Alumnat i professorat s’adapta al confinament amb noves eines i classes a distància
El tercer trimestre escolar va començar la setmana passada amb el repte de garantir la docència sense la presència física d’alumnes i professorat als centres educatius, tancats des de mitjans de març. La situació es fa més sensible en l’etapa superior de primària, en la secundària i sobretot, al batxillerat.
Els equips directius i el professorat s’han hagut d’espavilar a contrarellotge per familiaritzar-se amb noves eines i noves maneres de treballar, tant amb els alumnes com amb els seus companys docents. Molts ja feien servir Google Classroom, Clickedu o altres plataformes per penjar continguts, enviar i corregir els exercicis i fins i tot fer alguns exàmens. La novetat per tothom ha arribat a l’hora d’impartir les classes.
Programes de videoconferència com el Meet, l’Skype, el Zoom o el Jitsi han entrat de cop a les cases. A través d’aquestes aplicacions el professorat imparteix les classes de manera magistral però a distància. Per assegurar que les classes siguin efectives es demana als alumnes que tinguin els micròfons apagats i la càmera oberta per assegurar que hi són. Només poden encendre el micro quan el professor o professora demana la intervenció d’algun alumne. Aquests també poden aixecar el dit si tenen algun dubte.
A banda de la part docent el professorat també té aquests dies una missió més emocional afegida. I és que les escoles i instituts són lloc de socialització entre els alumnes, un espai que ara han perdut i que només poden mantenir amb les xarxes socials.
El què ja es dóna per segur és que aquestes noves maneres d’ensenyar, aprendre i relacionar-se no desapareixeran quan la situació torni a la normalitat.