Entradas

La CGT denuncia que les treballadores de les escoles bressol municipals no han pogut fer vaga el 8M

El Sindicat d’Activitats Diverses de Terrassa de la Confederació General del Treball (CGT) denuncia que aquest 8 de març les treballadores de les escoles bressol municipals de Terrassa se’ls impedia fer vaga.

A través d’un comunicat, diu que l’Ajuntament de Terrassa deixava sense efecte l’ordre de serveis mínims dictada per la Generalitat de Catalunya, l’organisme competent en aquest àmbit. En aquest ordre es contemplava que els serveis mínims a les llars d’infants de tot Catalunya serien del 50% de la plantilla.

La nota afegeiex que contradient aquesta ordre de serveis mínims, la Cap d’Escoles Bressol Municipals de Terrassa feia saber a tot el col·lectiu de les 11 escoles bressol municipals de la ciutat que els serveis mínims els fixava el propi ajuntament i que serien de tot l’equip de les escoles menys una persona.

En tenir coneixement d’aquesta situació, la CGT es va posar en contacte amb la Responsable de Relacions Laborals de Recursos Humans de l’Ajuntament i amb la pròpia Cap d’Escoles Bressol per recordar-les-hi que la competència de determinar els serveis mínims en tot l’ensenyament pre-universitari és de la Generalitat de Catalunya i per informar-les del contingut de l’ordre emesa a tal efecte. La resposta de l’Ajuntament va ser la d’un silenci que va comportar que les treballadores de les escoles bressol no pugessin exercir el seu dret a vaga durant la jornada del 8 de març, sempre segons la versió de la CGT.

El mateix sindicat exigeix a l’Ajuntament una rectificació pública i que es facilitin explicacions a totes les treballadores de les escoles bressol municipals. També que es garanteixi que aquesta situació en el futur no es tornarà a repetir i que se’ls respectarà, de forma clara i nítida, el seu dret de fer vaga i la seva dignitat.

Els representants sindicals d’Eco-Equip, crítics amb les paraules de Ballart sobre la neteja de la ciutat

Els treballadors d’Eco-Equip reconeixen que la ciutat no està neta i comprenen el malestar de la ciutadania. Asseguren però que el problema no és per les baixes mèdiques de la plantilla ni per l’incivisme d’uns pocs. Creuen que cal un pressupost adequat a les dimensions de Terrassa i un projecte.

Els representants sindicals qualifiquen les paraules de l’alcalde Jordi Ballart en la darrera roda de premsa sobre el tema de desafortunades.

Diuen també que la majoria de les mesures urgents per revertir la situació que es va anunciar ja estaven contemplades: 2 dels 4 vehicles nous ja haurien d’haver entrat en funcionament l’any passat i la 4a línia de recollida lateral ja estava programada.  El reforç de la plantilla sí que s’ha notat, afirmen, i ens uns dies la ciutat ha fet un canvi. Això demostra, diuen, que un servei de neteja digne té un cost.

La ciutat destina una partida compartida de 15 milions d’euros per a neteja urbana, la gestió de la deixalleria Terrassa Neta i el Centre d’Atenció d’Animals Domèstics. A Sabadell, el pressupost és d’uns 20 milions, només per a neteja. Aquest dèficit s’arrossega des de fa anys i tots els grups municipals en són conscients, afirmen.

Sindicats i moviments socials de Terrassa donen suport a la vaga general d’Euskadi

Diversos sindicats i moviments socials de la ciutat s’han concentrat aquest dijous per reclamar pensions i feines dignes. La mobilització ha arrencat a dos quarts de vuit del vespre a la plaça Vella i ha aplegat al voltant d’una quarantena de persones. La convocatòria, sota el lema “Juntes defensem els drets de totes”, s’ha fet també en solidaritat amb la vaga general convocada a Euskadi el mateix dia.

A més de reivindicar millors condicions salarials per a treballadors i pensionistes, al manifest els concentrats han recordat altres injustícies socialscom  els desnonaments que es cometen cada dia a Terrassa i la discriminació de gènere.

Aplegats com a “Plataforma 30G”, entre els convocants de la mobilització hi havia sindicats com la CGT, la CNT i el COS, moviments socials com el Colectivo Sin Vivienda i la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa, i formacions de caire més polític com la CUP, Arran i Endavant OSAN.

El 81,60% dels grups de secundària públics de Terrassa superen els 30 alumnes

Els sindicats que representen els docents d’infantil, primària i secundària denuncien la saturació de les aules en centres públics i a la comarca.

A Terrassa, de 538 grups d’infantil i primària, 389 tenen més de 25 alumnes, el que representa el 72,30%. A la secundària, de 163 grups, 133 estan per sobre de la ràtio (30 alumnes per aula), el que significa el 81,60%.

A tot el Vallès Occidental, el 65,88% dels grups d’infantil i primària estan per sobre de la ràtio i el 57,44% de les classes de secundària, també.

Els percentatges s’enfilen molt per sobre de la mitjana comarcal a poblacions com la nostra, Rubí, Ripollet o Sabadell.

Són dades facilitades per Serveis Territorials del curs 2017-2018 i que ha donat a conèixer la Junta de Personal docent no universitari del Vallès Occidental, que representa més de 9.000 professors i professores de la comarca, el 60%.

En cas necessitat el nombre d’alumnes per classe es pot incrementar un 10%, és a dir, 1 o 2 alumnes més per grup. Fent números amb el millor dels supòsits, que només hi hagi un alumne més per grup, a tota la comarca, es podrien obrir 69 grups d’infantil i primària i 17 de secundària. A Terrassa, 15,5 grups d’infantil i primària i 4,5 grups de secundària.

Els sindicats diuen que l’excepcionalitat s’ha convertit en norma, que no es planifica i que s’improvisa cada curs.

Els sindicats diuen que les ràtios ja són altes de per sí, que durant tots els anys de la crisi no s’ha fet res per reduir-les i que, a més a més, s’ha retallat en personal i finançament. Totes aquestes coses, denuncien, perjudiquen la qualitat de l’ensenyament i les condicions laborals dels professors.

 

El secretari general de la CGT, Ermengol Gassiot, detingut pel ‘cas dels 27 i més’

El 2013 un grup d’estudiants es van tancar al rectorat de la UAB per protestar contra les retallades i contra l’augment de les taxes universitàries. Per aquella acció la fiscalia demana entre 11 i 14 anys de presó per a 25 estudiants, un treballador d’administració i per a Ermerngol Gassiot, professor de l’Autònoma que va recolzar la protesta en una roda de premsa. Gassiot s’ha negat a anar al jutjat i el jutge ha emès l’orde de cerca i captura. Gassiot, que també és secretari general de la CGT a Catalunya, ha rebut el suport aquest dilluns dels companys del sindicat i de Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa. Consideren, al que s’ha anomenat com el ‘cas dels 27 i més’, un judici estrictament polític i injust.

Gassiot també ha denunciat que el rector d’aleshores, Ferran Sancho, va elaborar una llista negra que va passar a la policia.

La CGT també demana el suport de l’actual rectoria de la UAB.

La suma de les penes que demana la fiscalia per als 27 encausats sumen 300 anys de presó.

Detingut aquest dimarts
L’endemà d’aquesta acció de protesta, Ermengol Gassiot ha estat detingut pels mossos d’esquadra segons han anunciat el mateix sindicat a les xarxes socials.