Entradas

Bayona i ‘La sociedad de la nieve’ omplen dues vegades la sala gran del Cinema Catalunya

Juan Antonio Bayona està de promoció amb el seu darrer èxit cinematogràfic, La sociedad de la nieve, i en aquesta gira no ha volgut oblidar-se de Terrassa, una ciutat amb la qual l’uneix un vincle molt personal. L’antic alumne i professor de l’ESCAC, l’Escola de Cinema de la ciutat, ha ofert dissabte al vespre en el Cinema Catalunya un col·loqui molt interessant en acabar la sessió de les 18.00h i, posteriorment, s’ha quedat a presentar la projecció de 21.30h.

Bayona, considerat el cineasta del moment per la seva darrera producció La sociedad de la nieve, ha volgut acompanyar aquest dissabte al vespre els espectadors terrassencs que s’han trobat en el Cinema Catalunya per veure la seva pel·lícula.

El director ha vingut acompanyat a la ciutat d’un dels intèrprets de La sociedad de la nieve, el jove Santiago Vaca, un actor argentí que encarna a la pel·lícula el paper de Daniel Maspons.

En acabar la projecció del film, Bayona ha participat en un interessant col·loqui, conduït per una altra gran figura del món ESCAC, el director Geoffrey Cowper. Allà, el cineasta ha exposat a tots els assistents algunes de les interioritats del rodatge i ha mostrat la seva satisfacció per la bona acollida de la seva obra.

La sociedad de la nieve ja comptabilitza més de 3.500 espectadors al Cinema Catalunya, una mostra de l’èxit que suposa la projecció d’aquesta pel·lícula a les sales on s’ofereix.

Però l’èxit no acaba aquí. La pel·lícula és número 1 a la plataforma Netflix, i no només a Espanya sinó pràcticament a tot el món.

El Cinema Catalunya estrena el documental d’Antoni Verdaguer sobre el dibuixant Eduard Torres

Com en les millors nits d’estrena, el cinema Catalunya s’omple de públic per veure per primer cop, un documental d’Antoni Verdaguer sobre Eduard Torres, més conegut com l’EDI, que cada dia signava l’acudit del Diari de Terrassa. La pel·lícula forma part d’una sèrie de documentals sobre terrassencs il·lustres que prepara el reconegut cineasta.

El documental repassa la biografia d’una persona que es descobreix més polifacètica del què molta gent coneixia. EDI va morir víctima d’un càncer als 76 anys, poc després de rodar l’entrevista que surt a la pel·lícula. La cinta compta amb la participació de testimonis pròxims al protagonista que descobreixen aficions del dibuixant, poc conegudes per al gran públic.

Aquesta és la quarta producció de Terrassenques-terrassencs, una sèrie que vol donar a conèixer als personatges més destacats de la ciutat. Antoni Verdaguer ja té a punt l’estrena d’un reportatge sobre l’exalcalde de la ciutat, Manuel Royes. En diferents fases de producció també es troba un treball sobre l’oncòleg Jordi Estapé i la poetessa Marta Pessarrodona.

Mor als 97 anys Carles Barba, empresari, cineasta i Terrassenc de l’Any 2004

Aquest dimarts ha mort a l’edat de 97 anys el cineasta terrassenc Carles Barba. Empresari i director de cinema documental, Barba deixa entre el seu llegat fílmic nombroses cintes que retraten la societat de la segona meitat del segle XX. Són documents de gran valor històric, entre els quals destaquen títols com «De Terrassencs», «Barcelona Show», «De la Transició al Canvi» o «Aspectes i personatges de Barcelona», possiblement la seva obra més representativa.

Els seus films són un mirall de la societat, tant de la burgesia catalana com de les onades migratòries que arribaven durant el franquisme. Així, al llarg de la seva trajectòria Barba ha filmat el contrast social i polític que l’envoltava, a vegades de forma irreverent i crítica, amb un irònic sentit de l’humor.

Pèrit mercantil de formació, va fer carrera professional en la indústria tèxtil. Entre molts altres reconeixements, va ser escollit Terrassenc de l’Any 2004. En el terreny artístic, l’obra cinematogràfica de Barba va aconseguir els màxims guardons del Concurs Nacional de Cine Amateur, del premi Ciutat de Barcelona o del Premi Cinematogràfic de Turisme.

Carles Barba serà enterrat aquest dijous, a dos quarts de 10h del matí, a la capella del cementiri de Terrassa. Després de 97 anys, la seva càmera ha deixat d’enregistrar experiències vitals, tot i que el seu patrimoni seguirà immortalitzat a l’arxiu de la Filmoteca de Catalunya.