha passat de les 551 famílies ateses el mes de gener de 2020, abans de la crisi de la COVID19, a les 846 famílies el mes de maig.