Entradas

‘El Tercer Paisatge’ es portarà a la resta de districtes de la ciutat

/0 Comentarios/en , /por

La plaça de Cipriano García, a Sant Pere Nord, té una altra cara. El projecte ‘el Tercer Paisatge’, coordinat per l’artista Anna Taratiel, aprofita les enormes parets dels edificis per dibuixar-hi dos murals i d’aquesta manera, transformar el paisatge urbà. El primer ja stà acabat, obra de Lula Goce. El segon l’estant dibuixant els artistes Cristian Blanxer i Víctor García.

L’Ajuntament i l’Associació de Veïns, impulsors del projecte, han presentat públicament els murals al barri amb una trobada amb DJ’s, espais de sofàs i micròfon obert amb manifestos i declaracions de suport a la cultura. La recepció dels veïns ha estat molt positiva.

La regidoria de Cultura vol impulsar ‘El Tercer Paisatge’ a tots els districtes de la ciutat.

La intervenció urbana a la plaça de Cipriano García acabarà amb un tercer mural a la pista de bàsquet que dibuixarà la mateixa Anna Taratiel.

CCOO ret homenatge als valors de la dignitat obrera de Cipriano García

/0 Comentarios/en , /por

Comissions Obreres ha encetat la Setmana Cultural i Reivindicativa del Primer de Maig amb la inauguració de l’exposició “Cipriano García: els valors de la dignitat obrera” i amb l’acte de presentació titulat “Recordant Cipriano García”.

Amb una sala d’actes plena del Centre Cívic Montserrat Roig, han intervingut responsables del sindicat, com ara Montse Ros i Enrique Rodríguez, així com Francisco García, fill de Cipriano García; i Manuel Martínez, exdirigent de CCOO de l’AEG.

Obrer, sindicalista i polític, Cipriano García va ser un dels fundadors de CCOO de Catalunya i dirigent històric del PSUC. Va arribar al barri de Ca n’Anglada l’any 1951. Va morir el maig de 1995 en caure d’una escala quan col·locava una pancarta electoral d’Iniciativa per Catalunya – Els Verds a Castelldefels.

Conegut amb l’alies del Cipri, va néixer a Manzanares (Ciudad Real) el 1927. Casat i pare de vuit fills, va ser diputat al Congrés pel PSUC dues vegades i també diputat autonòmic.

Ja a Terrassa, on va viure fins a 1984, va desenvolupar la seva activitat en la construcció. El Cipri es va convertir en un dels símbols de protesta contra el franquisme per les seves nombroses detencions. L’any 1960 va ser condemnat a vuit anys de presó per organitzar accions de protesta per la detenció de Jordi Pujol a causa dels anomenats fets del Palau de la Música.