Entradas

Escoles contra la Segregació demana una revisió urgent, transparent i acurada de la classificació de complexitat dels centres educatius

Davant la revisió de la classificació dels centres educatius que ha donat a conèixer el Departament d’Ensenyament el Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació considera que  els canvis estan  associats a una substancial reducció de personal i recursos

L’entitat   es mostra  indignada per la poca transparència de tot el procés, des de la recollida de dades fins a la posada en coneixement de la comunitat educativa dels resultats. A més, afirmen que es desconeixen quines dades s’han utilitzat exactament per fer aquesta classificació.

El col·lectiu vol fer costar la seva preocupació pels centres que han perdut la categoria de màxima o alta complexitat Denuncien que no  s’ha tingut  en compte com la crisi de la covid-19 ha afectat profundament en l’àmbit econòmic i emocional moltes famílies, com ha assenyalat el Síndic de Greuges Escoles contra la segregació reclamen una revisió crítica d’aquesta classificació. Creuen que un sistema de trams més ajustat i menys ampli, amb qualificacions que detectin millor les casuístiques concretes de cada centre, permetria també destinar-hi recursos més adaptats a les necessitats reals. Urgeix un tractament amb mirada més àmplia dels centres d’alta i màxima complexitat,diuen , i afegeixen que  cal trobar un sistema transparent, clar i avaluable que millori la classificació. Dit d’una altra manera: caldria una quantificació ben definida de la vulnerabilitat i una quantificació dels suports addicionals que hi van associats.

L’entitat demana una ràpida rectificació, més i transparència en el procés de classificació de complexitat dels centres educatius i en la dotació de recursos. reclamen, a  més que es tinguin en compte les dades socioeconòmiques actualitzades per aquest curs 2020-21, representatives de l’efecte de la crisi ocasionada per la covid-19.I per últim volen que s’implementi un sistema de classificació més flexible.

El Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació es felicita per l’aprovació del nou Decret d’Admissió

El Col·lectiu d’Escoles Contra la Segregació fa una valoració molt positiva de l’aprovació del nou Decret d’Admissió de l’alumnat, que ha arribat després de superar un llarg procés.

Tot i així, des d’aquest col·lectiu es recorda que el Decret no és sinó una peça més dins d’un ampli ventall de mesures que es necessiten com a recursos fonamentals per tal de combatre i eliminar la Segregació Escolar a Catalunya.

A través d’un comunicat (cliqueu aquí per llegir-lo), s’apunta que queda molta feina a fer, però aquest Decret suposa la primera pedra per tal d’assolir la reducció de la Segregació escolar i minimitzar els seus efectes nocius en l’alumnat que la pateix».  A més, consideren que «el Decret arriba acompanyat d’una dotació pressupostària suficient i ajudarà a millorar la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques».

També apunten que «dóna garanties per a l’escolarització equilibrada d’alumnat amb necessitats educatives específiques; inclou mesures per promoure l’escolarització d’alumnat socialment afavorit en centres d’alta complexitat; evita la sobreoferta en la programació de l’oferta de places; fomenta les zones educatives heterogènies com a unitats de gestió del procés d’admissió d’alumnat; permet una millor gestió de la matrícula fora de termini; dóna garanties de gratuïtat en l’escolarització; i obliga a una avaluació constant».

La notícia és la culminació d’un procés que es va iniciar el 2008 amb la publicació del primer Informe Sobre Segregació Escolar del Síndic de Greuges.

Tanmateix, des del Col·lectiu d’Escoles Contra la Segregació lamenten l’existència, dins la Comunitat Educativa, de veus contràries a l’aplicació del Decret.

Arriba a Terrassa la campanya ‘Votes aquí? Matricula els teus fills i filles aquí!’

El Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació impulsa la campanya «Votes aquí? Matricula els teus fills i filles aquí!». El col·lectiu vol interpel·lar directament el veïnat dels centres «desafavorits» on, segons expliquen, aquest diumenge es donarà la paradoxa que moltes de les famílies d’aquestes escoles i instituts no tindran dret a vot. L’objectiu és conscienciar les famílies veïnes de la seva capacitat per revertir els ghettos escolars, possibilitant que l’escola sigui un reflex fidel del barri, no pas una excepcionalitat on s’hi concentri un determinat perfil social d’infants.

Expliquen que els alts índexs de segregació escolar existents a Catalunya no es corresponen amb la baixa segregació residencial existent. Afegeixen que arreu del país, multitud d’escoles classificades oficialment com a «de màxima complexitat» es troben en barris del tot heterogenis, on famílies de classe mitjana, famílies humils, famílies autòctones i famílies nouvingudes conviuen amb total normalitat. Destaquen, però, que a l’hora d’escolaritzar els fills, els uns fugen de l’escola del barri per buscar-ne d’altres que acullin famílies d’un determinat estatus socioeconòmic.

Aquest fenomen és el que precisament s’han proposat de denunciar aquest 14 de febrer una vintena d’escoles «de màxima complexitat» d’arreu del país que actuaran com a seu electoral, que veuen com el seu veïnatge tan sols les visita quan s’ha de dipositar la papereta a l’urna.

El Col·lectiu d’Escoles Contra la Segregació qüestiona les bondats de la jornada contínua

En un comunicat, el Col·lectiu d’Escoles Contra la Segregació afirma que el debat sobre la jornada contínua s’ha desencadenat de manera inesperada durant el primer any de la pandèmia i quan els índexs de pobresa infantil han augmentat.

El col·lectiu explica que és divers, que compten amb disparitat d’opinions respecte a la campanya a favor del nou horari escolar i que no tenen encara un posicionament definitiu sobre el tema. Diuen però, que cal tenir en compte un seguit de consideracions per enriquir el debat i prendre una decisió, com per exemple, que allà on ja s’ha implantat i provat demanen retornar a la joranda partida.

També diuen que famílies, partits polítics, sindicats i mestres han sumat forces a Catalunya per aconseguir aquesta fita sense aprofundir en les conseqüències, sense informes o estudis que demostrin les bondats del nou sistema respecte al rendiment escolar i el benestar dels infants.

Fins ara, afirmen, les valoracions disponibles desaconsellen o qüestionen aquesta iniciativa i estan signades, diuen, per Save the Children, Societat Valenciana de Pediatria i altres autors a títol individual.

D’altra banda, creuen que la decisió no l’ha de prendre cada centre sinó que ha de ser consensuada globalment, comptant amb l’escola conertada també. Implantar un nou horari només a l’escola pública tindria un efecte fortament segregador perquè es produiria una fugida de les famílies amb més mitjans cap a la concertada.

Aquest col·lectiu es pregunta si és possible fer aquesta revolució de la jornada escolar sense fer canvis en els horaris laborals dels pares, per exemple. Creuen que sense solucions globals que incloguin les beques de menjador, el temps de lleure i les activitats fora de l’escola o la sisena hora, augmentarien les desigualtats. Afirmen que els anomenats «nens de la clau», aquells que passen la tarda sols a casa esperant el retorn dels adults, sense el suport físic i emocional de l’escola, dels mestres i els companys, creixerien exponencialment perquè l’escola també compleix una funció social.

 

Escoles contra la Segregació urgeix el Parlament a aprovar un nou decret abans de les preinscripcions 2021-22

El Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació ha emès aquest dijous un comunicat demanant al Parlament de Catalunya i al conseller d’Educació, Josep Bargalló, l’aprovació immediata del «Decret de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya». Aquest document forma part de les propostes del Pacte contra la Segregació Escolar que el Parlament va signar el març de 2019, però a dia d’avui continua sense aprovar-se. Els seus principals objectius són establir una proporció màxima d’alumnes amb necessitats educatives específiques per centres d’una mateixa zona i limitar el nombre de places de matrícula viva (aquelles que es poden fer en qualsevol moment del curs) disponibles als centres de màxima complexitat. Escoles contra la Segregació considera que és necessari que el decret s’aprovi per poder entrar en vigor de cara a les preinscripcions del curs vinent. L’entitat afirma que «les bones intencions no són suficients» i que «cal un marc legal de suport per a corregir desviaments i poder equilibrar els processos d’escolarització». El conseller Bargalló ha repiulat la publicació del comunicat a Twitter, sense afegir-hi, però, cap mena de comentari.

El Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació és un grup d’interès format per famílies de centres de màxima complexitat per tal de trencar amb les desigualtats entre escoles a Catalunya.

El Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació reclama la sisena hora als centres de màxima complexitat

Cap de les dotze escoles de titularitat pública de Terrassa que acullen alumnat socialment desafavorit i que són considerades de màxima complexitat comptaran amb la sisena hora el curs vinent. L’última en renunciar-hi ha estat Font de l’Alba, segons ha confirmat a Canal Terrassa membres del consell escolar, i són per motius organitzatius de salut que s’inclouen dins el pla de contingència que ha presentat aquest centre per la Covid-19.

L’existència d’una instrucció del Departament d’Educació, en la qual es deixava llibertat a les direccions dels centres a sol·licitar o no aquesta sisena hora abans del 15 de juliol, ha indignat el Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació. A més aquest col·lectiu considera que, renunciant a aquesta sisena hora, el centre renuncia també als recursos que ha anunciat el Departament per afrontar l’etapa post-covid i augmenta encara més la bretxa acadèmica entre l’alumnat.

El Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació assenyala que hi ha alternatives a la sisena hora, com la baixada de ràtios, l’eliminació de la matrícula viva en els centres de màxima complexitat i l’augment del professorat i de professionals de l’educació social. De moment aquesta entitat té el recolzament del Síndic de Greuges, que ha obert una investigació d’ofici per esbrinar quantes escoles es quedaran sense sisena hora i l’impacte que aquesta mesura tindrà.